Roda de premsa del Marc Unitari de la Comunitat Educativa

El MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) ha reclamat un pressupost expansiu per a l'any 2018 per atendre les prioritats educatives. Ho ha fet en roda de premsa per fer públiques les seves demandes d'inici de curs.

Al lateral trobareu el comunicat sencer per a poder descarregar. més

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) té com a objectiu defensar una educació pública, inclusiva, gratuïta, universal, catalana, de qualitat, integral, laica, coeducativa, democràtica i participativa, compensadora de desigualtats, enfocada a la igualtat d'oportunitats i adequadament finançada.

Les entitats i organitzacions del MUCE volem aportar les nostres valoracions sobre el Projecte de "Decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu".

D'entrada manifestem la nostra crítica i absoluta discrepància amb el mètode de treball seguit pel Departament per elaborar el projecte de decret, amb tant poca transparència, manca de diàleg i participació de les organitzacions de la comunitat educativa que representem. Aquesta no és la manera per avançar des de la coresponsabilitat cap al repte comú de millorar la qualitat de l'educació.

La inclusió i la cohesió social són dos principis generals en els quals s'ha de sustentar el sistema educatiu. L'educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la l'equitat i atendre la diversitat de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa. més

Davant les properes mobilitzacions de professorat previstes pels dies 18 de gener i 9 de febrer de 2017, com a MRPs estem d'acord amb la reivindicació de:

· Reduir hores lectives del professorat
· Reduir el nombre d'alumnes per aula
· Millorar les condicions de treball del professorat
· Invertir en la formació permanent
· Generar espais per reunir-se, debatre i reflexionar sobre la pròpia praxis

Aquestes premisses han de ser fonamentals per a l'escola pública, inclusiva, equitativa i justa.

És per aquest motiu que demanem revertir les retallades que es porten duent els darrers anys en detriment de l'educació pública de qualitat.

Per tot això, donem el nostre suport a les mobilitzacions i esperem unes mesures polítiques que aturin l'actual situació precària que està patint l'educació pública.

Demanem que es tornin a recuperar les condicions laborals d'abans de les retallades per a poder fer la nostra tasca en les millors condicions en benefici dels infants i joves.

Per últim, fem una crida a la conscienciació de tota la comunitat educativa per tal de poder afegir-se a la reivindicació que és justa i que va en benefici de tota la societat.

Els MRPs tenim tota la determinació a lluitar per un objectiu pel qual estem convençuts que cal defensar: l'educació pública.

Barcelona, 10 de gener de 2017

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
més

Pilar Gargallo Otero
Federació de MRPs de Catalunya
Opinió, publicada el 05/10/16 a El Periódico

Quan parlem d'agendes, d'horitzons i de salts qualitatius del nostre sistema educatiu, cal que tinguem en compte diferents factors: variables socials, pedagògiques i polítiques principalment.

Si ens centrem en les variables socials, incrementem la mirada en els sectors més desafavorits, perquè, estarem d'acord, que els recursos han de ser per a tothom, per garantir la igualtat d'oportunitats, la no segregació i la qualitat del nostre sistema educatiu.

L'Anuari dels Reptes de l'Educació a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, es centra principalment en les necessitats i reptes de l'educació del futur. Tornem a parlar dels conceptes de personalització de l'aprenentatge, de l'equitat dins del sistema, de la necessària innovació, sobre la qual hi portem apostant tants anys com a Moviments de Renovació Pedagògica i, és llavors quan se'ns obren els ulls, veiem clar de nou els horitzons que ens plantegem, així com també la necessitat política de caminar vers una aposta educativa de país. La transformació educativa comença a tenir uns tempos clars i ben definits.
més

Barcelona, 7 de setembre de 2016

Les dades presentades per la consellera d'Ensenyament el passat 1 de setembre mostren la pèrdua de la iniciativa política que seria necessària en un govern de Catalunya.

A grans trets no s'ha donat resposta a les principals dificultats del sistema educatiu català ni s'han marcat les línies de recuperació que són necessàries.

La pressió - in extremis- de la comunitat educativa va ser clau per aconseguir algunes mesures per a la millora de l'equitat i l'educació inclusiva, però quedem lluny d'una planificació pública i seriosa que aposti per la inclusió i l'equitat. més

Crida a l'objecció de consciència a la LOMCE a través de les proves de tercer i sisè de primària

Des de la Xarxa d'Escoles Insubmises a la LOMCE, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya i la resta d'entitats aquí representades, fem una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària programades per aquest abril i maig. L'acció consisteix a no portar els seus fills i filles a l'escola per evitar que facin les proves.

Les proves externes estandarditzades són un instrument fonamental dels sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. La LOMCE, una llei gestada i dictada per la FAES, la Conferència Episcopal, la patronal espanyola i l'Íbex 35, pedagògicament retrògrada i socialment discriminatòria, imposada sense debat públic ni científic, sense participació social ni sectorial, excloent les referències als principis bàsics de l'escola ètica, democràtica, solidària i comú per a tots i totes, ha fet de les proves externes estandarditzades un dels eixos fonamentals del seu model de sistema educatiu. Neutralitzar les proves significa, per tant, paralitzar la LOMCE. més

Foto de Jef Aerosol

La trobada social de debat per una nova Llei Educativa , desenvolupada els dies 17 i 18 d'abril de 2015, va congregar a Madrid a més de 100 persones, que representaven Moviments Socials, Sindicats d'Estudiants, Associacions de Mares i Pares, organitzacions sindicals i Partits Polítics. Es van incorporar més col·lectius a aquest debat en un procés obert als que participen dels principis d'igualtat, participació democràtica, laïcitat, coeducació, sostenibilitat, cooperació i altres valors democràtics de l'educació.

L'objectiu ha estat debatre el document (idees força), elaborat amb la participació de totes les organitzacions, que ha de ser la base per a una nova Llei Educativa garantia del dret a una educació en igualtat per a tots les i els alumnes i que aposti per l'escola pública. No es tracta d'una Llei més de tantes que s'han tingut, sinó gestada en un procés de debat que, per primera vegada, tracta d'iniciar-se i consensuar des de la base, amb la participació de diversos col·lectius educatius, moviments socials, sindicats i partits polítics.

Desitgem de forma immediata la derogació de normes i lleis que recolzen les polítiques de retallades i de segregació de l'alumnat, i crear un projecte de política educativa estable, que faci front a la iniquitat social i a la greu crisi social, econòmica i ambiental a la qual es dirigeix la nostra cultura.

El document consensuat i obert a estarà disponible a finals de maig, i es difondrà entre els col·lectius i organitzacions que participen en aquest projecte i en una pàgina web oberta a la ciutadania en general. S'obrirà un procés d'anàlisi, discussió i presa de decisions, que impliquin al màxim de persones, organitzacions i col·lectius, amb voluntat de transformació i millora de l'actual estat de l'educació.

Per a més informació podeu accedir a través del següent enllaç.
més

La llengua és la principal eina d'expressió d'un pais, l'educació és la principal eina per a la formació de la ciutadania d'un poble. Catalunya ha viscut durant els darrers trenta anys una experiència d'ús i de treball de la llengua, a través de la immersió lingüística als centres educatius, que ha estat motiu de satisfacció interna per part de les comunitats educatives i un model seguit i avalat per part de lingüistes de reconeixement internacional. A més, les avaluacions en tema de llengua han contrastat que les competències de les dues llengües oficials de l'Estat s'assoleixen en acabar l'educació obligatòria.

El passat mes de desembre la sentencia del Tribunal Suprem i el passat dos de setembre per part del TSJC posaven en qüestió aquest model d'èxit sentit i avalat. Per això, com a entitat que aplega professorat, educacadors i educadores de vint-i-cinc Moviments de Renovació Pedagògica del pais, àmbits de treball que abasten nombroses etapes i sectors de l'educació i d'entitats que treballen per la formació des de les institucions educatives formals i des de l'educació del lleure, volem manifestar:
més

El Pacte Nacional per l'Educació és un acord signat per 21 entitats de la comunitat educativa de Catalunya amb el Govern de la Generalitat i va acompanyat d'una memòria econòmica plurianual (2006-2009) per al compliment d'aquests acords.

Principals punts de l'acord

a) El desplegament d'un projecte educatiu de Catalunya, que expliciti les grans línies estratègiques de l'educació per al país, afavorint la concreció successiva de projectes educatius territorials i de projectes educatius de centre, fidels tant a les línies estratègiques dels projectes educatius que els emmarquen com a les necessitats i característiques dels respectius
territoris i comunitats educatives.

b) La implantació de la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu, que permeti un millor coneixement del seu funcionament i dels resultats. Aquesta cultura s'ha de veure afavorida per un pla global i coherent d'actuacions que avaluen en diferents àmbits.

c) El desenvolupament de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia de centre.

d) Una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada i que emmarqui en el servei educatiu d'interès públic la totalitat de centres sostinguts amb fons públics, de manera que aquest es presti en un marc que garanteixi la integració de tot l'alumnat, la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'ensenyament, que inclou el respecte al dret que assisteix als pares i mares que els seus fills i filles rebin l'educació que vagi d'acord amb llurs conviccions, i adquirir així les connotacions pròpies d'un servei d'utilitat pública.

e) El reconeixement social de la funció docent del professorat.

f) El reconeixement del paper fonamental de les famílies en el procés educatiu i potenciar la seva participació en la vida escolar.

g) L'acostament de les decisions al territori i als ciutadans i ciutadanes, impulsant la descentralització i la coresponsabilització dels ajuntaments, d'acord amb els principis de subsidiaritat i autonomia municipal.

h) El respecte als drets i deures que es deriven de la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la legislació vigent. més