Ponència del sociòleg Xavier Bonal, emmarcada en una sèrie de jornades de reflexió i debat liderades per CCOO Educació, FAPAC i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC).

Jornada realitzada a Barcelona el 2 de febrer de 2017.

El recull d'aportacions, a més de la ponència inicial, s'incorporaran com a aportació de les entitats citades anteriorment al debat engegat des del Consell Escolar de Catalunya titulat "Ara és demà".

Entenem que serà un recull d'aportacions que es farà en tot el territori i que il·lustrarà allò que voldríem manifestar. I tot i ser els tempos breus per incorporar aportacions i per poder fer un treball de fons, entenem la força de recollir la veu de totes i tots.

Gràcies per ser-hi! més

Us convidem a participar a les 3 xerrades/debat sobre el futur de l'educació a Catalunya, sobre les quals teniu molt a dir!

Creiem i apostem per una educació de qualitat, amb garanties, que rebutgi l'exclusió i que generi equitat i igualtat d'oportunitats.

Tenim un seguit de debats on recollirem la opinió plural i en la que volem recollir la teva, que hi tens molt a dir!

SESSIONS DE DEBAT

2 de febrer a Barcelona (avda. Drassanes, 3)
Ponent marc: Xavier Bonal
Temes a tractar: pilars i arquitectura del sistema educatiu

7 de febrer a Girona (Facultat Ciències de l'Educació UdG)
Ponent marc: Marina Subirats
Temes a tractar: el centre i el professorat

14 de març a Lleida (Institut Maria Rúbies de Lleida)
Ponent marc: Enric Prats
Temes a tractar: alumnat, famílies/comunitat educativa i avaluació

de 17.30 a 19.30h totes les sessions.

INSCRIPCIÓ ALS DEBATS

Per assistir, cal que us inscriviu aquí.

Ens hem alineat diverses entitats amb la intenció d'aglutinar el màxim d'opinió a territori per tal de fer unes aportacions amb sentit, seny i el màxim d'actors. D'aquesta manera, un cop finalitzades, realitzarem un document de consens que pugui nodrir el debat engegat des del Consell Escolar de Catalunya (CEC) sota el lema "Ara és demà".

Si voleu accedir a les ponències marc que planteja el CEC, us hi podeu adreçar mitjançant aquest enllaç. més

Jaume Aguilar Vallès
Article publicat a la revista Guix de l'editorial Graó, nº 429, novembre de 2016

Es diu que les voluntats polítiques es demostren en els pressupostos.

Més enllà de les bones paraules i dels copets a l'esquena, les dades ens diuen que entre el 2009 i el 2013 s'ha reduït el pressupost d'ensenyament en un 16,7% malgrat atendre a quasi 100.000 alumnes més.

Com s'ha fet? Més hores de docència, més alumnes per aula, eliminació de les partides de formació del professorat, manteniment de més de 1000 aules prefabricades, eliminació de la sisena hora, taxes a la F. Professional i Universitats... i un llarg etcètera que ja hem relatat reiteradament.

I com sempre les grups socials més desafavorits i els nous pobres – classes mitjanes en declivi- veuen com l'accés a una educació de qualitat demana més i més sacrificis. Part de les retallades suposen un increment de les despeses familiars i aquestes veuen com les possibilitats de que l'educació permeti un futur millor pels seus fills, s'esvaeix. més

Conferència inaugural de totes les escoles d'estiu del territori

El MEM (Moviment Educatiu del Maresme) ens ofereix la conferència inaugural a càrrec d'Ismael Palacín Giner, educador i director de la Fundació Bofill, un think-tank que impulsa l'anàlisi, la prospectiva i la innovació per tal que els nous reptes educatius arribin a tots els alumnes de Catalunya.

COM PODEM IMPULSAR UNA ESTRATÈGIA D'INNOVACIÓ EDUCATIVA?INNOVACIÓ EDUCATIVA PER SUPERAR LES DESIGUALTATS.

El dret a l'educació s'amplia i ens desafiarà amb més reptes que mai. A tot el món estan emergint grans expectatives de transformació educativa i veiem com es revaloritzen molts models i metodologies que abans només eren l'aposta dels més agosarats. Com podem accelerar i fer sostenible aquesta onada de canvi als centres? Com podem transferir i compartir tots aquests coneixements i models entre docents i escoles? Com haurem de construir les noves xarxes i ecosistemes d'aquest canvi? I sobretot: serem capaços de convertir-ho en una nova estratègia d'equitat a l'abast d'aquells centres més complexos? més

Divendres 1 de juliol de 2016, de 9.00 -10.30h Inauguració de l'Escola d'Estiu a l'auditori del Tecnocampus Mataró-Maresme

Conferència inaugural a càrrec d'Ismael Palacín Giner, educador i director de la Fundació Bofill, un think-tank que impulsa l'anàlisi, la prospectiva i la innovació per tal que els nous reptes educatius arribin a tots els alumnes de Catalunya.

Com podem impulsar una estratègia d'innovació educativa?Innovació educativa per superar les desigualtats.

El dret a l'educació s'amplia i ens desafiarà amb més reptes que mai. A tot el món estan emergint grans expectatives de transformació educativa i veiem com es revaloritzen molts models i metodologies que abans només eren l'aposta dels més agosarats. Com podem accelerar i fer sostenible aquesta onada de canvi als centres? Com podem transferir i compartir tots aquests coneixements i models entre docents i escoles? Com haurem de construir les noves xarxes i ecosistemes d'aquest canvi? I sobretot: serem capaços de convertir-ho en una nova estratègia d'equitat a l'abast d'aquells centres més complexos?

La conferència serà gravada i penjada en aquesta mateixa web al llarg de la primera quinzena de juliol.

Segueix tota l'actualitat de les Escoles d'Estiu de tot el territori a través dels hàstags:
#Eestiu16
#transformarleducacio més

Des de la UVIC ens presenten el seguent curs online, que s'inicia el dia 01-10-2015 i finalitza el 31-01-2015, gestionat per la companya Laura Domingo Peñafiel:

Propostes Didàctiques Multigrau, Interdisciplinàries i Contextualitzades

Presentació

Aquest curs introductori a l'escola rural pretén donar una visió de la ruralitat des de la perspectiva internacional i dotar als mestres de recursos per a desenvolupar propostes didàctiques multigrau, contextualitzades i interdisciplinàries.

Objectius:

- Aprofundir en la ruralitat des d'una perspectiva internacional.
- Prendre consciència del paper sòcio-educatiu de l'escola rural en el territori.
- Reconèixer el procés d'ensenyament-aprenentatge en l'escola rural.
- Ser capaç de dissenyar una proposta multigrau, contextualitzada i interdisciplinària.

En properes edicions es realitzarà el mateix curs en altres idiomes (anglès i castellà). En cas d'estar-hi interessat pots contactar amb la coordinadora del curs a través del web.

Us deixem l'enllaç per tal de fer la matrícula o bé rebre més informació.
més

Si vols seguir-lo en Streaming (directe), l'enllaç el teniu AQUÍ.

Us convidem a la conferència "CULTURES", emmarcada dins les xerrades del 50è aniversari de les Escoles d'Estiu de Rosa Sensat, que serà enguany la conferència inaugural de les Escoles d'Estiu dels MRP's de Catalunya 2015.

Dia: dimecres 1 de juliol
Hora: de 16 a 17.15h

La conferència està dins del tema CULTURES a càrrec de Philippe Meirieu. Mestre, professor de Secundària i posteriorment professor universitari a la Universitat Lumière Lyon2 de la Universitat de Lió.

Seguirà una taula rodona de 17.30 a 19 h. amb:

Jaqueline Moll. Pedagoga, professora de sociologia a la Facultat de la Universitat de Rio Grande del Sur.

Ángel Gabilondo. Catedràtic de Metafísica de la Universitat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autonòma de Madrid.

Ángel Pérez. Catedràtic del departament de didàctica i organització Escolar de la Universitat de Màlaga.

Us recordem, que podreu seguir totes les Escoles d'Estiu del territori mitjançant el hàstag #Eestiu15, on serà el punt de trobada de totes i tots.
més

Després de la celebració del Centenari de les escoles d'estiu, encetem enguany una nova edició de les Escoles d'Estiu al territori.

Aquesta entrada és per fer-vos coneixedores i coneixedors de l'oferta que els MRP's i Àmbits us tenim preparada per aquest estiu 2015.

Teniu els enllaços a les que ja s'estan publicant a continuació:

- Associació de Mestres Rosa Sensat - 50ena Escola d'Estiu. De l'1 al 8 de juliol.

- Moviment Educatiu del Maresme (MEM) - Transformem l'educació.. De l'1 al 10 de juliol.

- MIE Lleida - 46a Escola d'Estiu "Jaume Miret": Temps escolar, temps vital del 30 de juny al 3 de juliol.

- MRPs Baix Penedès i Garraf- 37a Escola d'Estiu del Penedès. Aprenem i eduquem...què, com? de l'1 al 4 de juliol.

- Escola d'Estiu de l'Educació de Persones Adultes 2015. Itineraris presencials de l'1 al 7 de juliol. Itineraris virtuals del 6 al 15 de juliol.

- GM Ripollès. 34a Escola d'Estiu. 30 de juny, 1, 2 i 3 de juliol.

- MRP Terres de l'Ebre. 35a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre. De l'1 al 3 de juliol.

- Grup d'Ensenyants Urgell-Segarra. 32a Escola d'Estiu. Del 6 al 9 de juliol.

- GM Priorat. 25a Escola d'estiu: "L'educació visual i plàstica" De l'1 al 3 de juliol.

- GM Anoia. 36a Escola d'Estiu de l'Anoia. De l'1 al 7 de juliol.

- Casal del mestre de Granollers. 34a Escola d'Estiu. Educa, transforma, revoluciona. De l'1 al 7 de juliol.

- Associació de mestres Alexandre Galí de Terrassa i MRP Rubí. 36a Escola d'Estiu del Vallès Occidental. És festa major a l'Escola d'Estiu. De l'1 al 7 de juliol.

- Grup de mestres d'Osona i ARAE. 3a Edició d'Escola d'Estiu d'Educació d'Osona 2015. I tu, com estàs? Del 30 de juny al 3 de juliol.

- Col·lectiu de docents del Bages. 18a Escola d'Estiu. De l'1 al 7 de juliol.

- MRP Alt Empordà. L'escola parla! 1, 2 i 3 de juliol.

- Associació de Professorat ODISSEA. Socialització preventiva de la violència de gènere i tertúlia pedagògica Dialògica. Del 6 al 10 de juliol.

- Casal del mestre de Santa Coloma. Escola d'Estiu Casal del Mestre. Educar amb emocions, educar amb emoció. 1,2 i 3 de Juliol.

- ACTE. 16è Àmbit Virtual de l'Escola d'Estiu. De l'1 al 15 de juliol.
Recordeu, que a través de la matrícula de qualsevol de les anteriors escoles d'estiu 2015, teniu una gratuïtat a l'àmbit Virtual d'ACTE.

Ens podreu anar seguint amb el hastag #Eestiu15 i a través del perfil de twitter de la @FMRPc i la nostra pàgina de Facebook. més

Josep Miquel Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma

El programa d'acció educativa "Horitzó 2020" presentat pel jesuïtes ha tingut un impacte mediàtic força important.
Potser, el més significatiu de tot és el que anomenen "innovació disruptiva", la voluntat de posar en pràctica canvis que trenquen amb paradigmes i idearis educatius antics. Ja fa temps que l'observació del que està passant a les aules, l'experiència docent i la reflexió teòrica de la pedagogia i les ciències de l'aprenentatge apunten a la necessitat de fer canvis estructurals al sistema. Mentre les administracions es dediquen a implementar polítiques per quedar bé en les informes de la OCDE, a les aules en general es viu una certa desorientació, i molts mestres cerquen solucions individuals a un problema que és estructural i col·lectiu.
Tot apunta a considerar la professionalitat dels docents com un dels elements centrals de la qualitat educativa, però aquesta màxima, que és certa, no va acompanyada dels canvis que precisa el propi sistema per modificar les pràctiques docents.

Simplement a tall d'exemple, la consellera Rigau, quan presenta els nous currículums, fa publicitat de la quantitat d'hores obligatòries per les matèries: més matemàtiques, més anglès... Quan el que està en qüestió avui, com molt bé plantegen els jesuïtes, és més transversalitat dels aprenentatges, poder disposar d'espais oberts, flexibilitzar els horaris... Mentre nosaltres continuem polemitzant sobre jornada continuada, el que està en qüestió és la funció i el funcionament de les nostres escoles i el seu arrelament en xarxes d'aprenentatge més amplies. més

Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Pau Rodríguez, Periodista

Entrevista a Pekka Tukonen, director d'una escola de Järvenpää, Finlàndia

A Finlàndia fa dècades que no tenen inspectors educatius. "Menys control, més confiança", sentencia Pekka Tukonen, director de l'escola Saunakallio, a la localitat finlandesa de Järvenpää. Una confiança, això sí, que no és gratuïta, sinó que es recolza en un professorat que ha passat per una formació universitària de primer nivell. Aquest és, segons Tukonen, el principal secret del model educatiu finlandès, l'enveja de tots els països que volen millorar els seus resultats educatius.

En aquesta entrevista, i a partir del seu dia a dia com a director, Tukonen explica, amb un català sorprenent -va treballar uns anys a Sant Cugat del Vallès-, alguns dels aspectes més destacats de l'educació finlandesa. Aquesta setmana ha estat a Barcelona participant en un simposi organitzat pel programa de millora de la formació de mestres (MIF).

Què vol dir que a Finlàndia no hi ha inspectors?

No hi ha inspecció escolar des de 1977. El municipi exerceix un cert control sobre les escoles, i envia als organismes estatals informes sobre com van els centres i sobre els seus projectes municipals -el nostre potencia la gimnàstica i les noves tecnologies-. No tenim inspecció ni veiem la necessitat de tenir-ne, sinó que confiem en els mestres. Perquè han estat molt ben formats. La formació dels mestres és la peça clau de l'èxit sistema educatiu finlandès.
més

Barcelona, 10 de febrer de 2015
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Fa uns mesos que es preveu la presentació en públic del decret del nou currículum de primària que ve derivat dels canvis aportats per la LOMQE. L'evidència s'ha fet visible en presentar-lo davant del Consell Escolar de Catalunya (CEC), aquest n'ha elaborat unes esmenes amb la finalitat d'aportar millores substancials al decret, tot i que a la vegada s'han fet les presentacions a tots els serveis territorials de Catalunya.

Encara que el document del decret del nou currículum de primària és llarg, el preàmbul és un puntal fonamental per a la interpretació del contingut: conté el sentit i la filosofia que s'hi deriven. El sentit d'aquest article és la sorpresa que ens produeix el fet que en aquest preàmbul no quedi reflectida la necessitat de coherència a tota l'educació bàsica de 3 a 16 anys, amb el decret es planteja la idea que un itinerari educatiu no impedeix que cada etapa tingui sentit propi posant l'accent en el traspàs de cicles o etapes. El decret aposta pel treball interdisciplinari, però aquest es sentiria reforçat si anés acompanyat de facilitats per fer un ús d'enfocaments i metodologies globalitzades referents a qüestions d'espais i temps, amb un enfocament cíclic d'adquisició de competències i sabers bàsics. La distribució horària, sens dubte, hauria de ser orientativa. El plantejament de fer l'horari tancat i prescriptiu produeix un efecte parcel·lari que contradiu el treball interdisciplinar i globalitzador del que parla el decret, per tant es tracta d'una contradicció que no es pot tolerar.
més

La llengua és la principal eina d'expressió d'un pais, l'educació és la principal eina per a la formació de la ciutadania d'un poble. Catalunya ha viscut durant els darrers trenta anys una experiència d'ús i de treball de la llengua, a través de la immersió lingüística als centres educatius, que ha estat motiu de satisfacció interna per part de les comunitats educatives i un model seguit i avalat per part de lingüistes de reconeixement internacional. A més, les avaluacions en tema de llengua han contrastat que les competències de les dues llengües oficials de l'Estat s'assoleixen en acabar l'educació obligatòria.

El passat mes de desembre la sentencia del Tribunal Suprem i el passat dos de setembre per part del TSJC posaven en qüestió aquest model d'èxit sentit i avalat. Per això, com a entitat que aplega professorat, educacadors i educadores de vint-i-cinc Moviments de Renovació Pedagògica del pais, àmbits de treball que abasten nombroses etapes i sectors de l'educació i d'entitats que treballen per la formació des de les institucions educatives formals i des de l'educació del lleure, volem manifestar:
més

La clau d'aquest tema és el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre educatiu. El que podríem anomenar LA GOVERNANÇA del centre educatiu recolzada en la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … més

Ricard Aymerich
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

foto de BobMalcness

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d'un centre.
més