Manifest per al dia Internacional de l'Educació 2021

Més que mai, com a agents educatius, coma part de la comunitat educativa en el sentit més ampli del terme, aprofitem la commemoració del Dia Internacional de l'Educació per fer una crida a considerar fermament el fet educatiu com un element essencial, central, de les nostres vides en societat. Dins dels centres escolars, sí, però també en múltiples altres espais. Totes i tots eduquem.

La pandèmia de la Covid ens ha marcat el quefer diari des de fa vora un any, com a societat ens ha posat en escac i ha evidenciat mancances que ja intuíem i apuntàvem, la fragilitat de les nostres estructures educatives i la urgència de posar la cura de la vida al centre, de posar-hi la vida en totes les dimensions. I això passa per garantir les oportunitats d'aprenentatge permanent per a tothom.
més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Iniciem l'esperat 2021, un any complex com l'anterior, però amb molts reptes al davant. Estem d'aniversari, enguany en fem 35 , i realitzarem un seguit de xerrades amb motiu de l'aniversari. Comencem amb el sociòleg Danilo Martucelli.
🗣 Danilo Martucelli. Sociòleg.
📖 Educar per la Incertesa en un temps incert.
📅 14 de gener.
Youtube de la Federació més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

En un moment complex per la societat i per la comunitat educativa, els centres educatius estan oberts i en funcionament, de manera extraordinària, des del primer dia de curs. El sistema, tensat per protocols canviants i definició d'equips docents fins a l'últim moment, ara, segueix força saturat, amb l'atenció i l'esforç que signifiquen generar les mesures i els protocols sanitaris i alhora no perdre la identitat de cada centre. Passat aquest període inicial, volem comunicar que: més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Davant la tornada a les aules aquest setembre, l'activitat educativa presencial ha de ser un Dret de la Infància que hem de garantir. Per això, des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) volem comunicar que:

1. Al setembre hem de tornar a l'Escola i l'Escola ha de ser Escola.
Apostem perquè les escoles i instituts obrin a tot l'alumnat aquest setembre de forma presencial en totes les seves etapes i atenent a tota la diversitat. Els nois i noies necessiten tornar a l'escola, interactuar en un àmbit educatiu, refer el vincle amb els companys i companyes i amb el professorat. Aprenem junts. L'educació és un dret i un servei essencial. més

Begoña Roman

Conferències en el marc de l'Escola d'Estiu 2020 dels MRP, Entitats i Àmbits
Entitat: Rosa Sensat
Conferència:Educar des de i per a la incertesa: reflexions des de l'ètica.

Amb el suport del Departament d'Educació i de la Diputació de Barcelona, àrea d'Educació, Esports i Joventut. més

L'acte d'inauguració del passat 5 d'octubre al Teatre Nacional de Catalunya va ser el tret de sortida dels debats territorials, uns debats pedagògics que està previst que tinguin lloc a diversos centres educatius de la major part de les comarques del país.
Trobareu la crònica de l'acte i el Manifest del Congrés al web del Congrés més

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, davant la situació actual, immersos en les manifestacions en defensa de l'escola catalana, volem manifestar que: més

Article publicat al Diari de l'Educació el 18.10.2016
Clara Darder

Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l'aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l'anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d'aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d'arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l'aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d'usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l'actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N'estem veritablement enganxats.

Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l'actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d'hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.
més

Dins de les jornades de la personalització de l'aprenentatge, realitzades a Lleida, el passat mes d'octubre, es va incloure una Taula d'Aprenents.

En aquesta taula, es va debatre a través de les opinions dels estudiants quin sentit té aprendre avui.

Per més informació cliqueu aquí. més

Conferència en el marc de les Jornades de personalització de l'aprenentatge, Lleida, 23 i 24 d'octubre, a càrrec de Cèsar Coll.

Projecte impulsat per la Secció de Sociologia i Educació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Personalitzar l'aprenentatge implica donar veu als aprenents i oferir-los la possibilitat d'una elecció sobre el que aprenen, quan ho aprenen i com ho aprenen.

La personalització va més enllà de la individualització (ajustar el ritme d'aprenentatge), la diferenciació (ajustar la metodologia) i la inclusió (eliminar les barreres de l'aprenentatge) i es proposa connectar l'aprenentatge amb els interessos i experiències de l'aprenent.

En un entorn educatiu personalitzat, el ritme d'aprenentatge, els objectius, els continguts i la metodologia poden ser diferents per als aprenents.

Trobareu tota la informació actualitzada del procés de treball al web del CRP del Segrià, clicant aquí. més

La Jornada que tot seguit es presenta vol ser continuïtat de les quatre edicions anteriors 2011-2014 que han volgut posar en valor la xarxa pel foment de participació en la societat de la informació; l'educació; la salut i l'educació en relació amb els valors i hàbits saludables; i l'escola rural.

Seguint aquesta línia, enguany hem convingut de tractar un tema que està començant a aparèixer com a element nuclear en fòrums educatius del nostre país i a nivell internacional: L'educació personalitzada, aquesta línia educativa basteix l'aprenentatge partint de la diversitat de capacitats cognitives, emocionals i artístiques de l'alumnat, i del seu propi i particular procés d'aprenentatge —en els diversos àmbits on viu i s'educa—, amb la finalitat que assoleixi les competències i coneixements bàsics, desenvolupi al màxim les seves potencialitats i sigui capaç d'exercir plenament la ciutadania.

La pretensió de les jornades continua sent l'assoliment d'un doble objectiu: reflexionar i transformar. La reflexió és important i ha d'acompanyar l'acció educativa, però aquesta amb aquest acompanyament no té una altra sortida que transformar la realitat social i educativa per tal de millorar-la.

En aquesta ocasió, i per concretar la intencionalitat anterior, hem volgut fer la proposta de participació directa de diferents centres educatius d'infantil, primària i secundària de les terres de Lleida (des de la plana fins la muntanya i tant d'entorn rural com urbà). El present curs 2015-16, centrarem el treball de la Secció en la reflexió i la pràctica al voltant de la personalització educativa amb l'acompanyament del Dr. César Coll. En les jornades podrem conèixer el plantejament de les seves propostes educatives. més

Article via el Diari de l'Educació

Entrevista a Eduard Vallory, president d'Unescocat, sobre l'informe 'Repensem l'educació', que posa les bases d'un aprenentatge significatiu i que contempli aspectes ètics i emocionals: "La pregunta sobre quin ciutadà volem l'hem d'abordar com a país"

Ni més ni menys que repensar l'educació. Aquest és l'ambiciós objectiu de Rethinking Education, l'informe elaborat per la UNESCO que es presenta aquest dimarts a Barcelona, en el marc de la campanya Edupost2015, una iniciativa impulsada pel Unescocat i la Fundació Jaume Bofill amb l'objectiu d'aprofundir en la qualitat i l'equitat de l'educació a Catalunya. En aquesta entrevista, Eduard Vallory, president d'Unescocat, destaca les particularitats d'un informe que posa les bases d'una educació que ja no fixa la seva mirada en els resultats, sinó en un aprenentatge que incorpori també aspectes emocionals i ètics. El gran repte, segons Vallory, és fer el pas defintiu, més enllà del discurs fàcil, cap a una educació realment competencial, que doni eines als joves per viure en societats cada cop més complexes.

L'informe Delors, l'any 1996, va identificar els pilars de l'educació com el saber, el fer, el ser i el viure junts. A hores d'ara a l'escola amb prou feines s'aprèn a saber. De la resta no en tenim notícia. Per què?

Fa quasi 30 anys que a tot el món es planteja de forma majoritària un enfocament competencial i significatiu de l'educació, en el qual els coneixements són instruments per possibilitar les competències. Però hi ha un desfassament entre discurs i pràctica, perquè de competencial ho són PISA i la LOGSE o la LEC, però seguim pensant en les matèries tradicionals. Parlem del rol dels mestres com a facilitadors però seguim amb el model aplicador. Parlem de currículum competencial però seguim pensant en els llibres de text. El gran repte és trencar aquest desfassament. Necessitem un sistema d'organització de l'aprenentatge diferent. més

Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."
Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més

Projecte de reflexió i acció per a la millora de l'educació.

L'educació escolar ha conegut un desenvolupament extraordinari al nostre país al llarg del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1970.

Aquest desenvolupament ha significat l'ampliació i la generalització de l'educació bàsica, i també, avenços substancials en aspectes que podríem anomenar qualitatius, com ara la formació inicial i permanent del professorat, l'equipament i la infraestructura dels centres educatius, la seva organització i funcionament, els materials didàctics, les metodologies docents, les instàncies i serveis d'orientació i de suport al professorat, l'atenció a la diversitat, les pràctiques d'avaluació o les condicions de treball del professorat.

Tant des del punt de vista quantitatiu –duració i cobertura– com qualitatiu –capacitat del sistema per satisfer les necessitats educatives de tot l'alumnat– els avenços han estat significatius, i en alguns aspectes podríem dir que fins i tot extraordinaris, el que no significa que ens puguem donar per satisfets. Malgrat el camí recorregut, el marge de millora de l'educació escolar segueix sent molt ampli. Hem de seguir mantenint, per tant, unes fortes exigències de millora envers l'educació escolar i això implica perseverar en els esforços de tota mena –d'inversió, de formació, d'innovació, de professionalització, de recerca– que s'han vingut fent en les darreres dècades.

més

Conferència final del IV Congreso Estatal dels MRPs de l'Estat.

En Danilo Martucelli, sociòleg i professor de la Universitat de la Sorbona (París), ens fa una reflexió sobre les inquietuds de l'escola avui en dia, des del punt de vista sociològic. Fa un diagnòstic d'allò que pot succeïr amb l'institució escolar: imatge de progrés i futur.

Ens descobreix quines són les promeses que l'escola, va plantejar a la societat i que ha estat incapaç de complir per diferents moments d'incertesa. Parla de la crisi emocional/moral, la crisi científica i la crisi del saber.

més

Debat inaugural en el marc del IV Congrés Estatal celebrat a Lleida del 21 al 23 de novembre de 2014.

Fanny Majó
MIE Lleida

Aquesta tardor hem celebrat el IV Congres Estatal MRPs a la ciutat de Lleida amb el lema "Educar i aprendre en un nou escenari", en el que hem reflexionat sobre el sentit de l'aprenentatge i de l'escola en l'actualitat.

Se'ns fa imprescindible pensar en com tornar a donar valor a la tasca dels centres educatius i el seu compromís amb l'educació, en un moment de canvis tecnològics i crisis socials. Per aquest motiu vam encetar aquesta cita amb una taula rodona on els actors principals eren cinc estudiants de secundària i de la Facultat de Ciències de l'Educació.

L'esdeveniment es va desenvolupar a partir de preguntes provocadores als estudiants sobre la importància que se li concedien als títol acreditatius en la formació i sobre la necessitat vital o no de l'educació. Va ser força interessant la seva visió sobre l'educació virtual i com aprendrien els i les joves si no existís una ensenyança obligatòria. No va ser gaire sorprenent la seva opinió sobre el què i el com aprenen als centres educatius, doncs ho justificaven dient que en moltes ocasions no sembla que la formació miri cap al futur, ni tingui en compte les necessitats de l'alumnat.

Hem de pensar en l'alumnat que tenim a les aules, en les possibilitats d'aprenentatge que s'ofereixen en d'altres contextos, sense oblidar que estem en un moment en el que hi ha una proposta curricular que pot validar molts aspectes que hem proposat durant anys des de la renovació pedagògica.

més