OFERTA CONJUNTA D'ESCOLA D'ESTIU 2023

MOVIMENT EDUCATIU DEL MARESME

Situacions d'aprenentatge amb el nou currículum a secundària:
com hem implementat les situacions d'aprenentatge al nostre centre, durant els tres trimestres d'aquest curs 2022-2023, a partir del nou currículum i seguint la metodologia de l'espiral d'indagació.
Rosa Clar. Institut Tordària
Canal Youtube MEM
Organitza: Moviment Educatiu del Maresme més

RESUM DE LA III JORNADA DE TREBALL

Els Instituts Escola, una oportunitat per repensar el currículum

9 de novembre 2019, Auditori Municipal de Terrassa

Dos anys després de les dues primeres jornades a Mataró i a Barcelona, des de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya hem realitzat a Terrassa la III Jornada de treball sobre Instituts Escola. Aquesta vegada vam proposar-nos de realitzar una exploració de les oportunitats que ens brinda el model dels Instituts escola per reflexionar i anar construint conjuntament les bases d'un currículum bàsic, nuclear, comú o únic, coherent des d'educació infantil fins a la secundària obligatòria. més

Núria Ibar i Esmeralda Ibar

La idea ja estava germinant des del primer moment que vaig trepitjar les aules com a docent. La escola em semblava un espai de vida que s'havia de resituar. Així que, després de veure que molta més gent tenia grans iniciatives que mostrar, vam sortir la meva filla, estudiant de cinema, i jo, amb un parell de càmares, disposades a enregistrar tota la força de la innovació possible. I la part que més difícil de realitzar ens semblava, va ser la més fàcil perquè molta molta gent ens va abrir les portes, i vam entrar als següents instituts: Quatre Cantons, Viladomat, Montgrós i l'escola Tretze Vents. Vam gravar pràctiques i idees d'alumnes, professors, directors. I també vam recolçar tot això amb les aportacions d'un expert en pedagogia, Enric Prats, i un expert en neuroeducació, David Bueno. Aquí està el resultat, que, en un principi, había de ser un recull d'experiències d'èxit que animés un canvi educatiu més gran. Han passat dos anys des d'el inici i ara, aquest documental ens sembla que, per sobre de qualsevol experiència, planteja un profund recull de la educació que volem. més

T'HI APUNTES?
Dissabte 2 d'abril i divendres 1 de juliol

Les XII Jornades 0-12 es realitzaran a la Casa Convalescència de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona) en dues sessions.

Inscripcions

Per accedir al formulari d'inscripció cliqueu aquí.

Aspectes organitzatius

Recordeu que és un formulari per persona i enguany els centres educatius han de pagar 50€ i tenen l'accès fins a tres persones de cada centre/entitat. D'altra banda, a partir de la quarta persona seran 15€ addicionals. Aquestes jornades no demanen cap ajut institucional per realitzar-se ni es cobra cap altra quota com s'havia fet a les escoles de la xarxa amb anterioritat. La integritat de la matrícula va destinada a cobrir els gastos de les mateixes. més

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de Llengua
i literatura de Secundària
Col·lectiu de Docents del Bages

Durant anys l'ensenyament de la llengua ha estat víctima d'una sèrie d'errors, dels quals encara patim les conseqüències. Semblava (i a algú encara li ho sembla) que havíem de formar petits lingüistes o filòlegs, més que no pas ensenyar a expressar idees o sentiments als nostres alumnes. Fa una vintena llarga d'anys, tanmateix, vam redreçar el rumb de l'educació lingüística i ens vam centrar en les habilitats bàsiques: parlar, llegir i escriure.

En aquesta línia la normativa té un paper ben diferent: deixa de ser el centre del que cal ensenyar, per passar a ser un instrument auxiliar. Per tant, ja no ensenyem (no hauríem d'ensenyar) les combinacions binàries dels pronoms febles, sinó com elaborar o intervenir en un diàleg -un dels pocs tipus de text en què apareixen aquelles combinacions. I no ens obsedim en l'ús de la dièresi en contextos àtons, sinó que ensenyem els alumnes a dubtar i a consultar el diccionari (que és el que fa tothom per saber si «veïnat» o «veïnatge» van amb dièresi).

Per tant, necessitem més aviat una normativa relacionada amb els tipus de textos (orals o escrits), i no tant la gramàtica que ens proposa l'acadèmia (universitària o de l'IEC). El discurs actual sobre necessitats de canvi en la normativa ens queda, mentalment i professionalment, una mica lluny, als ensenyants: no ens ajuda en les necessitats quotidianes. més

Ricard Aymerich
mestre i psicòleg
Moviment Educatiu del Maresme

Això no és un conte per Sant Jordi. Això és fruit d'un dolor agut i deures per a quan ens haguem refet del dol i de l'impacte i estiguem més serens.
Qui es podia pensar que un nen aparentment normal entraria amb una ballesta i un matxet a la seva classe i actuaria com un sanguinari personatge de ficció, dels que tan negoci donen al creixent sector dels videojocs i les sèries? Doncs sí, ja ho podem anar pensant.

Qui havia de dir que viuríem tan de prop un malson així? Doncs sí, ja ho podem anar dient.
Seria un disbarat furgar ara en les ferides del més feble i començar a empastifar amb dosis de culpa tot el seu entorn adult, escolar, social i mediàtic; tot i que més d'un mitjà (m'hi jugo el que vulgueu) ho farà pel denostat "dret a la informació" i – sobretot – per pleitesia a l'audiència.

Algunes coses em queden clares. El primer involuntari heroi d'aquest trist episodi és un mestre substitut, que treballava en unes condicions que no són pas les millors, que va actuar per responsabilitat i perquè se'l necessitava, com si portés vint anys en aquell centre i com si aquella hagués de ser la seva destinació per a vint anys més. I només estava destinat allà per uns dies. Us sona? A mi, molt. Un cop més, les persones se sobreposen a les misèries i fan més noble aquest digníssim ofici. Gràcies, Abel (l'únic nom que goso citar), i descansa en pau amb el reconeixement dels teus companys d'ofici.

El segon heroi (a part dels anònims alumnes que van sortir a defensar la integritat de mestres i companys) és un altre mestre que redueix el menor agressor i, en lloc d'omplir-li el cos de bales com segurament haurien fet en altres indrets, ben coneguts, on la solució venjativa sembla que és l'únic consol possible, l'abraça i fa possible el miracle de la transformació del monstre en – altre cop - el nen. Un nen preadolescent que, segurament, és tan culpable com víctima.
més

Com es poden plantejar els TGCI?

L'Institut Quatre Cantons ens mostra com a la Secundària es poden afavorir dinàmiques globalitzades per centres d'interès.

D'aquesta manera, afavoreixen l'autonomia, la planificació, l'organització i el control sobre el propi aprenentatge per part de l'alumnat.

S'integren continguts de diverses matèries per estudiar un tema des de diferents perspectives.

El TGCI té un enfocament altament competencial: els continguts de llengua i matemàtiques són tractats de manera integrada i contextualitzada.

En el TGCI es fan agrupaments heterogenis: el professorat barreja l'alumnat, però també es poden fer agrupaments segons el tema triat. Es donen opcions a l'alumnat.

Es busquen col·laboracions amb institucions externes que proposen petites tasques o reptes.

El paper del professorat

En el TGCI el professorat es centra en assessorar, donar suport i orientar l'alumnat, tot fent-lo partícep del seu propi aprenentatge. També és l'encarregat de gestionar i formar els grups heterogenis.

Es diversifiquen els suports per aconseguir un aprenentatge personalitzat.

Es pretén incidir sobre els aprenentatges conceptuals des dels vessants cognitius superiors: analitzar, valorar i crear.

Us animem a visualitzar el vídeo on ens ho mostren gràficament.
més

21-23 de novembre, Lleida
Per què un congrés sobre Renovació Pedagògica?

La Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica (MRPs) posa en marxa un procés congressual, en un moment en el qual la Renovació Pedagògica entra en una situació de crisi. Des de l'any 1996, anys entre els quals es va realitzar el III Congrés, s'han realitzat trobades anuals. Però l'agressivitat es vol imposar contra tot el que sigui Renovació Pedagògica i Educació com a bé públic i com a dret, tot això obliga a anar més enllà d'una simple trobada i proposar un Congrés que busqui alternatives i solucions, tant pedagògiques com sòcio-educatives a la constant agressió que la economia neoliberal està realitzant a les conquistes socials que entre tots havíem aconseguit. Aquesta agressió es concreta en una nova llei d'educació que fa tornar enrere tot el nostre sistema a moments anteriors de l'etapa franquista.

Arribar a propostes encertades que evitin allò anterior serà una feina complicada, donades les condicions de partida, en canvi és quelcom necessari, per una banda si no volem que la Educació, especialment la Pública (amb totes les connotacions que comporta allò públic) es vegi destruïda o relegada de construir un sistema educatiu orientat a un futur més just i solidari.
Ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.
Aquesta és la finalitat del Congrés dels MRPs. No volem que sigui un procés tancat, sinó que sigui participatiu i que s'acosti al pensament i a la visió de la realitat dels qui proposen una educació realment renovadora.

Procés:

El IV Congrés no es planteja com la organització d'unes jornades determinades sinó com tot un procés que va començar amb la resposta de una sèrie de qüestionaris, que continua amb una jornada de trobada a Segovia del 21 al 23 de febrer, que s'expandeix amb la realització d'activitats sobre els temes del Congrés en diferents llocs de l'estat espanyol i que emet conclusions amb la realització d'una segona trobada a Lleida del 21 al 23 de novembre de 2014.

Els temes que es tractaran són:

1. Què és i que ha de tenir l'Escola Pública?
2. Quines aules i currículum volem?
3. Com han de ser els centres educatius públics? Funcionament, estructura, comunitat, implicació amb l'entorn, etc.
4. Quin perfil ha de tenir el professorat? Quina ha de ser la seva feina dins el centre?
5. Quins canvis s'han operat a la societat i de retruc en l'educació des del tercer congrés?
6. Com s'entén el concepte de territori en els MRPs?
7. Quin és el paper de la Renovació Pedagògica avui en dia, no només a l'escola, sinó a la societat en general?

Trobareu tota la informació sobre el congrés al següent http://congresomrp.blogspot.com.es.
més