Gemma Riba i Marta Aumatell
Professores de les especialitats de Joc Plàstic, Expressió Plàstica i Tallers Artístics de l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot.
Revista Traç del GM de la Garrotxa

En Jan em diu emocionat que vol dibuixar la neu, està molt i molt content.
Li dono un foli, i dibuixa una línea forta i ben marcada amb un llapis, al fons a l'horitzó i damunt la línea hi dibuixa un nen.

- En Jan ve corrents al cap de poca estona i em diu amb una rialla -mira ja estic, sóc jo a la neu.
- Oh que bé Jan - li dic jo- ara només et falta fer-hi la neu.
- En Jan es queda immòbil al meu costat, mirant fixament el full, sense dir res, amb un posat seriós i potser una mica enfadat ...
- Jan què et passa?
- És que ja estic, repeteix amb una veu una mica imposada i seriosa.
- Fixo de nou la mirada en el full, realment TOT és blanc, només la línea i el personatge, ni una taca ...
- És veritat Jan, ja està acabat. Quin fred que fa en aquest paisatge tan nevat que has fet!!!
- L'abraço i simulem tots dos el fred - en Jan riu.

Aquesta és una de les moltes situacions que vivim sovint a l'Escola Municipal d'Expressió, la nostra feina no és altra que estar atents i acompanyar en aquests processos, respectant sempre les evolucions de cada infant, sent en la majoria de casos espectadors en aquests moments on la creativitat sorgeix d'una forma tan natural, tan directa i tan pura.

Oferir materials nous, recursos per experimentar, provar, gaudir, trobar solucions enginyoses, equivocar-se i tornar a començar… és la base d'un aprenentatge artístic de qualitat.

A les nostres aules on els espais són adequats a les diferents edats podem oferir la possibilitat d'observar, d'explorar, d'imaginar, de reflexionar i donar noves experiències als alumnes.

Com a especialistes en l'ensenyament de les arts plàstiques en les etapes d'educació infantil i primària ens adonem sovint amb un cert desencís, de la poca atenció que se li dóna des de les institucions o organismes educatius als ensenyaments artístics, i és una gran llàstima, ja que aquests nens i nenes en un futur, hauran molt segur d' adaptar-se a un món canviable , i on la CREATIVITAT és ara ja en els nostres dies, un valor vital per avançar i reinventar-se.

Però som hereus encara d'una tradició que amagava les emocions i proposava la raó com a eina de progrés, i la creativitat és fruit justament de les emocions i del sentiments irracionals i no del pensament conscient.
Fins que tot això no canviï i des dels organismes no siguin conscients que regular els ensenyaments artístics, ja des de primària, és bàsic en el moment actual que vivim, hauran de ser els propis pares que busquin altres opcions per complementar els estudis dels seus fills, un cop més, una llàstima, perquè això és a l'abast d'uns quants.

Segurament no descobrim res nou. Molts ensenyants que treballen com a mestres de primària, admetran que aquesta és una realitat, val a dir que algunes escoles s'esforcen per canviar i posen recursos per treballar aquesta àrea donant-li tot el valor que es mereix, però la majoria, no disposen dels mínims recursos per desenvolupar-ho amb qualitat en aquest àmbit.

Volem des d'aquí i un cop més, fer una denúncia a aquesta realitat, creiem injusta per molts infants i per molts mestres, que segurament viurien la "plàstica, el dibuix, la pintura..." d'una manera molt diferent, si estés dotada d'uns recursos que permetessin desenvolupar l'activitat amb un mínim de condicions, en espais adequats i amb especialistes en aquesta matèria.

Des de l'Escola Municipal d'Expressió intentem dia a dia aportar el nostre granet de sorra i poder acompanyar i donar les eines necessàries als nostres alumnes per deixar fluir la seva imaginació i poder-se expressar i crear d'una manera lliure, respectant el ritme propi de cada nen i nena.
Per descobrir i imaginar, sovint no es necessiten gran recursos, quants cops hem vist els nostre fills jugar amb la caixa de cartó de l'embolcall de la joguina? Senzillament ho hem de voler fer possible.