e |
EL 0-6, RECONEIXEMENT D'UNA ETAPA SOCIOEDUCATIVA
31/3/23
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
El 0-6, reconeixement d'una etapa sòcioeducativa
La qualitat de la criança de la vida humana ha d'estar en el centre de l'acció pública. Pensar-nos com a éssers vulnerables i interdependents ens mobilitza cap a ubicar la cura en el nucli de la política pública. Les inversions en Petita Infància són les més rendibles i estalvien costos de futur.
En una primera jornada del Seminari Educar a l'etapa 0-6, impulsat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, es van posar sobre la taula elements prioritaris i conceptes clau a l'hora de planificar l'etapa educativa de la primera infància. El focus es va posar en la mirada integral a l'Educació Infantil.
En la segona jornada, vam continuar reflexionant sobre l'etapa. L'objectiu va ser posar de manifest la necessitat d'un compromís sòcio-polític amb la primera infància.
Les inversions en educació infantil, les més rendibles.
Per tal de donar a conèixer la rellevància social i econòmica de crear polítiques públiques dirigides a l'etapa del 0-6, la Lídia Farré, de la UB i de l'Institut d'Anàlisi Econòmica IAE-CSIC va parlar de la importància de la primera etapa educativa des d'una mirada socioeconòmica.
L'economista va explicar que les desigualtat entre adults es genera ja a la primera infància. La pobresa infantil i els entorns familiars desfavorits tenen un efecte negatiu directe sobre les trajectòries vitals dels infants. És per això que les polítiques públiques adreçades a infants de llars vulnerables poden tenir importants beneficis individuals i també pel conjunt de la societat.
L'educació universal i gratuïta del 0-3 permet garantir el mateix punt de sortida per tots els infants; ajuda a fomentar la igualtat d'oportunitat i afavorir la mobilitat social. Les llars d'infants son una eina de política pública perquè permeten als progenitors incorporar-se i progressar en la participació al mercat laboral.
L'economista va insistir en els elevats beneficis que suposa destinar recursos i fer inversions en la petita infància. Aquesta inversió té un gran impacte tant a nivell individual com social. Els estudis revelen que són les més rendibles i estalvien costos de futur. La taxa d'escolarització als 3 anys és pràcticament del 100%, però pel que fa als 2 anys la taxa de matriculació està en tendència creixent i el 60% està escolaritzat. Les dades, doncs, deixen clar que hi ha camí per recórrer en termes de política pública en aquesta etapa.
Ara bé, la Lídia Farré va aclarir que les dades també deixen clar que la rendibilitat d'aquestes inversions en petita infància van directament lligades a la qualitat de les accions dutes a terme. Els factors de qualitat incideixen en la millora cognitiva i no cognitiva dels infants procedents d'entorns menys afavorits. Indicadors de qualitat serien, per exemple, les ràtios baixes i la formació professional dels agents educatius que participen en aquesta etapa.
Reconeixement de la criança com a bé social i la cura com a tria ètico-política.
La segona convidada al bloc de les conferències va ser la Laura Torrabadella García, sociòloga i investigadora especialitzada en biografia i política social. La Laura, que també és membre de l'equip impulsor del Màster sobre Criança 03 i acompanyament a les famílies en xarxa, va convidar-nos a reflexionar i promoure el compromís públic amb les famílies amb infants de 0-6 anys. Va recalcar la importància del reconeixement de la criança com a bé social i la cura com a tria ètico-política.
La investigadora, va evidenciar el necessari compromís públic amb les famílies d'infants de 0-3 anys. Va destacar la inacció històrica de la política familiar. A l'abandonament institucional del 0-3 se li suma la fragilització de la transmissió dels sabers de criança. Per aquest motiu la Laura va reclamar protegir la criança i la cura de la vida humana tot tenint en compte la diversitat de tipologia de famílies considerant als progenitors com a possibilitadors de la vida humana. L'atenció, per tant, ha de ser conjunta: adreçada a l'infant i al seu entorn familiar. La conseqüència és que calen polítiques públiques que reconeguin la criança com a bé públic. La qualitat de la criança de la vida humana ha d'estar en el centre de l'acció pública. Pensar-nos com a éssers vulnerables i interdependents ens mobilitza cap a ubicar la cura en el nucli de la política pública.
Integrar la cura en l'epicentre de l'acció sociopolítica és caminar cap a l'equitat i garantir l'accés a tothom. La universalitat i la flexibilitat han de ser criteris prioritaris en el disseny d'aquestes polítiques. Polítiques que apel·lin a la qualitat de la criança: més serveis, més espais… però també altres condicions intangibles, com ara l'acompanyament.
Des d'aquest paradigma social, les polítiques de cura han de contemplar la prevenció i s'han d'iniciar des de la gestació dels infants. Aquestes polítiques es poden traduir en instruments clau com l'aprofundiment en les llicències parentals que protegeixin a les mares en situacions més vulnerables, l'impuls de rendes per criança dignes i universals amb accés a l'educació infantil flexible i gratuïta per tothom, així com ampliar i extendre els serveis conjunts per atendre nadons i famílies.
L'especialista va concloure amb la proposta d'un pacte social per la criança. Defensar les necessitats de l'infant com a ciutadà de ple dret és reconèixer sociopolíticament a les famílies, els professionals i les institucions com a agents claus en la cura de la vida humana.
TAULA RODONA
Després de les dues conferències, vam poder comptar amb la presència d'en Jean Marc Segarra, la Teresa Sambola, la Mireia Gonzàlez i l'Albertina Albinyana; representants del Departament d'Ensenyament, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Coordinadora d'Escoles Bressol, respectivament. A la taula on van participar van continuar parlant els reptes i oportunitats de la política vers la petita infància.
Aquestes dues jornades han deixat clara la importància de les polítiques públiques en l'etapa 0-6. El següent pas, doncs, és facilitar un espai on els diferents representants polítics puguin expressar els seus posicionaments respecte als diferents reptes i prioritats al voltant de l'etapa educativa de la primera infància.
Jornada III. Propostes de Política pública
Així doncs, continuant la trajectòria i coherència del Seminari, la pròxima trobada serà el proper dissabte 29 d'abril de 10h a 13.15h a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré de Sta. Coloma de Gramenet. En aquesta jornada, primerament, es presentaran les conclusions recollides durant les sessions del Seminari Educar realitzat. A continuació, hi haurà una taula moderada per la periodista Anna Galdón on es convidarà a diversos grups parlamentaris a realitzar aportacions i concreció sobre mesures i propostes de política pública enfocades a l'etapa dels 0 als 6 anys.
Us hi esperem!
Maria Marcos i Jordi Puche Soler
Equip Coordinador FMRPC
El 0-6, reconeixement d'una etapa sòcioeducativa
La qualitat de la criança de la vida humana ha d'estar en el centre de l'acció pública. Pensar-nos com a éssers vulnerables i interdependents ens mobilitza cap a ubicar la cura en el nucli de la política pública. Les inversions en Petita Infància són les més rendibles i estalvien costos de futur.
En una primera jornada del Seminari Educar a l'etapa 0-6, impulsat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, es van posar sobre la taula elements prioritaris i conceptes clau a l'hora de planificar l'etapa educativa de la primera infància. El focus es va posar en la mirada integral a l'Educació Infantil.
En la segona jornada, vam continuar reflexionant sobre l'etapa. L'objectiu va ser posar de manifest la necessitat d'un compromís sòcio-polític amb la primera infància.
Les inversions en educació infantil, les més rendibles.
Per tal de donar a conèixer la rellevància social i econòmica de crear polítiques públiques dirigides a l'etapa del 0-6, la Lídia Farré, de la UB i de l'Institut d'Anàlisi Econòmica IAE-CSIC va parlar de la importància de la primera etapa educativa des d'una mirada socioeconòmica.
L'economista va explicar que les desigualtat entre adults es genera ja a la primera infància. La pobresa infantil i els entorns familiars desfavorits tenen un efecte negatiu directe sobre les trajectòries vitals dels infants. És per això que les polítiques públiques adreçades a infants de llars vulnerables poden tenir importants beneficis individuals i també pel conjunt de la societat.
L'educació universal i gratuïta del 0-3 permet garantir el mateix punt de sortida per tots els infants; ajuda a fomentar la igualtat d'oportunitat i afavorir la mobilitat social. Les llars d'infants son una eina de política pública perquè permeten als progenitors incorporar-se i progressar en la participació al mercat laboral.
L'economista va insistir en els elevats beneficis que suposa destinar recursos i fer inversions en la petita infància. Aquesta inversió té un gran impacte tant a nivell individual com social. Els estudis revelen que són les més rendibles i estalvien costos de futur. La taxa d'escolarització als 3 anys és pràcticament del 100%, però pel que fa als 2 anys la taxa de matriculació està en tendència creixent i el 60% està escolaritzat. Les dades, doncs, deixen clar que hi ha camí per recórrer en termes de política pública en aquesta etapa.
Ara bé, la Lídia Farré va aclarir que les dades també deixen clar que la rendibilitat d'aquestes inversions en petita infància van directament lligades a la qualitat de les accions dutes a terme. Els factors de qualitat incideixen en la millora cognitiva i no cognitiva dels infants procedents d'entorns menys afavorits. Indicadors de qualitat serien, per exemple, les ràtios baixes i la formació professional dels agents educatius que participen en aquesta etapa.
Reconeixement de la criança com a bé social i la cura com a tria ètico-política.
La segona convidada al bloc de les conferències va ser la Laura Torrabadella García, sociòloga i investigadora especialitzada en biografia i política social. La Laura, que també és membre de l'equip impulsor del Màster sobre Criança 03 i acompanyament a les famílies en xarxa, va convidar-nos a reflexionar i promoure el compromís públic amb les famílies amb infants de 0-6 anys. Va recalcar la importància del reconeixement de la criança com a bé social i la cura com a tria ètico-política.
La investigadora, va evidenciar el necessari compromís públic amb les famílies d'infants de 0-3 anys. Va destacar la inacció històrica de la política familiar. A l'abandonament institucional del 0-3 se li suma la fragilització de la transmissió dels sabers de criança. Per aquest motiu la Laura va reclamar protegir la criança i la cura de la vida humana tot tenint en compte la diversitat de tipologia de famílies considerant als progenitors com a possibilitadors de la vida humana. L'atenció, per tant, ha de ser conjunta: adreçada a l'infant i al seu entorn familiar. La conseqüència és que calen polítiques públiques que reconeguin la criança com a bé públic. La qualitat de la criança de la vida humana ha d'estar en el centre de l'acció pública. Pensar-nos com a éssers vulnerables i interdependents ens mobilitza cap a ubicar la cura en el nucli de la política pública.
Integrar la cura en l'epicentre de l'acció sociopolítica és caminar cap a l'equitat i garantir l'accés a tothom. La universalitat i la flexibilitat han de ser criteris prioritaris en el disseny d'aquestes polítiques. Polítiques que apel·lin a la qualitat de la criança: més serveis, més espais… però també altres condicions intangibles, com ara l'acompanyament.
Des d'aquest paradigma social, les polítiques de cura han de contemplar la prevenció i s'han d'iniciar des de la gestació dels infants. Aquestes polítiques es poden traduir en instruments clau com l'aprofundiment en les llicències parentals que protegeixin a les mares en situacions més vulnerables, l'impuls de rendes per criança dignes i universals amb accés a l'educació infantil flexible i gratuïta per tothom, així com ampliar i extendre els serveis conjunts per atendre nadons i famílies.
L'especialista va concloure amb la proposta d'un pacte social per la criança. Defensar les necessitats de l'infant com a ciutadà de ple dret és reconèixer sociopolíticament a les famílies, els professionals i les institucions com a agents claus en la cura de la vida humana.
TAULA RODONA
Després de les dues conferències, vam poder comptar amb la presència d'en Jean Marc Segarra, la Teresa Sambola, la Mireia Gonzàlez i l'Albertina Albinyana; representants del Departament d'Ensenyament, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Coordinadora d'Escoles Bressol, respectivament. A la taula on van participar van continuar parlant els reptes i oportunitats de la política vers la petita infància.
Aquestes dues jornades han deixat clara la importància de les polítiques públiques en l'etapa 0-6. El següent pas, doncs, és facilitar un espai on els diferents representants polítics puguin expressar els seus posicionaments respecte als diferents reptes i prioritats al voltant de l'etapa educativa de la primera infància.
Jornada III. Propostes de Política pública
Així doncs, continuant la trajectòria i coherència del Seminari, la pròxima trobada serà el proper dissabte 29 d'abril de 10h a 13.15h a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré de Sta. Coloma de Gramenet. En aquesta jornada, primerament, es presentaran les conclusions recollides durant les sessions del Seminari Educar realitzat. A continuació, hi haurà una taula moderada per la periodista Anna Galdón on es convidarà a diversos grups parlamentaris a realitzar aportacions i concreció sobre mesures i propostes de política pública enfocades a l'etapa dels 0 als 6 anys.
Us hi esperem!
Maria Marcos i Jordi Puche Soler
Equip Coordinador FMRPC
temes
etiquetes
cerca
