Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."
Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE).

Curiosament aquesta llei s'ha redactat amb la intenció d'arribar als estàndards educatius marcats per la Unió Europea que avalua el coneixement competencial dels alumnes. L'objectiu final del currículum competencial és que els alumnes "aprenguin a ser i a actuar de manera autònoma, a pensar i a comunicar, a descobrir i tenir iniciativa pròpia i a conviure i habitar el món"(1)
Dins d'aquest marc teòric, es parla d'activitats d'alt i baix nivell cognitiu, totes importants per a la formació de l'individu, però posant especial èmfasi en les anomenades activitats d'alt nivell cognitiu, en les quals s'estableixen relacions cognitives complexes que ajuden els nostres alumnes a ser més autònoms, més competents. I quan diem "competents" ens referim a alumnes que siguin capaços d'actuar de manera eficaç en un context determinat a partir dels coneixements que tenen, però també a partir d'habilitats que els permetin donar resposta a demandes complexes i noves i a fer-ho de forma eficaç. Una d'aquestes habilitats, estretament lligada a la creativitat, és la que Ken Robinson anomenaria "Pensament divergent", un concepte que va més enllà de la creativitat i que es refereix a la capacitat humana de donar múltiples respostes possibles a una mateixa situació.

Recuperant la llista d'activitats competencials, és interessant veure que l'activitat de més alt nivell cognitiu és crear, seguida d'avaluar, d'analitzar, d'aplicar, de comprendre i, finalment, de memoritzar, que es considera la de més baix nivell cognitiu.

La matèria d'EViP té com a base la creació, per tant, per naturalesa, treballa la creativitat (la més alta activitat cognitiva). Altres activitats que formen par del treball de la matèria són: la valoració i crítica (constructiva) de diferents materials visuals, l'anàlisi i interpretació d'imatges i del seu context de producció, la resolució de problemes espacials, compositius i comunicatius, la comprensió de missatges visuals de diferents procedències i complexitats i, finalment, el reconeixement d'imatges contextualitzades i de la informació que aquestes ens transmeten. Informació que, més tard, serà compresa, analitzada, avaluada i que pot servir de base per a una nova creació com a resposta a aquesta informació inicial.

Per tant, per què cal l'EviP? Perquè ens trobem davant una matèria que ajuda els alumnes a entendre l'espai que els envolta i les relacions amb els objectes quotidians, el seu valor funcional i estètic (disseny) així com a entendre's a ells mateixos, a ubicar-se en una societat molt complicada i a construir-se com a subjectes crítics i autònoms. Una matèria que els dóna eines comunicatives que els permeten relacionar-se d'altres maneres amb els altres i amb el món que els envolta. Poden fer lectures molt més interessants de les imatges que troben per tot arreu. Lectures múltiples, riques, crítiques i reflexives així com donar-hi respostes amb el mateix grau de complexitat. Una matèria que els ensenya a desenvolupar el seu pensament divergent i a ser creatius davant de qualsevol repte, dificultat o situació. I tot això, els enriqueix com a persones i per tant enriqueix la cultura i la societat de la que formen part.

----------------------------
NOTES
(1.) Maria Reyes Carretero, "Com s'ensenya a ser competent?" Institut Montsacopa. Novembre de 2014.

Bibliografia

- BOE (Boletín Oficial del Estado) Núm. 295, martes, 10 de diciembre de 2013. Sec. I.
- Perrenoud, Phillipe (1999): Construir competencias desde la escuela Ed. Dolmen, Santiago de Chile.
- Perrenoud, Phillipe (2000): Diez nuevas competencias para enseñar Ed. Graó, Barcelona.

Videografia

- Sir Ken Robinson "Las escuelas matan la creatividad"
- Sir Ken Robinson "Changing education paradigms" RSA Animate