Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
renovació
17/3/15
EL MODEL ESGOTAT DE SECUNDÀRIA EN L'ESCOLA CONSERVADORA PÚBLICA I L'HORITZÓ DELS JESUÏTES
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més
27/2/15
IV CONGRESO ESTATAL: EXTRAIENT CONCLUSIONS
Aquest ja és un congrés amb història. Ja hem viscut la primera part en la qual hem rellançat la renovació educativa, pedagògica. Ja ens hem vist, cares noves i cares de sempre, per reprendre l'esperança i tornar a sentir la necessitat de canviar l'EDUCACIÓ per tal que contribueixi a un món més just, més viu, més proper, més humà.

Ens hem conegut i ens hem reconegut com parts d'una xarxa que hem re-emplaçat a construir, basada en el desig de veure's, gaudir trobant-nos, de discutir, de fer propostes de transformació i de portar-les endavant, sempre endavant.

Abans de trobar-nos en la primera part de Segovia, dèiem que ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.

Aquesta és la finalitat del "Congreso de los MRPs". No volem que sigui un procés tancat, sinó participatiu i que s'apropi al pensament i la visió de la realitat dels que proposen una educació realment renovadora.

Allà a Segovia, vam seleccionar les claus, els eixos i ara a Lleida les hem concretat. Està bé sentir-se de nou MOVIMENT DE RENOVACIÓ, però ara cal que portar el propòsit a la pràctica. Està bé escollir quines han de ser les línies força que han de marcar les nostres propostes. És el moment de concretar al voltant de quins eixos d'actuació real les posarem en marxa, comprometre'ns amb elles a la pràctica, en portar a terme aquests canvis reals. Aquest és el propòsit d'aquesta segona fase, d'aquesta segona trobada.

La frase que ha marcat aquesta segona trobada ha estat:

En aquest moment d'incertesa, de grans esgarrapades en els drets de les persones, es fa més necessari que mai canviar realitats, també educatives.

Ens correspon, com a MRPs intentar-ho colze amb colze amb qui està als diferents territoris i, també, amb qui tenim en cadascun d'ells: professorat, famílies, alumnat, ciutadania, moviments socials, ...

En aquesta segona fase del procés ja no es tracta de revisar els principis marcats, seran un punt de partida. Ara es tracta de "posar-nos en marxa". Ha estat una tasca apassionant que marcarà un inici i no pas un tancament.

Us convidem a llegir les conclusions extretes del IV Congrés Estatal de Renovació Pedagògica, realitzat els dies 21-23 de novembre a Lleida. Les podeu trobar penjades a la dreta d'aquest article.

I també al bloc de la Confederación: congresomrp.blogspot.com més
17/2/15
PORTES OBERTES A LES ESCOLES BRESSOL
Recull de 30 actuacions realitzades per escoles de 1r cicle d'Educació Infantil de Catalunya.

PINZELLADES D'ESCOLA BRESSOL

Des de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, àmbit de la FMRPC, ens fa il·lusió presentar-vos aquest doble recull de 15 experiències cadascun, realitzades en diferents escoles bressol del nostre país, són una mostra variada de les activitats que podem trobar i viure en el dia a dia de les llars d'infants a Catalunya.

Les podeu descarregar del lateral dret d'aquest article.

A l'hora de fer aquest petit recull d'experiències, ens han mogut diferents objectius.

- Per una banda, ens semblava interessant fer un recull real de les actuacions que, de forma habitual, tenen lloc a les llars d'infants del nostre país, sense pretendre ser una recerca específica, per donar a conèixer i mostrar les interessants activitats que s'hi realitzen.

- Per altra banda, també volíem arribar a la resta de companyes i companys de professió, ja que, a vegades, la implicació i dedicació a la feina que fem dins les aules dificulta el traspàs de moltes experiències realitzades, que podrien ser útils als altres professionals i així donar noves oportunitats i donar continuïtat al treball realitzat. més
9/2/15
TREBALL GLOBALITZAT PER CENTRES D'INTERÈS (TGCI) A SECUNDÀRIA
Com es poden plantejar els TGCI?

L'Institut Quatre Cantons ens mostra com a la Secundària es poden afavorir dinàmiques globalitzades per centres d'interès.

D'aquesta manera, afavoreixen l'autonomia, la planificació, l'organització i el control sobre el propi aprenentatge per part de l'alumnat.

S'integren continguts de diverses matèries per estudiar un tema des de diferents perspectives.

El TGCI té un enfocament altament competencial: els continguts de llengua i matemàtiques són tractats de manera integrada i contextualitzada.

En el TGCI es fan agrupaments heterogenis: el professorat barreja l'alumnat, però també es poden fer agrupaments segons el tema triat. Es donen opcions a l'alumnat.

Es busquen col·laboracions amb institucions externes que proposen petites tasques o reptes.

El paper del professorat

En el TGCI el professorat es centra en assessorar, donar suport i orientar l'alumnat, tot fent-lo partícep del seu propi aprenentatge. També és l'encarregat de gestionar i formar els grups heterogenis.

Es diversifiquen els suports per aconseguir un aprenentatge personalitzat.

Es pretén incidir sobre els aprenentatges conceptuals des dels vessants cognitius superiors: analitzar, valorar i crear.

Us animem a visualitzar el vídeo on ens ho mostren gràficament.
més
9/2/15
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A SECUNDÀRIA? PER QUÈ?
Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."

Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més
16/1/15
EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI: NOVES IDEES I NOVES PRÀCTIQUES
Projecte de reflexió i acció per a la millora de l'educació.

L'educació escolar ha conegut un desenvolupament extraordinari al nostre país al llarg del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1970.

Aquest desenvolupament ha significat l'ampliació i la generalització de l'educació bàsica, i també, avenços substancials en aspectes que podríem anomenar qualitatius, com ara la formació inicial i permanent del professorat, l'equipament i la infraestructura dels centres educatius, la seva organització i funcionament, els materials didàctics, les metodologies docents, les instàncies i serveis d'orientació i de suport al professorat, l'atenció a la diversitat, les pràctiques d'avaluació o les condicions de treball del professorat.

Tant des del punt de vista quantitatiu –duració i cobertura– com qualitatiu –capacitat del sistema per satisfer les necessitats educatives de tot l'alumnat– els avenços han estat significatius, i en alguns aspectes podríem dir que fins i tot extraordinaris, el que no significa que ens puguem donar per satisfets. Malgrat el camí recorregut, el marge de millora de l'educació escolar segueix sent molt ampli. Hem de seguir mantenint, per tant, unes fortes exigències de millora envers l'educació escolar i això implica perseverar en els esforços de tota mena –d'inversió, de formació, d'innovació, de professionalització, de recerca– que s'han vingut fent en les darreres dècades.

més
14/12/14
SOBRE L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA
Maria Rosa Heras i Juncosa
Mestra d'infantil, jubilada
MRP del Baix Penedès


En els mitjans de comunicació hem llegit diferents opinions sobre la decisió dels finlandesos de suprimir de les escoles l'aprenentatge de la lletra manuscrita. I jo em pregunto; és una bona decisió? Segur que és una bona mesura deixar d'utilitzar la lletra lligada sobre el paper? Hem de posar als infants des de ben petits davant d'un ordinador a teclejar amb l'argument que és el que acabarà fent la resta de la seva vida? Què en penseu?

Ja sé que la societat ha canviat molt i que les noves tecnologies estan immerses en tots els àmbits de les nostres vides. Per contra l'escola ha canviat relativament poc, tot i que hi hagi ordinadors, pissarres digitals, calculadores, mòbils...les tècniques de l'aprenentatge de la llengua han canviat poc. En la majoria d'escoles s'han adoptat els postulats d'Anna Teberosky començant l'aprenentatge amb "lletra de pal" i en un moment donat, a P4 en concret, es comença a demanar als infants que facin lletra lligada. Segons diuen els experts, escriure a mà és un bon exercici que ens ajuda a estructurar el pensament, més enllà de ser una motricitat fina. més
21/11/14
4T CONGRÉS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ESTATAL: EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI
21-23 de novembre, Lleida
Per què un congrés sobre Renovació Pedagògica?

La Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica (MRPs) posa en marxa un procés congressual, en un moment en el qual la Renovació Pedagògica entra en una situació de crisi. Des de l'any 1996, anys entre els quals es va realitzar el III Congrés, s'han realitzat trobades anuals. Però l'agressivitat es vol imposar contra tot el que sigui Renovació Pedagògica i Educació com a bé públic i com a dret, tot això obliga a anar més enllà d'una simple trobada i proposar un Congrés que busqui alternatives i solucions, tant pedagògiques com sòcio-educatives a la constant agressió que la economia neoliberal està realitzant a les conquistes socials que entre tots havíem aconseguit. Aquesta agressió es concreta en una nova llei d'educació que fa tornar enrere tot el nostre sistema a moments anteriors de l'etapa franquista.

Arribar a propostes encertades que evitin allò anterior serà una feina complicada, donades les condicions de partida, en canvi és quelcom necessari, per una banda si no volem que la Educació, especialment la Pública (amb totes les connotacions que comporta allò públic) es vegi destruïda o relegada de construir un sistema educatiu orientat a un futur més just i solidari.
Ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.
Aquesta és la finalitat del Congrés dels MRPs. No volem que sigui un procés tancat, sinó que sigui participatiu i que s'acosti al pensament i a la visió de la realitat dels qui proposen una educació realment renovadora.

Procés:

El IV Congrés no es planteja com la organització d'unes jornades determinades sinó com tot un procés que va començar amb la resposta de una sèrie de qüestionaris, que continua amb una jornada de trobada a Segovia del 21 al 23 de febrer, que s'expandeix amb la realització d'activitats sobre els temes del Congrés en diferents llocs de l'estat espanyol i que emet conclusions amb la realització d'una segona trobada a Lleida del 21 al 23 de novembre de 2014.

Els temes que es tractaran són:

1. Què és i que ha de tenir l'Escola Pública?
2. Quines aules i currículum volem?
3. Com han de ser els centres educatius públics? Funcionament, estructura, comunitat, implicació amb l'entorn, etc.
4. Quin perfil ha de tenir el professorat? Quina ha de ser la seva feina dins el centre?
5. Quins canvis s'han operat a la societat i de retruc en l'educació des del tercer congrés?
6. Com s'entén el concepte de territori en els MRPs?
7. Quin és el paper de la Renovació Pedagògica avui en dia, no només a l'escola, sinó a la societat en general?

Trobareu tota la informació sobre el congrés al següent http://congresomrp.blogspot.com.es.
més
24/9/14
LA RENOVACIÓ DE L'ESCOLA PÚBLICA, DE L'EMPORDÀ A TOT CATALUNYA
A principis del segle passat, els mestres de les escoles rurals empordaneses es van mobilitzar per dur a terme tota mena d'iniciatives per a la reforma de l'ensenyament i l'educació. S'agruparen en associacions professionals, editaren revistes de magisteri on exposar les seves experiències amb la voluntat de compartir, i també promogueren activitats amb escoles veïnes. Van ser mestres a favor de l'escola pública, digna i eficaç, a base d'intentar potenciar la seva dimensió social, convençuts que l'escola és un instrument de gran transcendència per a la societat.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, l'Arxiu Històric de Girona, el Museu del Joguet de Catalunya i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana hem produït una exposició i un catàleg per commemorar el 110è aniversari de la primera Conversa pedagògica promoguda pel mestre de Camallera, Silvestre Santaló.

Per accedir a la pàgina web de l'exposició cliqueu aquí. més
5/7/14
100 ANYS D'ESCOLES D'ESTIU, 100 ANYS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
Durant la jornada de commemoració del Centenari de les Escoles d'Estiu dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que es va dur a terme el 5 de juliol del 2014 a la UAB, es van realitzar un seguit de taules de debat.
Resum dels debats realitzats amb les intervencions de diferents persones dels sectors que representen la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

100 ANYS D'ESCOLA D'ESTIU, 100 ANYS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Les Escoles d'Estiu, en el futur, s'han de fer ressò de tots els temes emergents en l'àmbit educatiu, i posar-se a treballar per definir les iniciatives, experiències i propostes que ens poden acostar a un nou model més adequat a les necessitats de canvi i transformació de la societat actual. Les Escoles d'Estiu han de seguir fomentant l'esperança que una altra educació és possible. més
5/7/14
COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LES ESCOLES D'ESTIU DELS MRP DE CATALUNYA
Del 27 de juliol al 22 d'agost del 1914 el Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona va organitzar per primera vegada una Escola d'Estiu dirigida als mestres i al professorat amb tres eixos de continguts: 1) Mètode Montessori, 2) Treball manual educatiu i 3) Dibuix directament d'objectes. Aquesta Escola d'Estiu comprenia cursets, conferències, visites culturals i artístiques en un to associatiu per reforçar els llaços de companyonia i d'amistat que s'haurien format durant les quatre setmanes de treball.
Els MRP de Catalunya ens sentim deutors d'aquesta primera iniciativa que hem volgut mantenir, desplegar, adaptar als nostres temps i ajustar a les necessitats de formació pedagògica dels i de les mestres que cada etapa històrica ha anat requerit . Hem pretès mantenir viu el mateix desig de compartir un espai per a refrescar l'esperit posant-lo en contacte directe amb les noves idees i procediments d'ensenyança que a més, deurà ser un centre de relació d'homes i dones que viuen i treballen guiats per uns mateixos ideals, produint aquest relacionar-se els saludables resultats d'encoratjament que es deriven sempre de tot aplec de persones intel·ligents i entusiastes" .

Hem dedicat totes les nostres energies a adaptar aquesta modalitat formativa als canvis que s'han anat produint a l'educació, sempre guiats pel mateix esperit: millorar l'educació per servir els i les nenes, els nois i les noies del nostre país.
Les activitats que es van realitzar en aquesta jornada commemorativa tenen la finalitat de recordar la fonda tradició d'on provenen les Escoles d'Estiu dels MRP que enguany organitzarem, una tradició de la qual ens enorgullim i ens encoratja. Va ser un acte per reflexionar sobre el trajecte que hem fet i que ens va servir per mirar endavant i ens doni perspectiva per respondre millor als reptes i a les exigències que els canvis socials actuals ens reclamen. En aquests moments estem en un moment de canvis que ens afecten a totes i tots, i ens porta a la necessitat de repensar una escola diferent per un país diferent.

Som conscients que el centenari de les Escoles d'Estiu de Catalunya és un fet d'un valor històric enorme, per això les màximes autoritats del país van organitzar els actes institucionals que van donar el relleu que aquesta ocasió mereixia.

La primera "Escola d'Estiu" del 1914 es va organitzar a l'ombra de la Diputació de Barcelona i després es va posar a mans de la Generalitat Republicana. Passat el període més negre, va ser l'Escola de Mestres de Rosa Sensat qui al 1966 en va recuperar l'organització, en plena dictadura franquista. L'èxit d'aquesta etapa que s'endegava va portar a la creació de molts grups de mestres que organitzaven formació a nivell comarcal amb el mateix esperit, ajustant-la a les característiques de cada territori.

L'any 1980, en una situació en la qual encara no hi ha traspassos a nivell d'ensenyament, la Generalitat de Catalunya assumeix les Escoles d'estiu com una "institució pública" del país. Ja en el període de la Generalitat provisional, el govern de la Generalitat va fer els primers passos per donar o vehicular, el suport necessari per tal que la iniciativa dels mestres de Catalunya pogués tirar endavant. El 1983, els moviments de renovació pedagògica es preguntaven per primera vegada i de forma col·lectiva, qui érem, d'on veníem i on volíem anar. En aquesta dècada de creixement i consolidació, les diverses Jornades van suposar moments especialment importants en la definició de funcions i en la consolidació organitzativa de les línies de treball.

A partir dels anys 80, hi ha un conjunt de fets que caracteritzen la història i l'evolució de les Escoles d'Estiu fins l'actualitat. Es consolida un mapa territorial de les EE, present en moltes comarques i territoris de Catalunya. Al voltant de les EE es creen i consoliden els Moviments de Renovació Pedagògica. Els MRP vam néixer d'aquest esclat, i és per això que volem participar en aquesta celebració en dos vessants: organitzant les nostres activitats específiques, d'acord amb la nostra idiosincràsia, i participant en els actes que, comptem, organitzaran les autoritats del país.

És important subratllar que la nostra existència respon a l'acte de voluntat d'uns milers de professionals de l'educació compromesos en una escola de qualitat. Pensem que, tot i no venir determinats ni per la Llei ni per l'estructura de l'estat, aquest acte de voluntat mereix el reconeixement social, com a organitzacions plurals que som per la millora qualitativa de l'educació del nostre país.

El vídeo que presentem es refereix al programa propi, al qual vamconvidar tota la comunitat educativa d'aquest país: professorat de totes les etapes, educadors/es, estudiants/es, famílies... La força de la renovació pedagògica que ha marcat l'educació d'aquests país no és patrimoni només nostre, és fruït del tarannà de totes i tots els que formem la comunitat educativa catalana i del valor que donem a l'educació. I és amb tothom que hem volgut recordar el nostre passat, analitzar el nostre present i projectar un futur comú, pensant que així contribuïm a la construcció de la Catalunya que volem. més
5/7/14
RECULL DE FOTOS DEL 1EE
Vídeo creat a partir del recull de fotografies realitzades el 5 de juliol en l'acte de commemoració del centenari de les escoles d'estiu dels Moviments de Renovació Pedògica de Catalunya. més
27/2/13
44 EXPERIÈNCIES 0-3
L'Àmbit de treball "Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya" de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha fet un recull d'experiències de 0 a 3 anys, per fer visible el treball i la tasca educativa que moltes Escoles Bressol estan desenvolupant en les escoles d'infantil del nostre país.

Hem decidit fer aquesta publicació perquè tenim la necessitat que social i políticament es canviï la mirada i es vegi el potencial educatiu de l'etapa infantil (del primer cicle en aquest cas) i les moltes aportacions que fa a l'educació en general. Hem de tenir en compte que l'escola bressol és la porta d'entrada dels infants i les seves famílies a l'escola, la primera acollida, les primeres comunicacions i el primer canal de col·laboració entre el professorat i familiars. En definitiva, els primers canals que esdevindran un pilar bàsic per a la coherència del procés educatiu i per a la convivència del futur.

Per aquest motiu, en aquest recull s'ha intentat mostrar el goig que produeix una bona tasca, plena de vivències, experiències, aprenentatges i moltes rialles. Una tasca pel gust d'educar bé, per la felicitat dels nostres infants i on la voluntat professional és fer una feina ben feta. Una tasca que deixa fluir l'experimentació i la curiositat dels més petits, de tot allò que els envolta i que constitueix una motivació fonamental d'aprenentatge. més
20/5/99
X JORNADES D'ESCOLA RURAL
La següent documentació està emmarcada en una sèrie de publicacions anomenades "Temes de Renovació Pedagògica". Revista dels Moviments de Renovació Pedagògica.

En aquest monogràfic, es parla de les X Jornades d'Escola Rural, on es va realitzar un balanç dels 10 anys dels debats pedagògics al voltant de l'escola rural. més
1/6/96
CONCLUSIONS DEL I CONGRÉS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
L'any 1996, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, va publicar les "Conclusions del Primer Congrés", fruit del debat, dins del territori català sobre el sentit de l'educació de Catalunya.

El Primer Congrés de Renovació Pedagògica seguint la tradició de la societat catalana que, al llarg d'aquest segle, es va anar autoconvocant per definir els problemes de l'educació i les seves perspectives de futur, durant tres anys, va anar analitzant l'educació des d'una perspectiva de renovació i qualitat i va recollir els punts de vista dels diversos sectors de la comunitat educativa.

Pots descarregar-te el document en pdf de la franja dreta d'aquesta entrada. més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
avís legal, privacitat i cookies
Avda. Drassanes, 3 3r (BCN) · Tel: 934817388 · federacio@mrp.cat · avís legal, privacitat i cookies
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.