El model de gestió a través de la figura de les "Zones educatives" no és nou. A Catalunya es va regular la creació de zones pilot en la resolució EDU/3071/2008, definint-les com "l'àmbit territorial idoni per a la participació, col·laboració i corresponsabilitat del Departament i l'administració local per a la planificació, programació, provisió i garantia del servei educatiu amb recursos públics, i per millorar-ne l'eficiència i assolir els objectius que es puguin acordar."
Prèviament, però, cal mencionar la LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.). En la "Disposición adicional decimoquinta. Municipios, corporaciones o entidades locales", menciona: 1. Las Administraciones educativas podrán establecer procedimientos e instrumentos para favorecer y estimular la gestión conjunta con las Administraciones locales y la colaboración entre centros educativos y Administraciones públicas.
Finalment, la regulació a Catalunya amb rang de llei, es va produir amb la LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació), en concret en el seu article 176. Posteriorment, es va promulgar l'EDU/2229/2009, de 28 de juliol, per la qual es modificava la Resolució EDU/3071/2008, s'estableixen les funcions de la direcció de les zones educatives i se'n creen de noves.
Més endavant, al 2010, a través de la resolució EDU/2921/2010, del 18 d'agost, s'amplien els àmbits territorials d'algunes zones educatives i se'n creen de noves. Amb tot, l'impuls i la vigència d'aquest pla de consolidació progressiva del paper dels municipis en l'educació a través del model de zona educativa va finalitzar el 2011 , mitjançant la resolució ENS/704/2011, del 15 de març, per la qual es posa fi al Pla pilot de les zones educatives.

L'objectiu és clar i segueix vigent: millorar els resultats educatius, afavorir la cohesió social, reduir el fracàs escolar i l'abandonament educatiu prematur als centres educatius. Tot això, des de la corresponsabilitat i amb l'experiència acumulada d'una gestió compartida que fa anys que es realitza sense un marc normatiu clar. El paper dels municipis en la gestió de serveis socioeducatius és creixent, garanteix la provisió de serveis des de la proximitat en contraposició a uns Serveis Territorials massa allunyats, precisament, del territori. La corresponsabilitat és ja un fet, però es continua patint una excessiva centralització i limitacions normatives a la presa de decisions polítiques i econòmiques.

Des de la FMRPC, pretenem contribuir a la reflexió conjunta al voltant de la reedició de les zones educatives tot explorant propostes de marc normatiu que afavoreixi i posi normes clares a la gestió compartida i comunitària.