Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

PROPOSTES DE POLÍTICA PÚBLICA EN MATÈRIA EDUCATIVA 25/26

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya presenta propostes de política educativa amb l'objectiu d'enfortir l'escola pública i avançar cap a un sistema més equitatiu i inclusiu. Reivindiquem una planificació a llarg termini, amb polítiques estables i compartides, que assegurin la cohesió social i garanteixin la qualitat educativa per a tot l'alumnat. Calen recursos per implementar mesures per redissenyar el mapa escolar i reduir la segregació, reforçar els suports socioeducatius i el model d'educació comunitària a temps complet, garantir el català com a llengua vehicular, donar més protagonisme i estabilitat als equips docents i desplegar una formació i avaluació professionalitzadores a través d'una nova Agència de Desenvolupament Professional Docent.


Introducció: L'equitat com a principi rector de la qualitat educativa

Ja ha passat un curs d'ençà de la designació d'Esther Niubó com a Consellera d'Educació i Formació Professional rellevant Anna Simó. El repte d'aleshores segueix vigent: establir polítiques duradores i consensuades orientades a enfortir un sistema educatiu que prioritzi una escola pública catalana en la seva missió de construir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom.

La millora de resultats educatius no pot desvincular-se de les condicions d'educabilitat dels infants i joves. La pobresa i la desigualtat d'oportunitats impacten de manera directa en l'aprenentatge i exigeixen una mirada sistèmica. Per poder avançar, cal una diagnosi acurada de les causes que expliquen els resultats i, a partir d'aquí, establir una actuació global al sistema.

Els resultats educatius no es poden entendre únicament com una qüestió de rendiment individual, sinó també com un indicador d'equitat social. Cal garantir que el suport a l'alumnat vulnerable no es limiti a programes compensatoris addicionals, sinó que tota l'estructura educativa es transformi per ser inclusiva. Passem de "reformar l'escola" a "reformar l'entorn educatiu". Aquest repte que posa el focus en tot l'entorn implica transformar no només l'estructura i els recursos destinats, sinó també la cultura de tot l'ecosistema per generar condicions que garanteixin la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i la qualitat educativa. Només així la millora dels resultats educatius podrà ser una millora col·lectiva i real, on ningú quedi enrere.

Reduir la segregació escolar

Un dels principals reptes del sistema és combatre la segregació escolar. Un dels motius pels quals aquest fenomen es produeix és degut a l'actual configuració del mapa educatiu. El desequilibri es manifesta en la sobreoferta de places en determinades zones, especialment en centres ubicats al centre dels municipis que absorbeix la població escolar d'altres barris. Això genera un desequilibri que perjudica els centres de proximitat, desarticula el territori i afebleix la cohesió educativa i social.

Les conseqüències negatives de la segregació es manifesten especialment a escala municipal, on es tradueixen en una pèrdua del sentit de pertinença i de la cohesió social, vinculada a l'augment de les desigualtats educatives. La xarxa socioeducativa, pel seu caràcter comunitari, es veu directament afectada per aquests impactes i, alhora, hi està implicada, ja que en forma part tant del problema com de la solució. En aquest sentit, actuar sobre l'entorn i enfortir l'eficiència i l'equitat del sistema educatiu constitueixen dues línies d'acció complementàries i inseparables.

La segregació escolar no és quelcom natural ni inevitable. És el resultat de decisions polítiques, de regulacions que han afavorit la sobreoferta en determinades zones, i també d'absències de planificació o d'actuacions decidides. Per tant, és una situació d'injustícia social que encara es pot —i s'ha de— revertir.

Atès que la segregació és un fenomen local, amb intensitats i característiques molt diferents segons el municipi, les respostes també han de ser de proximitat. Les polítiques de planificació han de comptar amb la participació dels ajuntaments i les comunitats educatives locals per establir criteris comuns de distribució equilibrada de l'alumnat, reforçar els centres de proximitat i garantir que cap escola concentri de manera desproporcionada l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Planificar el mapa escolar

En els darrers anys s'està produint un descens de la població en edat d'escolaritzar, i les previsions indiquen que aquesta tendència no es revertirà de forma imminent. Fins ara, la disminució d'alumnes per aula ha permès aturar el nombre de tancaments de línies i escoles i centres. No obstant la perspectiva de continuïtat d'aquesta davallada fa inviable continuar reduint les ràtios a les aules.

Davant aquest escenari, com a moviments, creiem que, per als pròxims anys, s'ha de redissenyar la xarxa educativa actual amb criteris i garanties que evitin que la xarxa escolar es vagi degradant progressivament per mitjà de processos de tancament dolorosos i amb forta pressió social. La renovació dels concerts educatius del curs vinent és una oportunitat clau per superar la diferència de criteris per decidir la supressió de grups - segons es tracti de centres públics o concertats- i eliminar la sobreoferta en determinades zones de les ciutats, fet que promou la segregació escolar.

Atesa la diversitat de realitats que es donen en el territori català, entenem que només des de la proximitat es poden cercar les solucions més adients. Les Zones educatives haurien de consolidar-se com el marc de treball, debat i acord per a la reestructuració del mapa escolar i aconseguir un sistema educatiu més just, equitatiu i de qualitat.
La disminució demogràfica, lluny de ser només un repte, pot esdevenir una oportunitat: si la inversió educativa es manté i fins i tot creix, disposarem de les condicions per enfortir substancialment el nostre teixit educatiu. L'educació no pot sostenir-se en propostes de canvi sense una planificació acurada i un pressupost continuat, adequat a les necessitats reals del sistema. És per això que continuem insistint en la necessitat d'incrementar la inversió del 6% del PIB en educació, tal com estableix la LEC, per proporcionar els recursos necessaris al sistema, tot prioritzant les inversions, avaluant-les i modulant-les d'acord amb les necessitats i el context.

Pel que fa a la planificació educativa, cal assegurar uns principis fonamentals que l'orientin amb visió de futur i amb l'equitat com a eix central:

▸ Hem de millorar l'accés a l'educació obligatòria especialment en els territoris rurals. Propostes com el model dels instituts-escola, l'agrupament de centres de la mateixa localitat, l'agrupament de l'alumnat per cicles o la incorporació de professorat especialista itinerant, poden contribuir a garantir la proximitat dels serveis educatius. Una proximitat que resulta indispensable per mantenir les famílies en el territori i reforçar la cohesió comunitària.
▸ Mantenir i ampliar l'oferta educativa. El tancament de línies, especialment en contextos concrets, no només incrementa la segregació escolar, sinó que també debilita la xarxa de serveis educatius i socials de l'entorn. L'objectiu ha de ser que l'oferta educativa de proximitat sigui la primera opció per tothom. En alguns territoris, com és el cas de les rurals, proposem ampliar l'oferta del 0-3, bé sigui per inclusió – si l'edifici ho permet- o per adscripció – tal com preveu la LEC.

Perquè la planificació educativa tingui una mirada de llarg termini, les decisions sobre la supressió de línies escolars s'han de prendre amb criteris clars d'equitat. Cada tancament té un impacte profund en la vida dels barris i en el model de ciutat que es vol construir. Per això, cal una gestió acurada i compartida entre tots els agents educatius que preservi la cohesió social, garanteixi la igualtat d'oportunitats i promogui un model d'educació a temps complet, on l'escola pública actuï com a centre de l'aprenentatge vinculat a l'entorn i a la comunitat.

En l'escenari actual, la lògica de la planificació educativa hauria de prioritzar la reducció de línies de l'oferta concertada abans que les de les escoles públiques, que són les que garanteixen un accés equitatiu i universal a l'educació. Des de l'aplicació d'aquest criteri en la planificació, es podrà assegurar una distribució equilibrada de l'alumnat i dels recursos educatius per fer-los arribar a tothom, posant una atenció especial a qui més els necessita.

Educació amb sentit comunitari. Superant les desigualtats, per una escola inclusiva

En el repte de combatre les desigualtats, resulta imprescindible avançar cap a un model d'educació a temps complet que ampliï i diversifiqui les oportunitats d'aprenentatge més enllà de l'horari lectiu. Aquest model, que integra els recursos comunitaris, ofereix experiències educatives dins i fora de l'escola i contribueix a reforçar l'equitat, el vincle amb l'entorn i la inclusió social a través dels àmbits del lleure educatiu, la cultura, la vida social i l'esport.

Des de la perspectiva educativa comunitària, cal reforçar el paper de tots els agents, centres educatius i altres equipaments, com a espais clau de cohesió i d'oportunitats que requereixen esdevenir suports socioeducatius reals, estructurals i estables. Algunes de les mesures prioritàries haurien de ser:
▸ Temps educatiu del migdia universal i gratuït: Més enllà de garantir un àpat diari —condició bàsica d'educabilitat i de salut—, el temps del migdia constitueix un espai educatiu i relacional de gran valor. És un moment clau per al desenvolupament personal i social de l'alumnat, que cal integrar plenament dins del Projecte educatiu de centre, afavorint la cohesió, la convivència i l'aprenentatge en un entorn diferent del de l'aula.
▸ Presència d'educadors/es socials als centres educatius: són figures clau per a l'acompanyament socioeducatiu. Poden actuar com a pont amb serveis socials, intervenir en situacions familiars complexes, abordar l'absentisme o mediar en conflictes de convivència i, per tant, la seva incorporació estable i plena als centres és una aposta per l'equitat.
▸ Orientació acadèmica i personal: l'abandonament escolar prematur és sovint la culminació d'un procés de desconnexió silenciosa. Per prevenir-lo, cal reforçar l'acció tutorial i l'orientació, sobretot en moments clau com el pas de primària a secundària o la tria d'itineraris. Cal un treball continuat que asseguri trajectòries personals i educatives sense fragmentacions o transicions abruptes.
▸ Professionals de suport a l'aula: l'escola inclusiva necessita equips educatius més amplis, formats no només per docents, sinó també per altres professionals que atenguin de manera estable a l'alumnat i a les famílies. Figures com vetlladors/es, tècnics/ques en educació infantil, psicopedagogs, orientadors o especialistes en salut emocional i benestar, entre d'altres, han de treballar de forma preventiva i continuada, i no únicament en moments d'emergència. Aquests professionals no han de ser vistos com un reforç puntual, sinó com a part essencial i permanent de l'equip dels centres educatius.
▸ Atenció integrada a l'alumnat nouvingut i les seves famílies: les aules d'acollida són necessàries però no suficients. Cal desplegar polítiques integrals amb mediadors culturals, espais de formació per a famílies nouvingudes i personal d'acompanyament que faciliti la integració educativa i comunitària.

L'escola, en català

La llengua catalana ha de ser l'eix vertebrador del sistema educatiu de Catalunya sent la llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatges, en tot àmbit educatiu. El català ha de ser la llengua prioritària en els intercanvis lingüístics al centre. El context sociolingüístic actual, fa que sigui urgent realitzar una actualització del model d'immersió lingüística per tal d'assegurar que, en finalitzar l'etapa educativa obligatòria, tot l'alumnat hagi assolit una plena competència oral i escrita tant en català com en castellà. Assegurar l'efectivitat i el rigor en l'aplicació del model passa per acompanyar als equips educatius en el desenvolupament de les metodologies vinculades a la immersió lingüística.

Reforçar els equips educatius

Reforçar els equips educatius és essencial per garantir la qualitat i la coherència dels projectes de centre. Això vol dir reconèixer docents i professionals de l'educació com a agents clau i proporcionar-los temps, espais i mecanismes d'acompanyament que permetin repensar escenaris, compartir dinàmiques i fer un seguiment continuat de la seva tasca. Aquest reforç ha d'abastar tota la comunitat educativa i orientar-se a la millora, la cohesió i la corresponsabilitat.

En aquest marc, cal posar l'accent en tres prioritats:
▸Lideratge pedagògic als centres: és necessari que els equips directius assumeixin un lideratge pedagògic, més enllà de la gestió administrativa, amb capacitat real de coordinar i dinamitzar els equips educatius.
▸Equips educatius com a motors de canvi: els equips han de disposar de suport, formació i eines d'autoavaluació que permetin prendre decisions orientades a la millora de resultats i a la qualitat educativa. Els centres han de poder reclamar la formació i els recursos que necessiten a partir d'aquesta autoavaluació. En aquest procés, la universitat és una aliada fonamental, aportant recerca, formació i assessorament, mentre que l'estabilització dels equips educatius és imprescindible per consolidar els projectes de centre i el desenvolupament professional dels equips docents.
▸Governança compartida i participació comunitària: cal reforçar la governança dels centres i assegurar instruments reals de participació de la comunitat educativa i del món local. Programes com les Zones Educatives representen una oportunitat si s'orienten amb una clara intencionalitat pedagògica i responen als reptes més urgents: millorar resultats, reduir l'abandonament prematur i combatre la segregació escolar. Les Zones Educatives han de garantir el desplegament d'una educació a temps complet, articulant projectes de fora escola, de lleure i d'enriquiment curricular, coordinats amb els dels centres, per propiciar una educació comunitària, global i contextualitzada a cada territori.

Formació els agents educatius

La formació continuada dels equips educatius és un aspecte clau per garantir una educació de qualitat. No és només una necessitat compartida per la majoria dels professionals, sinó també un dret i un deure establerts pel marc legal. La seva importància radica en el fet que els docents no són únicament transmissors de coneixement, sinó referents ètics i socials que, amb la seva tasca quotidiana, contribueixen a la formació integral dels infants i joves.

Per això, la formació ha d'anar més enllà de l'actualització pedagògica, didàctica i disciplinar: ha d'incloure també el desenvolupament del compromís ètic professional que permeti donar resposta, amb responsabilitat i sensibilitat, a les complexitats del context socioeducatiu. La dimensió ètica del treball docent és inseparable de la qualitat educativa i constitueix la base de la confiança social en l'escola i en els seus professionals.

Aquest repte exigeix concebre la formació com un procés col·lectiu, permanent i reflexiu, fonamentat en l'anàlisi compartida de la pròpia pràctica, el treball cooperatiu i la participació activa en espais i fòrums professionals. Tanmateix, perquè aquesta dinàmica sigui realment transformadora, cal un suport institucional sòlid i una estructura estable que la garanteixi.

En l'actualitat, és urgent situar la formació en el marc més ampli del desenvolupament professional docent, amb una mirada prospectiva capaç de superar les modes puntuals i d'assegurar la coherència i continuïtat necessàries. Només així es podran establir les bases per a una educació que millori els processos d'aprenentatge i respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants i joves del nostre sistema educatiu.

Un dels problemes persistents dels darrers anys ha estat la manca d'una estructura estable i coordinada que assumeixi el disseny, l'execució i l'avaluació de la formació docent. Davant d'aquesta mancança, proposem la creació d'una Agència de Desenvolupament Professional Docent, adscrita al Departament d'Educació però amb independència en la direcció i gestió. Aquesta doble condició és essencial: la vinculació institucional garanteix el compromís i la responsabilitat pública, mentre que la independència estratègica n'assegura el prestigi i la qualitat, evitant pressions conjunturals.

En un moment marcat per resultats educatius decebedors i per la incertesa en la carrera professional docent, es fa més necessari que mai unificar esforços entre tots els agents implicats en la formació per poder projectar una estratègia comuna i compartida.

Compromesos amb la millora de la qualitat del sistema educatiu de Catalunya, des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) continuem treballant, juntament amb la resta de la comunitat educativa, tenint en compte les necessitats educatives en sentit més ampli.


Setembre 2025