Barcelona, 10 de febrer de 2015
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Fa uns mesos que es preveu la presentació en públic del decret del nou currículum de primària que ve derivat dels canvis aportats per la LOMQE. L'evidència s'ha fet visible en presentar-lo davant del Consell Escolar de Catalunya (CEC), aquest n'ha elaborat unes esmenes amb la finalitat d'aportar millores substancials al decret, tot i que a la vegada s'han fet les presentacions a tots els serveis territorials de Catalunya.

Encara que el document del decret del nou currículum de primària és llarg, el preàmbul és un puntal fonamental per a la interpretació del contingut: conté el sentit i la filosofia que s'hi deriven. El sentit d'aquest article és la sorpresa que ens produeix el fet que en aquest preàmbul no quedi reflectida la necessitat de coherència a tota l'educació bàsica de 3 a 16 anys, amb el decret es planteja la idea que un itinerari educatiu no impedeix que cada etapa tingui sentit propi posant l'accent en el traspàs de cicles o etapes. El decret aposta pel treball interdisciplinari, però aquest es sentiria reforçat si anés acompanyat de facilitats per fer un ús d'enfocaments i metodologies globalitzades referents a qüestions d'espais i temps, amb un enfocament cíclic d'adquisició de competències i sabers bàsics. La distribució horària, sens dubte, hauria de ser orientativa. El plantejament de fer l'horari tancat i prescriptiu produeix un efecte parcel·lari que contradiu el treball interdisciplinar i globalitzador del que parla el decret, per tant es tracta d'una contradicció que no es pot tolerar.


Per altra banda, quan el decret fa referència als Projectes Educatius de Centre (PEC), caldria posar èmfasi per una banda a l'autonomia dels centres, tot remarcant la singularitat de les ZERs, donat que el seu PEC hauria de ser cabdal per englobar l'essència de les escoles que en formen part per tal que prengui sentit ple.

Tot i així, hi ha dos temes bàsics i rellevants en tot sistema educatiu dels quals cal destacar-ne la importància:

1. La manera d'entendre i atendre la diversitat de l'alumnat.

2. La funció que se li atribueix al procés d'avaluació.

Pel que fa al primer tema, l'atenció a la diversitat, hem de ser capaços d'anar més enllà i no centrar-nos única i exclusivament en aquells alumnes amb NEE o altes capacitats. Ho hem d'entendre com una personalització de l'aprenentatge en la qual tothom hi queda inclòs. Totes i tots som singulars i amb unes necessitats ben diferents, que cal ser ateses amb itineraris personalitzats.

I en últim lloc, el tema clau de tot procés d'aprenentatge, l'avaluació. L'avaluació és un procés i un reflex de l'aprenentatge que realment s'està duent a terme. S'ha d'aprofundir en models d'avaluació formadora/formativa, com per exemple l'avaluació per rúbriques (Neus Sanmartí) en la qual s'inclou a l'alumne/a en el seu propi procés i n'és altament conscient del seu procés d'aprenentatge. La qualificació no pot reflectir el progrés i la riquesa de l'avaluació. L'avaluació, tant interna com externa, ha d'esdevenir una eina. El problema recau quan l'avaluació externa n'és el condicionant, i la raó de ser de l'aprenentatge, si més no, ha de ser una conseqüència d'un treball ben fet sobre el que recau un procés propi i ben estructurat, amb uns objectius i uns reptes clars entre tota la comunitat educativa que permeti poder reflexionar, mai condicionar ni categoritzar.