Renovar el projecte educatiu: cinc promeses per repensar l'escola avui

En un moment en què a l'escola se li demana gairebé tot —reduir desigualtats, formar ciutadans, preparar per al treball, sostenir la convivència— i alhora se'n qüestiona el sentit, potser cal fer un pas enrere. No per adaptar-la millor a aquestes demandes sovint contradictòries, sinó per tornar a preguntar-nos què és, realment, el projecte educatiu.

Aquest complex context ha estat el marc d'unes converses que hem plantejat al sociòleg Danilo Martucelli des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i el Moviment educatiu del Maresme.




Danilo Martuccelli, planteja una idea exigent: la crisi de l'escola no es resol ajustant-la a la societat, sinó recuperant la seva autonomia i renovant les grans promeses del projecte educatiu modern.

Aquestes promeses —que encara avui estructuren el sentit de l'educació— continuen vigents, però han patit transformacions profundes. Repensar-les és, potser, una de les tasques centrals del present.

1. La promesa de la raó
L'escola ja no pot sostenir-se només com a transmissora de coneixement en un món on la informació és accessible i, sovint, qüestionada. El repte no és tant ensenyar respostes com formar una actitud davant del saber: problematitzar, argumentar, contrastar. En un context de desinformació i d'intel·ligència artificial, recuperar el valor de les preguntes és més urgent que mai.

2. La promesa de la igualtat
Allò que havia de ser una obertura d'horitzons s'ha anat reduint a una lògica meritocràtica i de competició. Però l'escola no pot garantir la igualtat social —això depèn d'altres mecanismes—. El seu paper, més profund, és obrir possibilitats de vida, ampliar referents, fer imaginable allò que abans no ho era.

3. La promesa de la participació
Durant molt temps, participar en la societat s'ha identificat gairebé exclusivament amb inserir-se en el mercat de treball. Però la vida social és molt més àmplia. L'escola hauria de preparar per formes diverses de participació: cultural, cívica, comunitària. I, sobretot, començar a practicar-les des de dins mateix de la institució.

4. La promesa de la escolarització
Hem tendit a identificar educació amb allò que passa dins l'escola. Però avui és evident que els processos formatius es produeixen també fora: en activitats culturals, esportives, digitals, laborals. El repte no és substituir l'escola, sinó construir ponts entre aquests mons i reconèixer el valor educatiu d'experiències diverses.

5. La promesa de la vida en comú
Davant societats cada cop més diverses, ja no es tracta d'imposar una identitat homogènia, sinó d'aprendre a conviure en la diferència. L'escola no ha de formar un únic model de subjecte, sinó fer possible una vida en comú plural, basada en el respecte, la comprensió i el reconeixement mutu.

Aquestes cinc promeses no ofereixen receptes immediates, però sí un marc que exigeix per repensar el sentit de l'educació avui. Potser la qüestió no és què més li podem demanar a l'escola, sinó quin projecte educatiu volem sostenir col·lectivament.

Per continuar la reflexió
Aquest document recull el marc conceptual de la proposta.

Per aprofundir en el debat i contrastar aquestes idees amb altres mirades, podeu consultar també la relatoria de la taula rodona amb Enric Prats i Hungria Panadero.

A partir d'aquestes dues aportacions, hem elaborat una proposta de reflexió pensada per a equips docents que vulguin aprofundir de manera col·lectiva