Anna Marín

Dissabte es va realitzar al Centre Cívic Bellvitge-Gornal la jornada de treball al voltant de la personalització educativa des d'una visió comunitària, organitzada per l'Aliança Educació 360 amb la finalitat de dotar de contingut pedagògic la proposta i co-crear amb els i les assistents des de la mirada de l'educació adaptada a la persona.

La jornada va convidar tota la comunitat educativa a debatre i a reflexionar sobre les següents qüestions clau que han d'orientar la tasca com a educadors i educadores: més

Per un menjador escolar educatiu i de qualitat
Federació de MRP de Catalunya

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, davant el debat que hi ha al nostre país referit als menjadors escolars, volem fer públics aquells aspectes que considerem claus a l'hora de buscar un nou marc regulador d'aquest servei. més

Laura Cera, periodista

Mataró acull la primera jornada de treball, organitzada per la Federació de MRP de Catalunya i el Moviment Educatiu del Maresme, amb l'objectiu de reflexionar al voltant d'aquest concepte educatiu i valorar les seves possibilitats avui dia.

Amb l'entusiasme del doctor Josep Estalella com a tret de sortida, la sala Burriach del Tecnocampus es convertia dissabte 21 en un espai de reflexió sobre els principis de l'Institut-Escola. Un model que recordava Xita Sugranyes en format de documental a l'inici de la jornada, fent una mirada a l'any 1932. Alguns dels seus records van traspassar la pantalla per transformar-se en punts d'anàlisi entre els ponents i els mestres que van dedicar tot un matí a compartir i debatre els pros i contres d'aquest terme. Un recull d'impressions envers els aspectes formals i pedagògics que ofereix l'Institut-Escola i com es podrien aplicar en l'actualitat. més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Dilluns 16 d'octubre de 2017

Anys de Renovació Pedagògica, amb el bagatge de l'escola catalana a l'esquena, amb la immersió lingüística i els valors democràtics, ens fan coneixedors del què significa el plurilingüisme real a la nostra societat. Les nostres escoles, avalades pel llegat de l'escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns sòlids principis de convivència.

Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d'aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret. més

Publicat al bloc Transformar l'educació del diari de l'educació el 11.07.2017, Mònica Bergós

EdCamp Mataró dins l'Escola d'Estiu 2017


Prop de 300 docents participen a l'Edcamp de Mataró en el context de l'Escola d'Estiu del Moviment Educatiu del Maresme


"Aquest espai és per compartir aprenentatges. No és una conferència tradicional. No hi ha un conferenciant que parla i el públic que només escolta. Aquí tots diuen la seva. Tots són experts en alguna cosa". Raquel González és la coordinadora de l'Edcamp de Mataró que es va celebrar ahir a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró en el context de l'Escola d'Estiu del Moviment Educatiu del Maresme.

La trobada va reunir 288 persones, una xifra que va superar les previsions dels organitzadors que van haver d'ampliar els espais de treball previstos. Entre els assistents, hi havia mestres que participaven a l'Escola d'Estiu i d'altres que van venir expressament a l'Edcamp. "Molta gent vol tafanejar i veure en què consisteix, perquè encara no ho saben. Només n'han sentit parlar". més

10 i 11 de maig, Figueres

El passat mes de maig, a Figueres, es van dur a terme al llarg de dos dies intensos, les Jornades de MRP 2017. On els MRP de tot el territori català, els àmbits, les entitats federades i altres membres de la comunitat educativa ens van acompanyar a caminar vers el que vam anomenar: EDUACCIÓ.

Els MRP passàvem a l'acció i a través de tres taules de debat podíem debatre i determinar en quin punt ens trobàvem, com podíem avançar en els nous escenaris socials i educatius i quin compromís ens aglutinava.

A continuació teniu l'enllaç al resum de cadascuna de les taules de debat.
més

Conclusions del seminari realitzat per la comissió d'educació a temps complet de la Federació de MRP de Catalunya.

Els dies 2 i 9 de març ens vàrem trobar diferents agents de la comunitat educativa per a la realització dels seminari al voltant de l'educació a temps complet. L'objectiu era trobar elements clau de l'educació a temps complet des de diferents perspectives i allò que ens hi feia moure cap a a aquest model.

Trobareu aquí a la dreta penjats el powerpoint que va presentar l'Elena Sintes, Dra. en Sociologia i experta en el temps, on va situar els 10 elements clau del model d'Educació a Temps Complet (ETC). I també el recull d'aportacions a mode de resum i una primera concreció del model d'educació a temps complet des de la visió de diferents agents.

Caminem doncs a l'elaboració d'un marc i unes orientacions comunes vers un model d'educació a temps complet on tots els agents de lleure educatiu, municipals, centres, mestres i professorat, trobin l'encaix professional i ètic vers l'educació plena dels nostres infants i joves. més

Junta directiva
MRP Alt Empordà

El juliol del 2015, el Congrés L'Escola Parla va aplegar un bon nombre de professionals del món de l'educació disposats a millorar la qualitat de l'ensenyament i esmerçar un temps per dialogar i posar en comú aspectes pedagògics que convidaven a la reflexió. Aquesta trobada va suposar un punt d'inflexió i d'intercanvi entre allò que ens agrada fer i allò que volem continuar fent. En el si d'aquest congrés ja va quedar ben palès la voluntat de tirar endavant un moviment que donés continuïtat a l'esperit que s'hi havia aplegat.

És en aquest sentit i amb l'ànim renovat que reneix el Moviment de Renovació Pedagògica de la nostra comarca.

El Moviment arriba amb les ganes de fer reviure el que els membres de l'Associació de Mestres des del 1979 fins al 1994 van fer en l'antic Moviment. més

Presentació d'una guia audiovisual per ajudar les mares i pares primerencs a escollir el centre més adequat on escolaritzar els seus fills.

Us convidem a assistir a la projecció i xerrada amb experts, que tindrà lloc el proper dilluns dia 29 de febrer a les 19h a la botiga Abacus del carrer Balmes, 163 de Barcelona.

La fundació Propedagògic, juntament amb la plataforma de producció de continguts multimèdia BUMAYÉ, presenten un nou projecte audiovisual dirigit a pares i mares que s'enfronten per primer cop al repte d'escolaritzar els seus fills i necessiten una orientació a l'hora d'escollir un centre educatiu, entre la diversitat de models i tipologies existents a Catalunya.

Tindrà lloc el dilluns 29 de febrer a les 19h a la botiga d'Abacus de Balmes, 163 de Barcelona i comptarà amb la participació dels següents ponents que, després de la visualització del reportatge, respondran les preguntes i participaran del debat amb les famílies interessades:

Clara Darder (Directora de la fundació Propedagògic)
Benja Villegas (Realitzador de l'audiovisual i pare a la recerca d'escola)
Àlex Castillo (President de FAPAC)
Joan Domènech (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica)
més

Teresa Cases
AM Alexandre Galí
Federació de MRP de Catalunya

Aquest 28 de febrer hem fet trenta anys!

La Federació ja té una edat que impressiona. Veníem de molt lluny, de molta Renovació Pedagògica, de moltes Escoles d'Estiu, de moltes lluites per millorar l'educació del nostre país, però ara fa 30 anys, els diversos Moviments de Renovació Pedagògica del territori català vam constituir-nos en Federació: per donar-nos suport uns als altres, per tenir una representació comuna, per facilitar la cooperació... i per fer créixer la Renovació Pedagògica.

Són 30 anys buscant la manera de ser útils als mestres i les mestres que es preocupen per millorar la seva manera d'educar, posant-la sempre al servei dels infants i joves.

Després de 30 anys, continuem amb les mateixes il·lusions. Continua havent-hi tants i tants docents que, als diversos nivells i àmbits educatius, volen innovar constantment per a què la seva feina sigui el millor possible en l'horitzó de fer un demà millor. Continuarem al seu servei, esperem que molts anys més.
més

Àmbit de Bibliomèdia de la FMRPC

Encetem un nou any amb un munt d'excuses i possibilitats per a viure el gust per la lectura i el coneixement de la literatura des de les nostres incansables biblioteques escolars.

Començaré per dues "efemérides-patum" per la universalitat dels autors, la coincidència en la data de la seva mort i la rodonesa de l'efemèride. I és que aquest any 2016 a molts indrets es faran ressó del 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes (Madrid, 23 d'abril 1616) i de William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril 1616).

A casa nostra, en moltes de les nostres escoles de primària ja s'ha començat a recordar el centeneri del naixement de Roald Dahl (Llandaff, 13 de setembre de 1916). L'autor gaudeix des de fa temps ja, d'un, més que notable, reconeixement entre els lectors catalans de totes les edats.

Volem fer-vos a mans aquest fantàstic recull d'efemèrides literàries que la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona ha realitzat. Té la gràcia de centrar-se en la literatura infantil i juvenil. I, no només ha pensat amb els escriptors sinó també amb els il·lustradors. No només ha pensat en els naixements i defuncions sinó que també amb la publicació de tal o qual llibre...I, no només ha pensat amb xifres rodones com el 100 o el 150. No, no, també amb el 25, el 75...Per tot plegat, us en recomano la lectura. Quedareu parats i parades de la quantitat d'events que podem festejar d'una manera o altra des de la nostra biblioteca.

Accedeix al recull d'efemèrides clicant aquí. més

Pilar Gargallo Otero
MRP del Garraf

En aquesta afirmació no hi veiem cap problema. Hi veiem normalitat. Certa normalitat que no queda reflectida en la indústria de les joguines i molt menys en la publicitat ni en la societat en la qual vivim. M'explico.

Aquest article no pretén ser científic ni divulgador de dades, simplement, es basa en la realitat, empírica, de que la nostra societat avança, però molt lentament.

Que un nen avui en dia jugui amb una cuineta, no és una cosa estranya, ni ho hauria de ser. La coeducació al món educatiu hi és present des de les primeres etapes. La imitació de rols i el joc simbòlic són molt presents en les primeres etapes de la vida i marquen la identitat futura dels éssers humans. Les Escoles Bressol són un gran exemple coeducador lliure i facilitador de situacions coeducatives: nenes i nens juguen plegats amb cuinetes, amb nines i ninos, cotxes, camions, puzles, … a aquest joc simbòlic que parlàvem. més

Àmbit de Bibliomèdia de la FMRPC

De tot el que hem llegit, n'hem fet substància.
Gerard Vergés

Aprofitant que el mes d'octubre se celebra el Mes internacional de les biblioteques escolars, us deixem constància de les nostres reflexions.

El primer acostament a la lectura s'ha de fer des del càlid clima de la família, des de les primeres edats. L'adult llegeix i l'infant escolta, retè, imagina, queda impregnat per la meravellosa màgia dels contes.

La llar d'infants i l'escola han de continuar vessant a les oïdes de la infantesa el miracle de les paraules i de les històries. Més que com a una obligació, han de viure la lectura com a un autèntic plaer. Els agrada llegir, deixar-se engolir per la curiositat que ens fan desvetllar les històries que ens acosten a la vida i les que ens allunyen d'ella cap un món de diversió i fantasia. més

Josep M. Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma

El 16 de setembre va morir Isabel Muñoz. Nascuda a Sevilla el 2 de gener de 1957, als 6 anys es va traslladar amb la seva família a Santa Coloma de Gramenet, on va residir la resta de la seva vida.

La Isabel era una persona forta que va viure intensament tot allò en què va participar, tant en l'àmbit personal i familiar com en el professional.

Va ser mestra, una mestra compromesa amb els seus alumnes, compromesa amb les escoles i els moviments educatius per la millora de l'educació, i compromesa amb Santa Coloma.

Des dels anys 80, en què va arribar a l'escola Lluis Millet del barri de Les Oliveres, es va implicar activament en la renovació pedagògica. És en aquest centre on, a més del seu treball a l'aula i a l'escola, ja va crear el primer grup de Didàctica de les Ciències del Casal del Mestre. més

En nom dels mestres dels moviments de renovació pedagògica.

Les persones poden ser famoses o importants. La Isabel pertanyia a aquesta segona categoria. Era discreta exageradament. Però va ser molt important per a moltes persones, molts mestres, moltes escoles...

Recordo el dia que va arribar a l'escola. Al Lluis Millet. Finals dels anys setanta. Arribava una joveneta, migandalusa, migcatalana, i nosaltres, una colla de jovenets mestres i barbuts, l'acollíem... i la posaven a compaginar dossiers ciclostilats.

Així va començar el seu aprenentatge i així va començar el nostre coneixement d'una mestra que va esdevenir un pilar imprescindible per a tots els anys de renovació de l'escola i de la Ciutat. La Isabel, com molts de nosaltres, és va fer mestra, en la pràctica real. En l'exercici d'allò que avui podem anomenar experiències creatives i anticipadores. En aquell context, absolutament alegal vam experimentar i concretar pràctiques actives, experiències de participació, democràcia avançada, estudi del medi, coneixement de la ciutat, renovació de les metodologies i dels aprenentatges. Tot això va ser possible per la seva implicació des del primer dia.

La Isabel mai ha estat una persona de grans teories, ni grans discursos. Però la seva pràctica ha estat constant, compromesa, inequívocament a favor de l'educació, la cultura i a favor d'una escola per al poble, especialment per als més desfavorits... La Isabel, és un testimoni constant de renovació i de compromís per l'educació popular.
més

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de Llengua
i literatura de Secundària
Col·lectiu de Docents del Bages

Durant anys l'ensenyament de la llengua ha estat víctima d'una sèrie d'errors, dels quals encara patim les conseqüències. Semblava (i a algú encara li ho sembla) que havíem de formar petits lingüistes o filòlegs, més que no pas ensenyar a expressar idees o sentiments als nostres alumnes. Fa una vintena llarga d'anys, tanmateix, vam redreçar el rumb de l'educació lingüística i ens vam centrar en les habilitats bàsiques: parlar, llegir i escriure.

En aquesta línia la normativa té un paper ben diferent: deixa de ser el centre del que cal ensenyar, per passar a ser un instrument auxiliar. Per tant, ja no ensenyem (no hauríem d'ensenyar) les combinacions binàries dels pronoms febles, sinó com elaborar o intervenir en un diàleg -un dels pocs tipus de text en què apareixen aquelles combinacions. I no ens obsedim en l'ús de la dièresi en contextos àtons, sinó que ensenyem els alumnes a dubtar i a consultar el diccionari (que és el que fa tothom per saber si «veïnat» o «veïnatge» van amb dièresi).

Per tant, necessitem més aviat una normativa relacionada amb els tipus de textos (orals o escrits), i no tant la gramàtica que ens proposa l'acadèmia (universitària o de l'IEC). El discurs actual sobre necessitats de canvi en la normativa ens queda, mentalment i professionalment, una mica lluny, als ensenyants: no ens ajuda en les necessitats quotidianes. més