Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Planificar: una oportunitat per a la millora educativa

Davant un escenari de transformació demogràfica i social que viu el nostre país, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) vol expressar la necessitat d'abordar la planificació educativa com una qüestió de país. Aquesta planificació ha de ser consensuada, exhaustiva i ajustada a les necessitats reals dels territoris, però també àgil i anticipada, especialment davant la imminència de la preparació de l'oferta educativa per al curs 2026-2027.

En un context marcat pel descens demogràfic, desigualtats territorials i l'aparició de nous reptes socials, la resposta institucional no pot basar-se en la improvisació ni ni recaure sistemàticament sobre l'oferta pública.
Diverses ciutats, entitats i comunitats educatives s'organitzen per reclamar una planificació coherent i equitativa, un fet que evidencia l'existència d'una problemàtica estructural que afecta nombrosos territoris. Davant d'això, cal un compromís ferm del Departament d'Educació i Formació Professional per impulsar una planificació amb criteris clars, participació real i visió de futur.


Una planificació per l'equitat

El repte de la millora dels resultats educatius, prioritat anunciada pel Departament, no pot desvincular-se de diversitat de factors que condicionen l'educabilitat dels infants i joves. Els resultats són també un reflex de l'equitat social. Millorar-los exigeix actuar sobre les causes estructurals que generen desigualtats —la pobresa infantil, la segregació escolar, les desigualtats territorials o les mancances en salut i benestar. Per això la planificació educativa ha d'anar més enllà de l'organització de grups i places segons l'oferta i demanda. Cal adpotar una mirada sistèmica, que incorpori els condicionants de l'entorn i articuli polítiques interdepartamentals, educatives, socials i territorial.

Des de la FMRPC, demanem al Departament d'Educació i als municipis que assumeixin el lideratge d'una planificació coherent, participada i amb visió de futur, que situï la millora dels resultats en el marc més ampli de la lluita contra les desigualtats i de la millora de les condicions de vida dels infants i joves. Només així, la millora dels resultats educatius podrà ser una millora col·lectiva, sostenible i real, on ningú quedi enrere

Participació real

L'escenari demogràfic actual i les previsions per als propers anys fan insostenible continuar aplicant la reducció de ràtios i la supressió de grups públics com a principal mesura d'ajust. Aquesta estratègia, si no va acompanyada d'una planificació global i prospectiva, pot conduir a una degradació progressiva de la xarxa pública i a processos de tancament constants i dolorosos.
Per evitar-ho, cal redissenyar la xarxa educativa amb una visió de futur immediat, basada en la col·laboració i el consens territorial. En aquest sentit, instem a activar les Comissions de Participació de l'Oferta Educativa (CPOOE), previstes al Decret 11/2021, i a garantir que estiguin integrades per agents representatius de la comunitat educativa. Aquests espais han de disposar de dades actualitzades i de temps suficient per al debat, per poder exercir amb eficàcia el seu rol assessor dins la Taula Local de Planificació, també per assegurar així la participació real dels agents implicats.

Principis per a una planificació estratègica, justa i transformadora



1.Global i de proximitat. Des del 0 als 18 anys.
Basada en dades i amb espais reals de debat, la planificació ha de fonamentar-se en dades objectives, criteris públics i transparents, i en espais de diàleg efectiu La planificació ha de ser global, integrada i territorialment arrelada, abastant des de la primera infància fins a l'educació postobligatòria, amb l'objectiu d'aturar l'abandonament escolar prematur. Cal planificar des de la proximitat al domicili i garantir que cada territori —barri, poble o ciutat— esdevingui un nucli de referència amb serveis educatius de qualitat i accessibles per a tothom. En aquest sentit, les Zones Educatives poden consolidar-se com el marc estable per al debat i la corresponsabilitat territorial.

2.Prioritat per a la xarxa pública
La planificació ha de garantir la igualtat de condicions entre totes les xarxes sostingudes amb fons públics, assegurant l'equitat en les ràtios d'aula, els terminis de tancament de grups, el repartiment de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i la matrícula viva.
És necessari revertir la situació actual i planificar de manera conjunta, transparent i coordinada, prioritzant de forma efectiva la xarxa pública, tal com estableix la LOMLOE. La consolidació d'una oferta pública forta i equilibrada és una condició imprescindible per garantir l'equitat educativa.

3.Reducció de la segregació escolar
Cal fer un ús actiu i decidit de les eines del Decret 11/2021 de programació de l'oferta educativa, així com revisar la zonificació i aplicar mesures de distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques i matrícula viva.
La segregació escolar no és inevitable: és el resultat de decisions polítiques i, per tant, pot i ha de revertir-se amb voluntat, planificació i corresponsabilitat entre administracions.

4.Educació amb sentit comunitari i a temps complet
La millora dels resultats educatius passa per enfortir les oportunitats educatives més enllà de l'aula. Cal impulsar models d'educació a temps complet que integrin el lleure, la cultura, l'esport i els serveis de suport com a parts inseparables del projecte educatiu, especialment en contextos socialment vulnerables. Una educació amb sentit comunitari és la clau per garantir itineraris d'aprenentatge rics i inclusius.

5.Més recursos i professionals socioeducatius
Els equips docents són el motor de la qualitat educativa, però per respondre a la complexitat actual cal reforçar la seva multidisciplinarietat, estabilitat i lideratge pedagògic, així com garantir la formació continuada.
Figures com educadors/es socials, treballadors/es socials, orientadors/es o tècnics/es d'integració social són imprescindibles per atendre la diversitat i la complexitat de les situacions educatives. La seva presència estable als centres ha de formar part de l'estructura ordinària del sistema, no de programes temporals o vinculats a subvencions puntuals.

6.Inversió educativa estable i suficient
Cap planificació serà efectiva sense una inversió pública estable, suficient i sostinguda en el temps. Cal avançar cap al 6% del PIB en educació, tal com preveu la LEC, garantint recursos estructurals i no mesures conjunturals o temporals. La coresponsabilitat municipal en aquesta inversió és clau per assegurar una xarxa educativa arrelada, equitativa i de qualitat.

Per una educació pública que vertebri el territori

Els resultats educatius són un reflex de l'equitat social i millorar-los implica actuar sobre les causes estructurals que generen desigualtats. En conseqüència, la planificació educativa lluny de limitar-se a ajustar places o línies, ha d'esdevenir una eina estratègica per garantir l'equitat, la cohesió social i territorial així com per assegurar el dret universal a una educació de qualitat. Amb una planificació justa, participada i transformadora serà possible assegurar una educació pública capaç de millorar la vida de les persones i realment vertebri el territori.