Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

NOUS CURRÍCULUMS, NOUS HORITZONS
JORNADA INAUGURAL DEL CICLE DE SEMINARIS SOBRE ELS NOUS CURRÍCULUMS

El dimarts 27 de setembre al Tecnocampus de Mataró es va realitzar la jornada inaugural del cicle de seminaris "Nous currículums Nous horitzons" organitzat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya amb el suport de l'Editorial Graó. El tret de sortida dels seminaris va ser la taula d'experts vinculats a la redacció dels textos i al seu pròxim desplegament que van destacar els principals eixos dels nous currículums.


La Núria Larroya, presidenta de la FMRPC, va iniciar la seva intervenció donant la benvinguda als assistents presents a la Sala Burriac del Tecnocampus i als participants que van seguir l'acte en streaming mitjançant el canal de Youtube de la FMRPC. A continuació va presentar l'acte inaugural dels seminaris organitzat per la FMRPC amb el suport del Moviment Educatiu del Maresme (MEM). La presidenta va explicar que la intencionalitat dels seminaris és generar dinàmiques de pràctica reflexiva al voltant del currículum. Crear un espai de reflexió i anàlisi que contribueixi a una implementació curricular pausada, reflexionada, conscient, consensuada i alhora basada en evidències.
Es seminaris s'organitzaran en dos grups; un enfocat a Infantil i Primària i l'altra a la Secundària Obligatòria on en 4 sessions de treball en horari de tarda i en format virtual tractaran diverses aspectes curriculars.
Seguidament, la Maria Marcos de l'equip de la FMRPC, va intervenir per situar la temàtica de la jornada destacant els tres principals canvis introduïts en els nous currículums: el perfil de sortida de l'alumnat, l'autonomia de centres en la gestió curricular i la introducció de les les competències específiques de les àrees a primària i de les matèries a secundària. A continuació va donar pas al bloc dels experts, que va comptar amb la participació de César Coll (Universitat de Barcelona), en Joan Cuevas (DG d'innovació, currículum, digitalització i llengües), i Xavier Martínez Celorrio (Universitat de Barcelona).

Primerament va intervenir en César Coll en format virtual mitjançant una entrevista gravada. El catedràtic de la UB va respondre a les preguntes que se li van fer arribar des de diferents centres educatius del territori: la ZER L'Oliver de Llleida, l'escola La Candela de Valls, l'escola Dolors Piera de Vilafranca del Penedès i l'Institut Escola Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet.

Les seves respostes van aportar un valuós marc de treball pels propers seminaris al voltant dels currículums. Pel que fa al perfil de sortida de l'alumnat va comentar que és un element cabdal que defineix el propòsit de l'educació i està definit en termes competencials. La novetat respecte les legislacions anteriors, és que el perfil de sortida de l'alumnat marca el nivell de desenvolupament de les competències clau per tal de poder fer front als desafiament i reptesdel sXXI. A més a més, això implica fer-ho des d'una perspectiva ètica per poder abordar-los; és a dir, des d'un plantejament crític, sostenible i responsable. En César va afegir que el perfil de sortida no és avaluable però sí les competències específiques les quals articulen els continguts curriculars que s'avaluen d'acord als criteris referents a les mateixes competències específiques.

A continuació el ponent va explicar que els sabers bàsics es lliguen amb el perfil de sortida de l'alumnat mitjançant les competències específiques. Aquestes competències són un element novedós en la nova arquitectura curricular que identifiquen el tipus d'actuacions associades a capacitats necessàries per fer front a situacions que requereixen l'aprenentatge de sabers específics. Així doncs, tenen un paper fonamental per assegurar la continuïtat i la coherència entre el perfil de sortida de l'alumnat i el disseny, planificació i desplegament d'activitats d'ensenyament i aprenentatge a l'aula. A continuació va distingir els sabers bàsics dels desitjables. Els bàsics són els aprenentatges que s'han de garantir a tot l'alumnat sense distinció i que són necessaris per desenvolupar les competències. Els aprenentatges desitjables, son els que s'han de procupara quant més millor però que no cal que siguin els mateixos per tot l'alumnat. Això lliga amb la personalització de l'aprenentatge i l'autonomia de centre.

En César a continuació va posar l'èmfasi en l'autonomia curricular dels centres. Va destacar aquest com un altre dels aspectes més novedosos dels nous textos. L'autonomia fa viable els enfocaments competencials als centres perquè les competències es despleguen en contextos particulars i que no poden estar predeterminats en el currículum. Per exemplificar aquest fet en Cèsar explica que per desenvolupar una competència específica sobre medi ambient no es pot desplegar de la mateixa manera en un entorn de muntanya que en un entorn de costa ja que els context de centre, alumnat, entorn… son diferents. També afegeix que a partir d'ara l'enfocament competencial està reconegut als documents. Això es materialitza en situacions d'aprenentatge complexes i autèntiques que mobilitzen sabers de diferents disciplines i es concreta en treballs o projectes globalitzats o àmbits que van més enllà de les matèries.

Podeu recuperar la seva intervenció en aquest ENLLAÇ.

Tot seguit, es va continuar el debat al voltant dels reptes i oportunitats dels nous currículums de la mà dels experts presents al Tecnocampus a la jornada: en Joan Cuevas, i en Xavier M. Celorrio. Moderats per la Maria Marcos de la FMRPC, ambdós convidats van situar les seves intervencions al voltant de diferents perspectives.
En Joan Cuevas es va centrar en explicar la diagnosi dels centres educatius que fa el Departament en relació al currículum i el pla estratègic que té el Departament per desplegar-lo.
En el context del Departament, segons el Director General, cal tenir en compte tres aspectes: primer, no es tracta d'una revolució, ja que no es donen les condicions per fer canvis estructurals però si es poden afrontar mesures conjunturals que permetin anar avançant cap aquells canvis estructurals necessaris. Segon, no partim de zero, ja hi ha hagut altres reformes. I tercer, cal respectar l'autonomia de centres.
Pel que a a la diagnosi de la situació, va explicar que dins el sistema, hi ha una gran diversitat de centres en relació a l'enfocament competencial dels seus projectes educatius. Així, podem trobar centres que ja fa temps que es troben immersos en processos d'innovació mentre que, a l'altre extrem, hi trobem escoles amb un recorregut per fer, i que necessiten un major recolzament i acompanyament. Les dades indiquen que aproximadament 2000 centres han participat en diversos programes d'innovació mentre que n'hi ha, uns 1700 que no ho han fet. D'aquest segon grup n'hi ha, però, que han avançat pel seu compte sense establir relacions en les diverses xarxes de col·laboració o innovació.
Així doncs, la planificació del Departament té la idea central de poder-se adaptar i acompanyar als centres segons les seves necessitats. En aquest sentit, des del Departament s'han establert dos blocs de mesures.
El primer destinat a centres que són més autònoms:
-Creació d'un lloc web de recursos, guies i exemples enfocats per a les diferents etapes.
-Creació de 5 sessions de treball per als 2800 centres de les xarxes de Competències Bàsiques, Laboratoris de transformació i Consorci. Estan pensades per a inspirar-se i compartir experiències.
-Introducció d'un programa d'acompanyament basat en programes existents.
Un segon bloc destinat a aquells centres que necessiten una formació més intensiva, en els quals hi podria haver un miler de centres.
-Formació de 3 cursos en nous currículums, amb places per a uns 150 centres.
-150 places més de Laboratoris
-Altres formacions específiques que s'estan creant:
.formacions que es treballen amb els ICE's
.formació que s'està treballant amb les escoles rurals
.material sobre Experiències d'Aprenentatge creat pel CESIRE
.formació sobre el currículum 0-6
.formació sobre l'avaluació a Batxillerat.

Després de la diagnosi i la planificació, en Joan Cuevas ens va apuntar alguns aspectes importants per poder fer seguiment i avaluació de tot aquest procés. Va remarcar el següent:
No hi ha recursos estructurals al sistema per fer un acompanyament intensiu a aquell grup de 1000 centres detectats amb més necessitats.
El Departamemnt té un repte en la millora de la capa intermitja del sistema, la de suport (inspecció).
S'estan acabant de consolidar les proves d'avaluació externa i cal veure com les dades resultants ajuden als centres a prendre decisions. El repte és definir el marc de qualitat d'un centre educatiu.
Podeu recuperar la seva intervenció en aquest ENLLAÇ


El tercer torn de la taula d'experts va ser per a Xavier Martínez Celorrio. En aquest cas, Maria Marcos va remarcar la inclusió i la superació de les desigualtats com a grans reptes d'una educació que ha de contribuir a generar canvis en la societat en clau d'equitat. Quina importància tenen els ODS en el nou desenvolupament curricular? Per respondre a aquesta qüestió, Xavier Martínez Celorrio va començar remarcant l'aspecte diferencial de la LOMLOE respecte altres legislacions educatives anteriors. L'actual text s'acompanya d'un relat transformador que va més enllà del fet educatiu. Aquest relat és l'Agenda 2030, una agenda que vincula governs però també la societat civil. Aquesta vegada hi ha un consens global de la necessitat de posar fre al canvi climàtic i a un model econòmic injust. L'educació equitativa i inclusiva forma part d'un dels punts de l'Agenda 2030 que planteja com a través de l'educació podem transformar les consciències, els valors, construir una ciutadania més critica, responsable i compromesa. S'encarrega a sistemes educatius una educació orientada a la sostenibilitat, la pau, la no discriminació, etc. Aquest context global, en Xavier M. Celorrio va afegir que és i serà objecte de desqualificació per part de certs moviments d'oposició.

L'escola es pot posar al centre del debat per assolir aquest objectiu de responsabilitat social, ambiental i intergeneracional, però aquest esforç ha de ser compartit amb tots els agents donada la transversalitat dels ODS. La LOMLOE porta un gran relat social al darrera i té un enfoc basat en les capacitats. L'escola esdevé la institució que ens convoca per repensar la societat. Cal un empoderament real de l'escola per co-construir aquest canvi i desenvolupar l'autonomia que li atorga, ara si, la LOMLOE. En aquest aspecte va demanar al Departament l'abocament de recursos en forma d'acompanyament i de temps. En aquest punt en el qual s'ha establert aquest compromís global com a fita educativa, la Maria Marcos li va plantejar al ponent: qui n'ha de fer el seguiment, acompanyament d'aquestes missions que encomanem a l'escola de la mà de la resta de la societat? . La resposta va ser inequívoca: els municipis. En Xavier Martínez Celorrio va apel·lar al nivell local i va destacar la importància de l'empoderament dels docents com a referents dins la comunitat per assolir missions estratègiques de responsabilitat de tot l'ecosistema local.

Podeu recuperar la seva intervenció en aquest ENLLAÇ

Per tancar la taula d'experts, la Núria Larroya va obrir el torn de paraula on va participar el públic assistent presencial i virtual i la clausura de l'acte va consistir en fer un recull del públic de la sala Burriac de Mataró en un mur d' idees i propostes amb la intenció de definir el disseny dels propers seminaris sobre els nous currículums.