Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

JORNADA OBRIM LA MIRADA A L'ECOSISTEMA EDUCATIU
Eines que connecten centres educatius i l'entorn:

COM CONSTRUIR I POSAR EN VALOR UN SISTEMA DE RELACIONS AMB LA COMUNITAT ?
EL MESOGRAMA

COM IDENTIFICAR ELS ENTORNS D'APRENENTATGE RELLEVANTS PER L'ALUMNAT ?
L'EPA

El passat 28 de Novembre de 2022, a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona es va fer la Jornada Obrim la mirada a l'ecosistema educatiu on, des d'una mirada de personalització educativa i amb visió comunitària es van presentar dues eines que connecten l'escola amb l'entorn. Creiem que és importantíssim per al desplegament de l'educació a temps complet des dels centres, aportar eines que orientin als centres educatius a tenir un paper actiu en l'educació al llarg i ample de la vida de l'alumnat. L'obertura de l'acte va córrer a càrrec de Núria Larroya, Albert Quintana i Fathia Benhamou, del nucli motor de l'Aliança Educació 360.

més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Avui, 22 de setembre de 2021, hem realitzat la lectura de les reivindicacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), plataforma formada per diverses entitats i organitzacions relacionades amb el sistema educatiu de Catalunya, en defensa de l'educació pública.
Us enllacem al vídeo de la roda de premsa i al document que s'ha llegit i serà presentat a Conselleria.

més

Congrés d'Educació Pública. Grup Promotor.
Us presentem les conclusions dels debats que el Primer Congrés de l'Educació Pública va celebrar entre el 4 d'octubre de 2019 i el 10 de març de 2020.
Des del grup promotor del Congrés s'ha treballat per fer aquest resum sobre la base de les actes que els centres responsables dels debats van fer. Segur que no recullen totes les opinions i la riquesa dels
debats, però són un bon referent que dóna testimoni de la feina feta.
Us convidem a fer difusió d'aquest document
i, sobretot, de la idea de no abandonar la
iniciativa de seguir impulsant aquest Congrés.

Us podeu descarregar el document final de Conclusions del Congrés d'Educació Pública.

També us enllacem al web del Congrés amb tota la documentació prèvia i els debats territorials. més

Jaume Aguilar Vallès
Publicat el 04/11/2020 a https://ajuntament.barcelona.cat/tempsicures/ca/noticia/la-millora-de-les-condicions-educatives-fa-augmentar-el-rendiment-escolar

La 7a Setmana dels Horaris ha programat més d'una quinzena d'activitats entre el 23 i el 27 de novembre que volen ser un espai de discussió de referència a nivell internacional sobre l'ús del temps. Una d'elles és la taula "Els horaris i els usos del temps d'infants i joves", que tindrà lloc el 27 de novembre a les 15 h en format online, i que té per objectiu reflexionar sobre l'impacte dels horaris actuals existents per part de mares i pares (horaris laborals) i d'infants i joves (horaris escolars). Un dels participants de la taula és Jaume Aguilar, membre de l'equip coordinador de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Per què és necessari modificar el model horari de l'escola? Quin impacte negatiu té el model que estem seguint en l'actualitat? més

Jaume Aguilar Vallès, Membre FMRPC
Publicat el 05/05/2020 al bloc de la Fundació Bofill

El confinament i l'etapa d'alerta pot acabar total o parcialment, però la tornada a la normalitat social – pre-crisi - trigarà i molt. La "normalitat acadèmica" costarà de recuperar i probablement no serà de la mateixa forma en tots els territoris i centres i, segons les circumstàncies, hi haurà passos enrere.

L'activitat educativa de presència, paraules, mirades, gestos i abraçades no tornarà sense córrer riscos, haurem de treballar per reduir-los. El contacte, els espais compartits i les activitats grupals formen part del treball educatiu i són vitals desprès de les mancances i vivències d'aquestes darreres setmanes.

Per ordre de prevalença marcaria uns punts bàsics, teòricament obvis, que no sempre es porten a terme a la pràctica. més

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya dona suport a la lluita per l'equitat educativa i en contra de la segregació escolar

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya va votar a favor del dictamen del nou Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya en el plenari del Consell Escolar de Catalunya del passat 18 de febrer. més

La FMRPC i la Fundació Bofill hem presentat el projecte que porta criteris per definir uns nous horaris escolars al servei de l'educació integral, l'equitat i el benestar dels infants i adolescents, tractant, alhora d'ajustar-se a les necessitats de les famílies i ser una oportunitat de millora per als docents i educadors. Un model actual, flexible i adaptable a les realitats educatives, socials i territorials.

La proposta està pensada per al conjunt del sistema educatiu des dels segon cicle d'infantil fins a la finalització de l'ESO, incloent escoles i instituts, així com també instituts-escola. Atenent al caràcter territorial de la proposta, també introduïm alguns criteris de governança del model.

Més informació del projecte:

https://www.fbofill.cat/projectes/educacio-lhora més

La FMRPC i la Fundació Bofill presentem una proposta d'horaris integrals per una educació equitativa i integral.

A Catalunya el debat sobre com han de ser els horaris escolars ha estat present al llarg d'aquestes darreres dècades en molts àmbits de la comunitat educativa, alguns recollits en documents com "Per un horari i jornada escolar: pedagògicament positius, laboralment raonables i socialment satisfactoris", elaborat pel MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) l'any 1993, o els textos del Consell Escolar de Catalunya (CEC) sobre el calendari i la jornada escolars (2002 i 2009). Els últims anys, però, el debat sobre els temps educatius ha estat molt condicionat per la pugna entre mantenir la jornada partida tradicional o instaurar l'horari continu matinal, amb l'hora d'inici i finalització de les classes i la ubicació de la pausa de migdia com el principal cavall de batalla. Una tria que massa sovint ha passat per alt l'existència altres opcions possibles. més

Jaume Cela i Ollé
Publicat el 17/05/2019 al Diari de l'Educació

Em passa, sobretot, en moments molt íntims o molt solemnes. Per exemple, els dies de dinars familiars. Sempre hi ha un moment que veig el pare esperant que la mare li ompli el plat, la mare feinejant, la sogra preparant els canelons i el sogre mirant-te amb els seus ulls blaus. És un exemple de moment íntim. També en moments solemnes, com els que he viscut fa una estona. He assistit a l'acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi a la FMRP de Catalunya. més

Núria Ibar i Esmeralda Ibar

La idea ja estava germinant des del primer moment que vaig trepitjar les aules com a docent. La escola em semblava un espai de vida que s'havia de resituar. Així que, després de veure que molta més gent tenia grans iniciatives que mostrar, vam sortir la meva filla, estudiant de cinema, i jo, amb un parell de càmares, disposades a enregistrar tota la força de la innovació possible. I la part que més difícil de realitzar ens semblava, va ser la més fàcil perquè molta molta gent ens va abrir les portes, i vam entrar als següents instituts: Quatre Cantons, Viladomat, Montgrós i l'escola Tretze Vents. Vam gravar pràctiques i idees d'alumnes, professors, directors. I també vam recolçar tot això amb les aportacions d'un expert en pedagogia, Enric Prats, i un expert en neuroeducació, David Bueno. Aquí està el resultat, que, en un principi, había de ser un recull d'experiències d'èxit que animés un canvi educatiu més gran. Han passat dos anys des d'el inici i ara, aquest documental ens sembla que, per sobre de qualsevol experiència, planteja un profund recull de la educació que volem. més

Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu UVIC-UCC
J. Ramon Lago

Durant els dies 7 i 8 d'octubre s'ha celebrat a Palma el IV Simposi de la Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu UVIC-UCC, amb el lema "ajudar a aprendre a cooperar".
Hi han participat 230 mestres, professors, formadors, responsables de centres de formació del professorat i de l'administració, fonamentalment de Galícia, Euskadi, Aragó, Navarra, La Rioja, Andorra, Catalunya i les Illes i alguns centres de Castella la Manxa, Castella Lleó, Andalusia i Madrid.

La Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu http://cife-ei-caac.com/khelidon/ es va crear quan un conjunt de mestres van sentir la necessitat de trobar un mitjà sistemàtic per compartir la seva experiència i debatre sobre la pràctica amb l'objectiu de seguir millorant en la implementació l'aprenentatge cooperatiu a les aules i com a projecte de centre. més

José Ramon Lago. Coordinador del Grup de Recerca d'Atenció a la Diversitat de la UVic. Membre de la Coordinadora de la Xarxa Khelidôn. Representant de la Comissió Executiva de la Xarxa Khelidôn.

El passat 30 de maig, la Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu va presentar els projectes de les Escoles Camí del Mig, La Llàntia i l'Institut Miquel Biada de Mataró com a membres de la Xarxa. En l'acte el Vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que acull a la Xarxa, els va lliurar el títol de membres de la Xarxa. L'acte va estar presidit per l'alcalde de Mataró i el Regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de la ciutat. més

Jaume Carbonell, periodista
Publicat al diari de l'educació el 04/05/2017

La xarxa d'escoles públiques inquietes del Garraf (XEPIG) neix d'una necessitat de reflexió i canvi pedagògic: del desig i la demanda de molts centres del Garraf durant el curs passat. L'equip impulsor el formen quatre persones que representen al conjunt d'escoles i diferents serveis i agents educatius molt emblemàtics del territori que han aconseguit unir sinergies per construir un discurs i un projecte comú: Francesc Martín (40 anys), director de l'escola Sant Jordi; Elisabet Aznar (39 anys), mestra d'educació infantil i actual inspectora; Pilar Gargallo (36 anys), mestra i presidenta del MRP (Moviment de Renovació Pedagògica) del Garraf; i Francesc Banyuls (49 anys), professor de Secundària i Director del CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de la comarca.

Es tracta d'un equip molt cohesionat -les seves quatre veus són compartides- que lidera el procés i un cert acompanyament extern, encara que tenen molt clar que el protagonisme és del professorat i que cada escola realitzada el seu propi camí. "Nosaltres posem el plató i les eines però ells posen el protagonisme. Arribarà un moment que no controlarem la situació i se'ns escaparà l'energia que aquest procés genera". Aquí hi caben tots els centres públics que vulguin trobar-se i compartir diversos moments i espais de reflexió. "És una gran oportunitat per compartir dubtes, inquietuds, incerteses, fortaleses, potencialitats i reptes. Per crear un espai genuí que permeti construir relacions que ens permetin créixer personal i professionalment; i que atengui les necessitats del centre perquè cadascú s'apoderi a partir dels seus propis projectes de vida. No es tracta de competir entre els centres sinó de compartir". És una xarxa que intercanvia i ajuda, que conté i sosté. Sempre amb el propòsit d'aprendre i reaprendre. més

Francina Martí Cartes
Presidenta de l'AM Rosa Sensat
Publicat al Diari ARA, 07/12/2016

Just després de publicar-se l'informe PISA ja he començat a llegir comentaris, obvietats i llocs comuns. I és que el PISA és un dels informes menys llegits i més comentats. Com ens agraden els rànquings i les comparatives entre països, comunitats i escoles! Però l'educació és un fet massa complex i sistèmic per classificar els països en un podi. I si tal com sembla en aquest darrer informe Catalunya "està per sobre" de la mitjana europea, això es pot interpretar com un èxit o com un símptoma de millora. ¿Realment ens creiem que pel fet d'estar uns punts més amunt el sistema del nostre país ha millorat?

No entraré a comentar l'oportunitat i les finalitats de les proves PISA. És cert que són de les proves internacionals més prestigioses i més reconegudes, creades per l'OCDE per aconsellar els països amb les economies més desenvolupades del món per on ha d'anar l'educació. El parany no és en les PISA, sinó en les interpretacions que en fem i la transcendència que els donem.

La pregunta que ens hem de fer és com podem millorar el nostre sistema educatiu. Les millores en educació no es fan amb lleis, rànquings i avaluacions. El que és de vital importància és la formació dels seus mestres. Per això em quedo amb la frase d'Andreas Schleicher, director d'educació de l'OCDE i màxim responsable de PISA: "La qualitat de l'educació mai no serà millor que la qualitat dels seus mestres". més

Jaume Aguilar Vallès
Article publicat a la revista Guix de l'editorial Graó, nº 429, novembre de 2016

Es diu que les voluntats polítiques es demostren en els pressupostos.

Més enllà de les bones paraules i dels copets a l'esquena, les dades ens diuen que entre el 2009 i el 2013 s'ha reduït el pressupost d'ensenyament en un 16,7% malgrat atendre a quasi 100.000 alumnes més.

Com s'ha fet? Més hores de docència, més alumnes per aula, eliminació de les partides de formació del professorat, manteniment de més de 1000 aules prefabricades, eliminació de la sisena hora, taxes a la F. Professional i Universitats... i un llarg etcètera que ja hem relatat reiteradament.

I com sempre les grups socials més desafavorits i els nous pobres – classes mitjanes en declivi- veuen com l'accés a una educació de qualitat demana més i més sacrificis. Part de les retallades suposen un increment de les despeses familiars i aquestes veuen com les possibilitats de que l'educació permeti un futur millor pels seus fills, s'esvaeix. més

Article publicat al Diari de l'Educació el 18.10.2016
Clara Darder

Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l'aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l'anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d'aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d'arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l'aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d'usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l'actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N'estem veritablement enganxats.

Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l'actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d'hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.
més