Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
publicacions
27/2/15
IV CONGRESO ESTATAL: EXTRAIENT CONCLUSIONS
Aquest ja és un congrés amb història. Ja hem viscut la primera part en la qual hem rellançat la renovació educativa, pedagògica. Ja ens hem vist, cares noves i cares de sempre, per reprendre l'esperança i tornar a sentir la necessitat de canviar l'EDUCACIÓ per tal que contribueixi a un món més just, més viu, més proper, més humà.

Ens hem conegut i ens hem reconegut com parts d'una xarxa que hem re-emplaçat a construir, basada en el desig de veure's, gaudir trobant-nos, de discutir, de fer propostes de transformació i de portar-les endavant, sempre endavant.

Abans de trobar-nos en la primera part de Segovia, dèiem que ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.

Aquesta és la finalitat del "Congreso de los MRPs". No volem que sigui un procés tancat, sinó participatiu i que s'apropi al pensament i la visió de la realitat dels que proposen una educació realment renovadora.

Allà a Segovia, vam seleccionar les claus, els eixos i ara a Lleida les hem concretat. Està bé sentir-se de nou MOVIMENT DE RENOVACIÓ, però ara cal que portar el propòsit a la pràctica. Està bé escollir quines han de ser les línies força que han de marcar les nostres propostes. És el moment de concretar al voltant de quins eixos d'actuació real les posarem en marxa, comprometre'ns amb elles a la pràctica, en portar a terme aquests canvis reals. Aquest és el propòsit d'aquesta segona fase, d'aquesta segona trobada.

La frase que ha marcat aquesta segona trobada ha estat:

En aquest moment d'incertesa, de grans esgarrapades en els drets de les persones, es fa més necessari que mai canviar realitats, també educatives.

Ens correspon, com a MRPs intentar-ho colze amb colze amb qui està als diferents territoris i, també, amb qui tenim en cadascun d'ells: professorat, famílies, alumnat, ciutadania, moviments socials, ...

En aquesta segona fase del procés ja no es tracta de revisar els principis marcats, seran un punt de partida. Ara es tracta de "posar-nos en marxa". Ha estat una tasca apassionant que marcarà un inici i no pas un tancament.

Us convidem a llegir les conclusions extretes del IV Congrés Estatal de Renovació Pedagògica, realitzat els dies 21-23 de novembre a Lleida. Les podeu trobar penjades a la dreta d'aquest article.

I també al bloc de la Confederación: congresomrp.blogspot.com més
23/2/15
L'ESCOLA RURAL, UNA REALITAT NECESSÀRIA.
Joan Carles Galve Torres
Un mestre de la rural.


Fa divuit anys que treballo a l'escola rural i mai he deixat d'aprendre coses noves. Puc ben dir que, generalment, molt positives. Durant tot aquest període he compartit experiències amb quatre comunitats educatives diferents; però no per això, millors o pitjors; simplement diferents; el que, em permet comentar que l'escola rural (ER) i les Zones d'Ensenyament Rural (ZER) són una realitat complexa i rica que dóna dinamisme a tota una població i zona; i a més a més, juga un paper de cabdal importància com a equilibradora del territori.

Tots estarem d'acord que ensenyament i educació són els pilars mestres on cal construir i fonamentar una societat. Un poble sense escola és com un ramat sense pastor, sents com el futur s'esvaneix. La implementació d'un bon procés d'ensenyament – aprenentatge, basat en una bona educació, és necessari a qualsevol indret arreu del món. L'ER i les ZER són un bon exemple, si tenim en compte les possibilitats d'implicació de tots els membres de la seva comunitat educativa, la forta cohesió social entre aquests i l'alt dinamisme social. més
17/2/15
PORTES OBERTES A LES ESCOLES BRESSOL
Recull de 30 actuacions realitzades per escoles de 1r cicle d'Educació Infantil de Catalunya.

PINZELLADES D'ESCOLA BRESSOL

Des de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, àmbit de la FMRPC, ens fa il·lusió presentar-vos aquest doble recull de 15 experiències cadascun, realitzades en diferents escoles bressol del nostre país, són una mostra variada de les activitats que podem trobar i viure en el dia a dia de les llars d'infants a Catalunya.

Les podeu descarregar del lateral dret d'aquest article.

A l'hora de fer aquest petit recull d'experiències, ens han mogut diferents objectius.

- Per una banda, ens semblava interessant fer un recull real de les actuacions que, de forma habitual, tenen lloc a les llars d'infants del nostre país, sense pretendre ser una recerca específica, per donar a conèixer i mostrar les interessants activitats que s'hi realitzen.

- Per altra banda, també volíem arribar a la resta de companyes i companys de professió, ja que, a vegades, la implicació i dedicació a la feina que fem dins les aules dificulta el traspàs de moltes experiències realitzades, que podrien ser útils als altres professionals i així donar noves oportunitats i donar continuïtat al treball realitzat. més
9/2/15
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A SECUNDÀRIA? PER QUÈ?
Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."

Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més
30/1/15
LA CREATIVITAT, UNA FORMA D'EXPLICAR-SE EL MÓN
Gemma Riba i Marta Aumatell
Professores de les especialitats de Joc Plàstic, Expressió Plàstica i Tallers Artístics de l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot.
Revista Traç del GM de la Garrotxa


En Jan em diu emocionat que vol dibuixar la neu, està molt i molt content.
Li dono un foli, i dibuixa una línea forta i ben marcada amb un llapis, al fons a l'horitzó i damunt la línea hi dibuixa un nen.

- En Jan ve corrents al cap de poca estona i em diu amb una rialla -mira ja estic, sóc jo a la neu.
- Oh que bé Jan - li dic jo- ara només et falta fer-hi la neu.
- En Jan es queda immòbil al meu costat, mirant fixament el full, sense dir res, amb un posat seriós i potser una mica enfadat ...
- Jan què et passa?
- És que ja estic, repeteix amb una veu una mica imposada i seriosa.
- Fixo de nou la mirada en el full, realment TOT és blanc, només la línea i el personatge, ni una taca ...
- És veritat Jan, ja està acabat. Quin fred que fa en aquest paisatge tan nevat que has fet!!!
- L'abraço i simulem tots dos el fred - en Jan riu.

Aquesta és una de les moltes situacions que vivim sovint a l'Escola Municipal d'Expressió, la nostra feina no és altra que estar atents i acompanyar en aquests processos, respectant sempre les evolucions de cada infant, sent en la majoria de casos espectadors en aquests moments on la creativitat sorgeix d'una forma tan natural, tan directa i tan pura.

Oferir materials nous, recursos per experimentar, provar, gaudir, trobar solucions enginyoses, equivocar-se i tornar a començar… és la base d'un aprenentatge artístic de qualitat. més
14/12/14
SOBRE L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA
Maria Rosa Heras i Juncosa
Mestra d'infantil, jubilada
MRP del Baix Penedès


En els mitjans de comunicació hem llegit diferents opinions sobre la decisió dels finlandesos de suprimir de les escoles l'aprenentatge de la lletra manuscrita. I jo em pregunto; és una bona decisió? Segur que és una bona mesura deixar d'utilitzar la lletra lligada sobre el paper? Hem de posar als infants des de ben petits davant d'un ordinador a teclejar amb l'argument que és el que acabarà fent la resta de la seva vida? Què en penseu?

Ja sé que la societat ha canviat molt i que les noves tecnologies estan immerses en tots els àmbits de les nostres vides. Per contra l'escola ha canviat relativament poc, tot i que hi hagi ordinadors, pissarres digitals, calculadores, mòbils...les tècniques de l'aprenentatge de la llengua han canviat poc. En la majoria d'escoles s'han adoptat els postulats d'Anna Teberosky començant l'aprenentatge amb "lletra de pal" i en un moment donat, a P4 en concret, es comença a demanar als infants que facin lletra lligada. Segons diuen els experts, escriure a mà és un bon exercici que ens ajuda a estructurar el pensament, més enllà de ser una motricitat fina. més
1/7/14
CELEBREM 100 ANYS D'ESCOLES D'ESTIU, 100 ANYS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
100 anys d'impulsar i reivindicar la formació de mestres organitzada pels mateixos mestres i amb els mestres.

100 anys de renovació pedagògica compartida.

100 anys de compartir experiències, inquietuds, aprenentatges i sentiments.

100 anys de lluita per l'educació que volem per un país diferent.

100 anys posant la mirada en les necessitats del nostre alumnat.

100 anys de persones que han fet possible les escoles d'estiu.


Farà 100 anys que els Moviments de Renovació Pedagògica organitzem les escoles d'estiu per tot el territori català, i 100 anys que ens acompanyeu any rere any. Som conscients que sense el vostre suport res hagués estat possible. Així que us dediquem aquest espai.

Moltes gràcies per fer-ho possible!!!


Així va començar tot. La nostra història.

Hem dissenyat un seguit de roll-ups que narrin i il·lustrin què ha succeït aquests darrers 100 anys.

Etapa 1. Des dels Inicis fins al final de la República

Etapa 2. De la Dictadura a la Generalitat

Etapa 3. Les Escoles d'Estiu amb la Generalitat

Etapa 4. Reptes de futur

més
7/4/14
LLIBRE QUÈ VOL DIR SER MESTRE AVUI?
Qui ha de promoure el compromís ètic del professorat?

Després de recollir en el si dels MRP el "Compromís ètic del professorat" (2011) i dels 10 debats territorials "Què vol dir ser mestre avui?" que vam engegar amb la Fundació Bofill, i juntament amb el programa Mestres de TV3 (2012), hem publicat aquest petit recull de reflexions que ens ha aportat tot aquest camí.


Què vol dir ser mestre avui?

Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat està elaborat segons els valors que aporta el treball en xarxa. Tant a nivell de construcció compartida del coneixement com de la col·laboració institucional amb una missió comuna: l'aportació d'elements per a l'anàlisi, la reflexió i el debat sobre la realitat i els reptes de les mestres i els mestres avui.

La concreció d'aquesta publicació es correspon a la riquesa de les aportacions i els debat del cicle organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya tot just l'endemà de cadascun dels deu programes de la sèrie "Mestres" emesa per la Televisió Pública de Catalunya el primer trimestre de 2011, i que també va col·laborar en aquesta iniciativa. més
27/2/13
44 EXPERIÈNCIES 0-3
L'Àmbit de treball "Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya" de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha fet un recull d'experiències de 0 a 3 anys, per fer visible el treball i la tasca educativa que moltes Escoles Bressol estan desenvolupant en les escoles d'infantil del nostre país.

Hem decidit fer aquesta publicació perquè tenim la necessitat que social i políticament es canviï la mirada i es vegi el potencial educatiu de l'etapa infantil (del primer cicle en aquest cas) i les moltes aportacions que fa a l'educació en general. Hem de tenir en compte que l'escola bressol és la porta d'entrada dels infants i les seves famílies a l'escola, la primera acollida, les primeres comunicacions i el primer canal de col·laboració entre el professorat i familiars. En definitiva, els primers canals que esdevindran un pilar bàsic per a la coherència del procés educatiu i per a la convivència del futur.

Per aquest motiu, en aquest recull s'ha intentat mostrar el goig que produeix una bona tasca, plena de vivències, experiències, aprenentatges i moltes rialles. Una tasca pel gust d'educar bé, per la felicitat dels nostres infants i on la voluntat professional és fer una feina ben feta. Una tasca que deixa fluir l'experimentació i la curiositat dels més petits, de tot allò que els envolta i que constitueix una motivació fonamental d'aprenentatge. més
28/5/11
EL COMPROMÍS ÈTIC DEL PROFESSORAT
Exercir èticament la docència avui

Al llarg del curs 2010-11, a la FMRPC i als MRP's de tot el territori, ens va sorgir la necessitat de reflexionar i debatre sobre l'ètica del docent i el compromís que creiem que havia d'assumir, vers els diferents elements que intervenen en l'acte educatiu (amb la infancia i juventud, la seva educación, el seu entorn, el centre educatiu,…).

Entrats en la segona dècada del segle XXI l'educació, igual que la societat, està vivint uns moments d'evolució molt considerables. La complexitat de la situació actual ens porta a pensar que ens troben en un canvi de paradigma econòmic, social i educatiu. En aquest marc, ens cal una reflexió profunda, per part de tota la societat, sobre la finalitat i el sentit de l'educació i la formació al llarg de la vida de les ciutadanes i els ciutadans d'avui i del futur des d'una perspectiva ètica. És un debat que abasta les perspectives social, curricular, organitzativa i professional.

D'aquestes inquietuds, per la resposanbilitat que l'educació sempre ens ha generat, i gràcies a la reflexió, el pensament i la pràctica de moltes persones vàrem elaborar "El compromís ètic del professorat", amb l'únic objectiu de contribuir a la millora del nostre paper en l'educació.

"Només si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els altres seràs veritablement lliure"
Miquel Martí i Pol

Aquest document no pretèn ser un document tancat ni exclusiu, sinó una porta oberta a la reflexió, al debat, a la formació i a la conscienciació.

Així doncs, amb aquest projecte ens agradaria poder generar espais on el professorat puguem conversar i extreure conclusions sobre les qüestions ètiques que vivim en el dia a dia, amb la idea de crear marcs de referència que ens siguin útils en la nostra acció quotidiana. Potser seria una bona oportunitat per compartir amb el professorat de la vostra escola.

Per accedir al document, només cal que el descarreguis de la columna de la dreta, està editat en català i en castellà. més
19/10/10
MODELS DE DIRECCIÓ I LEGITIMITAT
Ricard Aymerich
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica


foto de BobMalcness

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d'un centre.
més
20/3/09
SERVEI PÚBLIC EDUCATIU I GOVERN DE CENTRE
El Seminari organitzat per la Federació de MRP de Catalunya al llarg de l'any 2009 tenia, entre altres objectius, el de plantejar la nostra resposta al nou paradigma educatiu que estem vivint a Catalunya i – en conjunt – als països de l'OCDE respecte del model de professional, de centre i de sistema educatiu que més bé poden encarar els nous reptes que tenim plantejats. El significat d'un servei públic educatiu, els requisits d'un bon govern dels centres que harmonitzi lideratge, participació i sentit comunitari, juntament amb les oportunitats del curriculum per competències, han centrat el contingut d'aquest seminari.

Aquest document recull la síntesi de les aportacions i propostes que van fer ponents i participants al llarg de les sessions de treball en dos dels temes tractats: el servei públic educatiu i el govern de centres. Això ha donat origen al treball posterior de la federació sobre aquestes temàtiques. Amb aquest document s'apunten les idees força del que ha de ser una visió ajustada a les necessitats del present en aquesta qüestió, renovadora en relació amb al que s'ha plantejat fins ara i estimulant pel que fa als reptes de futur que també plantegem. Amb els ulls dels Moviments de Renovació Pedagògica, clar.

Aquest pas no és cap punt d'arribada; és, més aviat, un nou punt de partida per continuar treballant uns temes que ens hem apuntat com a estratègics i que ompliran bona part de la nostra agenda de treball dels propers anys.
més
1/10/07
L'EDUCACIÓ PÚBLICA: MÉS EQUITAT, MÉS QUALITAT
L'equitat en educació

Llibre sorgit de la Jornada del Marc Unitari de la Comunitat Educativa

Factors de desigualtat en l'educació i com vetllem per una educació cooperativa i de coresponsabilitat, amb propostes per l'equitat com un dret bàsic de la ciutadania present i futura.

Davant la preocupació compartida per tota la Comunitat Educativa de Catalunya per l'agreujant risc de fractura social que podia comportar la consolidació d'una doble xarxa de centres diferenciats per l'estatus econòmic, cultural o social de l'alumnat i les seves famílies, va sorgir la necessitat de realitzar un debat al voltant de l'educació pública, laica i de qualitat.

Per una "ciutadania més preparada per al progrés social i econòmic del país i a la vegada més compromesa i solidària amb l'equitat i la justícia social arreu del món"

També amb l'objectiu que aquestes aportacions donessin resposta als reptes actuals i futurs, i ajudessin a millorar el nostre sistema educatiu al servei d'una "ciutadania més preparada per al progrés social i econòmic del país i a la vegada més compromesa i solidària amb l'equitat i la justícia social arreu del món".

El recull que avui fem visible, és un recull del que per nosaltres és irrenunciable: l'equitat per una qualitat educativa, com una de les contribucions més importants que pot fer l'educació, al benestar i al futur col·lectiu de la nostra gent, dels i les nostres ciutadanes presents i futures.

Et recomanem descarregar-te el llibre en versió pdf, situat a la dreta d'aquesta entrada. més
15/1/05
UN COMPROMÍS PER L'EDUCACIÓ DE CATALUNYA
Proposta de línies prioritàries d'intervenció per al canvi educatiu.

Necessitem impulsar canvis per millorar el nostre sistema educatiu perquè realment doni resposta a les demandes de la nova societat del coneixement i el nou marc polític. Volem situar l'educació com un dels aspectes clau de la societat del futur i això ens va portar a elaborar aquest document, i amb la col·laboració de tota la comunitat educativa (MUCE).

L'educació de la ciutadania és clau en la societat actual

El document que us proposem a continuació és un recull de les prioritats que cal abordar i alhora una proposta de mecanismes de participació com a garantía perquè els canvis que s'impulsin es duguin a terme amb el màxim de consens. més
20/5/99
X JORNADES D'ESCOLA RURAL
La següent documentació està emmarcada en una sèrie de publicacions anomenades "Temes de Renovació Pedagògica". Revista dels Moviments de Renovació Pedagògica.

En aquest monogràfic, es parla de les X Jornades d'Escola Rural, on es va realitzar un balanç dels 10 anys dels debats pedagògics al voltant de l'escola rural. més
1/6/96
CONCLUSIONS DEL I CONGRÉS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
L'any 1996, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, va publicar les "Conclusions del Primer Congrés", fruit del debat, dins del territori català sobre el sentit de l'educació de Catalunya.

El Primer Congrés de Renovació Pedagògica seguint la tradició de la societat catalana que, al llarg d'aquest segle, es va anar autoconvocant per definir els problemes de l'educació i les seves perspectives de futur, durant tres anys, va anar analitzant l'educació des d'una perspectiva de renovació i qualitat i va recollir els punts de vista dels diversos sectors de la comunitat educativa.

Pots descarregar-te el document en pdf de la franja dreta d'aquesta entrada. més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
avís legal, privacitat i cookies
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.