Federació de Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya
28 de febrer de 2015

El Govern, a través del Departament d'Ensenyament està fent el desplegament d'acord a les competències que la LOE, amb les corresponents modificacions que estableix la LOMCE i d'acord amb el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

El nostre país, en particular, però en el món en general vivim moments de canvis i incerteses polítiques i socials. Ens trobem davant un canvi de paradigma en el món del coneixement que està afectant a les nostres vides, a la nostra feina i a la mateixa lògica del coneixement. Hem passat d'una lògica lineal del coneixement a una concepció en xarxa. Aquest motiu ens pot portar a reflexionar al voltant dels canvis que això suposa per a l'aprenentatge i quines competències i sabers són rellevants avui i per al futur que ja és realitat. "Son temps líquids i l' educació requereix nous models per construir una identitat digital com subjectes amb capacitat de sobreviure i surfejar en aquestes aigües turbulentes. Zygmunt Bauman."

Ens preguntem al voltant del paper que ha de tenir el currículum en el sistema educatiu que volem per una Catalunya immersa en aquestes noves perspectives i en aquest nou escenari. D'entrada veiem que les bases educatives que prescriu la LOMCE van en el sentit clarament oposat al que nosaltres intentarem justificar i que pensem que demana aquest nou escenari. més

Sindicato de Estudiantes, Estudiantes en Movimento, FAEST, MRP confederación, CEAPA, CCOOEnseñanza, STEsIntersindical, UGT-FETE Enseñanza, CGT

LA PLATAFORMA ESTATAL POR LA ESCUELA PÚBLICA RECHAZA QUE SE REALICEN REFORMAS EN LA UNIVERSIDAD SIN QUE EXISTA UN CONSENSO PREVIO CON LA COMUNIDAD UNIVERSITARIA Y APOYA SUS MOVILIZACIONES DE LOS PRÓXIMOS DÍAS

El gobierno del PP acaba de aprobar otra reforma del sistema universitario sin debate con la comunidad universitaria, sin debate político ni social, sin una evaluación de la implantación de la última modificación legislativa y sin una justificación creíble de sus propuestas.

Los cambios legislativos que nos ha impuesto comenzaron en 2012 con una modificación de la Ley Orgánica de Universidades vía Real Decreto-Ley que aumentó los precios de las matriculas para acercarlas al coste real de los estudios, subiéndolos significativamente en muchas comunidades; estableció una nueva regulación de la dedicación docente del profesorado e incorporó varias reglas para que las comunidades autónomas limiten y controlen el gasto de las universidades. més

Barcelona, 10 de febrer de 2015
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Fa uns mesos que es preveu la presentació en públic del decret del nou currículum de primària que ve derivat dels canvis aportats per la LOMQE. L'evidència s'ha fet visible en presentar-lo davant del Consell Escolar de Catalunya (CEC), aquest n'ha elaborat unes esmenes amb la finalitat d'aportar millores substancials al decret, tot i que a la vegada s'han fet les presentacions a tots els serveis territorials de Catalunya.

Encara que el document del decret del nou currículum de primària és llarg, el preàmbul és un puntal fonamental per a la interpretació del contingut: conté el sentit i la filosofia que s'hi deriven. El sentit d'aquest article és la sorpresa que ens produeix el fet que en aquest preàmbul no quedi reflectida la necessitat de coherència a tota l'educació bàsica de 3 a 16 anys, amb el decret es planteja la idea que un itinerari educatiu no impedeix que cada etapa tingui sentit propi posant l'accent en el traspàs de cicles o etapes. El decret aposta pel treball interdisciplinari, però aquest es sentiria reforçat si anés acompanyat de facilitats per fer un ús d'enfocaments i metodologies globalitzades referents a qüestions d'espais i temps, amb un enfocament cíclic d'adquisició de competències i sabers bàsics. La distribució horària, sens dubte, hauria de ser orientativa. El plantejament de fer l'horari tancat i prescriptiu produeix un efecte parcel·lari que contradiu el treball interdisciplinar i globalitzador del que parla el decret, per tant es tracta d'una contradicció que no es pot tolerar.
més

Els Moviments de Renovació Pedagògica coincidim amb moltes altres plataformes i plantejaments en la necessitat de modificar, canviar i millorar el nostre sistema educatiu.
Respectem el treball que es realitza des de la voluntat de transformar i lluitar per un model educatiu, com l'exposat en aquesta ILP i que compartim en la seva essència, però no en la seva forma, estructura i justificació.

Com MRPs voldríem remarcar:

· Hem optat i defensat el debat pedagògic com la millor eina per innovar i donar respostes a les necessitats dels nostres alumnes i del professorat dels centres. És aquest debat dels mestres, el que ha permès arribar a conclusions, propostes i recomanacions i algunes s'han recollit o es concreten en marcs normatius que arriben als centres, al professorat i a la comunitat educativa en general.
· Malgrat aquest repetit esforç, sovint no s'han vist reflectides moltes de les nostres propostes, i som conscients que no som els únics que manifestem opinió o que provoquem discussió i debat.
· La nostra manera de fer al llarg dels anys ha estat intentar arribar a consensos, amb l'objectiu d'aplicar canvis de manera estable i al llarg del temps.
· Estem convençuts que l'escola participa dels canvis quan sorgeixen de dins no a través d'una llei o normativa que les imposa.

En l'actual marc normatiu català no ens trobem còmodes, el desenvolupament fet en els darrers anys és francament millorable però respectem el consens que va assolir i proposarem canvis que el millorin.
més

La clau d'aquest tema és el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre educatiu. El que podríem anomenar LA GOVERNANÇA del centre educatiu recolzada en la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … més

Ricard Aymerich
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

foto de BobMalcness

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d'un centre.
més