Pilar Gargallo Otero
MRP del Garraf

En aquesta afirmació no hi veiem cap problema. Hi veiem normalitat. Certa normalitat que no queda reflectida en la indústria de les joguines i molt menys en la publicitat ni en la societat en la qual vivim. M'explico.

Aquest article no pretén ser científic ni divulgador de dades, simplement, es basa en la realitat, empírica, de que la nostra societat avança, però molt lentament.

Que un nen avui en dia jugui amb una cuineta, no és una cosa estranya, ni ho hauria de ser. La coeducació al món educatiu hi és present des de les primeres etapes. La imitació de rols i el joc simbòlic són molt presents en les primeres etapes de la vida i marquen la identitat futura dels éssers humans. Les Escoles Bressol són un gran exemple coeducador lliure i facilitador de situacions coeducatives: nenes i nens juguen plegats amb cuinetes, amb nines i ninos, cotxes, camions, puzles, … a aquest joc simbòlic que parlàvem. més

Àmbit de Bibliomèdia de la FMRPC

De tot el que hem llegit, n'hem fet substància.
Gerard Vergés

Aprofitant que el mes d'octubre se celebra el Mes internacional de les biblioteques escolars, us deixem constància de les nostres reflexions.

El primer acostament a la lectura s'ha de fer des del càlid clima de la família, des de les primeres edats. L'adult llegeix i l'infant escolta, retè, imagina, queda impregnat per la meravellosa màgia dels contes.

La llar d'infants i l'escola han de continuar vessant a les oïdes de la infantesa el miracle de les paraules i de les històries. Més que com a una obligació, han de viure la lectura com a un autèntic plaer. Els agrada llegir, deixar-se engolir per la curiositat que ens fan desvetllar les històries que ens acosten a la vida i les que ens allunyen d'ella cap un món de diversió i fantasia. més

Josep M. Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma

El 16 de setembre va morir Isabel Muñoz. Nascuda a Sevilla el 2 de gener de 1957, als 6 anys es va traslladar amb la seva família a Santa Coloma de Gramenet, on va residir la resta de la seva vida.

La Isabel era una persona forta que va viure intensament tot allò en què va participar, tant en l'àmbit personal i familiar com en el professional.

Va ser mestra, una mestra compromesa amb els seus alumnes, compromesa amb les escoles i els moviments educatius per la millora de l'educació, i compromesa amb Santa Coloma.

Des dels anys 80, en què va arribar a l'escola Lluis Millet del barri de Les Oliveres, es va implicar activament en la renovació pedagògica. És en aquest centre on, a més del seu treball a l'aula i a l'escola, ja va crear el primer grup de Didàctica de les Ciències del Casal del Mestre. més

En nom dels mestres dels moviments de renovació pedagògica.

Les persones poden ser famoses o importants. La Isabel pertanyia a aquesta segona categoria. Era discreta exageradament. Però va ser molt important per a moltes persones, molts mestres, moltes escoles...

Recordo el dia que va arribar a l'escola. Al Lluis Millet. Finals dels anys setanta. Arribava una joveneta, migandalusa, migcatalana, i nosaltres, una colla de jovenets mestres i barbuts, l'acollíem... i la posaven a compaginar dossiers ciclostilats.

Així va començar el seu aprenentatge i així va començar el nostre coneixement d'una mestra que va esdevenir un pilar imprescindible per a tots els anys de renovació de l'escola i de la Ciutat. La Isabel, com molts de nosaltres, és va fer mestra, en la pràctica real. En l'exercici d'allò que avui podem anomenar experiències creatives i anticipadores. En aquell context, absolutament alegal vam experimentar i concretar pràctiques actives, experiències de participació, democràcia avançada, estudi del medi, coneixement de la ciutat, renovació de les metodologies i dels aprenentatges. Tot això va ser possible per la seva implicació des del primer dia.

La Isabel mai ha estat una persona de grans teories, ni grans discursos. Però la seva pràctica ha estat constant, compromesa, inequívocament a favor de l'educació, la cultura i a favor d'una escola per al poble, especialment per als més desfavorits... La Isabel, és un testimoni constant de renovació i de compromís per l'educació popular.
més

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de Llengua
i literatura de Secundària
Col·lectiu de Docents del Bages

Durant anys l'ensenyament de la llengua ha estat víctima d'una sèrie d'errors, dels quals encara patim les conseqüències. Semblava (i a algú encara li ho sembla) que havíem de formar petits lingüistes o filòlegs, més que no pas ensenyar a expressar idees o sentiments als nostres alumnes. Fa una vintena llarga d'anys, tanmateix, vam redreçar el rumb de l'educació lingüística i ens vam centrar en les habilitats bàsiques: parlar, llegir i escriure.

En aquesta línia la normativa té un paper ben diferent: deixa de ser el centre del que cal ensenyar, per passar a ser un instrument auxiliar. Per tant, ja no ensenyem (no hauríem d'ensenyar) les combinacions binàries dels pronoms febles, sinó com elaborar o intervenir en un diàleg -un dels pocs tipus de text en què apareixen aquelles combinacions. I no ens obsedim en l'ús de la dièresi en contextos àtons, sinó que ensenyem els alumnes a dubtar i a consultar el diccionari (que és el que fa tothom per saber si «veïnat» o «veïnatge» van amb dièresi).

Per tant, necessitem més aviat una normativa relacionada amb els tipus de textos (orals o escrits), i no tant la gramàtica que ens proposa l'acadèmia (universitària o de l'IEC). El discurs actual sobre necessitats de canvi en la normativa ens queda, mentalment i professionalment, una mica lluny, als ensenyants: no ens ajuda en les necessitats quotidianes. més

Aquest ja és un congrés amb història. Ja hem viscut la primera part en la qual hem rellançat la renovació educativa, pedagògica. Ja ens hem vist, cares noves i cares de sempre, per reprendre l'esperança i tornar a sentir la necessitat de canviar l'EDUCACIÓ per tal que contribueixi a un món més just, més viu, més proper, més humà.

Ens hem conegut i ens hem reconegut com parts d'una xarxa que hem re-emplaçat a construir, basada en el desig de veure's, gaudir trobant-nos, de discutir, de fer propostes de transformació i de portar-les endavant, sempre endavant.

Abans de trobar-nos en la primera part de Segovia, dèiem que ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.

Aquesta és la finalitat del "Congreso de los MRPs". No volem que sigui un procés tancat, sinó participatiu i que s'apropi al pensament i la visió de la realitat dels que proposen una educació realment renovadora.

Allà a Segovia, vam seleccionar les claus, els eixos i ara a Lleida les hem concretat. Està bé sentir-se de nou MOVIMENT DE RENOVACIÓ, però ara cal que portar el propòsit a la pràctica. Està bé escollir quines han de ser les línies força que han de marcar les nostres propostes. És el moment de concretar al voltant de quins eixos d'actuació real les posarem en marxa, comprometre'ns amb elles a la pràctica, en portar a terme aquests canvis reals. Aquest és el propòsit d'aquesta segona fase, d'aquesta segona trobada.

La frase que ha marcat aquesta segona trobada ha estat:

En aquest moment d'incertesa, de grans esgarrapades en els drets de les persones, es fa més necessari que mai canviar realitats, també educatives.

Ens correspon, com a MRPs intentar-ho colze amb colze amb qui està als diferents territoris i, també, amb qui tenim en cadascun d'ells: professorat, famílies, alumnat, ciutadania, moviments socials, ...

En aquesta segona fase del procés ja no es tracta de revisar els principis marcats, seran un punt de partida. Ara es tracta de "posar-nos en marxa". Ha estat una tasca apassionant que marcarà un inici i no pas un tancament.

Us convidem a llegir les conclusions extretes del IV Congrés Estatal de Renovació Pedagògica, realitzat els dies 21-23 de novembre a Lleida. Les podeu trobar penjades a la dreta d'aquest article.

I també al bloc de la Confederación: congresomrp.blogspot.com més

Joan Carles Galve Torres
Un mestre de la rural.

Fa divuit anys que treballo a l'escola rural i mai he deixat d'aprendre coses noves. Puc ben dir que, generalment, molt positives. Durant tot aquest període he compartit experiències amb quatre comunitats educatives diferents; però no per això, millors o pitjors; simplement diferents; el que, em permet comentar que l'escola rural (ER) i les Zones d'Ensenyament Rural (ZER) són una realitat complexa i rica que dóna dinamisme a tota una població i zona; i a més a més, juga un paper de cabdal importància com a equilibradora del territori.

Tots estarem d'acord que ensenyament i educació són els pilars mestres on cal construir i fonamentar una societat. Un poble sense escola és com un ramat sense pastor, sents com el futur s'esvaneix. La implementació d'un bon procés d'ensenyament – aprenentatge, basat en una bona educació, és necessari a qualsevol indret arreu del món. L'ER i les ZER són un bon exemple, si tenim en compte les possibilitats d'implicació de tots els membres de la seva comunitat educativa, la forta cohesió social entre aquests i l'alt dinamisme social. més

Recull de 30 actuacions realitzades per escoles de 1r cicle d'Educació Infantil de Catalunya.

PINZELLADES D'ESCOLA BRESSOL

Des de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, àmbit de la FMRPC, ens fa il·lusió presentar-vos aquest doble recull de 15 experiències cadascun, realitzades en diferents escoles bressol del nostre país, són una mostra variada de les activitats que podem trobar i viure en el dia a dia de les llars d'infants a Catalunya.

Les podeu descarregar del lateral dret d'aquest article.

A l'hora de fer aquest petit recull d'experiències, ens han mogut diferents objectius.

- Per una banda, ens semblava interessant fer un recull real de les actuacions que, de forma habitual, tenen lloc a les llars d'infants del nostre país, sense pretendre ser una recerca específica, per donar a conèixer i mostrar les interessants activitats que s'hi realitzen.

- Per altra banda, també volíem arribar a la resta de companyes i companys de professió, ja que, a vegades, la implicació i dedicació a la feina que fem dins les aules dificulta el traspàs de moltes experiències realitzades, que podrien ser útils als altres professionals i així donar noves oportunitats i donar continuïtat al treball realitzat. més

Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."
Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més

Gemma Riba i Marta Aumatell
Professores de les especialitats de Joc Plàstic, Expressió Plàstica i Tallers Artístics de l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot.
Revista Traç del GM de la Garrotxa

En Jan em diu emocionat que vol dibuixar la neu, està molt i molt content.
Li dono un foli, i dibuixa una línea forta i ben marcada amb un llapis, al fons a l'horitzó i damunt la línea hi dibuixa un nen.

- En Jan ve corrents al cap de poca estona i em diu amb una rialla -mira ja estic, sóc jo a la neu.
- Oh que bé Jan - li dic jo- ara només et falta fer-hi la neu.
- En Jan es queda immòbil al meu costat, mirant fixament el full, sense dir res, amb un posat seriós i potser una mica enfadat ...
- Jan què et passa?
- És que ja estic, repeteix amb una veu una mica imposada i seriosa.
- Fixo de nou la mirada en el full, realment TOT és blanc, només la línea i el personatge, ni una taca ...
- És veritat Jan, ja està acabat. Quin fred que fa en aquest paisatge tan nevat que has fet!!!
- L'abraço i simulem tots dos el fred - en Jan riu.

Aquesta és una de les moltes situacions que vivim sovint a l'Escola Municipal d'Expressió, la nostra feina no és altra que estar atents i acompanyar en aquests processos, respectant sempre les evolucions de cada infant, sent en la majoria de casos espectadors en aquests moments on la creativitat sorgeix d'una forma tan natural, tan directa i tan pura.

Oferir materials nous, recursos per experimentar, provar, gaudir, trobar solucions enginyoses, equivocar-se i tornar a començar… és la base d'un aprenentatge artístic de qualitat. més

Maria Rosa Heras i Juncosa
Mestra d'infantil, jubilada
MRP del Baix Penedès

En els mitjans de comunicació hem llegit diferents opinions sobre la decisió dels finlandesos de suprimir de les escoles l'aprenentatge de la lletra manuscrita. I jo em pregunto; és una bona decisió? Segur que és una bona mesura deixar d'utilitzar la lletra lligada sobre el paper? Hem de posar als infants des de ben petits davant d'un ordinador a teclejar amb l'argument que és el que acabarà fent la resta de la seva vida? Què en penseu?

Ja sé que la societat ha canviat molt i que les noves tecnologies estan immerses en tots els àmbits de les nostres vides. Per contra l'escola ha canviat relativament poc, tot i que hi hagi ordinadors, pissarres digitals, calculadores, mòbils...les tècniques de l'aprenentatge de la llengua han canviat poc. En la majoria d'escoles s'han adoptat els postulats d'Anna Teberosky començant l'aprenentatge amb "lletra de pal" i en un moment donat, a P4 en concret, es comença a demanar als infants que facin lletra lligada. Segons diuen els experts, escriure a mà és un bon exercici que ens ajuda a estructurar el pensament, més enllà de ser una motricitat fina. més

100 anys d'impulsar i reivindicar la formació de mestres organitzada pels mateixos mestres i amb els mestres.

100 anys de renovació pedagògica compartida.

100 anys de compartir experiències, inquietuds, aprenentatges i sentiments.

100 anys de lluita per l'educació que volem per un país diferent.

100 anys posant la mirada en les necessitats del nostre alumnat.

100 anys de persones que han fet possible les escoles d'estiu.


Farà 100 anys que els Moviments de Renovació Pedagògica organitzem les escoles d'estiu per tot el territori català, i 100 anys que ens acompanyeu any rere any. Som conscients que sense el vostre suport res hagués estat possible. Així que us dediquem aquest espai.

Moltes gràcies per fer-ho possible!!!


Així va començar tot. La nostra història.

Hem dissenyat un seguit de roll-ups que narrin i il·lustrin què ha succeït aquests darrers 100 anys.

Etapa 1. Des dels Inicis fins al final de la República

Etapa 2. De la Dictadura a la Generalitat

Etapa 3. Les Escoles d'Estiu amb la Generalitat

Etapa 4. Reptes de futur

més

Qui ha de promoure el compromís ètic del professorat?

Després de recollir en el si dels MRP el "Compromís ètic del professorat" (2011) i dels 10 debats territorials "Què vol dir ser mestre avui?" que vam engegar amb la Fundació Bofill, i juntament amb el programa Mestres de TV3 (2012), hem publicat aquest petit recull de reflexions que ens ha aportat tot aquest camí.


Què vol dir ser mestre avui?

Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat està elaborat segons els valors que aporta el treball en xarxa. Tant a nivell de construcció compartida del coneixement com de la col·laboració institucional amb una missió comuna: l'aportació d'elements per a l'anàlisi, la reflexió i el debat sobre la realitat i els reptes de les mestres i els mestres avui.

La concreció d'aquesta publicació es correspon a la riquesa de les aportacions i els debat del cicle organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya tot just l'endemà de cadascun dels deu programes de la sèrie "Mestres" emesa per la Televisió Pública de Catalunya el primer trimestre de 2011, i que també va col·laborar en aquesta iniciativa. més

L'Àmbit de treball "Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya" de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha fet un recull d'experiències de 0 a 3 anys, per fer visible el treball i la tasca educativa que moltes Escoles Bressol estan desenvolupant en les escoles d'infantil del nostre país.

Hem decidit fer aquesta publicació perquè tenim la necessitat que social i políticament es canviï la mirada i es vegi el potencial educatiu de l'etapa infantil (del primer cicle en aquest cas) i les moltes aportacions que fa a l'educació en general. Hem de tenir en compte que l'escola bressol és la porta d'entrada dels infants i les seves famílies a l'escola, la primera acollida, les primeres comunicacions i el primer canal de col·laboració entre el professorat i familiars. En definitiva, els primers canals que esdevindran un pilar bàsic per a la coherència del procés educatiu i per a la convivència del futur.

Per aquest motiu, en aquest recull s'ha intentat mostrar el goig que produeix una bona tasca, plena de vivències, experiències, aprenentatges i moltes rialles. Una tasca pel gust d'educar bé, per la felicitat dels nostres infants i on la voluntat professional és fer una feina ben feta. Una tasca que deixa fluir l'experimentació i la curiositat dels més petits, de tot allò que els envolta i que constitueix una motivació fonamental d'aprenentatge. més

Exercir èticament la docència avui

Al llarg del curs 2010-11, a la FMRPC i als MRP's de tot el territori, ens va sorgir la necessitat de reflexionar i debatre sobre l'ètica del docent i el compromís que creiem que havia d'assumir, vers els diferents elements que intervenen en l'acte educatiu (amb la infancia i juventud, la seva educación, el seu entorn, el centre educatiu,…).

Entrats en la segona dècada del segle XXI l'educació, igual que la societat, està vivint uns moments d'evolució molt considerables. La complexitat de la situació actual ens porta a pensar que ens troben en un canvi de paradigma econòmic, social i educatiu. En aquest marc, ens cal una reflexió profunda, per part de tota la societat, sobre la finalitat i el sentit de l'educació i la formació al llarg de la vida de les ciutadanes i els ciutadans d'avui i del futur des d'una perspectiva ètica. És un debat que abasta les perspectives social, curricular, organitzativa i professional.

D'aquestes inquietuds, per la resposanbilitat que l'educació sempre ens ha generat, i gràcies a la reflexió, el pensament i la pràctica de moltes persones vàrem elaborar "El compromís ètic del professorat", amb l'únic objectiu de contribuir a la millora del nostre paper en l'educació.

"Només si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els altres seràs veritablement lliure"
Miquel Martí i Pol

Aquest document no pretèn ser un document tancat ni exclusiu, sinó una porta oberta a la reflexió, al debat, a la formació i a la conscienciació.

Així doncs, amb aquest projecte ens agradaria poder generar espais on el professorat puguem conversar i extreure conclusions sobre les qüestions ètiques que vivim en el dia a dia, amb la idea de crear marcs de referència que ens siguin útils en la nostra acció quotidiana. Potser seria una bona oportunitat per compartir amb el professorat de la vostra escola.

Per accedir al document, només cal que el descarreguis de la columna de la dreta, està editat en català i en castellà. més

Ricard Aymerich
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

foto de BobMalcness

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d'un centre.
més