e |
EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI: NOVES IDEES I NOVES PRÀCTIQUES
16/1/15
Projecte de reflexió i acció per a la millora de l'educació.
L'educació escolar ha conegut un desenvolupament extraordinari al nostre país al llarg del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1970.
Aquest desenvolupament ha significat l'ampliació i la generalització de l'educació bàsica, i també, avenços substancials en aspectes que podríem anomenar qualitatius, com ara la formació inicial i permanent del professorat, l'equipament i la infraestructura dels centres educatius, la seva organització i funcionament, els materials didàctics, les metodologies docents, les instàncies i serveis d'orientació i de suport al professorat, l'atenció a la diversitat, les pràctiques d'avaluació o les condicions de treball del professorat.
Tant des del punt de vista quantitatiu –duració i cobertura– com qualitatiu –capacitat del sistema per satisfer les necessitats educatives de tot l'alumnat– els avenços han estat significatius, i en alguns aspectes podríem dir que fins i tot extraordinaris, el que no significa que ens puguem donar per satisfets. Malgrat el camí recorregut, el marge de millora de l'educació escolar segueix sent molt ampli. Hem de seguir mantenint, per tant, unes fortes exigències de millora envers l'educació escolar i això implica perseverar en els esforços de tota mena –d'inversió, de formació, d'innovació, de professionalització, de recerca– que s'han vingut fent en les darreres dècades.
Aquests esforços, però, no poden seguir ignorant els canvis socials, polítics, econòmics i culturals que s'han anat produint en paral·lel a aquest desenvolupament i que han donat lloc a un escenari sensiblement diferent al que encara avui utilitzem com referent quan pensem, proposem, planifiquem i despleguem actuacions dirigides a millorar l'educació escolar. El cert és que ensenyar i aprendre avui a les escoles i als instituts són tasques força diferents a les de fa només uns quants anys: l'alumnat té un perfil sensiblement diferent; hi ha hagut un creixement espectacular del professorat, alhora que hi ha hagut canvis importants en el seu reclutament, la seva formació, les seves condicions de treball i la valoració social del que és objecte; i el que s'espera i s'exigeix avui de l'educació formal... Per dir-ho en poques paraules, les expectatives i exigències són avui molt superiors i bastant més confuses i contradictòries que en el passat.
La nostra proposta
Cal, doncs, situar els esforços per continuar millorant l'educació escolar en aquest nou escenari.
Característiques del nou escenari:Accedeix al vídeo.
Certament, cal seguir exigint la posta a punt i el desplegament de les mesures i actuacions de les que sabem, perquè ho sabem, que si les apliquem de forma coherent i articulada, amb els recursos necessaris i amb la continuïtat suficient, tenen un impacte positiu important sobre la qualitat de l'educació escolar. Però cal fer-ho tenint en compte el fet de que ens trobem en un nou escenari.
No podem seguir pensant, proposant, impulsant i aplicant les mesures i actuacions de millora de l'educació escolar com si l'escenari de referència fos el mateix que fa vint, trenta o quaranta anys. Perquè no ho és. Actualment s'ha constatat la rellevància de les emocions en la construcció personal i social del coneixement. El desenvolupament conceptual de les competències bàsiques o clau en l'àmbit educatiu ha permès entendre la necessitat d'integrar coneixements, habilitats, emocions, actituds i valors. No és raonable intentar abordar i resoldre els desafiaments i els problemes que planteja aquest nou escenari equipats exclusivament amb el discurs, les categories d'anàlisi, els plantejaments i les pràctiques pròpies de l'enfoc educatiu reformista i innovador que ens ha guiat almenys des de mitjans del segle XX. Per fer front als nous reptes i desafiaments ens calen unes categories d'anàlisi, uns plantejaments, unes polítiques i unes estratègies d'acció, en suma, unes idees, un discurs i unes pràctiques que no poden ser exactament les que hem vingut emprant i practicant fins ara.
En aquest marc, i amb la voluntat de contribuir a la generació de noves idees i noves pràctiques que ens permetin seguir avançant en la millora de l'educació escolar, el projecte proposa, com a punt de partida, treballar entorn de tres eixos de reflexió i acció centrals, al nostre entendre, en el nou escenari.
Estem convençuts que al voltant dels tres eixos es plantegen cruïlles decisives per al futur de l'educació escolar i la seva millora i que tenen per tant, en aquest sentit, un potencial important per generar noves idees i noves pràctiques. Són els eixos que hem denominat Aprendre al llarg i l'ample de la vida, L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI i Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital.
Objectius
El desenvolupament del treball en el marc d'aquest projecte ha de cercar l'assoliment de diversos objectius:
- Respondre als reptes que ens planteja aquest nou escenari social i educatiu.
- Generar discurs pedagògic al voltant del procés d'aprenentatge i els seus elements clau o invariants a partir dels tres eixos de treball: Aprendre al llarg i l'ample de la vida, L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI i Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital.
- Promoure la renovació de les pràctiques educatives en els diferents àmbits tenint en compte la vessant afectiva de la persona bàsica per a un aprenentatge de qualitat.
Els eixos de reflexió i acció
Primer eix:
Aprendre al llarg i a l'ample de la vida: l'educació escolar en el marc de la nova ecologia de l'aprenentatge.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
En educació és cada vegada més evident la necessitat de recuperar el sentit ampli i original del què significa aquest concepte en l'escenari actual. Això suposa tornar a una visió de l'educació entesa com un conjunt d'activitats i pràctiques socials mitjançant les quals, i gràcies a les quals, els grups humans promouen el desenvolupament personal i la socialització dels seus membres, de l'educació de les emocions, facilitant-li l'accés al conjunt de sabers, pràctiques i valors que conformen la seva cultura i oferint-los la possibilitat de convertir-se en agents de canvi i creació cultural. Des d'aquesta perspectiva, l'escolarització és una pràctica educativa més, que ha anat adquirint importància i protagonisme.
Ara bé, adoptar una visió àmplia de l'educació planteja reptes importants i obliga a revisar alguns aspectes essencials de les tasques d'ensenyar i aprendre; obliga a revisar plantejaments i perspectives tradicionalment acceptats sobre què s'ensenya i s'aprèn; obliga a revisar les responsabilitats del professorat i dels agents educatius i a valorar la seva incidència respectiva sobre el desenvolupament i la socialització de les persones.
Segon eix:
L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI: competències bàsiques i aprenentatges fonamentals:. Construir aprenents competents.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
La necessitat d'explorar noves vies i plantejaments és particularment clara en el cas dels aprenentatges seleccionats per formar part del currículum escolar. Què s'ha d'intentar que els alumnes aprenguin a les escoles i instituts i, en conseqüència, què se'ls ha d'intentar ensenyar? Quins són els aprenentatges que tot l'alumnat hauria de poder aconseguir en el transcurs de l'educació obligatòria? En suma, quins són els aprenentatges bàsics l'adquisició dels quals ha de promoure l'educació bàsica?
Cada vegada més evident necessitat d'incorporar al currículum de l'educació bàsica nous coneixements, noves destreses i habilitats, nous valors, noves competències i, de forma transversal la dimensió intra i inter personal que ens permet l'educació de les emocions per canalitzar-les i integrar-les com a expressió de la unitat de la persona (Delors, 1994).
Ens trobem així de nou amb una cruïlla fonamental per a les tasques d'ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts davant la qual no és fàcil reaccionar, però que és imprescindible resoldre. D'una banda, tenim uns currículum sobrecarregats, excessius, amb conseqüències altament negatives per a la qualitat de l'educació degut, entre altres raons, a la frustració i els sentiments de fracàs i d'incompetència que la impossibilitat de treballar-los correctament genera en el professorat i en l'alumnat. D'altra banda, no para de créixer la pressió per incorporar nous continguts i noves competències a aquests currículums. En qualsevol cas, davant d'aquesta situació el que no té sentit és que continuem fent el mateix que s'ha fet en pràcticament tots els processos de revisió i actualització curricular escomesos en les darreres dècades: afegir als currículums nous continguts i noves competències sense qüestionar els continguts i les competències que ja hi són. Abans d'afegir res, o al mateix temps que s'afegeix, cal reconsiderar, revisar, redefinir què és el bàsic en l'educació bàsica (Coll, 2006).
Ara bé, en efecte, la decisió de redefinir el bàsic en l'educació bàsica comporta un canvi en profunditat en els models curriculars i en les polítiques que presideixen i orienten els processos de disseny i desenvolupament del currículum escolar, incloses les polítiques de formació del professorat.
Tercer eix:
Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital. La multiplicitat de llenguatges.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
De tots els desafiaments als que s'enfronta actualment l'educació escolar, els que tenen el seu origen en les tecnologies digitals de la informació i la comunicació (TIC) ocupen un lloc destacat. En primer lloc, la ubiqüitat d'aquestes i la seva presència creixent incrementa de forma espectacular les seves possibilitats d'aprenentatge, donant lloc a l'aparició de nous escenaris i agents educatius amb una influència cada vegada major sobre els processos de desenvolupament, socialització i formació de les persones. En segon lloc, gràcies a la seva naturalesa digital, les TIC ofereixen possibilitats inèdites per a l'emmagatzematge, el processament, la representació, la transmissió, l'accés i l'ús de la informació, obrint així el camí la innovació pedagògica i didàctica i convidant a la recerca de noves vies per millorar l'ensenyament i promoure l'aprenentatge.
Però els desafiaments que plantegen les TIC no es limiten a l'on i al com de l'educació escolar, afecten també, i molt especialment, al què i fins i tot al per a què de l'educació escolar. La capacitat d'aquestes tecnologies està transformant o donant lloc a noves formes de pensar, d'actuar, de desplaçar-se, d'aprendre, de conèixer, de sentir, de treballar, de relacionar-se, de divertir-se, etc. Amb les TIC i el seu paper en la Societat de la Informació el que està canviant són les pràctiques socials i culturals que constitueixen el referent de l'educació escolar. Per això, un dels reptes més importants de l'educació escolar en l'actualitat és fer front a aquest canvi cultural propiciat per les tecnologies digitals.
Ara bé, inclou promoure l'alfabetització digital, suposa també i sobretot ensenyar i aprendre a participar eficaçment en les pràctiques socials i culturals mediades per les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, entenent que el sentit de viure i conviure fa necessari conèixer, regular i integrar les pròpies emocions. Des del punt de vista del currículum, no n'hi ha prou amb introduir les competències, coneixements i habilitats relacionats amb l'alfabetització digital. És el conjunt del currículum, tant en la seva orientació com en els seus elements, el que ha de ser revisat a partir del referent que proporcionen les pràctiques socials i culturals mediades per les TIC, la lectura ètica i ideològica que es faci d'elles i les necessitats formatives de les persones en aquest nou escenari.
Quart eix:
"la personalització de l'aprenentatge"
Per saber-ne més mira el següent vídeo.
Pots descarregar-te els documents pel debat i el terball a les escoles d'estiu 2013 en aquesta mateixa entrada.
T'ho expliquem pas a pas en 2 minuts:
Conferencia a càrrec de Cèsar Coll sobre "Educar i aprendre en un nou escenari: noves idees i noves practiques"
Justificació del projecte
Característiques del nou escenari. Clica el següent vídeo.
L'educació escolar ha conegut un desenvolupament extraordinari al nostre país al llarg del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1970.
Aquest desenvolupament ha significat l'ampliació i la generalització de l'educació bàsica, i també, avenços substancials en aspectes que podríem anomenar qualitatius, com ara la formació inicial i permanent del professorat, l'equipament i la infraestructura dels centres educatius, la seva organització i funcionament, els materials didàctics, les metodologies docents, les instàncies i serveis d'orientació i de suport al professorat, l'atenció a la diversitat, les pràctiques d'avaluació o les condicions de treball del professorat.
Tant des del punt de vista quantitatiu –duració i cobertura– com qualitatiu –capacitat del sistema per satisfer les necessitats educatives de tot l'alumnat– els avenços han estat significatius, i en alguns aspectes podríem dir que fins i tot extraordinaris, el que no significa que ens puguem donar per satisfets. Malgrat el camí recorregut, el marge de millora de l'educació escolar segueix sent molt ampli. Hem de seguir mantenint, per tant, unes fortes exigències de millora envers l'educació escolar i això implica perseverar en els esforços de tota mena –d'inversió, de formació, d'innovació, de professionalització, de recerca– que s'han vingut fent en les darreres dècades.
Aquests esforços, però, no poden seguir ignorant els canvis socials, polítics, econòmics i culturals que s'han anat produint en paral·lel a aquest desenvolupament i que han donat lloc a un escenari sensiblement diferent al que encara avui utilitzem com referent quan pensem, proposem, planifiquem i despleguem actuacions dirigides a millorar l'educació escolar. El cert és que ensenyar i aprendre avui a les escoles i als instituts són tasques força diferents a les de fa només uns quants anys: l'alumnat té un perfil sensiblement diferent; hi ha hagut un creixement espectacular del professorat, alhora que hi ha hagut canvis importants en el seu reclutament, la seva formació, les seves condicions de treball i la valoració social del que és objecte; i el que s'espera i s'exigeix avui de l'educació formal... Per dir-ho en poques paraules, les expectatives i exigències són avui molt superiors i bastant més confuses i contradictòries que en el passat.
La nostra proposta
Cal, doncs, situar els esforços per continuar millorant l'educació escolar en aquest nou escenari.
Característiques del nou escenari:Accedeix al vídeo.
Certament, cal seguir exigint la posta a punt i el desplegament de les mesures i actuacions de les que sabem, perquè ho sabem, que si les apliquem de forma coherent i articulada, amb els recursos necessaris i amb la continuïtat suficient, tenen un impacte positiu important sobre la qualitat de l'educació escolar. Però cal fer-ho tenint en compte el fet de que ens trobem en un nou escenari.
No podem seguir pensant, proposant, impulsant i aplicant les mesures i actuacions de millora de l'educació escolar com si l'escenari de referència fos el mateix que fa vint, trenta o quaranta anys. Perquè no ho és. Actualment s'ha constatat la rellevància de les emocions en la construcció personal i social del coneixement. El desenvolupament conceptual de les competències bàsiques o clau en l'àmbit educatiu ha permès entendre la necessitat d'integrar coneixements, habilitats, emocions, actituds i valors. No és raonable intentar abordar i resoldre els desafiaments i els problemes que planteja aquest nou escenari equipats exclusivament amb el discurs, les categories d'anàlisi, els plantejaments i les pràctiques pròpies de l'enfoc educatiu reformista i innovador que ens ha guiat almenys des de mitjans del segle XX. Per fer front als nous reptes i desafiaments ens calen unes categories d'anàlisi, uns plantejaments, unes polítiques i unes estratègies d'acció, en suma, unes idees, un discurs i unes pràctiques que no poden ser exactament les que hem vingut emprant i practicant fins ara.
En aquest marc, i amb la voluntat de contribuir a la generació de noves idees i noves pràctiques que ens permetin seguir avançant en la millora de l'educació escolar, el projecte proposa, com a punt de partida, treballar entorn de tres eixos de reflexió i acció centrals, al nostre entendre, en el nou escenari.
Estem convençuts que al voltant dels tres eixos es plantegen cruïlles decisives per al futur de l'educació escolar i la seva millora i que tenen per tant, en aquest sentit, un potencial important per generar noves idees i noves pràctiques. Són els eixos que hem denominat Aprendre al llarg i l'ample de la vida, L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI i Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital.
Objectius
El desenvolupament del treball en el marc d'aquest projecte ha de cercar l'assoliment de diversos objectius:
- Respondre als reptes que ens planteja aquest nou escenari social i educatiu.
- Generar discurs pedagògic al voltant del procés d'aprenentatge i els seus elements clau o invariants a partir dels tres eixos de treball: Aprendre al llarg i l'ample de la vida, L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI i Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital.
- Promoure la renovació de les pràctiques educatives en els diferents àmbits tenint en compte la vessant afectiva de la persona bàsica per a un aprenentatge de qualitat.
Els eixos de reflexió i acció
Primer eix:
Aprendre al llarg i a l'ample de la vida: l'educació escolar en el marc de la nova ecologia de l'aprenentatge.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
En educació és cada vegada més evident la necessitat de recuperar el sentit ampli i original del què significa aquest concepte en l'escenari actual. Això suposa tornar a una visió de l'educació entesa com un conjunt d'activitats i pràctiques socials mitjançant les quals, i gràcies a les quals, els grups humans promouen el desenvolupament personal i la socialització dels seus membres, de l'educació de les emocions, facilitant-li l'accés al conjunt de sabers, pràctiques i valors que conformen la seva cultura i oferint-los la possibilitat de convertir-se en agents de canvi i creació cultural. Des d'aquesta perspectiva, l'escolarització és una pràctica educativa més, que ha anat adquirint importància i protagonisme.
Ara bé, adoptar una visió àmplia de l'educació planteja reptes importants i obliga a revisar alguns aspectes essencials de les tasques d'ensenyar i aprendre; obliga a revisar plantejaments i perspectives tradicionalment acceptats sobre què s'ensenya i s'aprèn; obliga a revisar les responsabilitats del professorat i dels agents educatius i a valorar la seva incidència respectiva sobre el desenvolupament i la socialització de les persones.
Segon eix:
L'exercici de la ciutadania i els aprenentatges escolars en els inicis del segle XXI: competències bàsiques i aprenentatges fonamentals:. Construir aprenents competents.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
La necessitat d'explorar noves vies i plantejaments és particularment clara en el cas dels aprenentatges seleccionats per formar part del currículum escolar. Què s'ha d'intentar que els alumnes aprenguin a les escoles i instituts i, en conseqüència, què se'ls ha d'intentar ensenyar? Quins són els aprenentatges que tot l'alumnat hauria de poder aconseguir en el transcurs de l'educació obligatòria? En suma, quins són els aprenentatges bàsics l'adquisició dels quals ha de promoure l'educació bàsica?
Cada vegada més evident necessitat d'incorporar al currículum de l'educació bàsica nous coneixements, noves destreses i habilitats, nous valors, noves competències i, de forma transversal la dimensió intra i inter personal que ens permet l'educació de les emocions per canalitzar-les i integrar-les com a expressió de la unitat de la persona (Delors, 1994).
Ens trobem així de nou amb una cruïlla fonamental per a les tasques d'ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts davant la qual no és fàcil reaccionar, però que és imprescindible resoldre. D'una banda, tenim uns currículum sobrecarregats, excessius, amb conseqüències altament negatives per a la qualitat de l'educació degut, entre altres raons, a la frustració i els sentiments de fracàs i d'incompetència que la impossibilitat de treballar-los correctament genera en el professorat i en l'alumnat. D'altra banda, no para de créixer la pressió per incorporar nous continguts i noves competències a aquests currículums. En qualsevol cas, davant d'aquesta situació el que no té sentit és que continuem fent el mateix que s'ha fet en pràcticament tots els processos de revisió i actualització curricular escomesos en les darreres dècades: afegir als currículums nous continguts i noves competències sense qüestionar els continguts i les competències que ja hi són. Abans d'afegir res, o al mateix temps que s'afegeix, cal reconsiderar, revisar, redefinir què és el bàsic en l'educació bàsica (Coll, 2006).
Ara bé, en efecte, la decisió de redefinir el bàsic en l'educació bàsica comporta un canvi en profunditat en els models curriculars i en les polítiques que presideixen i orienten els processos de disseny i desenvolupament del currículum escolar, incloses les polítiques de formació del professorat.
Tercer eix:
Educar i aprendre en el marc d'una cultura digital. La multiplicitat de llenguatges.
Per saber-ne més pots mirar el següent vídeo.
De tots els desafiaments als que s'enfronta actualment l'educació escolar, els que tenen el seu origen en les tecnologies digitals de la informació i la comunicació (TIC) ocupen un lloc destacat. En primer lloc, la ubiqüitat d'aquestes i la seva presència creixent incrementa de forma espectacular les seves possibilitats d'aprenentatge, donant lloc a l'aparició de nous escenaris i agents educatius amb una influència cada vegada major sobre els processos de desenvolupament, socialització i formació de les persones. En segon lloc, gràcies a la seva naturalesa digital, les TIC ofereixen possibilitats inèdites per a l'emmagatzematge, el processament, la representació, la transmissió, l'accés i l'ús de la informació, obrint així el camí la innovació pedagògica i didàctica i convidant a la recerca de noves vies per millorar l'ensenyament i promoure l'aprenentatge.
Però els desafiaments que plantegen les TIC no es limiten a l'on i al com de l'educació escolar, afecten també, i molt especialment, al què i fins i tot al per a què de l'educació escolar. La capacitat d'aquestes tecnologies està transformant o donant lloc a noves formes de pensar, d'actuar, de desplaçar-se, d'aprendre, de conèixer, de sentir, de treballar, de relacionar-se, de divertir-se, etc. Amb les TIC i el seu paper en la Societat de la Informació el que està canviant són les pràctiques socials i culturals que constitueixen el referent de l'educació escolar. Per això, un dels reptes més importants de l'educació escolar en l'actualitat és fer front a aquest canvi cultural propiciat per les tecnologies digitals.
Ara bé, inclou promoure l'alfabetització digital, suposa també i sobretot ensenyar i aprendre a participar eficaçment en les pràctiques socials i culturals mediades per les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, entenent que el sentit de viure i conviure fa necessari conèixer, regular i integrar les pròpies emocions. Des del punt de vista del currículum, no n'hi ha prou amb introduir les competències, coneixements i habilitats relacionats amb l'alfabetització digital. És el conjunt del currículum, tant en la seva orientació com en els seus elements, el que ha de ser revisat a partir del referent que proporcionen les pràctiques socials i culturals mediades per les TIC, la lectura ètica i ideològica que es faci d'elles i les necessitats formatives de les persones en aquest nou escenari.
Quart eix:
"la personalització de l'aprenentatge"
Per saber-ne més mira el següent vídeo.
Pots descarregar-te els documents pel debat i el terball a les escoles d'estiu 2013 en aquesta mateixa entrada.
T'ho expliquem pas a pas en 2 minuts:
Conferencia a càrrec de Cèsar Coll sobre "Educar i aprendre en un nou escenari: noves idees i noves practiques"
Justificació del projecte
Característiques del nou escenari. Clica el següent vídeo.
temes
etiquetes
cerca
