Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
documentació
17/3/15
EL MODEL ESGOTAT DE SECUNDÀRIA EN L'ESCOLA CONSERVADORA PÚBLICA I L'HORITZÓ DELS JESUÏTES
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més
27/2/15
EL MODEL EDUCATIU DE FINLÀNDIA
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Pau Rodríguez, Periodista

Entrevista a Pekka Tukonen, director d'una escola de Järvenpää, Finlàndia

A Finlàndia fa dècades que no tenen inspectors educatius. "Menys control, més confiança", sentencia Pekka Tukonen, director de l'escola Saunakallio, a la localitat finlandesa de Järvenpää. Una confiança, això sí, que no és gratuïta, sinó que es recolza en un professorat que ha passat per una formació universitària de primer nivell. Aquest és, segons Tukonen, el principal secret del model educatiu finlandès, l'enveja de tots els països que volen millorar els seus resultats educatius.

En aquesta entrevista, i a partir del seu dia a dia com a director, Tukonen explica, amb un català sorprenent -va treballar uns anys a Sant Cugat del Vallès-, alguns dels aspectes més destacats de l'educació finlandesa. Aquesta setmana ha estat a Barcelona participant en un simposi organitzat pel programa de millora de la formació de mestres (MIF).

Què vol dir que a Finlàndia no hi ha inspectors?

No hi ha inspecció escolar des de 1977. El municipi exerceix un cert control sobre les escoles, i envia als organismes estatals informes sobre com van els centres i sobre els seus projectes municipals -el nostre potencia la gimnàstica i les noves tecnologies-. No tenim inspecció ni veiem la necessitat de tenir-ne, sinó que confiem en els mestres. Perquè han estat molt ben formats. La formació dels mestres és la peça clau de l'èxit sistema educatiu finlandès.
més
9/2/15
TREBALL GLOBALITZAT PER CENTRES D'INTERÈS (TGCI) A SECUNDÀRIA
Com es poden plantejar els TGCI?

L'Institut Quatre Cantons ens mostra com a la Secundària es poden afavorir dinàmiques globalitzades per centres d'interès.

D'aquesta manera, afavoreixen l'autonomia, la planificació, l'organització i el control sobre el propi aprenentatge per part de l'alumnat.

S'integren continguts de diverses matèries per estudiar un tema des de diferents perspectives.

El TGCI té un enfocament altament competencial: els continguts de llengua i matemàtiques són tractats de manera integrada i contextualitzada.

En el TGCI es fan agrupaments heterogenis: el professorat barreja l'alumnat, però també es poden fer agrupaments segons el tema triat. Es donen opcions a l'alumnat.

Es busquen col·laboracions amb institucions externes que proposen petites tasques o reptes.

El paper del professorat

En el TGCI el professorat es centra en assessorar, donar suport i orientar l'alumnat, tot fent-lo partícep del seu propi aprenentatge. També és l'encarregat de gestionar i formar els grups heterogenis.

Es diversifiquen els suports per aconseguir un aprenentatge personalitzat.

Es pretén incidir sobre els aprenentatges conceptuals des dels vessants cognitius superiors: analitzar, valorar i crear.

Us animem a visualitzar el vídeo on ens ho mostren gràficament.
més
23/12/14
EL COMPROMÍS ÈTIC DELS MONITORS
Carles Barba i Salvador Carrasco
Fundesplai (Fundació Catalana de l'Esplai)

La mirada del lleure educatiu en la seva majoria d'edat


En les darreres dues dècades, la comunitat educativa del nostre país ha fet importants aportacions en la reflexió i sistematització sobre l'ètica dels professionals de l'educació i, en particular, d'aquells que treballen en les diverses etapes de l'ensenyament.

El document del Consell Escolar de Catalunya, "Criteris per a una deontologia del docent", de l'any '92, va marcar una important pauta, molt compartida pels actors diversos del sistema educatiu. Vint anys després, sobre la base d'aquests criteris, el Col·legi de Doctors i Llicenciats va aprovar el setembre de 2011 el "Codi deontològic de la professió docent". Amb posterioritat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ha conduït un ampli procés de reflexió i elaboració del qual se n'ha derivat el document presentat a Vic el maig de 2012, "El compromís ètic del professorat".

Ens incorporem doncs a aquesta reflexió fent nostre aquest bagatge col·lectiu i aportant alhora la nostra mirada des de l'educació en el lleure i des de la Fundació Catalana de l'Esplai, en un context en què l'educació en el lleure, tant socialment com jurídica, ha obtingut carta de ciutadania amb la legislació dels darrers anys de l'Estatut de 2006, la Llei d'Educació de 2009 i la Llei d'Infància de 2010. més
27/11/14
COM S'HA D'EDUCAR EN UN PERÍODE D'INCERTESA?
Article extret del diari de l'educació, fruit del IV Congreso realitzat a Lleida per la Confederación Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica. Realitzat per en Pau Rodríguez.

Entrevista al sociòleg Danilo Martucelli

No tothom s'atreviria a respondre a la pregunta Com s'ha d'educar en un període d'incertesa? Aquest va ser el repte que va acceptar el sociòleg Danilo Martucelli en pronunciar la conferència que portava aquest nom, i que servia de clausura del IV Congrés estatal de la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica, que se celebrava aquest diumenge a Lleida. Aquest reputat sociòleg, docent i investigador a la Universitat París-Descartes, va teixir una intervenció en què va intentar donar pistes de com en l'actualitat l'escola pot fomentar l'emancipació dels individus, una funció que se li ha exigit sempre a la institució educativa però que queda en entredit quan conceptes com el progrés o el saber cada cop són més complicats de definir.

Com s'educa en temps d'incertesa?

Mirant de tenir una imatge d'un nou escenari que implica canvis institucionals a l'escola, de relació entre docents, famílies i alumnes, i de presa de conciencia de com la societat s'està transformant i què demana a l'escola.

Quins canvis calen a nivell institucional?

Els moviments polítics sempre s'han oposat a les institucions. Hem de refundar aquesta dialèctica, no per institucionalitzar els moviments, sinó per veure com aquests poden refundar les institucions. Les persones han de recuperar la confianza en les institucions.

Institucions com l'escola.

L'escola ha de plantejar-se què vol transmetre, quin és el saber que cal en l'actualitat. Es pot seguir tenint fe en la ciència positivista del segle XIX? Si és que no, quin és el saber alternatiu? Per altra banda, l'escola fa temps es va pensar com un pacte entre generacions en el qual si estudiaves t'insertaves en un bon lloc de treball. Aquesta meritocràcia està en crisi. I per últim, hem de pensar què vol dir una institució escolar que apunta cap a l'emancipació dels individus. Aquestes tres promeses sota les quals es va fundar l'escola, avui en dia necessiten ser objecte de reflexió.

més
24/9/14
LA RENOVACIÓ DE L'ESCOLA PÚBLICA, DE L'EMPORDÀ A TOT CATALUNYA
A principis del segle passat, els mestres de les escoles rurals empordaneses es van mobilitzar per dur a terme tota mena d'iniciatives per a la reforma de l'ensenyament i l'educació. S'agruparen en associacions professionals, editaren revistes de magisteri on exposar les seves experiències amb la voluntat de compartir, i també promogueren activitats amb escoles veïnes. Van ser mestres a favor de l'escola pública, digna i eficaç, a base d'intentar potenciar la seva dimensió social, convençuts que l'escola és un instrument de gran transcendència per a la societat.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, l'Arxiu Històric de Girona, el Museu del Joguet de Catalunya i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana hem produït una exposició i un catàleg per commemorar el 110è aniversari de la primera Conversa pedagògica promoguda pel mestre de Camallera, Silvestre Santaló.

Per accedir a la pàgina web de l'exposició cliqueu aquí. més
20/9/14
MIRALL DE PAU
Enllacem un curt sobre els assajos de la cançó Mirall de Pau gravat a l'Escola Vila Olímpica de Barcelona.
Aquesta cançó va ser interpretada per 320 escoles catalanes, en protesta davant la LOMCE, que vol eliminar la música com assignatura obligatòria de l'etapa d'Educació bàsica i secundària... "la música és el millor amic i em fa feliç"... són algunes de les reflexions que fan els nens al vídeo quan els hi pregunten: què es per a ells la música. més
19/9/14
LA LOMCE I LA DEMOCRÀCIA ALS CENTRES EDUCATIUS
En aquest article d'opinió, Ricard Montalban formula un seguit de preguntes que us fem avinents per tal que ens doneu la vostra opinió sobre els aspectes que planteja:

Creieu que la LOMCE aportarà una millora en el funcionament dels consells escolars dels centres educatius? Si és així, quins aspectes en sortiran reforçats?

Hi ha marge per preservar, en els consells escolars de centre, unes de les funcions més importants, com han estat les capacitats de triar el director o d'aprovar el projecte educatiu del centre? O, per contra, és millor que el primer l'esculli l'Administració educativa i sobre el segon només s'informi el consell escolar?

Si el consell escolar deixa de tenir una capacitat decisòria important, pot seguir influint positivament en el funcionament del centre?

Els representants municipals, haurien de deixar d'assistir als consells de les escoles concertades?

Digues-hi la teva i participa en el fòrum!

Les teves opinions poden ser reproduïdes a les publicacions de l'Editorial Graó. més
20/3/06
EL PACTE NACIONAL PER L'EDUCACIÓ
El Pacte Nacional per l'Educació és un acord signat per 21 entitats de la comunitat educativa de Catalunya amb el Govern de la Generalitat i va acompanyat d'una memòria econòmica plurianual (2006-2009) per al compliment d'aquests acords.

Principals punts de l'acord

a) El desplegament d'un projecte educatiu de Catalunya, que expliciti les grans línies estratègiques de l'educació per al país, afavorint la concreció successiva de projectes educatius territorials i de projectes educatius de centre, fidels tant a les línies estratègiques dels projectes educatius que els emmarquen com a les necessitats i característiques dels respectius
territoris i comunitats educatives.

b) La implantació de la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu, que permeti un millor coneixement del seu funcionament i dels resultats. Aquesta cultura s'ha de veure afavorida per un pla global i coherent d'actuacions que avaluen en diferents àmbits.

c) El desenvolupament de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia de centre.

d) Una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada i que emmarqui en el servei educatiu d'interès públic la totalitat de centres sostinguts amb fons públics, de manera que aquest es presti en un marc que garanteixi la integració de tot l'alumnat, la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'ensenyament, que inclou el respecte al dret que assisteix als pares i mares que els seus fills i filles rebin l'educació que vagi d'acord amb llurs conviccions, i adquirir així les connotacions pròpies d'un servei d'utilitat pública.

e) El reconeixement social de la funció docent del professorat.

f) El reconeixement del paper fonamental de les famílies en el procés educatiu i potenciar la seva participació en la vida escolar.

g) L'acostament de les decisions al territori i als ciutadans i ciutadanes, impulsant la descentralització i la coresponsabilització dels ajuntaments, d'acord amb els principis de subsidiaritat i autonomia municipal.

h) El respecte als drets i deures que es deriven de la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la legislació vigent. més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
avís legal, privacitat i cookies
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.