p |
PISA I ARA QUÈ?
26/1/24
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
La recent publicació dels resultats de l'informe PISA ha desencadenat un rebombori mediàtic que ha posat de manifest les deficiències percebudes en el sistema educatiu català.
En aquest context, el passat dissabte 20 de gener, a Valls, seu del Moviment Educatiu de l'Alt Camp (MEAC), l'Escola La Candela va acollir la Jornada de Treball PISA, d'acord, i ara què?, organitzada per la FMRPC. Us compartim algunes de les reflexions que s'hi van poder realitzar. També us podeu descarregar el document adjunt amb un recull una mica més exhaustiu del desenvolupament de la Jornada.
El juny del 2023, el Parlament de Catalunya va acollir un debat crucial que posava sota la lupa el sistema educatiu català. A través d'un ple monogràfic sobre educació, els membres del parlament es van enfrontar a la realitat del sistema educatiu de Catalunya, destacant problemes alarmants i desafiaments urgents. Diversos indicadors preocupants es van discutir obertament, com ara l'abandonament escolar, els resultats desfavorables en l'informe PIRLS sobre comprensió lectora i les deficiències en les competències bàsiques. La consellera d'Educació, Anna Simó, qui realitzava la seva primera intervenció al Ple, va presentar els reptes educatius i va expressar la determinació de buscar un acord de país per millorar la situació.
Un dels temes centrals que va emergir va ser la preocupant situació dels estudiants de quart de primària a Catalunya, amb una baixa comprensió lectora que es tradueix en resultats fins a catorze punts per sota de la mitjana espanyola, superant només les regions de Ceuta i Melilla. Aquesta mateixa prova l'any 2016, Catalunya ja va caure quinze punts, més del doble que a Espanya. Aquesta tendència a la baixa no es pot atribuir únicament a la pandèmia, sinó que s'hi han de sumar altres factors decisius com ara les retallades del 2012 o l'impacte de la Llei Wert (LOMCE).
Des del 2001, el panorama educatiu ha estat marcat per una successió de canvis, tant legislatius com polítics, que han generat una inestabilitat constant. Aquesta inestabilitat ha contribuït a afeblir la creença en la consideració de l'escola com a servei essencial, amb la qual cosa, s'ha posat en evidència la fragilitat de l'administració competent en matèria educativa. Aquesta fragilitat s'ha posat de manifest davant d'uns resultats PISA desfavorables que lluny de ser presos com un indicador parcial, es perceben com un element de judici global del sistema, generant un efecte desestabilitzador desproporcionat.
Conscients del moment crític que viu l'educació ple de desigualtats palpables i resultats mediocres i manca de full de ruta, els MRPs, més enllà del rebombori mediàtic provocat per l'informe PISA, han assumit el repte d'aprofundir en el debat pedagògic i les reflexions col·lectives. El paper que entomen els MRPs és contribuir fent propostes concretes que contribueixin a una presa de decisions detallada, precisa i orientada a donar robustesa i coherència al sistema.
En aquest procés la demanda de tranquil·litat, pauses i calma en l'àmbit educatiu és més necessària que mai. Per afrontar aquesta situació, es plantegen primer de tot reconèixer la bona tasca realitzada pels professionals i donar suport als centres educatius que necessitin replantejar els seus projectes. És a dir, reforçar i consolidar allò que ja es fa bé a l'educació. Un altre aspecte que destaquen és el paper del Departament d'Educació com a impulsor dels canvis pertinents amb capacitat de coordinació, planificació i avaluació per contribuir a l'abordatge de deficiències de manera precisa i eficaç, així com la consecució d'uns objectius clars, definits, consensuats i compartits amb la comunitat educativa.
La millora de la qualitat del sistema educatiu no és només una qüestió de punts en informes internacionals, sinó una tasca complexa que requereix una visió a llarg termini, un compromís profund i la implementació de polítiques que resolguin els problemes estructurals identificats. La comunitat educativa no es pot quedar al marge, té un paper fonamental en la construcció d'un sistema més resilient, equitatiu i adaptat als reptes del segle XXI.
La recent publicació dels resultats de l'informe PISA ha desencadenat un rebombori mediàtic que ha posat de manifest les deficiències percebudes en el sistema educatiu català.
En aquest context, el passat dissabte 20 de gener, a Valls, seu del Moviment Educatiu de l'Alt Camp (MEAC), l'Escola La Candela va acollir la Jornada de Treball PISA, d'acord, i ara què?, organitzada per la FMRPC. Us compartim algunes de les reflexions que s'hi van poder realitzar. També us podeu descarregar el document adjunt amb un recull una mica més exhaustiu del desenvolupament de la Jornada.
El juny del 2023, el Parlament de Catalunya va acollir un debat crucial que posava sota la lupa el sistema educatiu català. A través d'un ple monogràfic sobre educació, els membres del parlament es van enfrontar a la realitat del sistema educatiu de Catalunya, destacant problemes alarmants i desafiaments urgents. Diversos indicadors preocupants es van discutir obertament, com ara l'abandonament escolar, els resultats desfavorables en l'informe PIRLS sobre comprensió lectora i les deficiències en les competències bàsiques. La consellera d'Educació, Anna Simó, qui realitzava la seva primera intervenció al Ple, va presentar els reptes educatius i va expressar la determinació de buscar un acord de país per millorar la situació.
Un dels temes centrals que va emergir va ser la preocupant situació dels estudiants de quart de primària a Catalunya, amb una baixa comprensió lectora que es tradueix en resultats fins a catorze punts per sota de la mitjana espanyola, superant només les regions de Ceuta i Melilla. Aquesta mateixa prova l'any 2016, Catalunya ja va caure quinze punts, més del doble que a Espanya. Aquesta tendència a la baixa no es pot atribuir únicament a la pandèmia, sinó que s'hi han de sumar altres factors decisius com ara les retallades del 2012 o l'impacte de la Llei Wert (LOMCE).
Des del 2001, el panorama educatiu ha estat marcat per una successió de canvis, tant legislatius com polítics, que han generat una inestabilitat constant. Aquesta inestabilitat ha contribuït a afeblir la creença en la consideració de l'escola com a servei essencial, amb la qual cosa, s'ha posat en evidència la fragilitat de l'administració competent en matèria educativa. Aquesta fragilitat s'ha posat de manifest davant d'uns resultats PISA desfavorables que lluny de ser presos com un indicador parcial, es perceben com un element de judici global del sistema, generant un efecte desestabilitzador desproporcionat.
Conscients del moment crític que viu l'educació ple de desigualtats palpables i resultats mediocres i manca de full de ruta, els MRPs, més enllà del rebombori mediàtic provocat per l'informe PISA, han assumit el repte d'aprofundir en el debat pedagògic i les reflexions col·lectives. El paper que entomen els MRPs és contribuir fent propostes concretes que contribueixin a una presa de decisions detallada, precisa i orientada a donar robustesa i coherència al sistema.
En aquest procés la demanda de tranquil·litat, pauses i calma en l'àmbit educatiu és més necessària que mai. Per afrontar aquesta situació, es plantegen primer de tot reconèixer la bona tasca realitzada pels professionals i donar suport als centres educatius que necessitin replantejar els seus projectes. És a dir, reforçar i consolidar allò que ja es fa bé a l'educació. Un altre aspecte que destaquen és el paper del Departament d'Educació com a impulsor dels canvis pertinents amb capacitat de coordinació, planificació i avaluació per contribuir a l'abordatge de deficiències de manera precisa i eficaç, així com la consecució d'uns objectius clars, definits, consensuats i compartits amb la comunitat educativa.
La millora de la qualitat del sistema educatiu no és només una qüestió de punts en informes internacionals, sinó una tasca complexa que requereix una visió a llarg termini, un compromís profund i la implementació de polítiques que resolguin els problemes estructurals identificats. La comunitat educativa no es pot quedar al marge, té un paper fonamental en la construcció d'un sistema més resilient, equitatiu i adaptat als reptes del segle XXI.
temes
etiquetes
cerca
