Jaume Aguilar Vallès

UN NOU IMPULS A L'EDUCACIÓ


Nou article publicat per Jaume Aguilar Vallès, expresident de la FMRPC al Periódico de Catalunya.


S'imposen models de centres educatius flexibles, que permetin augmentar o disminuir en funció dels canvis de població

Els fluxos i canvis en la demografia afecten directament a la planificació educativa. Fa només 15 anys, tot i que la taxa de natalitat de la població autòctona continuava disminuint, a Catalunya vivíem una saturació de la demanda escolar degut als fills de la migració. En pocs anys es van omplir les aules per sobre del que seria recomanable pedagògicament i es van instal·lar un miler de "barracons", la gran majoria dels quals encara estan en funcionament. Més enllà de les grans ciutats, als municipis rurals de menys de 5000 habitants també es va notar aquest increment de la població.
La crisi immobiliària atura el flux migratori i les escoles, poc a poc, veuen reduir la saturació a l'Educació Infantil i més tard a Primària. Quan aquesta davallada arriba a Secundària, és produeix el període epidèmic del COVID, que ens demostra la importància de la presencialitat a les aules.
Els moviments poblacionals per motius climàtics, econòmics o conflictes bèl·lics, juntament amb la reorganització del treball vinculat als nous motors econòmics, la reconversió en la industria i els serveis, dificulten les previsions de les necessitats educatives i la planificació de l'oferta formativa a mig termini.
El dret dels infants i joves a l'educació publica en condicions de qualitat, així com l'accés a una formació post-obligatòria adequada, ens ha de definir el full de ruta en l'adequació de l'oferta. En aquest sentit, vull destacar que en els tres darrers anys, hi ha una manca de places de formació professional per milers de joves, fet totalment previsible i que aboca a l'abandó escolar prematur o a la privatització de la formació.
Hem après que la baixada de població a Catalunya no es igual a tot arreu, cal estudiar territori a territori, i observar les tendències canviants per circumstàncies poc previsibles. S'imposen models de centres educatius flexibles, que permetin augmentar o disminuir aules en funció d'aquests canvis, minimitzant els temps de desplaçament de l'alumnat, amb bons equipaments adaptables i plantilles de professorat amb capacitat de cobrir les necessitats dels centres.
Així ho han entès a la majoria de les comunitats autònomes que han legislat per crear els "Centros de Educación Obligatòria", "Centros Públicos integrados" o "Centros de Educación Básica", denominacions diverses que són equivalents a l'Institut – Escola nostre, que la LEC ja recollia i que aplega a un centenar de centres. Així es va avançar el MIF ( Millora de la Formació Docent ), fent la proposta d'uns estudis de formació inicial amb complements formatius per facilitar la necessària flexibilitat. Així ho ha entès, també, la LOMLOE quan promou la docència per àmbits i amb metodologies diverses superant la idea de professor- matèria- aula. Així ho practiquen les més de 80 zones escolars rurals de Catalunya que permeten l'accés des de les petites poblacions a l'Educació Infantil i Primària, treballant per cicles i no cursos. Ens falta apropar la secundària obligatòria a totes les poblacions de menys de 3000 habitants amb fórmules experimentades, guanyant en qualitat i equitat.
Urgeix un nou impuls educatiu i repensar un mapa educatiu per assolir una educació inclusiva. Tenim les eines legals, la pròpia LOMLOE i el desenvolupament valent de la LEC- competències municipals, zones educatives, consorcis en les ciutats grans - i hi
ha recursos econòmics. Cal voluntat política per arribar al consens entre el Departament d'Educació i els municipis.
Ja triguem massa!

Jaume Aguilar Vallès