Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Anàlisi crític de la situació del sistema educatiu
Cal remoure els fonaments del sistema educatiu.

Cal assumir canvis profunds si volem capgirar una inèrcia negativa en el sistema educatiu que va començar el 2014.



Després dels resultats en les proves de comprensió lectora (PIRLS 2021), unes proves que es desenvolupen cada 5 anys i que generen una fotografia sobre 54 centres i 1475 alumnes, però que ja ens mostraven una davallada notable a Catalunya i coincidint amb l'entrada de la consellera Simó es va produir un interesant monogràfic al Parlament (26-27 de juny 2023) on es posava de manifest la necessitat i la voluntat d'un important consens en mesures estructurals per millorar el sistema educatiu a Catalunya. Posteriorment, la caiguda en els resultats de les proves de Competències bàsiques i els mals resultats en les proves PISA continuaven demostrant el mateix: cal assumir canvis profunds si volem capgirar una inèrcia negativa en el sistema educatiu que va començar el 2014.

Desprès dels resultats de PISA, i davant la impossibilitat d'establir un full de ruta clar en les prioritats educatives, la conselleria encomana a una Comissió d'Experts el de 9 de gener de 2024, l'elaboració d'una proposta d'actuacions urgent, que contempli una mirada a curt, mitjà i llarg termini de canvis estructurals i millores del sistema educatiu, atenent a les necessitats globals del sistema. El Grup Impulsor de les Propostes, després de setmanes de feina ingent, lliura a finals de febrer el document a la Consellera i proposa que en tres setmanes s'hauria de concretar el pla d'actuació del govern.

L'horitzó polític amb uns pressupostos prorrogats i la convocatòria d'eleccions anticipades pel 12 de maig marquen una dificultat afegida al que hauria de ser una prioritat: la consecució d'acords polítics a mig i llarg termini per redreçar la deriva de l'educació i unes mesures urgents per recuperar i reforçar la confiança en el treball dels docents a les aules i millorar la qualitat educativa dels infants i joves.

Grup Impulsor

Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), volem agrair a tots els integrants del Grup Impulsor la seva dedicació i esforç. El temps disponible, de gener fins ara, era limitat tenint en compte la magnitud, l'abast i la intenció de l'informe. Respectem i valorem les aportacions realitzades.

La urgència, pluralitat i diversitat del Grup Impulsor -necessària per poder abordar l'assumpte de manera polièdrica- ha fet que el resultat consensuat hagi significat un exercici de renúncia i negociació per part de tothom.

Amb aquests dos importants condicionants, en l'informe es troba a faltar una diagnosi de com hem arribat a la situació actual. Per la voluntat i necessitat de tenir una mirada plural on tothom s'hi pugui trobar identificat ha esdevingut un document de caire generalista i, de vegades, ambigu; amb propostes vinculades a sis línies estratègiques que apunten a tota una remodelació estructural àmplia que s'esmenta tímidament.

Resulta simptomàtic que el primer que s'assenyala per part del grup impulsor com urgent, abans d'entrar en mesures de caire específicament socioeducatiu, no és altra cosa que la necessitat d'arribar a un pacte de país, però la realitat, almenys en política catalana és tossuda i, sembla abocada inevitablement a posar-se d'acord, precisament en no arribar a gaires acords.
La proposta de canvis estructurals per part del Grup Impulsor no és un brindis al sol ni un exercici de fer volar coloms. En el propi document s'esmenta que "el fet de no haver abordat canvis estructurals durant diversos anys forma part del conjunt de causes que expliquen que hem arribat a aquesta situació." El cert és que durant les dues darreres dècades, el panorama educatiu ha estat marcat per una successió de canvis, tant legislatius com polítics, que han generat una inestabilitat constant. Aquesta inestabilitat ha contribuït a afeblir la creença en la consideració de l'escola com a servei essencial, amb la qual cosa, s'ha posat en evidència la fragilitat de l'administració competent en matèria educativa.

L'assumpció total o parcial d'aquestes línies d'actuació per part del govern demanarà una definició clara de model i planificació exhaustiva per a la seva implementació amb compromisos d'execució i, per tant, amb una provisió de recursos a l'alçada. Això vol dir compromisos polítics, difícils en èpoques preelectorals.

A més de les transformacions de la pròpia administració educativa s'han d'introduir millores en els centres educatius. És precisament en els centres i en llurs professionals on recauen la majoria de mesures urgents que es proposen ja per al proper curs. En aquest aspecte, cal recordar que el diagnòstic de malestar per la càrrega administrativa, burocràtica i de mesures preses sense tenir en compte l'especificitat de cada realitat és evident, conegut, i convé tenir-lo en compte a l'hora d'afegir més planificacions, formacions i protocols de millora.

Un acord de País

De cara a aquest necessari acord de país, des de la FMRPC, no podem deixar d'assenyalar alguns dels aspectes que creiem que han de formar part d'aquest corpus de compromisos amplis, sobre els quals cal consens per tal d'avançar amb una planificació establerta compartida i coneguda per tots els agents.

Si donem una ullada a les línies d'actuació proposades pel Grup Impulsor, fixa com a primera línia, la necessitat de construir un sistema més equitatiu, inclusiu i vincula la millora al progrés global del país en termes de pobresa i abandonament escolar prematur. Parlem doncs, del fet que cal passar de la mirada estrictament educativa al disseny de polítiques amb un mirada més transversal i de caràcter sòcio-educatiu.

La recuperació de les zones educatives com un espai de corresponsabilitat amb els agents educatius implicats – municipis, entitats, serveis sanitaris, socials...- en un territori permet aquesta mirada més global i particular, és una demanda urgent i necessària.

Moltes de les mesures coincideixen en demandes de formació del professorat. Continuem sense una estructura formativa que vinculi la formació docent amb les avaluacions de centre i les universitats. Propostes no en falten però sense un servei específic que articuli l'acció formativa al territori serà molt difícil assumir els reptes que s'han posat de manifest.

Model educatiu bàsic

Més enllà de les mesures urgents, el primer consens al qual s'ha d'arribar és sobre el propi model d'educació bàsica de Catalunya.
Per assolir una educació inclusiva, com ja hem manifestat reiteradament, cal un pla estratègic, públic, clar, compartit i amb mecanismes d'avaluació transparents. La comunitat Educativa ha de saber on som i on anem, el que poden esperar i quan.

Reclamem una coordinació en el territori amb els Serveis Educatius, de Salut i Afers Socials al marge de la dependència administrativa. Els centres educatius necessiten respostes ràpides i eficaces a les múltiples situacions que han d'atendre.

Fan falta consensos sòlids per abordar la universalització de l'etapa 0-6, tot decidint quin model és l'adequat per donar resposta a un territori divers i amb un ventall molt ampli de necessitats. La universalització d'aquesta etapa, que és l'entrada dels infants en el món educatiu, ha de fomentar la igualtat d'oportunitat i afavorir la mobilitat social. L'etapa 0-6 possibilita la detecció de les necessitats específiques i ha de garantir una trajectòria educativa inclusiva, així com l'acompanyament a les famílies oferint itineraris educatius no segregats.

L'etapa d'educació bàsica necessita un impuls urgent per combatre l'alt nivell de desigualtat que implica una xarxa de centres del tot insuficient en poblacions de menys de 5.000 habitants. L'accés a la secundària obligatòria en aquests territoris és francament millorable si ho comparem amb altres poblacions més grans.

Entenem que l'educació bàsica, que ha de convergir necessàriament en l'àmbit comunitari, amb una mirada d'Educació a Temps Complet, que ha de vertebrar des de la governança i la participació fins a personalització dels aprenentatges. Que ha de tenir en compte les característiques personals de l'alumnat, els seus interessos, les seves trajectòries personals, que no es poden entendre sense prendre en consideració el seu entorn i les seves relacions amb ell.

Com ja posem de manifest amb nombrosos estudis, els temps educatius i en concret l'horari i el calendari formen part irrenunciable d'aquest debat sobre el model d'Educació bàsica.

Coincidim amb l'informe en la necessitat de potenciar l'educació bàsica, amb un currículum únic des de 2022, però que cal desplegar amb una planificació a mig termini. En aquesta planificació, mereix una especial atenció el pas de primària a Secundària, tot acompanyant la reflexió i la transformació de centres en l'àmbit metodològic i organitzatiu en el transit a un centres als quals l'alumnat es senti acompanyat, vinculat, i corresponsable del seu procés de creixement i aprenentatge. Això no es podrà fer amb la profunditat que requereix l'assumpte sense posar sobre la taula els perfils professionals que hi han d'intervenir. Aquests consensos sobre la professió implicaran tractar temes com l'accés a la funció pública, treballant amb rigor els rols i compromisos a adquirir i el desenvolupament de carreres professionals dins el sistema o una planificació de formació permanent de qualitat impulsada des d'una agència pròpia.

Cal avançar sobre l'abast de l'educació obligatòria i plantejar si cal establir un període d'obligatorietat fins als 18 anys com ja s'està fent en altres països en la lluita contra l'abandonament escolar.

Tot plegat, que no és poc, no es podrà fer sense una reflexió de l'estructura pròpia de l'Administració que ha de liderar el projecte socioeducatiu de país. La pregunta recau en si l'actual configuració i dinàmica de funcionament pot assolir els reptes plantejats. Les diverses necessitats de plans estratègics, públics i avaluables que s'han d'implementar al llarg i ample del territori fan necessari repensar les relacions entre els diferents organismes del mateix Departament d'educació, les seves competències i el model de governança, apropant la gestió a les necessitats reals detectades sobre el terreny i afavorint una relació de confiança i acompanyament, d'autonomia i corresponsabilitat .
Finalment, el necessari finançament del sistema amb el 6% dedicat a educació ens pot permetre consolidar un sistema educatiu de qualitat.

Avui construeix el demà

La transformació del Sistema cap a un model més just, equitatiu, inclusiu i de qualitat amb una mirada col·lectiva posada en el mig termini s'ha d'anar realitzant a través d'accions que han de causar impacte en alumnat, famílies, docents i professionals, centres i comunitat educativa, en llurs barris i municipis concrets, de manera que hi haurà mesures que, sigui qui sigui qui les impulsi, cal tenir en compte totes les casuístiques per dur-se a terme, generalitzar no serà el més òptim segurament i el treball de cirurgia fina serà indispensable per afinar i ser més eficients i eficaços en les mesures.

En aquest aspecte s'haurà de ser molt curós i no afegir sobrecàrrega a un sistema que fa temps que reclama menys burocratització i que no sempre troba el sentit als processos i protocols d'actuació que provenen de l'administració competent.
En cada situació cal comptar amb tots els agents, diagnosticant, planificant, executant, avaluant i regulant, en un cicle continu de millora global, però pensant en l'especificitat de cada actor clau.
Per millorar cal temps, una administració sòlida i dialogant amb les sectors implicats i capaç de liderar un procés de canvi amb els consensos necessaris amb la comunitat educativa.
En definitiva, des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya constatem que ens trobem davant un procés necessari i inevitable que necessita de voluntat política per generar consensos amplis. Aquests consensos han de ser els garants d'un impuls de polítiques educatives amb mirada social que es tradueixin en mesures estables, duradores, amb planificació, amb assignació de recursos adients a la diagnosi de necessitats. Tot i així, a tenor dels darrers esdeveniments i molt a pesar nostre i de la resta de la comunitat educativa, ens mostrem escèptics sobre aquest darrer punt. Els consensos han de ser i haurien de ser el fonament d'una educació de qualitat, amb mirada social, necessària, que ens permetin caminar amb sentit vers un model educatiu que, tot reforçant-se els fonaments, s'erigeixi ferm, atenent a les necessitats actuals i futures, tot tenint en compte tots els agents que la conformen. Aquest sentit educatiu ens permetrà avançar i edificar una educació més ferma, orientada a la millora, que respongui a les necessitats urgents, però també que compleixi amb la qualitat que la societat reclama de cara al present i al futur.

Aquest document ha estat realitzat recollint conclusions dels debats i espais de trobada que s'han donat per part de tots els Moviments i Entitats Federades en reunions de Junta de la FMRPC durant aquest curs 23-24. En podeu consultar un resum de dades prèvies en aquest ENLLAÇ.