Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
documentació
15/11/17
CURIOSOS, COOPERATIUS, LLIURES
Núria Ibar i Esmeralda Ibar

La idea ja estava germinant des del primer moment que vaig trepitjar les aules com a docent. La escola em semblava un espai de vida que s'havia de resituar. Així que, després de veure que molta més gent tenia grans iniciatives que mostrar, vam sortir la meva filla, estudiant de cinema, i jo, amb un parell de càmares, disposades a enregistrar tota la força de la innovació possible. I la part que més difícil de realitzar ens semblava, va ser la més fàcil perquè molta molta gent ens va abrir les portes, i vam entrar als següents instituts: Quatre Cantons, Viladomat, Montgrós i l'escola Tretze Vents. Vam gravar pràctiques i idees d'alumnes, professors, directors. I també vam recolçar tot això amb les aportacions d'un expert en pedagogia, Enric Prats, i un expert en neuroeducació, David Bueno. Aquí està el resultat, que, en un principi, había de ser un recull d'experiències d'èxit que animés un canvi educatiu més gran. Han passat dos anys des d'el inici i ara, aquest documental ens sembla que, per sobre de qualsevol experiència, planteja un profund recull de la educació que volem. més
17/10/17
IV SIMPÒSIUM DE LA XARXA KHELIDôN
Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu UVIC-UCC
J. Ramon Lago


Durant els dies 7 i 8 d'octubre s'ha celebrat a Palma el IV Simposi de la Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu UVIC-UCC, amb el lema "ajudar a aprendre a cooperar".
Hi han participat 230 mestres, professors, formadors, responsables de centres de formació del professorat i de l'administració, fonamentalment de Galícia, Euskadi, Aragó, Navarra, La Rioja, Andorra, Catalunya i les Illes i alguns centres de Castella la Manxa, Castella Lleó, Andalusia i Madrid.

La Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu http://cife-ei-caac.com/khelidon/ es va crear quan un conjunt de mestres van sentir la necessitat de trobar un mitjà sistemàtic per compartir la seva experiència i debatre sobre la pràctica amb l'objectiu de seguir millorant en la implementació l'aprenentatge cooperatiu a les aules i com a projecte de centre. més
19/6/17
XARXA KHELIDôN PER L'APRENENTATGE COOPERATIU
José Ramon Lago. Coordinador del Grup de Recerca d'Atenció a la Diversitat de la UVic. Membre de la Coordinadora de la Xarxa Khelidôn. Representant de la Comissió Executiva de la Xarxa Khelidôn.

El passat 30 de maig, la Xarxa Khelidôn per l'aprenentatge cooperatiu va presentar els projectes de les Escoles Camí del Mig, La Llàntia i l'Institut Miquel Biada de Mataró com a membres de la Xarxa. En l'acte el Vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que acull a la Xarxa, els va lliurar el títol de membres de la Xarxa. L'acte va estar presidit per l'alcalde de Mataró i el Regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de la ciutat. més
5/5/17
ESCOLES INQUIETES: UNA XARXA DE FORMACIÓ I SUPORT A LA REVOLTA EDUCATIVA
Jaume Carbonell, periodista
Publicat al diari de l'educació el 04/05/2017


La xarxa d'escoles públiques inquietes del Garraf (XEPIG) neix d'una necessitat de reflexió i canvi pedagògic: del desig i la demanda de molts centres del Garraf durant el curs passat. L'equip impulsor el formen quatre persones que representen al conjunt d'escoles i diferents serveis i agents educatius molt emblemàtics del territori que han aconseguit unir sinergies per construir un discurs i un projecte comú: Francesc Martín (40 anys), director de l'escola Sant Jordi; Elisabet Aznar (39 anys), mestra d'educació infantil i actual inspectora; Pilar Gargallo (36 anys), mestra i presidenta del MRP (Moviment de Renovació Pedagògica) del Garraf; i Francesc Banyuls (49 anys), professor de Secundària i Director del CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de la comarca.

Es tracta d'un equip molt cohesionat -les seves quatre veus són compartides- que lidera el procés i un cert acompanyament extern, encara que tenen molt clar que el protagonisme és del professorat i que cada escola realitzada el seu propi camí. "Nosaltres posem el plató i les eines però ells posen el protagonisme. Arribarà un moment que no controlarem la situació i se'ns escaparà l'energia que aquest procés genera". Aquí hi caben tots els centres públics que vulguin trobar-se i compartir diversos moments i espais de reflexió. "És una gran oportunitat per compartir dubtes, inquietuds, incerteses, fortaleses, potencialitats i reptes. Per crear un espai genuí que permeti construir relacions que ens permetin créixer personal i professionalment; i que atengui les necessitats del centre perquè cadascú s'apoderi a partir dels seus propis projectes de vida. No es tracta de competir entre els centres sinó de compartir". És una xarxa que intercanvia i ajuda, que conté i sosté. Sempre amb el propòsit d'aprendre i reaprendre. més
7/12/16
PISA 2015 I LA QUALITAT DELS MESTRES
Francina Martí Cartes
Presidenta de l'AM Rosa Sensat

Publicat al Diari ARA, 07/12/2016


Just després de publicar-se l'informe PISA ja he començat a llegir comentaris, obvietats i llocs comuns. I és que el PISA és un dels informes menys llegits i més comentats. Com ens agraden els rànquings i les comparatives entre països, comunitats i escoles! Però l'educació és un fet massa complex i sistèmic per classificar els països en un podi. I si tal com sembla en aquest darrer informe Catalunya "està per sobre" de la mitjana europea, això es pot interpretar com un èxit o com un símptoma de millora. ¿Realment ens creiem que pel fet d'estar uns punts més amunt el sistema del nostre país ha millorat?

No entraré a comentar l'oportunitat i les finalitats de les proves PISA. És cert que són de les proves internacionals més prestigioses i més reconegudes, creades per l'OCDE per aconsellar els països amb les economies més desenvolupades del món per on ha d'anar l'educació. El parany no és en les PISA, sinó en les interpretacions que en fem i la transcendència que els donem.

La pregunta que ens hem de fer és com podem millorar el nostre sistema educatiu. Les millores en educació no es fan amb lleis, rànquings i avaluacions. El que és de vital importància és la formació dels seus mestres. Per això em quedo amb la frase d'Andreas Schleicher, director d'educació de l'OCDE i màxim responsable de PISA: "La qualitat de l'educació mai no serà millor que la qualitat dels seus mestres". més
3/12/16
EL DEMÀ ES FA ARA
Jaume Aguilar Vallès
Article publicat a la revista Guix de l'editorial Graó, nº 429, novembre de 2016

Es diu que les voluntats polítiques es demostren en els pressupostos.

Més enllà de les bones paraules i dels copets a l'esquena, les dades ens diuen que entre el 2009 i el 2013 s'ha reduït el pressupost d'ensenyament en un 16,7% malgrat atendre a quasi 100.000 alumnes més.

Com s'ha fet? Més hores de docència, més alumnes per aula, eliminació de les partides de formació del professorat, manteniment de més de 1000 aules prefabricades, eliminació de la sisena hora, taxes a la F. Professional i Universitats... i un llarg etcètera que ja hem relatat reiteradament.

I com sempre les grups socials més desafavorits i els nous pobres – classes mitjanes en declivi- veuen com l'accés a una educació de qualitat demana més i més sacrificis. Part de les retallades suposen un increment de les despeses familiars i aquestes veuen com les possibilitats de que l'educació permeti un futur millor pels seus fills, s'esvaeix. més
25/10/16
RISCOS I AVANTATGES DEL WHASTAPP ENTRE ELS NOSTRES INFANTS I JOVES
Article publicat al Diari de l'Educació el 18.10.2016
Clara Darder


Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l'aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l'anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d'aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d'arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l'aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d'usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l'actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N'estem veritablement enganxats.

Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l'actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d'hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.
més
1/3/16
XXVIII ENCUENTRO ESTATAL
Enguany encetem una trobada més a nivell Estatal com a Confederació d'MRPs.

Aquest 2016 ens trobarem a Alacant, els dies 4, 5 i 6 de març, per tal de debatre al voltant d'una educació per a un món millor.

Conferències, debats i presentació d'experiències a nivell estatal ens acompanyaran en el camí de l'Encuentro. Més de 100 professionals de l'Educació vinculats als Moviments de Renovació Pedagògica de tot l'Estat ens trobarem per tal de debatre al voltant de l'educació actual i futura.

Us animem a que visiteu l'enllaç del web de la confederación clicant aquí.
més
8/1/16
SOBRE EL FUTUR DECRET DE L'ESCOLA INCLUSIVA
Pau Rodríguez, Periodista
Diari de l'Educació


El decret que ha de regular l'atenció a la diversitat en un sistema inclusiu -és a dir, l'escolarització dels alumnes amb discapacitats intel·lectuals i dificultats de l'aprenentatge- preveu que els informes dels psicopedagogs siguin vinculants a l'hora de determinar el futur dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). Aquesta és una de les principals novetats que conté l'esborrany del decret, segons ha fet públic el departament d'Ensenyament, un document que al gener haurà de passar pel Consell Escolar de Catalunya i que es vol publicar abans d'acabar el curs perquè ja estigui en vigor al setembre del 2016.

El que inclourà el decret -el redactat del qual encara no s'ha donat a conèixer- en l'article 13, segons avança Ensenyament, és que el dictamen que elabora l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic sobre les necessitats educatives dels alumnes amb discapacitat serà vinculant. És a dir, que l'equip de professionals tindrà l'última paraula a l'hora d'establir, per exemple, quins són els recursos que requereix l'alumne -vetlladors, logopedes, etc- o si ha de matricular en un centre ordinari o un d'educació especial. També especifica que aquests documents s'hauran de facilitar a les famílies perquè tinguin tota la informació. més
30/11/15
A LES MESTRES I ALS MESTRES DE LA TRANSICIÓ
Raül Manzano i Tovar
Federació de MRP de Catalunya

Editorial de la revista Guix - 419, Novembre 2015


IIl·lusions, moltes il·lusions posades en la vida quotidiana i en el demà. Confiança, molta confiança sobretot en els nens i les nenes, en les seves capacitats, també en les famílies i en el veïnat com a agents educatius de primer ordre, tots components imprescindibles per fer escola. Convicció, molta convicció en la creença que l'escola és una eina de transformació social, que cal apartar-se totalment del darwinisme social i creure fermament que el model d'escola pública que estan construint és una eina per a la millora individual i col·lectiva; que és una manera real de formar i d'educar en i per a la democràcia; que és un element imprescindible, segurament el central, per a la reducció de les desigualtats socials. més
12/10/15
DEL CURRÍCULUM EN FILA A LA XARXA, DE LA LÍNIA AL POLITOPO
Pere Alzina
Opinió al Diari de l'Educació

Com pensem realment? Volem realment una escola oberta al món i que el món entri a les aules? Ventileu les aules, que hi entri el sol i el vent deien els higienistes de principis de segle XX. Ara toca rompre murs, construir escoles polièdriques.


Aprenem en xarxa, moltes vegades de forma caòtica, altres, força concentrats; algunes vegades de forma sistemàtica, altres, de forma totalment desordenada… Però el nostre cervell, aprèn a construir, agrupar, enxarxar tridimensionalment…

Hi ha persones que pensen que tot això del que ara parlem és nou, que és producte de quatre visionaris que s'han il·luminat. Aneu ben equivocats; hi ha milers de recerques científiques publicades en les més prestigioses revistes educatives del món que avalen el que estem defensant: no existeix el currículum en fila o línia, el coneixement humà és tan inabastable que està format per milions de xarxes tridimensionals de coneixements que van relacionant-se entre elles i dissipen les línies entre les clàssiques disciplines científiques: avui ens movem en xarxes caòtiques de coneixement, que quan més descobrim més portes i més dubtes se'ns obren en una carrera motivant i emotiva per entendre tot el que ens els envolta. Fins i tot podríem pensar en xarxes de més dimensions. més
22/9/15
ISABEL MUÑOZ, MESTRA: "NO ES TRACTA NOMÉS D'ENSENYAR I DE TRANSMETRE UNS CONEIXEMENTS"
Amb motiu de la mort de la mestra ISABEL MUÑOZ MORENO el passat 17 de setembre de 2015, reproduim l'entrevista que li va fer la directora de la revista Fòrum-Grama l'any 2003, Odei A.-Etxearte, extreta de la web forumgrama.cat

"Els mitjans de comunicació venen als joves uns valors que no són els de l'escola"

"Als alumnes inevitablement els transmets una filosofia de vida, la teva manera de veure el món"

Isabel Muñoz Moreno porta vint anys fent de mestra a Santa Coloma. Ara ensenya matemàtiques a l'IES Ramon Berenguer, i també ha treballat a les escoles Lluís Millet -on explica que va aprendre tota una manera d'entendre l'ensenyament- i a la de Can Zam, avui desapareguda. Des de fa anys, participa en el Moviment de Renovació Pedagògica, el qual va arribar a presidir, i forma part del Casal del Mestre.

La Isabel va néixer a Villanueva de San Juan (Sevilla) fa 46 anys. Poc temps després va venir a Santa Coloma. I va ser a l'Institut, al Puig Castellar, on va descobrir la seva vocació pel magisteri. Eren els anys setanta i ella estudiava COU. Havia de decidir què volia ser i, com que sempre li havien agradat les ciències, va pensar en fer de mestra. Recorda que la seva professora de biologia va intentar treure-li la idea del cap: fer magisteri era perdre el temps, ella podia fer alguna cosa millor. Però la Isabel valorava molt la professió i no va canviar d'idea. "Després, ja treballant i tenint molt bons companys, vaig descobrir de debò què significa fer de mestra", diu. més
27/4/15
"PEDAGOGIA" SISTÈMICA: EDUCACIÓ O ESOTERISME?
Joan Maria Girona
Mestre i psicopedagog

Article extret del Diari de l'educació

Totes les persones, els ensenyants també, podem tenir les nostres creences, que ens poden ajudar a viure i a ser feliços, però... tenim dret a induir els infants que s'hi acostin? Tenim dret a traspassar creences a infants o adolescents que es fien de nosaltres, que esperen que no els enganyem, que esperen que els ajudarem a créixer i a madurar amb un xic d'esperit crític? Criticarem, amb raó, el nou currículum de religió de la LOMCE, que implica explicar creences religioses a l'alumnat: només les creences religioses són criticables?

«Tenia a classe un alumne molt nerviós, que un dia estava especialment neguitós. Vaig aparcar un moment el que feia i el vaig mirar als ulls, li vaig preguntar què li passava. Al seu pare l'estaven a punt d'operar i potser perdria un braç. Doncs bé, vam tancar la llibreta, ens vam donar tots les mans i vam enviar energia al seu pare. L'endemà va venir la mare a veure'm encantada. Això et fidelitza amb la família, és allò emocional el que dóna valor a la vida» Mercè Traveset. 19.01.15 Diari de l'Educació

Vaig trobar un escrit antic (2004) signat per Carles Parellada; s'hi explicava una, diguem-ne, activitat de formació. Vaig llegir que, un cop ben asseguts amb els peus tocant el terra, hom sentia com l'energia li entrava pels peus i li anava pujant per les cames fins a estendre's per tot el cos… Més endavant, cadascú pensava o s'imaginava el seu pare darrere seu, i més endarrere el seu avi, i fins i tot el seu besavi… Segons l'escrit, centenars de persones adultes seguien el ritual i hi participaven seriosament.

Perplex, busco més informació. M'havien explicat que era una formació sobre pedagogia sistèmica, i navegant per la xarxa vaig trobar que, al costat de «pedagogia sistèmica», apareixen altres pràctiques que es poden definir com esotèriques, com per exemple el reiki, pràctiques sense base científica que són utilitzades per curar o com a teràpia. Els seus efectes estan en la línia d'un placebo: la persona es cura o millora per l'evolució del curs de la malaltia, de manera semblant a l'homeopatia, que actua sense introduir cap principi actiu al cos; són pràctiques que no perjudiquen, no tenen efectes secundaris i permeten que les defenses facin el seu curs i la persona superi sense presses la seva situació. més
24/4/15
ELEMENTS ESSENCIALS DE LA PEDAGOGIA SISTÈMICA
Cristina Farré Agustín
Coordinadora de l'Associació ELNA –Eduquem La Nostra Autoestima-

www.associacioelna.cat


Darrerament la pedagogia sistèmica ha anat adquirint una importància rellevant i s'està estenent cada cop més. A vegades, per manca de coneixements, té mala premsa, però si anem al fons del que defensa, és bastant senzill, i funciona!

El grans referents de la Pedagogia sistèmica són l'alemany Bert Hellinger, les seves compatriotes Marianne Franke i Ingrid Dykstra, la mexicana Angèlica Olvera i la Universitat CUDEC i a casa nostra, encara que reconeguts internacionalment, Carles Parellada i Mercè Traveset.

La teoria de sistemes sosté que tots formem part de sistemes concèntrics, el primer dels quals és la família. Després vindria la classe on els infants estan escolaritzats, el centre educatiu on passen moltes hores i anys, el sistema educatiu en general, el barri on està instal·lada l'escola, el poble o ciutat, el país, el món i l'univers...

La pedagogia sistèmica aporta una mirada amorosa i respectuosa sobre els infants i llurs famílies. Entenem que els infants i joves venen als centres educatius amb la seva família a l'esquena, amb tot el que això comporta de valors, lleialtats, tradicions i història familiar. Paciència, respecte, límits, autenticitat, iniciativa, sentit de l'humor, agraïment, amor... són conceptes bàsics en aquest nou paradigma que té molt en compte la felicitat de l'infant i el jove i on els mestres tracten de ser coherents entre el que pensen, diuen i fan. més
25/3/15
EDUCACIÓ A TEMPS COMPLET
Informe breu realitzat per l'Elena Sintes Pascual a través de la Fundació Bofill i amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Com podem utilitzar el temps en benefici dels estudiants? Es pot dissenyar un tipus de jornada escolar que s'adapti millor a les necessitats educatives i socials dels infants i adolescents?

Aquest informe proposa superar la confrontació entre la jornada partida i la jornada contínua per apostar per un model d'escola a temps complet que ofereixi l'oportunitat de reduir les desigualtats educatives i, alhora, introdueixi noves practiques i maneres d'entendre i organitzar l'escola i l'educació de manera compartida.

Més i millor temps per aprendre

El debat sobre el temps escolar no és nou. Des de fa trenta anys molts països del nostre entorn han reformulat les seves jornades i calendaris escolars. La tendència de canvi més generalitzada ha estat reorganitzar i ampliar el temps d'estada de l'alumnat en els centres escolars, amb el doble objectiu de reduir les desigualtats educatives i assolir majors nivells d'èxit escolar i d'equitat, i alhora adaptar l'escola a la realitat social i familiar actual. més
17/3/15
EL MODEL ESGOTAT DE SECUNDÀRIA EN L'ESCOLA CONSERVADORA PÚBLICA I L'HORITZÓ DELS JESUÏTES
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
avís legal, privacitat i cookies
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.