Joan Carles Galve Torres
Un mestre de la rural.
Fa divuit anys que treballo a l'escola rural i mai he deixat d'aprendre coses noves. Puc ben dir que, generalment, molt positives. Durant tot aquest període he compartit experiències amb quatre comunitats educatives diferents; però no per això, millors o pitjors; simplement diferents; el que, em permet comentar que l'escola rural (ER) i les Zones d'Ensenyament Rural (ZER) són una realitat complexa i rica que dóna dinamisme a tota una població i zona; i a més a més, juga un paper de cabdal importància com a equilibradora del territori.
Tots estarem d'acord que ensenyament i educació són els pilars mestres on cal construir i fonamentar una societat. Un poble sense escola és com un ramat sense pastor, sents com el futur s'esvaneix. La implementació d'un bon procés d'ensenyament – aprenentatge, basat en una bona educació, és necessari a qualsevol indret arreu del món. L'ER i les ZER són un bon exemple, si tenim en compte les possibilitats d'implicació de tots els membres de la seva comunitat educativa, la forta cohesió social entre aquests i l'alt dinamisme social.
Per tots aquests motius, cal una ER i ZER fortes, que comptin amb equips de professorat ben formats i estables, projectes educatius potents que considerin la casuística on s'apliquen i permetin a l'alumnat l'adquisició de coneixement adient i necessari que els converteixi en protagonistes del seu futur i el dels altres, que siguin capaços de valorar i respectar les seves arrels i a la vegada construeixin un món millor.
També, cal una contínua aposta de l'Administració per la realitat rural si no volem que tot el que s'ha anat construint en aquests darrers anys, resti a l'anonimat.
Tanmateix, l'educació rural és molt sensible a alguns aspectes. El nombre de matrícula de l'alumnat, les aules multinivells, les metodologies globalitzadores i per projectes, l'elaboració i adquisició de recursos, l'estabilitat i formació del professorat, la conscienciació contextual del nou professorat, el treball en equip, el recolzament administratiu basat en polítiques educatives conscients de la realitat rural... són un bon exemple. Moltes variables, per a que un simple refredat es converteixi en una pneumònia que hagi de ser tractada a l'UVI.
En l'actualitat, sóc membre d'una ZER formada per cinc escoles, que el proper 8 de maig tenim el goig de celebrar 25 anys de treball conjunt, sempre plegats, tan difícil d'aconseguir i més, de mantenir. A l'escola rural les desavinences poden convertir‐se en petits inferns; tot i que, si no és així, el cel és garantit; i aquest, ha de ser el principal objectiu: guanyar‐se el respecte de tots. Cal disposar d'un equip ferm amb il·lusions per fer coses, que valori i recolzi la feina ben feta... A ben segur tots en sortiran guanyant. Aquest fet, no s'aconsegueix d'un dia per un altre, és un procés actitudinal, de col·laboració, d'ajuda (ara tu, demà jo), de respecte, de tolerància... perquè tothom ha de poder reconèixer les seves mancances però a la vegada habilitats, que cal ben aprofitar. Aquest, és l'èxit de l'educació a la ruralia: la confiança mútua amb tots els actors que intervenen en el procés, el saber estar i saber posar‐se al lloc dels altres. Si som capaços d'assimilar aquestes actituds i convertir‐les en valors, tot serà possible; perquè, tot i pertànyer a petites comunitats, els fruits que obtindrem permetran excel·lents beneficis: Educació de qualitat, referma de la tasca docent, vitalització del territori, sentit de municipi, zona, territori i país, entre molts d'altres.
Si voleu conèixer més arran els actes commemoratius del 25è aniversari de la ZER Montsià, visiteu
www.xtec.cat/zermontsia
Fotografia extreta del blog:
http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/2013/09/de-molt-prop-el-mon-traves-duna-lupa.html