i |
INSTITUT ESCOLA I CURRÍCULUM
5/1/20
RESUM DE LA III JORNADA DE TREBALL
Els Instituts Escola, una oportunitat per repensar el currículum
9 de novembre 2019, Auditori Municipal de Terrassa
Dos anys després de les dues primeres jornades a Mataró i a Barcelona, des de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya hem realitzat a Terrassa la III Jornada de treball sobre Instituts Escola. Aquesta vegada vam proposar-nos de realitzar una exploració de les oportunitats que ens brinda el model dels Instituts escola per reflexionar i anar construint conjuntament les bases d'un currículum bàsic, nuclear, comú o únic, coherent des d'educació infantil fins a la secundària obligatòria.
Com a punt de partida ens vàrem plantejar explorar la situació de l'actual marc curricular a nivell d'estat i a nivell internacional. També quines febleses s'han apreciat fins al moment i què convé tenir en compte a l'hora de desenvolupar la seva concreció en el centres educatius dels diferents territoris.
Per tal de realitzar aquesta recerca vam definir tres marcs d'estudi, dels quals n'emergeixen tres qüestions fonamentals, i vàrem convidar a tres persones expertes en aquests temes per a què ens ajudessin a dibuixar-ne la resposta:
MARC 1.Oportunitats que ofereix l'actual marc legal per a la gestió del currículum.
Aleix Gabarró , sotsdirector general d'Ordenació Curricular del Departament d'Educació
Vegeu intervenció d'Aleix Gabarró
RESUM de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 1: Què en diu el marc normatiu actual?
El currículum és l'eina o el full de ruta per als equips docents. La situació legal actual del currículum navega entre dues aigües: el què marca la LOMCE i el què marca la LEC.
Els actuals documents legals que defineixen quin ha de ser el currículum a seguir a primària i a secundària són els del 2015. Són dos documents que tenen el mateix esperit, són coherents l'un amb l'altre i parteixen de la mateixa estructura i continguts clau.
Aquest fet ofereix diverses oportunitats, com la de poder realitzar el treball internivells. Amb l'autonomia de centres, la conjunció del currículum de primària i de secundària permet als instituts escola organitzar el currículum de manera flexible i conjunta fins al punt de poder-lo considerar com un currículum únic.
MARC 2. La visió internacional: El tractament del currículum en els diversos sistemes educatius.
Enric Prats, doctor en pedagogia i professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona
Vegeu intervenció d'Enric Prats
RESUM de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 2: Què hi ha d'interessant a Europa sobre aquest plantejament curricular?
Quan fem un anàlisi comparatiu internacional cal tenir clar quins elements tenim per a la fer la comparativa. Hi ha cinc elements que poden ajudar a situar-nos quan parlem de currículum:
-L'estructura de les etapes educatives
-La formació del professorat
-La distribució horària
-L'avaluació
-L'organització dels sabers
MARC 3.Punts crítics a l'hora de desplegar un currículum desitjable.
Carmina Pinya, membre Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i coautora de l'estudi Els instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d'orientació" del 2012
Vegeu intervenció Carmina Pinya
Resum de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 3: Quines són les febleses a les que cal fer front, avui per avui, per a un marc curricular com aquest?
Com afecten a l'alumnat els diferents canvis d'etapa? Què caldria fer?
-Fomentar la coordinació entre la primària i la secundària i promoure eines que afavoreixin el treball cooperatiu i col·lectiu.
-Garantir un bon traspàs d'informació. Mentre anem cap a l'institut escola, en la transició cal tenir en compte l'estratègia de les zones educatives per anar vinculant la primària i la secundària. De la secundària cal conèixer millor que s'ha recollit i s'ha fet a primària.
-Connectar, i analitzar col·laborativament, pràctiques de referència dels diferents cicles i nivells.
-Promoure la docència interetapes i internivells.
-Fomentar les trobades d'intercanvi d'experiències entre centre educatius i les xarxes de centres.
Cinc conclusions entorn al currículum
-Tenir una mirada longitudinal de les diferents àrees.
-Coordinar i esporgar el currículum.
-Buscar l'èxit personal, l'èxit escolar no ha de ser només l'èxit acadèmic.
-Potenciar un currículum més humanista.
-Promoure espais d'aprenentatge i reflexió entre docents.
Cinc propostes de futur
-Enfortir l'actual coordinació entre primària i secundària.
-Avançar en la generalització dels instituts escola d'una forma planificada, reprenent la idea de zona educativa.
-Potenciar una sòlida formació pedagògica i d'especialització per als docents.
-Explorar possibilitats de participació de l'alumnat als centres educatius i de les famílies.
-Documentar els aprenentatges, tant els de l'alumnat com els del professorat.
EL DEBAT A PARTIR DE TRES EXPERIÈNCIES DE CENTRE
Els reportatges entorn a les experiències de tres centres educatius van inspirar la reflexió conjunta de la segona part de la Jornada.
Després del visionat del reportatge els tres directors dels centres van respondre a les qüestions dels assistents prèviament organitzats en petits grups de debat.
Grup de treball 1: El treball per projectes ben contextualitzat en el currículum
Vegeu el reportatge Institut Escola Jacint Verdaguer
Acompanyats per Laura Becerra, en representació de l'equip directiu Institut escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia es va debatre entorn a la qüestió:
Quins canvis en el currículum planteja un treball per projectes ben contextualitzat i globalitzat?
Canvi 1. Mirada i focus posats en infants i joves.
Canvi 2. Repensar el paper del docent.
Canvi 3. Importància de fer comunitat.
Canvi 4. Avançar cap a un currículum més global i transversal.
Grup de treball 2: La personalització de l'aprenentatge coherent amb el currículum
Vegeu el reportatge de l'Institut Cardener
Acompanyats per David Adzet, en representació de l'equip directiu de l'Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada
Quines modificacions cal fer en el currículum per a que sigui coherent amb la personalització de l'aprenentatge?
-Una estructura de franges horàries.
-Un currículum globalitzat i personalitzat.
-Una avaluació qualitativa.
-Una secundària sense departaments.
-Unes famílies implicades en el projecte.
-Un projecte educatiu únic i singular.
Grup de treball 3: Un currículum contextualitzat amb el territori; aprenentatge al llarg i ample de la vida
Acompanyats per Ricard López, en representació de l'equip directiu del nou Institut escola Barnola d'Avinyó.
Vegeu el reportatge de l'Institut Escola Barnola
Què ha de variar en el currículum per afavorir un aprenentatge al llarg i ample de la vida coherent amb el territori?
-L'escola i el seu entorn com un tot.
-Obrir el centre a l'exterior.
-Vincular els recursos de l'entorn amb el currículum.
-Treball d'equip coordinat i enxarxat..
-L'institut escola com a node generador del Projecte Educatiu de Territori.
Els Instituts Escola, una oportunitat per repensar el currículum
9 de novembre 2019, Auditori Municipal de Terrassa
Dos anys després de les dues primeres jornades a Mataró i a Barcelona, des de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya hem realitzat a Terrassa la III Jornada de treball sobre Instituts Escola. Aquesta vegada vam proposar-nos de realitzar una exploració de les oportunitats que ens brinda el model dels Instituts escola per reflexionar i anar construint conjuntament les bases d'un currículum bàsic, nuclear, comú o únic, coherent des d'educació infantil fins a la secundària obligatòria.
Com a punt de partida ens vàrem plantejar explorar la situació de l'actual marc curricular a nivell d'estat i a nivell internacional. També quines febleses s'han apreciat fins al moment i què convé tenir en compte a l'hora de desenvolupar la seva concreció en el centres educatius dels diferents territoris.
Per tal de realitzar aquesta recerca vam definir tres marcs d'estudi, dels quals n'emergeixen tres qüestions fonamentals, i vàrem convidar a tres persones expertes en aquests temes per a què ens ajudessin a dibuixar-ne la resposta:
MARC 1.Oportunitats que ofereix l'actual marc legal per a la gestió del currículum.
Aleix Gabarró , sotsdirector general d'Ordenació Curricular del Departament d'Educació
Vegeu intervenció d'Aleix Gabarró
RESUM de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 1: Què en diu el marc normatiu actual?
El currículum és l'eina o el full de ruta per als equips docents. La situació legal actual del currículum navega entre dues aigües: el què marca la LOMCE i el què marca la LEC.
Els actuals documents legals que defineixen quin ha de ser el currículum a seguir a primària i a secundària són els del 2015. Són dos documents que tenen el mateix esperit, són coherents l'un amb l'altre i parteixen de la mateixa estructura i continguts clau.
Aquest fet ofereix diverses oportunitats, com la de poder realitzar el treball internivells. Amb l'autonomia de centres, la conjunció del currículum de primària i de secundària permet als instituts escola organitzar el currículum de manera flexible i conjunta fins al punt de poder-lo considerar com un currículum únic.
MARC 2. La visió internacional: El tractament del currículum en els diversos sistemes educatius.
Enric Prats, doctor en pedagogia i professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona
Vegeu intervenció d'Enric Prats
RESUM de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 2: Què hi ha d'interessant a Europa sobre aquest plantejament curricular?
Quan fem un anàlisi comparatiu internacional cal tenir clar quins elements tenim per a la fer la comparativa. Hi ha cinc elements que poden ajudar a situar-nos quan parlem de currículum:
-L'estructura de les etapes educatives
-La formació del professorat
-La distribució horària
-L'avaluació
-L'organització dels sabers
MARC 3.Punts crítics a l'hora de desplegar un currículum desitjable.
Carmina Pinya, membre Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i coautora de l'estudi Els instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d'orientació" del 2012
Vegeu intervenció Carmina Pinya
Resum de la seva intervenció:
QÜESTIÓ 3: Quines són les febleses a les que cal fer front, avui per avui, per a un marc curricular com aquest?
Com afecten a l'alumnat els diferents canvis d'etapa? Què caldria fer?
-Fomentar la coordinació entre la primària i la secundària i promoure eines que afavoreixin el treball cooperatiu i col·lectiu.
-Garantir un bon traspàs d'informació. Mentre anem cap a l'institut escola, en la transició cal tenir en compte l'estratègia de les zones educatives per anar vinculant la primària i la secundària. De la secundària cal conèixer millor que s'ha recollit i s'ha fet a primària.
-Connectar, i analitzar col·laborativament, pràctiques de referència dels diferents cicles i nivells.
-Promoure la docència interetapes i internivells.
-Fomentar les trobades d'intercanvi d'experiències entre centre educatius i les xarxes de centres.
Cinc conclusions entorn al currículum
-Tenir una mirada longitudinal de les diferents àrees.
-Coordinar i esporgar el currículum.
-Buscar l'èxit personal, l'èxit escolar no ha de ser només l'èxit acadèmic.
-Potenciar un currículum més humanista.
-Promoure espais d'aprenentatge i reflexió entre docents.
Cinc propostes de futur
-Enfortir l'actual coordinació entre primària i secundària.
-Avançar en la generalització dels instituts escola d'una forma planificada, reprenent la idea de zona educativa.
-Potenciar una sòlida formació pedagògica i d'especialització per als docents.
-Explorar possibilitats de participació de l'alumnat als centres educatius i de les famílies.
-Documentar els aprenentatges, tant els de l'alumnat com els del professorat.
EL DEBAT A PARTIR DE TRES EXPERIÈNCIES DE CENTRE
Els reportatges entorn a les experiències de tres centres educatius van inspirar la reflexió conjunta de la segona part de la Jornada.
Després del visionat del reportatge els tres directors dels centres van respondre a les qüestions dels assistents prèviament organitzats en petits grups de debat.
Grup de treball 1: El treball per projectes ben contextualitzat en el currículum
Vegeu el reportatge Institut Escola Jacint Verdaguer
Acompanyats per Laura Becerra, en representació de l'equip directiu Institut escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia es va debatre entorn a la qüestió:
Quins canvis en el currículum planteja un treball per projectes ben contextualitzat i globalitzat?
Canvi 1. Mirada i focus posats en infants i joves.
Canvi 2. Repensar el paper del docent.
Canvi 3. Importància de fer comunitat.
Canvi 4. Avançar cap a un currículum més global i transversal.
Grup de treball 2: La personalització de l'aprenentatge coherent amb el currículum
Vegeu el reportatge de l'Institut Cardener
Acompanyats per David Adzet, en representació de l'equip directiu de l'Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada
Quines modificacions cal fer en el currículum per a que sigui coherent amb la personalització de l'aprenentatge?
-Una estructura de franges horàries.
-Un currículum globalitzat i personalitzat.
-Una avaluació qualitativa.
-Una secundària sense departaments.
-Unes famílies implicades en el projecte.
-Un projecte educatiu únic i singular.
Grup de treball 3: Un currículum contextualitzat amb el territori; aprenentatge al llarg i ample de la vida
Acompanyats per Ricard López, en representació de l'equip directiu del nou Institut escola Barnola d'Avinyó.
Vegeu el reportatge de l'Institut Escola Barnola
Què ha de variar en el currículum per afavorir un aprenentatge al llarg i ample de la vida coherent amb el territori?
-L'escola i el seu entorn com un tot.
-Obrir el centre a l'exterior.
-Vincular els recursos de l'entorn amb el currículum.
-Treball d'equip coordinat i enxarxat..
-L'institut escola com a node generador del Projecte Educatiu de Territori.
temes
etiquetes
cerca
