Adjunta trobareu la carta de felicitació a l'AM Rosa Sensat

Avui dia 10 de setembre, el Parlament de Catalunya farà entrega de la seva Medalla d'Honor a l'Associació de Mestres Rosa Sensat. La concessió vol reconèixer "la dedicació i la perseverança de mestres, famílies i ciutadans per a transformar l'escola i millorar l'educació", i també fa extensiu "l'agraïment i el reconeixement al col·lectiu dels docents, amb una llarga trajectòria dedicada al servei dels infants del nostre país". Cita literal del títol del guardó per part de la Mesa del Parlament de Catalunya.
més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

És hora de tancar el capítol fosc d'aquesta nit de centenars de jornades que passaran a la història com "les del 155", que només ens ha dut malfiança, autocensura i malestar.

És hora de comandar de nou aquest buc que ha sabut resistir, des dels centres, des de la professionalitat, amb l'estima per l'escola de famílies i societat, la tensió afegida i l'embat injust que ens han vingut de fora. Donar-li una empenta decisiva augmentant gradualment el seu pressupost per poder desplegar el model d'escola inclusiva i compensadora de desigualtats ens és del tot necessari. No ens agrada gens estar a la cua d'Europa en inversió pública en educació.

És hora de tornar a posar l'escola pública - la de la Generalitat, la de tots – com a motor del sistema, al capdavant de la qualitat, de la professionalitat, de la renovació pedagògica i del compromís decidit per oferir bona educació en tots i cadascun dels racons del país, a temps i amb mitjans. més

Neix l'Aliança per fer extensible el model d'Educació 360 - Educació a temps complet.

La Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, iniciem una Aliança estratègica per a fer que passin coses al voltant del que entenem com a Educació 360.

El vídeo ens presenta la iniciativa d'Educació 360 (https://www.educacio360.cat). Volem que tothom tingui més i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida i connectar l'educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu. Volem que cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions. més

Marc Martínez, periodista
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa va organitzar el passat 3 de març una jornada de reflexió al voltant de les acusacions per adoctrinament que en els últims mesos s'han adreçat als centres educatius de Catalunya, incloent-hi citacions judicials a alguns dels mestres que han volgut debatre a les aules la realitat que avui afronta el país.

més

Jaume Carbonell, pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de "Cuadernos de Pedagogía" fins la seva jubilació el 2012. Actualment, és assessor i col·laborador del "Diari de l'Educació" i "Diario de la Educación". El seu últim llibre publicat és: "Pedagogía del s.XXI".

Dins el marc de la I Jornada de treball sobre Instituts Escola, en Jaume Carbonell ens planteja la idoneïtat de plantejar avui en dia el model d'Instituts Escola. més

La Fapac i la FMRPC us presentem la xerrada/debat sobre:

Jornada escolar - educació a temps complet - el temps educatiu a debat.

El proper dimarts 6 de juny de 2017.

On? A l'Escola Ciutat Jardí (C/de'n Carmel Fenech s/n) de Lleida.
Hora: 17.30h

Conversarem sobre els pros i contres de la Jornada Compactada, parlarem les diferents entitats que configurem el projecte d'Educació a Temps Complet en un vídeo i exposarem el model d'Educació a Temps Complet per tal de construir-ne plegats un argumentari que ens ajudi a entendre l'educació que anhelem i que s'adequa al nostre temps.

Us hi esperem!!! més

Pilar Gargallo Otero
Federació de MRPs de Catalunya
Opinió, publicada el 05/10/16 a El Periódico

Quan parlem d'agendes, d'horitzons i de salts qualitatius del nostre sistema educatiu, cal que tinguem en compte diferents factors: variables socials, pedagògiques i polítiques principalment.

Si ens centrem en les variables socials, incrementem la mirada en els sectors més desafavorits, perquè, estarem d'acord, que els recursos han de ser per a tothom, per garantir la igualtat d'oportunitats, la no segregació i la qualitat del nostre sistema educatiu.

L'Anuari dels Reptes de l'Educació a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, es centra principalment en les necessitats i reptes de l'educació del futur. Tornem a parlar dels conceptes de personalització de l'aprenentatge, de l'equitat dins del sistema, de la necessària innovació, sobre la qual hi portem apostant tants anys com a Moviments de Renovació Pedagògica i, és llavors quan se'ns obren els ulls, veiem clar de nou els horitzons que ens plantegem, així com també la necessitat política de caminar vers una aposta educativa de país. La transformació educativa comença a tenir uns tempos clars i ben definits.
més

Pere Alzina
Opinió al Diari de l'Educació

Com pensem realment? Volem realment una escola oberta al món i que el món entri a les aules? Ventileu les aules, que hi entri el sol i el vent deien els higienistes de principis de segle XX. Ara toca rompre murs, construir escoles polièdriques.

Aprenem en xarxa, moltes vegades de forma caòtica, altres, força concentrats; algunes vegades de forma sistemàtica, altres, de forma totalment desordenada… Però el nostre cervell, aprèn a construir, agrupar, enxarxar tridimensionalment…

Hi ha persones que pensen que tot això del que ara parlem és nou, que és producte de quatre visionaris que s'han il·luminat. Aneu ben equivocats; hi ha milers de recerques científiques publicades en les més prestigioses revistes educatives del món que avalen el que estem defensant: no existeix el currículum en fila o línia, el coneixement humà és tan inabastable que està format per milions de xarxes tridimensionals de coneixements que van relacionant-se entre elles i dissipen les línies entre les clàssiques disciplines científiques: avui ens movem en xarxes caòtiques de coneixement, que quan més descobrim més portes i més dubtes se'ns obren en una carrera motivant i emotiva per entendre tot el que ens els envolta. Fins i tot podríem pensar en xarxes de més dimensions. més

Entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu, feta en el marc de la 50a Escola d'Estiu de Rosa Sensat; conferència inaugural de totes les Escoles d'Estiu dels MRP de Catalunya.

Podeu consultar l'entrevista original publicada al Diari de l'Educació, aquí.

Philippe Meirieu (Alès, França, 1949) és sobretot una eminència, un dels referents de l'educació més influents de l'actualitat. Ha dedicat tota la vida a l'ensenyament i l'estudi de la pedagogia, des que el 1985 va començar a exercir com a professor a la Universitat Lumière Lyon 2 fins a ser nomenat assessor educatiu del govern de François Mitterrand, passant per la direcció del prestigiós Institut Nacional d'Investigació Pedagògica. El seu pas pel 50è aniversari de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat ens permet abordar el que ell identifica com una crisi educativa i els mecanismes necessaris per replantejar el model actual des dels valors democràtics.

La crisi educativa pot ser considerada com una oportunitat per a què tothom participi en la creació d'un nou model educatiu.

Estem en un moment de crisi educativa?

Sí, ens trobem davant d'una crisi, que està unida d'alguna manera als grans models i sistemes que es van imposar a les societats occidentals en el passat. En aquests models, a través de la tirania o de la teocràcia s'imposava què havien d'aprendre els nens durant els seus períodes escolars. Per exemple, als anys 50 a la Unió Soviètica no vivien crisis educatives perquè el partit únic que governava en aquell moment era el que decidia què s'havia d'estudiar. No hi havia cap tipus de debat. En canvi ara, en democràcia, el bé comú s'ha de construir. Tothom ha de tenir dret a decidir i a participar en el plantejament educatiu. D'aquesta manera, la crisi educativa pot ser considerada una oportunitat, un avantatge. més

Foto de Jef Aerosol

La trobada social de debat per una nova Llei Educativa , desenvolupada els dies 17 i 18 d'abril de 2015, va congregar a Madrid a més de 100 persones, que representaven Moviments Socials, Sindicats d'Estudiants, Associacions de Mares i Pares, organitzacions sindicals i Partits Polítics. Es van incorporar més col·lectius a aquest debat en un procés obert als que participen dels principis d'igualtat, participació democràtica, laïcitat, coeducació, sostenibilitat, cooperació i altres valors democràtics de l'educació.

L'objectiu ha estat debatre el document (idees força), elaborat amb la participació de totes les organitzacions, que ha de ser la base per a una nova Llei Educativa garantia del dret a una educació en igualtat per a tots les i els alumnes i que aposti per l'escola pública. No es tracta d'una Llei més de tantes que s'han tingut, sinó gestada en un procés de debat que, per primera vegada, tracta d'iniciar-se i consensuar des de la base, amb la participació de diversos col·lectius educatius, moviments socials, sindicats i partits polítics.

Desitgem de forma immediata la derogació de normes i lleis que recolzen les polítiques de retallades i de segregació de l'alumnat, i crear un projecte de política educativa estable, que faci front a la iniquitat social i a la greu crisi social, econòmica i ambiental a la qual es dirigeix la nostra cultura.

El document consensuat i obert a estarà disponible a finals de maig, i es difondrà entre els col·lectius i organitzacions que participen en aquest projecte i en una pàgina web oberta a la ciutadania en general. S'obrirà un procés d'anàlisi, discussió i presa de decisions, que impliquin al màxim de persones, organitzacions i col·lectius, amb voluntat de transformació i millora de l'actual estat de l'educació.

Per a més informació podeu accedir a través del següent enllaç.
més

Josep Miquel Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma

El programa d'acció educativa "Horitzó 2020" presentat pel jesuïtes ha tingut un impacte mediàtic força important.
Potser, el més significatiu de tot és el que anomenen "innovació disruptiva", la voluntat de posar en pràctica canvis que trenquen amb paradigmes i idearis educatius antics. Ja fa temps que l'observació del que està passant a les aules, l'experiència docent i la reflexió teòrica de la pedagogia i les ciències de l'aprenentatge apunten a la necessitat de fer canvis estructurals al sistema. Mentre les administracions es dediquen a implementar polítiques per quedar bé en les informes de la OCDE, a les aules en general es viu una certa desorientació, i molts mestres cerquen solucions individuals a un problema que és estructural i col·lectiu.
Tot apunta a considerar la professionalitat dels docents com un dels elements centrals de la qualitat educativa, però aquesta màxima, que és certa, no va acompanyada dels canvis que precisa el propi sistema per modificar les pràctiques docents.

Simplement a tall d'exemple, la consellera Rigau, quan presenta els nous currículums, fa publicitat de la quantitat d'hores obligatòries per les matèries: més matemàtiques, més anglès... Quan el que està en qüestió avui, com molt bé plantegen els jesuïtes, és més transversalitat dels aprenentatges, poder disposar d'espais oberts, flexibilitzar els horaris... Mentre nosaltres continuem polemitzant sobre jornada continuada, el que està en qüestió és la funció i el funcionament de les nostres escoles i el seu arrelament en xarxes d'aprenentatge més amplies. més

Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més

Federació de Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya
28 de febrer de 2015

El Govern, a través del Departament d'Ensenyament està fent el desplegament d'acord a les competències que la LOE, amb les corresponents modificacions que estableix la LOMCE i d'acord amb el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

El nostre país, en particular, però en el món en general vivim moments de canvis i incerteses polítiques i socials. Ens trobem davant un canvi de paradigma en el món del coneixement que està afectant a les nostres vides, a la nostra feina i a la mateixa lògica del coneixement. Hem passat d'una lògica lineal del coneixement a una concepció en xarxa. Aquest motiu ens pot portar a reflexionar al voltant dels canvis que això suposa per a l'aprenentatge i quines competències i sabers són rellevants avui i per al futur que ja és realitat. "Son temps líquids i l' educació requereix nous models per construir una identitat digital com subjectes amb capacitat de sobreviure i surfejar en aquestes aigües turbulentes. Zygmunt Bauman."

Ens preguntem al voltant del paper que ha de tenir el currículum en el sistema educatiu que volem per una Catalunya immersa en aquestes noves perspectives i en aquest nou escenari. D'entrada veiem que les bases educatives que prescriu la LOMCE van en el sentit clarament oposat al que nosaltres intentarem justificar i que pensem que demana aquest nou escenari. més

Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Pau Rodríguez, Periodista

Entrevista a Pekka Tukonen, director d'una escola de Järvenpää, Finlàndia

A Finlàndia fa dècades que no tenen inspectors educatius. "Menys control, més confiança", sentencia Pekka Tukonen, director de l'escola Saunakallio, a la localitat finlandesa de Järvenpää. Una confiança, això sí, que no és gratuïta, sinó que es recolza en un professorat que ha passat per una formació universitària de primer nivell. Aquest és, segons Tukonen, el principal secret del model educatiu finlandès, l'enveja de tots els països que volen millorar els seus resultats educatius.

En aquesta entrevista, i a partir del seu dia a dia com a director, Tukonen explica, amb un català sorprenent -va treballar uns anys a Sant Cugat del Vallès-, alguns dels aspectes més destacats de l'educació finlandesa. Aquesta setmana ha estat a Barcelona participant en un simposi organitzat pel programa de millora de la formació de mestres (MIF).

Què vol dir que a Finlàndia no hi ha inspectors?

No hi ha inspecció escolar des de 1977. El municipi exerceix un cert control sobre les escoles, i envia als organismes estatals informes sobre com van els centres i sobre els seus projectes municipals -el nostre potencia la gimnàstica i les noves tecnologies-. No tenim inspecció ni veiem la necessitat de tenir-ne, sinó que confiem en els mestres. Perquè han estat molt ben formats. La formació dels mestres és la peça clau de l'èxit sistema educatiu finlandès.
més

Aquest ja és un congrés amb història. Ja hem viscut la primera part en la qual hem rellançat la renovació educativa, pedagògica. Ja ens hem vist, cares noves i cares de sempre, per reprendre l'esperança i tornar a sentir la necessitat de canviar l'EDUCACIÓ per tal que contribueixi a un món més just, més viu, més proper, més humà.

Ens hem conegut i ens hem reconegut com parts d'una xarxa que hem re-emplaçat a construir, basada en el desig de veure's, gaudir trobant-nos, de discutir, de fer propostes de transformació i de portar-les endavant, sempre endavant.

Abans de trobar-nos en la primera part de Segovia, dèiem que ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.

Aquesta és la finalitat del "Congreso de los MRPs". No volem que sigui un procés tancat, sinó participatiu i que s'apropi al pensament i la visió de la realitat dels que proposen una educació realment renovadora.

Allà a Segovia, vam seleccionar les claus, els eixos i ara a Lleida les hem concretat. Està bé sentir-se de nou MOVIMENT DE RENOVACIÓ, però ara cal que portar el propòsit a la pràctica. Està bé escollir quines han de ser les línies força que han de marcar les nostres propostes. És el moment de concretar al voltant de quins eixos d'actuació real les posarem en marxa, comprometre'ns amb elles a la pràctica, en portar a terme aquests canvis reals. Aquest és el propòsit d'aquesta segona fase, d'aquesta segona trobada.

La frase que ha marcat aquesta segona trobada ha estat:

En aquest moment d'incertesa, de grans esgarrapades en els drets de les persones, es fa més necessari que mai canviar realitats, també educatives.

Ens correspon, com a MRPs intentar-ho colze amb colze amb qui està als diferents territoris i, també, amb qui tenim en cadascun d'ells: professorat, famílies, alumnat, ciutadania, moviments socials, ...

En aquesta segona fase del procés ja no es tracta de revisar els principis marcats, seran un punt de partida. Ara es tracta de "posar-nos en marxa". Ha estat una tasca apassionant que marcarà un inici i no pas un tancament.

Us convidem a llegir les conclusions extretes del IV Congrés Estatal de Renovació Pedagògica, realitzat els dies 21-23 de novembre a Lleida. Les podeu trobar penjades a la dreta d'aquest article.

I també al bloc de la Confederación: congresomrp.blogspot.com més

El Seminari organitzat per la Federació de MRP de Catalunya al llarg de l'any 2009 tenia, entre altres objectius, el de plantejar la nostra resposta al nou paradigma educatiu que estem vivint a Catalunya i – en conjunt – als països de l'OCDE respecte del model de professional, de centre i de sistema educatiu que més bé poden encarar els nous reptes que tenim plantejats. El significat d'un servei públic educatiu, els requisits d'un bon govern dels centres que harmonitzi lideratge, participació i sentit comunitari, juntament amb les oportunitats del curriculum per competències, han centrat el contingut d'aquest seminari.

Aquest document recull la síntesi de les aportacions i propostes que van fer ponents i participants al llarg de les sessions de treball en dos dels temes tractats: el servei públic educatiu i el govern de centres. Això ha donat origen al treball posterior de la federació sobre aquestes temàtiques. Amb aquest document s'apunten les idees força del que ha de ser una visió ajustada a les necessitats del present en aquesta qüestió, renovadora en relació amb al que s'ha plantejat fins ara i estimulant pel que fa als reptes de futur que també plantegem. Amb els ulls dels Moviments de Renovació Pedagògica, clar.

Aquest pas no és cap punt d'arribada; és, més aviat, un nou punt de partida per continuar treballant uns temes que ens hem apuntat com a estratègics i que ompliran bona part de la nostra agenda de treball dels propers anys.
més