e |
EL MODEL INSTUT ESCOLA. PROPOSTES 2023
18/9/23
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Durant el curs 22-23 hem impulsat des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya les V Jornades Institut Escola. Us presentem un informe en el qual reflectim algunes de les reflexions realitzades de manera conjunta i un seguit de propostes per seguir avançant cap a un model que pot generar respostes a un grapat dels reptes que ha d'afrontar el país i el sistema educatiu.
CONCLUSIONS JORNADES INSTITUT ESCOLA FMRPC 2023
L'ACCÉS A L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
El mapa escolar de Catalunya mostra una greu mancança d'accés a l'Educació obligatòria en pobles i viles amb una població inferior als 5.000 habitants. Si posem el focus en les poblacions de menys de 2.000 habitants, la dada és sagnant: només el 2% d'aquestes poblacions disposa d'oferta d'Educació Secundària Obligatòria. En poblacions de fins a 5.000 habitants, ni tan sols la meitat, tenen oferta en totes les etapes de l'educació obligatòria per als seus infants i joves i llurs famílies.
Consideracions sobre l'accés a l'Educació obligatòria:
. És un dret. Garantir-lo per a tota la població és responsabilitat de l'Administració competent, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya.
. L'actual mapa educatiu no assoleix l'equitat ja des de l'inici, en l'accés.La situació actual en poblacions amb menys de 5.000 habitants genera desigualtats d'oportunitats educatives dels habitants d'aquestes poblacions respecte aquells que viuen en poblacions més grans. L'educació no només proporciona coneixements acadèmics, sinó que també ajuda en el desenvolupament personal i l'adquisició d'habilitats. En apropar els centres educatius a les petites poblacions rurals, s'ofereix als estudiants l'oportunitat de desenvolupar habilitats socials, emocionals i cognitives, cosa que els permetrà afrontar millor els desafiaments futurs i contribuir al desenvolupament de la societat en general. Cal disminuir l'actual bretxa educativa i garantir el dret a rebre una educació de qualitat a tot l'alumnat en igualtat de condicions.
. Més enllà del desenvolupament i creixement personal la presència de centres educatius a les petites poblacions rurals enforteix la comunitat local. Els centres educatius no són només llocs d'aprenentatge, sinó també centres de trobada social i cultural, nodes comunitaris. Estudiants, mestres i personal educatiu i la resta de la comunitat educativa contribueixen al desenvolupament social i econòmic de la població i el territori. L'accés a una educació obligatòria de qualitat a les zones rurals pot ajudar a frenar la migració de la població cap a àrees urbanes. Si els joves tenen l'oportunitat de rebre una educació adequada al seu lloc d'origen, és més probable que optin per quedar-se a la comunitat i contribuir al seu creixement i desenvolupament a llarg termini.
. Ens trobem immersos en un procés d'implementació d'un nou Currículum basat en sis elements transversals o vectors que han d'articular totes les decisions relatives al seu desplegament. D'aquests sis vectors, volem destacar:
-Enfocament competencial, que s'orienta a un aprenentatge profund i funcional. La interrelació de coneixements serà més significativa quan més s'adequin a la realitat de cada alumne i context educatiu.
-Universalitat del Currículum, que ha de fer possible l'accés de totes les persones a l'educació amb un inclusió efectiva, equitat educativa i plena participació. Això inclou la diferència i la singularitat com un dret d'infants i joves portadors d'una identitat pròpia i incorporar la personalització dels aprenentatges.
-El benestar emocional, tenint en compte el context, les necessitats i les expectatives de l'alumnat.
-La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa amb la consciència global, educant persones implicades en la millora del seu entorn des d'una consciència local i global.
. Les dades indiquen (La transició de l'educació primària a la secundària. Quaderns d'Avaluació 24) que en aquest procés de pas de Primària a Secundària s'observa en l'alumnat una davallada en la seguretat personal i en el rendiment escolar per causa de diferents factors, com podrien ser el canvis de context i al necessitat d'adaptació, l'augment de la dificultat i exigència, i el canvis en l'orientació i tutorització. A nivell d'organització i funcionament, es detecta manca de coordinació, discontinuïtat en el currículum i diferències de cultura professional, formació i trajectòria dels equips docents. Tot plegat contribueix als nivells de fracàs, desafecció, abandonament i dificultats emocionals i socials que es detecten en nostre sistema educatiu.
Les estratègies a desenvolupar s'ha de centrar en els aspectes pedagògics i els projectes educatius més que en els processos administratius tenint en compte que l'estudi recull dades de les expectatives de la comunitat educativa més positives en centres Institut escola que en instituts de secundària obligatòria.
CREACIÓ DE NOUS INSTITUTS ESCOLA
La progressió en la implementació de centres Institut-Escola és desigual al llarg del temps. En els darrers anys, malgrat les dades d'oferta de places d'Educació Obligatòria són deficients, la creació d'Instituts Escola com a mesura de cohesió territorial ha anat minvant.
L'experiència ens diu que la de detecció de necessitats de creació d'Institut-Escola al llarg i ample del territori i la posterior organització de la implementació dels centres assignats, ja siguin de nova creació, creixement o per fusió, és un procés que cal millorar. Les valoracions són en general negatives i es detecten diverses mancances de manera recurrent des de les primeres Jornades IE organitzades des de la FMRPC des del 2017.
- Poca transparència en l'aplicació del criteris que aconsellen la creació d'Instituts-Escola. Cal una política clara del Departament d'Educació respecte aquesta tipologia de centre i la planificació del mapa escolar de Catalunya .
- Comunicació deficient amb els agents implicats, sobretot amb els centres educatius durant les fases prèvies a la creació dels Instituts-Escola.
- Manca acompanyament en el procés administratiu per part del Departament d'Educació en la fase prèvia a la constitució de l'Institut-Escola. No hi ha un protocol clar, ni un full de ruta que ajudi els centres en la burocràcia necessària per engegar. Un cop creat el nou centre aquest acompanyament té valoracions diferents des dels centres, en funció de la implicació de la Inspecció. Aquest seguiment no hauria de dependre del tarannà de les persones amb responsabilitats en aquest àmbit.
- Poca evolució per part de l'Administració en aquest sentit. Malgrat algunes accions que es valoren positivament des dels centres, com la xarxa d'IE o la publicació del document "Criteris per al desplegament per als nous Instituts-Escola", no s'observen avenços significatius en la millora d'aquestes fases inicials de tot Institut-Escola. Amb tot, cal remarcar que, des de l'administració sovint s'interpreta aquest document d'orientacions i criteris com a normatiu però quan es fan demandes des dels centres en referència al compliment per part de l'administració aleshores es pren el valor de document orientador. És a dir, que sembla que obliga més els centres que no pas l'administració.
- Aquestes mancances es perpetuen i tenen conseqüències negatives en el dia a dia dels centres de manera perllongada.
CONDICIONS DE TREBALL, RECURSOS I EQUIPAMENTS
El treball realitzat en les sessions de Seminari d'enguany, des dels Instituts Escola s'han tornat a posar de manifest algunes mancances organitzatives que afecten directament al desenvolupament d'un projecte educatiu coherent i que ja havien aparegut en les altres jornades Institut-Escola de la FMRPC des de 2017. No es tracta d'un llistat de greuges si no més aviat una detecció de necessitats i indicadors que, si es van solucionant amb la voluntat política corresponent pel que fa a l'adequació de protocols i recursos permetran a la comunitat educativa posar el focus en el projecte educatiu com element que ha de permetre implementar un Currículum d'Educació bàsica amb la confiança i l'acompanyament de l'administració.
ORGANITZACIÓ DE L'ALUMNAT:
No hi ha instruccions específiques per a Institut - Escola, fet que obliga els centres a tenir en compte la normativa per a centres de Primària i la de centres de Secundària alhora i aleshores mirar de quadrar una organització que respongui a les dues normatives.
EQUIP EDUCATIU:
- Dificultats derivades de la coexistència de docents de cossos diferents. (Horaris, retribucions , formació…)
- Atribució de càrrecs i d'equips directius: no hi ha directrius sobre la composició que fomentin la pluralitat i la coherència. Les retribucions són diferents pel mateix càrrec en funció del cos docent.
- Càrrecs de coordinació: En alguns casos, cal tenir en compte les particularitats de l'Institut -Escola i augmentar-ne la dotació d'hores i persones, com poden ser les coordinacions TAC i de Riscos Laborals.
INFRAESTRUCTURA, EQUIPAMENTS I ALTRES RECURSOS:
PAS:
Una major càrrega de tasques administratives demana una major dotació de personal.
INFRAESTRUCTURES:
- Millorar la participació dels centres en el disseny de les noves infraestructures en el procés de creació per adaptar-les als projectes educatius.
- Les infraestructures que determina la normativa del Departament no arriben, en molts casos, si no s'exigeixen des dels Centres.
- L'oferta de catàleg és desigual segons l'administració que la gestiona (Departament - Consorci) i això provoca desigualtats.
Aquest catàleg, a més, necessita una actualització constant ja que els nous espais i metodologies pedagògiques exigeixen materials específics.
PROPOSTES PER AVANÇAR
Creiem que l'Institut Escola és d'un model que es pot adaptar a localitats petites i això significa modificar el sistema de treball dels centres cercant fórmules de treball diverses: Treball cíclic, professorat que treballa en dues etapes educatives… És a dir, posar les eines necessàries per tal que les comunitats educatives puguin desplegar projectes educatius adequats al context i a les necessitats de l'alumnat.
La primera eina és, sens dubte, la protecció que ofereix un marc legal que protegeixi el model. En aquest sentit, la LEC ja considerava aquesta tipologia de centre i la LOMLOE , en el seu article 82, també fa referència a la "necesidad de favorecer la permanencia en el sistema educativo del alumnado de las zonas rurales más allá de la enseñanza básica", obrint la porta a la diversificació i la singularitat de projectes educatius i formes d'organització de centre en els que "se realizará un ajuste razonable de los criterios para la organización de la optatividad del alumnado de educación secundaria en los centros que por su tamaño pudieran verla restringida".
La proposta d'Institut- Escola no és una realitat només a Catalunya, diverses comunitats han desenvolupats models d'agrupar i donar continuïtat a l'Educació Obligatòria en un sol centre sota noms diversos – centres integrats, centres d'educació obligatòria, ... - .
En algunes CCAA, aquests centres s'han articulat per un decret de creació i un altre decret que ordena el Reglament de Funcionament. En almenys set comunitats autònomes existeix legislació específica que els ordena i protegeix.
Ara, quan hi ha en funcionament un centenar es fa necessari donar el suport legislatiu i avançar en concrecions. El document de "Criteris per al desplegament dels nous instituts escola" de juliol 2022 recull bona part dels conceptes i consideracions que podrien conformar un nou decret que certifiqués la línea política del Departament en la lluita contra la desigualtat d'oportunitats, oferís garanties administratives, protocols i protecció als centres en el seu desplegament.
Instem, doncs, l'Administració a iniciar els tràmits de redacció i posterior aprovació d'un Reglament Orgànic per a centres Institut-Escola que contingui aspectes que la comunitat educativa reclama reiteradament, no com a privilegi, si no com a eina d'equitat i qualitat:
RESPECTE LA CREACIÓ DE NOUS INSTITUTS ESCOLA
Definir una política educativa pel que fa a la definició del mapa escolar que abordi l'accés universal a l'Educació Obligatòria. Publicar dades d'impacte de la planificació en el territori, tant a nivell d'expectatives, com de resultats obtinguts, a curt, mitjà i llarg termini.
Establir de manera més clara els processos de creació de nous Instituts-Escola.
Establir mecanismes de participació territorial en les propostes de nous centres per atendre als criteris establerts des del coneixement de les necessitats del territori. Definir rols i espais de participació i decisió de Consells municipals, i taules de planificació.
Protocolitzar i donar transparència als processos de demanda des dels territoris, valoració de criteris, i terminis d'execució i responsabilitat de cada agent i administració.
Creació administrativa de centres: El Departament hauria de tenir el procés més ben protocolitzat i donar facilitats als centres, evitant que hagin de realitzar tasques de doble gestió durant el període de creació de centre. Els protocols han de ser diferenciats segons la tipologia del centre, és a dir, segons siguin de nova creació, fusió o creixement. Els tràmits administratius han d'estar ben delimitats en un full de ruta clar i fàcil de seguir, sense obligar els centres a realitzar tràmits que l'administració pot tenir automatitzats.
Establir mesures de formació per al cos d'Inspecció destinat a centres Institut-Escola, per tal que en conegui l'especificiat i en pugui realitzar l'acompanyament adequat als projectes educatius i no a la normativa vigent, que no existeix per a aquests centres.
RESPECTE L'ORGANITZACIÓ DELS CENTRES: EQUIP EDUCATIU, PROJECTE EDUCATIU, RECURSOS I EQUIPAMENTS
Tenir en compte l'especificitat dels Instituts-Escola en la definició dels equips directius, equips de coordinació, equips docents i PAS.
Equip Directiu:
Garantir la formació d'equips directius amb una mirada plural i transversal, tenint en compte totes les etapes de l'educació obligatòria.
Mesures de Coordinació:
Avançar cap al cos únic docent, per garantir un Projecte Educatiu coherent, sense duplicitat de mirades, maneres de fer, estructures curriculars i metodològiques.
Establir mesures de formació específica per a docents d'Institut Escola.
Establir normatives i instruccions específiques per als Instituts-Escola pel que fa a establiment d'horaris i confecció d'equips.
Establir equips de coordinació amb una mirada plural i transversal, tenint en compte totes les etapes de l'Educació Obligatòria.
Augmentar les hores de dedicació i el nombre de persones en alguns càrrecs per l'especificitat dels Instituts - Escola i la necessitat garantir la coherència del Projecte Educatiu. Són d'especial menció els càrrecs de coordinació TAC i Riscos laborals.
Adequació de les retribucions dels càrrecs, per evitar les diferències segons el cos docent.
Adequació de retribucions a les tasques realitzades. En el cas de duplicitat de càrrecs, l'administració no remunera tasques que es duen a terme i en alguns centres, l'assignació d'aquests càrrecs no es fa seguint el criteri d'afavorir el projecte educatiu.
PAS
Augmentar la dotació de personal PAS al volum de feina que exigeix la gestió administrativa d'un Institut Escola.
EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES
- Les intervencions en INFRAESTRUCTURA han de tenir en compte el Projecte educatiu ja que té repercussions en el disseny d'espais i materials, que si no es tenen en compte des d'un principi, són irreversibles. Les conseqüències negatives dels errors de disseny es perpetuen.
- Millorar, la participació dels centres en la presa de decisions sobre el disseny d'Infraestructures per atendre a criteris pedagògics i de coherència del Projecte Educatiu.
- Millorar la implementació de recursos i equipaments que són prescriptius. En aquests casos, les dotacions haurien d'arribar en els períodes establerts per ser posades en funcionament en el moment necessari segons el calendari de planificació i creixement dels centres, sense necessitat de realitzar gestions des dels centres reclamant-les constantment.
- Millorar l'oferta del catàleg a disposició dels centres. Els nous espais pedagògics necessiten d'un altre tipus de material.
- Unificar el catàleg del Departament i del Consorci ja que les diferencies actuals entre un i altre, generen desigualtats i en perpetuen unes altres.
Us podeu descarregar un resum de l'informe en aquest ENLLAÇ
Durant el curs 22-23 hem impulsat des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya les V Jornades Institut Escola. Us presentem un informe en el qual reflectim algunes de les reflexions realitzades de manera conjunta i un seguit de propostes per seguir avançant cap a un model que pot generar respostes a un grapat dels reptes que ha d'afrontar el país i el sistema educatiu.
CONCLUSIONS JORNADES INSTITUT ESCOLA FMRPC 2023
L'ACCÉS A L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
El mapa escolar de Catalunya mostra una greu mancança d'accés a l'Educació obligatòria en pobles i viles amb una població inferior als 5.000 habitants. Si posem el focus en les poblacions de menys de 2.000 habitants, la dada és sagnant: només el 2% d'aquestes poblacions disposa d'oferta d'Educació Secundària Obligatòria. En poblacions de fins a 5.000 habitants, ni tan sols la meitat, tenen oferta en totes les etapes de l'educació obligatòria per als seus infants i joves i llurs famílies.
Consideracions sobre l'accés a l'Educació obligatòria:
. És un dret. Garantir-lo per a tota la població és responsabilitat de l'Administració competent, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya.
. L'actual mapa educatiu no assoleix l'equitat ja des de l'inici, en l'accés.La situació actual en poblacions amb menys de 5.000 habitants genera desigualtats d'oportunitats educatives dels habitants d'aquestes poblacions respecte aquells que viuen en poblacions més grans. L'educació no només proporciona coneixements acadèmics, sinó que també ajuda en el desenvolupament personal i l'adquisició d'habilitats. En apropar els centres educatius a les petites poblacions rurals, s'ofereix als estudiants l'oportunitat de desenvolupar habilitats socials, emocionals i cognitives, cosa que els permetrà afrontar millor els desafiaments futurs i contribuir al desenvolupament de la societat en general. Cal disminuir l'actual bretxa educativa i garantir el dret a rebre una educació de qualitat a tot l'alumnat en igualtat de condicions.
. Més enllà del desenvolupament i creixement personal la presència de centres educatius a les petites poblacions rurals enforteix la comunitat local. Els centres educatius no són només llocs d'aprenentatge, sinó també centres de trobada social i cultural, nodes comunitaris. Estudiants, mestres i personal educatiu i la resta de la comunitat educativa contribueixen al desenvolupament social i econòmic de la població i el territori. L'accés a una educació obligatòria de qualitat a les zones rurals pot ajudar a frenar la migració de la població cap a àrees urbanes. Si els joves tenen l'oportunitat de rebre una educació adequada al seu lloc d'origen, és més probable que optin per quedar-se a la comunitat i contribuir al seu creixement i desenvolupament a llarg termini.
. Ens trobem immersos en un procés d'implementació d'un nou Currículum basat en sis elements transversals o vectors que han d'articular totes les decisions relatives al seu desplegament. D'aquests sis vectors, volem destacar:
-Enfocament competencial, que s'orienta a un aprenentatge profund i funcional. La interrelació de coneixements serà més significativa quan més s'adequin a la realitat de cada alumne i context educatiu.
-Universalitat del Currículum, que ha de fer possible l'accés de totes les persones a l'educació amb un inclusió efectiva, equitat educativa i plena participació. Això inclou la diferència i la singularitat com un dret d'infants i joves portadors d'una identitat pròpia i incorporar la personalització dels aprenentatges.
-El benestar emocional, tenint en compte el context, les necessitats i les expectatives de l'alumnat.
-La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa amb la consciència global, educant persones implicades en la millora del seu entorn des d'una consciència local i global.
. Les dades indiquen (La transició de l'educació primària a la secundària. Quaderns d'Avaluació 24) que en aquest procés de pas de Primària a Secundària s'observa en l'alumnat una davallada en la seguretat personal i en el rendiment escolar per causa de diferents factors, com podrien ser el canvis de context i al necessitat d'adaptació, l'augment de la dificultat i exigència, i el canvis en l'orientació i tutorització. A nivell d'organització i funcionament, es detecta manca de coordinació, discontinuïtat en el currículum i diferències de cultura professional, formació i trajectòria dels equips docents. Tot plegat contribueix als nivells de fracàs, desafecció, abandonament i dificultats emocionals i socials que es detecten en nostre sistema educatiu.
Les estratègies a desenvolupar s'ha de centrar en els aspectes pedagògics i els projectes educatius més que en els processos administratius tenint en compte que l'estudi recull dades de les expectatives de la comunitat educativa més positives en centres Institut escola que en instituts de secundària obligatòria.
CREACIÓ DE NOUS INSTITUTS ESCOLA
La progressió en la implementació de centres Institut-Escola és desigual al llarg del temps. En els darrers anys, malgrat les dades d'oferta de places d'Educació Obligatòria són deficients, la creació d'Instituts Escola com a mesura de cohesió territorial ha anat minvant.
L'experiència ens diu que la de detecció de necessitats de creació d'Institut-Escola al llarg i ample del territori i la posterior organització de la implementació dels centres assignats, ja siguin de nova creació, creixement o per fusió, és un procés que cal millorar. Les valoracions són en general negatives i es detecten diverses mancances de manera recurrent des de les primeres Jornades IE organitzades des de la FMRPC des del 2017.
- Poca transparència en l'aplicació del criteris que aconsellen la creació d'Instituts-Escola. Cal una política clara del Departament d'Educació respecte aquesta tipologia de centre i la planificació del mapa escolar de Catalunya .
- Comunicació deficient amb els agents implicats, sobretot amb els centres educatius durant les fases prèvies a la creació dels Instituts-Escola.
- Manca acompanyament en el procés administratiu per part del Departament d'Educació en la fase prèvia a la constitució de l'Institut-Escola. No hi ha un protocol clar, ni un full de ruta que ajudi els centres en la burocràcia necessària per engegar. Un cop creat el nou centre aquest acompanyament té valoracions diferents des dels centres, en funció de la implicació de la Inspecció. Aquest seguiment no hauria de dependre del tarannà de les persones amb responsabilitats en aquest àmbit.
- Poca evolució per part de l'Administració en aquest sentit. Malgrat algunes accions que es valoren positivament des dels centres, com la xarxa d'IE o la publicació del document "Criteris per al desplegament per als nous Instituts-Escola", no s'observen avenços significatius en la millora d'aquestes fases inicials de tot Institut-Escola. Amb tot, cal remarcar que, des de l'administració sovint s'interpreta aquest document d'orientacions i criteris com a normatiu però quan es fan demandes des dels centres en referència al compliment per part de l'administració aleshores es pren el valor de document orientador. És a dir, que sembla que obliga més els centres que no pas l'administració.
- Aquestes mancances es perpetuen i tenen conseqüències negatives en el dia a dia dels centres de manera perllongada.
CONDICIONS DE TREBALL, RECURSOS I EQUIPAMENTS
El treball realitzat en les sessions de Seminari d'enguany, des dels Instituts Escola s'han tornat a posar de manifest algunes mancances organitzatives que afecten directament al desenvolupament d'un projecte educatiu coherent i que ja havien aparegut en les altres jornades Institut-Escola de la FMRPC des de 2017. No es tracta d'un llistat de greuges si no més aviat una detecció de necessitats i indicadors que, si es van solucionant amb la voluntat política corresponent pel que fa a l'adequació de protocols i recursos permetran a la comunitat educativa posar el focus en el projecte educatiu com element que ha de permetre implementar un Currículum d'Educació bàsica amb la confiança i l'acompanyament de l'administració.
ORGANITZACIÓ DE L'ALUMNAT:
No hi ha instruccions específiques per a Institut - Escola, fet que obliga els centres a tenir en compte la normativa per a centres de Primària i la de centres de Secundària alhora i aleshores mirar de quadrar una organització que respongui a les dues normatives.
EQUIP EDUCATIU:
- Dificultats derivades de la coexistència de docents de cossos diferents. (Horaris, retribucions , formació…)
- Atribució de càrrecs i d'equips directius: no hi ha directrius sobre la composició que fomentin la pluralitat i la coherència. Les retribucions són diferents pel mateix càrrec en funció del cos docent.
- Càrrecs de coordinació: En alguns casos, cal tenir en compte les particularitats de l'Institut -Escola i augmentar-ne la dotació d'hores i persones, com poden ser les coordinacions TAC i de Riscos Laborals.
INFRAESTRUCTURA, EQUIPAMENTS I ALTRES RECURSOS:
PAS:
Una major càrrega de tasques administratives demana una major dotació de personal.
INFRAESTRUCTURES:
- Millorar la participació dels centres en el disseny de les noves infraestructures en el procés de creació per adaptar-les als projectes educatius.
- Les infraestructures que determina la normativa del Departament no arriben, en molts casos, si no s'exigeixen des dels Centres.
- L'oferta de catàleg és desigual segons l'administració que la gestiona (Departament - Consorci) i això provoca desigualtats.
Aquest catàleg, a més, necessita una actualització constant ja que els nous espais i metodologies pedagògiques exigeixen materials específics.
PROPOSTES PER AVANÇAR
Creiem que l'Institut Escola és d'un model que es pot adaptar a localitats petites i això significa modificar el sistema de treball dels centres cercant fórmules de treball diverses: Treball cíclic, professorat que treballa en dues etapes educatives… És a dir, posar les eines necessàries per tal que les comunitats educatives puguin desplegar projectes educatius adequats al context i a les necessitats de l'alumnat.
La primera eina és, sens dubte, la protecció que ofereix un marc legal que protegeixi el model. En aquest sentit, la LEC ja considerava aquesta tipologia de centre i la LOMLOE , en el seu article 82, també fa referència a la "necesidad de favorecer la permanencia en el sistema educativo del alumnado de las zonas rurales más allá de la enseñanza básica", obrint la porta a la diversificació i la singularitat de projectes educatius i formes d'organització de centre en els que "se realizará un ajuste razonable de los criterios para la organización de la optatividad del alumnado de educación secundaria en los centros que por su tamaño pudieran verla restringida".
La proposta d'Institut- Escola no és una realitat només a Catalunya, diverses comunitats han desenvolupats models d'agrupar i donar continuïtat a l'Educació Obligatòria en un sol centre sota noms diversos – centres integrats, centres d'educació obligatòria, ... - .
En algunes CCAA, aquests centres s'han articulat per un decret de creació i un altre decret que ordena el Reglament de Funcionament. En almenys set comunitats autònomes existeix legislació específica que els ordena i protegeix.
Ara, quan hi ha en funcionament un centenar es fa necessari donar el suport legislatiu i avançar en concrecions. El document de "Criteris per al desplegament dels nous instituts escola" de juliol 2022 recull bona part dels conceptes i consideracions que podrien conformar un nou decret que certifiqués la línea política del Departament en la lluita contra la desigualtat d'oportunitats, oferís garanties administratives, protocols i protecció als centres en el seu desplegament.
Instem, doncs, l'Administració a iniciar els tràmits de redacció i posterior aprovació d'un Reglament Orgànic per a centres Institut-Escola que contingui aspectes que la comunitat educativa reclama reiteradament, no com a privilegi, si no com a eina d'equitat i qualitat:
RESPECTE LA CREACIÓ DE NOUS INSTITUTS ESCOLA
Definir una política educativa pel que fa a la definició del mapa escolar que abordi l'accés universal a l'Educació Obligatòria. Publicar dades d'impacte de la planificació en el territori, tant a nivell d'expectatives, com de resultats obtinguts, a curt, mitjà i llarg termini.
Establir de manera més clara els processos de creació de nous Instituts-Escola.
Establir mecanismes de participació territorial en les propostes de nous centres per atendre als criteris establerts des del coneixement de les necessitats del territori. Definir rols i espais de participació i decisió de Consells municipals, i taules de planificació.
Protocolitzar i donar transparència als processos de demanda des dels territoris, valoració de criteris, i terminis d'execució i responsabilitat de cada agent i administració.
Creació administrativa de centres: El Departament hauria de tenir el procés més ben protocolitzat i donar facilitats als centres, evitant que hagin de realitzar tasques de doble gestió durant el període de creació de centre. Els protocols han de ser diferenciats segons la tipologia del centre, és a dir, segons siguin de nova creació, fusió o creixement. Els tràmits administratius han d'estar ben delimitats en un full de ruta clar i fàcil de seguir, sense obligar els centres a realitzar tràmits que l'administració pot tenir automatitzats.
Establir mesures de formació per al cos d'Inspecció destinat a centres Institut-Escola, per tal que en conegui l'especificiat i en pugui realitzar l'acompanyament adequat als projectes educatius i no a la normativa vigent, que no existeix per a aquests centres.
RESPECTE L'ORGANITZACIÓ DELS CENTRES: EQUIP EDUCATIU, PROJECTE EDUCATIU, RECURSOS I EQUIPAMENTS
Tenir en compte l'especificitat dels Instituts-Escola en la definició dels equips directius, equips de coordinació, equips docents i PAS.
Equip Directiu:
Garantir la formació d'equips directius amb una mirada plural i transversal, tenint en compte totes les etapes de l'educació obligatòria.
Mesures de Coordinació:
Avançar cap al cos únic docent, per garantir un Projecte Educatiu coherent, sense duplicitat de mirades, maneres de fer, estructures curriculars i metodològiques.
Establir mesures de formació específica per a docents d'Institut Escola.
Establir normatives i instruccions específiques per als Instituts-Escola pel que fa a establiment d'horaris i confecció d'equips.
Establir equips de coordinació amb una mirada plural i transversal, tenint en compte totes les etapes de l'Educació Obligatòria.
Augmentar les hores de dedicació i el nombre de persones en alguns càrrecs per l'especificitat dels Instituts - Escola i la necessitat garantir la coherència del Projecte Educatiu. Són d'especial menció els càrrecs de coordinació TAC i Riscos laborals.
Adequació de les retribucions dels càrrecs, per evitar les diferències segons el cos docent.
Adequació de retribucions a les tasques realitzades. En el cas de duplicitat de càrrecs, l'administració no remunera tasques que es duen a terme i en alguns centres, l'assignació d'aquests càrrecs no es fa seguint el criteri d'afavorir el projecte educatiu.
PAS
Augmentar la dotació de personal PAS al volum de feina que exigeix la gestió administrativa d'un Institut Escola.
EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES
- Les intervencions en INFRAESTRUCTURA han de tenir en compte el Projecte educatiu ja que té repercussions en el disseny d'espais i materials, que si no es tenen en compte des d'un principi, són irreversibles. Les conseqüències negatives dels errors de disseny es perpetuen.
- Millorar, la participació dels centres en la presa de decisions sobre el disseny d'Infraestructures per atendre a criteris pedagògics i de coherència del Projecte Educatiu.
- Millorar la implementació de recursos i equipaments que són prescriptius. En aquests casos, les dotacions haurien d'arribar en els períodes establerts per ser posades en funcionament en el moment necessari segons el calendari de planificació i creixement dels centres, sense necessitat de realitzar gestions des dels centres reclamant-les constantment.
- Millorar l'oferta del catàleg a disposició dels centres. Els nous espais pedagògics necessiten d'un altre tipus de material.
- Unificar el catàleg del Departament i del Consorci ja que les diferencies actuals entre un i altre, generen desigualtats i en perpetuen unes altres.
Us podeu descarregar un resum de l'informe en aquest ENLLAÇ
temes
etiquetes
cerca
