Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Jornada "Educar a l'Etapa 0-6: Espai educatiu d'acompanyament"

Després de la Jornada Educar al 0-6 a Mataró al mes de novembre i del Seminari de treball realitzat al febrer, el dia 15 de març es va realitzar a la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels la JORNADA: Educar a l'etapa 0-6. Un espai educatiu d'acompanyament.

La Nuri Larroya, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va donar el tret de sortida a la jornada realitzada que es va poder seguir a través de Youtube.
La benvinguda institucional va córrer a càrrec de la Montse Fernàndez, Presidenta de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, de la FMRPC, la Pilar Gargallo, presidenta de la FMRPC i el Sr. Jordi Maresma, Primer Tinent d'Alcalde de Drets i Ciutadania de l'Ajuntament de Castelldefels.

Conclusions del seminari Educar a l'etapa 0-6

Nuri Larroya i Jordi Puche, de la FMRPC, van fer la presentació de les conclusions extretes en el seminari sobre l'etapa 0-6 realitzat el passat 15 de febrer amb diferents agents de la comunitat educativa. Hi van participar, doncs, des de docents de diferents tipus de centre educatiu, representants de famílies, de sindicats, així com membres de l'administració.

El Seminari es va estructurar en tres grans blocs de contingut:
Bloc 1: Universalització - Model Compartit
Bloc 2: El sentit de l'etapa 0-6: cura i educació
Bloc 3: Condicions del 0-6

Taula d'experts

Després de conèixer el document de conclusions va ser el torn de la taula d'experts, els quals van vincular els seu discurs amb cada un dels tres blocs esmentats.

La Maria Jesús Larios, adjunta del Síndic per la defensa dels drets dels infants i joves, va iniciar la seva intervenció en relació al Bloc 1, parlant de les condicions d'educabilitat dels infants. Va destacar que el 0-3 juga un paper importantíssim en la garantia de les oportunitats, en totes les trajectòries educatives ja que, precisament, és quan comencen les desigualtats.

Avançar en l'equitat i en la inclusió són els reptes educatius que va destacar, posant sobre la taula la necessitat d'avançar en la reducció de la segregació escolar posant en marxa mesures que garanteixin una escolarització equilibrada dels infants des de l'entrada en el sistema educatiu.

Les propostes que planteja el Síndic són per millorar l'accés i la universalització. Incrementar l'accés i la cobertura implica aprofitar millor l'oferta existent, reforçar espais, millorar les situacions econòmiques així com trencar barreres culturals i barreres d'accés. També generar plans de comunicació per arribar a les famílies, afavorir l'accés al coneixement i poder explicar els objectius i beneficis de l'educació infantil.

Finalment, va afegir que l'etapa és un àmbit estratègic per la detecció de les necessitats específiques d'acompanyament, els dèficits en els aprenentatges, etc. dels infants. Això permet garantir una trajectòria educativa inclusiva en tots els aspectes, garantir i planificar acompanyant a les famílies i tenir itineraris educatius no segregats.

Per la seva banda, Vicenç de Febrer, en relació amb el segon bloc, va utilitzar el seu temps d'intervenció en la justificació de la idoneïtat i la conveniència d'oferir un espai educatiu d'acompanyament al primer període de l'etapa 0-6. La seva justificació es va basar en quatre punts.

Per començar, ens trobem en una època de transició, de canvi de paradigma: Ni la primera infància ni la seva cura han tingut visibilitat al llarg de la història. Des de principis del S. XXI, però, emergeix un nou paradigma que atorga major visibilitat en tots els àmbits, l'escola, el social i el familiar. Aquest nou paradigma inclou transitar d'una política centrada en la "satisfacció de drets" a una política pública de reconeixement de les activitats de cura i de la necessitat de les famílies de sentir-se acompanyades.

En segon lloc, va remarcar la importància de considerar el primer any de vida part del període gestacional donades les característiques específiques del nadó humà durant el seu primer any. Històricament, no s'ha tingut en compte aquesta evidència i caldria un coneixement més exhaustiu dels primers sis mesos de vida.

Vicenç de Febrer continua la seva justificació mencionant com a tercer argument la necessitat d'afavorir un millor començament per a l'infant que permeti gaudir de la relació de criança. Així, es refereix a la necessitat de mantenir l'hàbitat natural que constitueix el cos de la mare per poder satisfer adequadament les necessitats del nadó. La pitjor de les intervencions que pot interferir en aquest procés, és, sens dubte, separar, en néixer, el nadó de la seva mare.

Com a conseqüència gairebé directa, el quart punt que assenyala Vicenç de Febrer és la necessitat d'acompanyar les famílies amb infants molt petits. Això implica facilitar serveis que atenguin conjuntament infant i progenitors durant els dos primers anys de vida per tal de no propiciar una separació si no és necessari. En aquesta època de canvi cal considerar tota família com a vulnerable, independentment del seu nivell socioeconòmic. Estem davant una VULNERABILITAT UNIVERSAL. Paradògicament, no s'havia dut a terme el desenvolupament de la criança amb tan poc suport social i tanta solitud com en la nostra societat actual.

En aquesta línia, va citar els Espais Familiars de Petita Infància (EFPI) com a dispositius psico-socio-educatius adreçats a famílies (adults i infants) que reforcen les pròpies competències per a fer de mare i afavorir la construcció d'una xarxa social de suport mutu.

La Rosa Reina, al bloc de les Condicions del 0-6, ens va compartir l'experiència de l'etapa 0-3 de la Casa dels Infants a Castelldefels: Un model de centre integral que acull no només a l'escola bressol sinó també als serveis educatius per infants i famílies amb l'objectiu de donar resposta a les diferents necessitats detectades al territori.

Els quatre centres municipals, que depenen de la regidoria d'educació, treballen en xarxa. Aquest fet és una de les potencialitats d'aquests centres ja que els permet recolzar-se i compartir el projecte educatiu amb quatre pilars fonamentals: primer l'infant, després la família, l'equip i la comunitat.

Pel que fa a l'infant, tenen un model molt respectuós basat en el vincle i l'acompanyament en el seu propi desenvolupament. Pel que fa a les famílies, tenen un paper molt actiu dins dels centres. S'ofereixen grups d'espais familiars, pla de formació amb xerrades, tertúlies i horaris flexibles per tal de poder facilitar la conciliació. L'altre puntal de la Casa dels Infants són els equips dels centres. Són professionals amb molta inquietud que es forma i busca espais de reflexió pedagògica. La seva condició de personal funcionari municipal afavoreix l'estabilitat de la plantilla. A nivell comunitat, treballen conjuntament amb el CDIAP i Salut. També es relacionen amb entitats culturals del municipi, la xarxa 0-6 i les escoles d'Ed.infantil i Primària.

Per concloure, la Rosa va destacar la importància de trobar l'equilibri entre qualitat i el sosteniment del servei. L'etapa del 0-6 és cabdal i des de les administracions, no només locals, cal entendre l'etapa com Inversió de futur amb caire preventiu, i va instar a continuar repensant el model 0-6 que desitgem.

Per acabar l'acte, l'Anna Castro, membre de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, de la FMRPC va fer una síntesi de la jornada i va destacar:
- Posar l'infant al centre i tenint en compte els seus drets; com ara l'acompanyament familiar o a l'accés a l'etapa educativa universalitzada.
- Crear un model universal, plural i flexible amb equips pluridisciplinaris amb espais de reflexió i formació.
- Reconèixer la importància de l'etapa; socialment encara no es reconeixen ni les tasques de cura a la família ni la pluralitat de tasques que ha de realitzar el personal educatiu de l'etapa 0-6.
- Unificar els criteris de formació i reconeixement de les persones treballadors de l'etapa.