En nom dels mestres dels moviments de renovació pedagògica.
Les persones poden ser famoses o importants. La Isabel pertanyia a aquesta segona categoria. Era discreta exageradament. Però va ser molt important per a moltes persones, molts mestres, moltes escoles...
Recordo el dia que va arribar a l'escola. Al Lluis Millet. Finals dels anys setanta. Arribava una joveneta, migandalusa, migcatalana, i nosaltres, una colla de jovenets mestres i barbuts, l'acollíem... i la posaven a compaginar dossiers ciclostilats.
Així va començar el seu aprenentatge i així va començar el nostre coneixement d'una mestra que va esdevenir un pilar imprescindible per a tots els anys de renovació de l'escola i de la Ciutat. La Isabel, com molts de nosaltres, és va fer mestra, en la pràctica real. En l'exercici d'allò que avui podem anomenar experiències creatives i anticipadores. En aquell context, absolutament alegal vam experimentar i concretar pràctiques actives, experiències de participació, democràcia avançada, estudi del medi, coneixement de la ciutat, renovació de les metodologies i dels aprenentatges. Tot això va ser possible per la seva implicació des del primer dia.
La Isabel mai ha estat una persona de grans teories, ni grans discursos. Però la seva pràctica ha estat constant, compromesa, inequívocament a favor de l'educació, la cultura i a favor d'una escola per al poble, especialment per als més desfavorits...
La Isabel, és un testimoni constant de renovació i de compromís per l'educació popular.
més