Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Durant el mes de novembre de 2025, el Parlament de Catalunya ha estat realitzant ponències amb diferents entitats i persones expertes per tal de poder avançar en el procés de tramitació de la ILP per al finaçament del sistema educatiu amb un mínim del 6%, aprovat anteriorment en la LEC de 2009, però sense compliment efectiu.

Podeu consultar els antecedents i el text prosposat al web https://volem6percent.cat/

📽 Us enllacem al fragment de vídeo de la ponència de la FMRPC 👉 AQUÍ
📽 Podeu veure la sessió completa en aquest ENLLAÇ al Canal Parlament.

Us adjuntem el text de la intervenció de la FMRPC davant la Comissió parlamentària realitzada el passat 11 de novembre de 2025.

PONÈNCIA PARLAMENTÀRIA SOBRE LA ILP DEL FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU AMB UN MÍNIM DEL 6% DEL PIB

Bon dia a tothom, soc Jordi Puche, membre de l'equip coordinador de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya una entitat que aplega associacions de mestres i docents així com altres entitats del nostre país que tenen per objectiu impulsar la innovació i la millora educativa.
Vull agrair, en nom de la Federació, la invitació a ser escoltats en aquesta ponència. I estenc també el meu agraïment a la resta d'entitats que hi han intervingut pel valor de les seves aportacions, que desitgem els siguin útils per a la seva tasca i responsabilitat política.

En primer lloc volem celebrar que es reprengui una qüestió que de fet ja és vigent des de 2009, aprovada amb una àmplia majoria parlamentària però que pateix un incompliment manifest. I l'incompliment de la llei educativa és un dèficit democràtic. D'altra banda, no seríem aquí.

L'infrafinançament educatiu no és una anècdota: és una ferida oberta de país i cal revertir un incompliment de quinze anys.
La necessitat de revertir aquesta dinàmica és urgent. El diagnòstic està més que realitzat , és conegut i s'ha explicitat durant les darreres sessions d'aquestes ponències en les quals hauran pogut escoltar abastament la pila de dades de què disposem: l'informe que acompanya la ILP, informes successius PISA, PIRLS, TIMMS, del Síndic, d'entitats del sector socioeducatiu, recerques acadèmiques.Les dades són clares i preocupants: Catalunya se situa en un mal lloc en molts indicadors, des del vergonyant 33% de pobresa infantil fins l'abandonament escolar prematur. D'ençà d'aquell massa llunyà 2009, certament, hem avançat però no el suficient. El 6% no és una xifra màgica, és una línia vermella: el mínim per garantir drets.

La fita de la millora socioeducativa, doncs, és una necessitat inajornable i, a més, una demanda ferma de la ciutadania, que vol fer confiança en un futur millor. Aquesta confiança s'alimenta de fets, però la desconfiança i la desafecció també, de manera que aquesta proposta de llei és una necessitat, sí, però també és una oportunitat que no es pot deixar d'afrontar com a país.
Els demanem doncs, que es posicionin i s'impliquin al costat de refer aquesta confiança de la ciutadania en la política a través d'instruments reals i transformadors. . En el cas d'avui, l'instrument és el 6% (mínim, diu el text). Però més enllà de 6%, el que és realment rellevant és discernir en què cal invertir, que no gastar.

En la proposta d'ILP hi apareix una llista de fins a vint mesures i des la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya volem situar unes prioritats.

En primer lloc, remarcar el punt de partida, la lluita contra la segregació i la la provisió d'oportunitats educatives per a tothom en clau d'equitat, .La millora educativa no pot desvincular-se de les condicions de vida d'infants i joves perquè la pobresa i la desigualtat d'oportunitats i totes les seves motxilles personals no es queden a la porta en entrar l'escola.
Pel que fa a la segregació, les seves conseqüències negatives es tradueixen en una pèrdua del sentit de pertinença i de la cohesió social, vinculada a l'augment de les desigualtats educatives. No és quelcom natural ni inevitable sinó que és el resultat de decisions polítiques, de regulacions i també d'absències de planificació o d'actuacions decidides. Per tant, és una situació d'injustícia social que encara es pot —i s'ha de— revertir.

Perquè s'entengui, Passem de "reformar l'escola " a "reformar l'entorn educatiu".
La resposta en forma de política pública ha de ser, doncs, informada, basada en diagnòstic, afinada al context i a les seves necessitats. No podem caure en l'error de les mesures universals i voler matar mosques a canonades.
Demanem una planificació de mesures sostingudes, que parteixin de la realitat per incidir-hi des d'un propòsit compartit i un discurs no fragmentat partidista o interessat. Els processos, a més de la planificació i els recursos, han de comptar amb mesures d'avaluació i rendició de comptes per poder avançar de manera coherent, anar introduint millores i escalar la seva implementació a cada moment i context.
Estem parlant de prioritzar qui més ho necessita, d'establir polítiques duradores i consensuades . Invertir més allà on és més necessari, amb abocament de recursos generós però intencionat, donat que tenim les dades necessàries per identificar aquestes prioritats i poder incidir, per exemple en aquells centres que pateixen una dinàmica de resultats molt negatius en competències identificades.

Un cop establert principi rector de la lluita contra la segregació i per l'equitat, passem a prioritzar mesures:

En primer lloc,s'han de posar molts esforços en garantir l'accés al dret a l'educació:
Ens referim a Mantenir i ampliar l'oferta educativa, del 0-3 fins a la postobligatòria. La xarxa pública de què disposem actualment no garanteix el principi d'igualtat d'oportunitats. El lloc on vius incideix de manera desigual en les oportunitats educatives i, per tant, en les trajectòries personals, el desenvolupament comunitari i la cohesió. Per això, cal una gestió acurada i compartida entre tots els agents educatius que preservi la cohesió social, garanteixi la igualtat d'oportunitats i promogui un model d'educació a temps complet, que traspassa l'escola, vinculat a l'entorn i a la comunitat. El que diem és que una oferta educativa inclusiva i de qualitat ha de pode ser la del teu barri, el teu municipi, la teva comunitat.

En segon lloc, des de la perspectiva educativa comunitària, cal reforçar el paper de tots els agents, centres educatius i altres equipaments.Algunes de les mesures prioritàries haurien de ser:
▸Governança compartida i participació comunitària: Reforçar la participació de la comunitat educativa i del món local en la presa de decisions a través d'estructures com les Zones Educatives pot ser una gran oportunitat si s'orienten amb intencionalitat pedagògica i mirada de país.
▸ Temps educatiu del migdia universal i gratuït: Més enllà de garantir un àpat diari el temps del migdia constitueix un espai eminentment educatiu. La cohesió social es construeix a les aules, però també als menjadors, als patis i al lleure.
▸ LLeure educatiu: En la mateixa línia i en la imprescindible estratègia d'educació a Temps Complet, el lleure no pot ser un privilegi. És un dels àmbits educatius més afectats per les desigualtats en l'accés, i encara amb mancances importants en el seu reconeixement, regulació i inversió pública.
El lleure educatiu no pot ser un privilegi: és una eina d'igualtat d'oportunitats.
▸ Reforç dels equips educatius, que vol dir,
Presència de personal de suport i perfils especialitzats: eduacdors/es socials, vetlladors/es, tècnics/ques en educació infantil, psicopedagogs, orientadors o especialistes en salut emocional i benestar, entre d'altres, han de treballar de forma preventiva i continuada, i no únicament en moments d'emergència.
Aquests equips han de disposar de suport, formació i eines d'autoavaluació i una estabilitat que permeti desenvolupar projectes educatius amb compromís i amb garantia de continuïtat.

En definitiva, ningú hauria de quedar-se sense poder fer el seu itinerari educatiu i personal en funció del lloc en viu, per la dificultat d'accés a l'equipament adequat a la transició que necessita, per no poder disposar de l'equip de suport, mesures d'orientació i acompanyament, per manca de recursos econòmics o per la poca consistència que genera l'acció a través de programes puntuals, pilot o mesures que afegeixen massa burocràcia o que no tenen el suport jurídic necessari ni la provisió de recursos ben compromesa.

La confiança ciutadana en la política es juga en l'escola. Revertir la desafecció passa per fets, no per discursos.

Aixi. i ja acabo, el 6% ha de ser una aposta de país per la cohesió social, la democràcia i el futur col·lectiu, perquè darrera de les xifres hi ha persones i darrere de cada infant hi ha el futur del país

Per això, els demanem que assumeixin aquesta iniciativa com una responsabilitat política i moral i que es tradueixi en uns pressupostos que permetin fer política amb mirada llarga i de país.

Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa és garantir el futur de Catalunya.