renovació
12/7/17
COMPARTIR CONEIXEMENTS ÉS ENRIQUIR-SE
Publicat al bloc Transformar l'educació del diari de l'educació el 11.07.2017, Mònica Bergós

EdCamp Mataró dins l'Escola d'Estiu 2017


Prop de 300 docents participen a l'Edcamp de Mataró en el context de l'Escola d'Estiu del Moviment Educatiu del Maresme


"Aquest espai és per compartir aprenentatges. No és una conferència tradicional. No hi ha un conferenciant que parla i el públic que només escolta. Aquí tots diuen la seva. Tots són experts en alguna cosa". Raquel González és la coordinadora de l'Edcamp de Mataró que es va celebrar ahir a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró en el context de l'Escola d'Estiu del Moviment Educatiu del Maresme.

La trobada va reunir 288 persones, una xifra que va superar les previsions dels organitzadors que van haver d'ampliar els espais de treball previstos. Entre els assistents, hi havia mestres que participaven a l'Escola d'Estiu i d'altres que van venir expressament a l'Edcamp. "Molta gent vol tafanejar i veure en què consisteix, perquè encara no ho saben. Només n'han sentit parlar". més
14/6/17
QUÈ ENS APORTEN ELS MRP?
Enregistrament realitzat en motiu de les Jornades de MRP 2017 dels dies 10 i 11 de març a Figueres sota el títol:

EDUACCIÓ

La transformació educativa a debat.

"Els moviments de renovació pedagògica avui"

Us convidem a veure què en pensem des del MRP que podem aportar avui en dia a la societat i la comunitat educativa.

Ja coneixes el teu Moviment de Renovació Pedagògica (MRP)? Entra aquí i els descobriràs. més
29/6/16
2A PART XII JORNADES 0-12
El proper divendres 1 de juliol es dura a terme la 2a part de les XII Jornades 0-12, sota el lema:

ÉS POSSIBLE FER UNA ESCOLA I UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DIFERENT. T'HI
APUNTES?


Lloc: Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau, Barcelona
Horari: de 9.30 a 14h


A les anteriors jornades, per meses, vam determinar els punts claus que definien els principis, les praxis i les condicions que ha de tenir una escola del s. XXI. En definitiva, dibuixàvem el compromís que tenim plegats per tirar endavant l'escola que imaginem, desitgem i realitzem dia a dia.

En aquesta segona part, ja no per meses especialitzades en diferents aspectes, però sí per grups de treball, analitzarem cadascun dels punts aportats a l'anterior jornada i afegirem les praxis que ens duen a crear xarxa i a consolidar allò que fem com a coordinadora d'escoles 0-12.

Per acabar, tindrem un moment per dibuixar els principis que ens defineixen com a escoles de la xarxa del 0-12, tot havent compartit anteriorment les praxis realitzades als centres.

Serà una dinàmica participativa, on tothom podrà aportar.

Teniu la fitxa de praxis per omplir abans de la jornada en el següent enllaç o bé clicant al document que es troba al lateral d'aquest post.

Ens retrobem aviat!!!
més
17/5/16
IL·LUSIÓ COMPARTIDA AMB LA RESTA DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.
Junta directiva
MRP Alt Empordà


El juliol del 2015, el Congrés L'Escola Parla va aplegar un bon nombre de professionals del món de l'educació disposats a millorar la qualitat de l'ensenyament i esmerçar un temps per dialogar i posar en comú aspectes pedagògics que convidaven a la reflexió. Aquesta trobada va suposar un punt d'inflexió i d'intercanvi entre allò que ens agrada fer i allò que volem continuar fent. En el si d'aquest congrés ja va quedar ben palès la voluntat de tirar endavant un moviment que donés continuïtat a l'esperit que s'hi havia aplegat.

És en aquest sentit i amb l'ànim renovat que reneix el Moviment de Renovació Pedagògica de la nostra comarca.

El Moviment arriba amb les ganes de fer reviure el que els membres de l'Associació de Mestres des del 1979 fins al 1994 van fer en l'antic Moviment. més
2/3/16
MRP DE GIRONA
MRP de Girona

Estem orgullosos de la nova creació i neixement de nous MRPs. Entre ells, s'ha refundat el MRP de Girona, que un cop consolidat en uns anys de feina, construida amb els fonaments de la renovació pedagògica, creant i teixint una xarxa ferma i entusiasta al territori.

Vídeo creat en motiu del XXVIII Encuentro Estatal de MRPs per donar a conèixer els nous MRPs que sorgeixen exitosament. més
28/2/16
30 ANYS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
Teresa Cases
AM Alexandre Galí
Federació de MRP de Catalunya


Aquest 28 de febrer hem fet trenta anys!

La Federació ja té una edat que impressiona. Veníem de molt lluny, de molta Renovació Pedagògica, de moltes Escoles d'Estiu, de moltes lluites per millorar l'educació del nostre país, però ara fa 30 anys, els diversos Moviments de Renovació Pedagògica del territori català vam constituir-nos en Federació: per donar-nos suport uns als altres, per tenir una representació comuna, per facilitar la cooperació... i per fer créixer la Renovació Pedagògica.

Són 30 anys buscant la manera de ser útils als mestres i les mestres que es preocupen per millorar la seva manera d'educar, posant-la sempre al servei dels infants i joves.

Després de 30 anys, continuem amb les mateixes il·lusions. Continua havent-hi tants i tants docents que, als diversos nivells i àmbits educatius, volen innovar constantment per a què la seva feina sigui el millor possible en l'horitzó de fer un demà millor. Continuarem al seu servei, esperem que molts anys més.
més
15/1/16
KEN ROBINSON: LES ESCOLES MATEN LA CREATIVITAT
Sir Ken Robinson, expert en matèria educativa, ens mostra d'una forma humorística, com cadascú, cada infant, té un do, un talent, que les escoles/instituts acaben disminuint si no en són conscients d'aquest fet.

Mostra a més, com l'educació es basa en l'incertesa, una incertesa basada en el futur, incert hores d'ara, però que inclou a unes nenes i uns nens a un sistema educatiu que hauria de prioritzar o si més no igualar la creativitat a l'alfabetització, com diu ell, o les matemàtiques.

El que Robinson critica es el sistema educatiu utilitarista, aquí el punt està en el fet de que si no usem la creativitat produeix que no es potenciïn totes les nostres habilitats, siguin acadèmiques o no. Per tant, opina que és necessari repensar el sistema amb fòrmules curriculars que no confrontin el desenvolupament del coneixement amb el de la creativitat.

Vídeo del congrés TED 2006.
més
3/9/15
NO S'ENSENYA ALS INFANTS QUE APRENDRE APORTA PLAER I SATISFACCIÓ
Entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu, feta en el marc de la 50a Escola d'Estiu de Rosa Sensat; conferència inaugural de totes les Escoles d'Estiu dels MRP de Catalunya.

Podeu consultar l'entrevista original publicada al Diari de l'Educació, aquí.

Philippe Meirieu (Alès, França, 1949) és sobretot una eminència, un dels referents de l'educació més influents de l'actualitat. Ha dedicat tota la vida a l'ensenyament i l'estudi de la pedagogia, des que el 1985 va començar a exercir com a professor a la Universitat Lumière Lyon 2 fins a ser nomenat assessor educatiu del govern de François Mitterrand, passant per la direcció del prestigiós Institut Nacional d'Investigació Pedagògica. El seu pas pel 50è aniversari de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat ens permet abordar el que ell identifica com una crisi educativa i els mecanismes necessaris per replantejar el model actual des dels valors democràtics.

La crisi educativa pot ser considerada com una oportunitat per a què tothom participi en la creació d'un nou model educatiu.

Estem en un moment de crisi educativa?

Sí, ens trobem davant d'una crisi, que està unida d'alguna manera als grans models i sistemes que es van imposar a les societats occidentals en el passat. En aquests models, a través de la tirania o de la teocràcia s'imposava què havien d'aprendre els nens durant els seus períodes escolars. Per exemple, als anys 50 a la Unió Soviètica no vivien crisis educatives perquè el partit únic que governava en aquell moment era el que decidia què s'havia d'estudiar. No hi havia cap tipus de debat. En canvi ara, en democràcia, el bé comú s'ha de construir. Tothom ha de tenir dret a decidir i a participar en el plantejament educatiu. D'aquesta manera, la crisi educativa pot ser considerada una oportunitat, un avantatge. més
16/7/15
REPENSEM L'EDUCACIÓ
Article via el Diari de l'Educació

Entrevista a Eduard Vallory, president d'Unescocat, sobre l'informe 'Repensem l'educació', que posa les bases d'un aprenentatge significatiu i que contempli aspectes ètics i emocionals: "La pregunta sobre quin ciutadà volem l'hem d'abordar com a país"

Ni més ni menys que repensar l'educació. Aquest és l'ambiciós objectiu de Rethinking Education, l'informe elaborat per la UNESCO que es presenta aquest dimarts a Barcelona, en el marc de la campanya Edupost2015, una iniciativa impulsada pel Unescocat i la Fundació Jaume Bofill amb l'objectiu d'aprofundir en la qualitat i l'equitat de l'educació a Catalunya. En aquesta entrevista, Eduard Vallory, president d'Unescocat, destaca les particularitats d'un informe que posa les bases d'una educació que ja no fixa la seva mirada en els resultats, sinó en un aprenentatge que incorpori també aspectes emocionals i ètics. El gran repte, segons Vallory, és fer el pas defintiu, més enllà del discurs fàcil, cap a una educació realment competencial, que doni eines als joves per viure en societats cada cop més complexes.

L'informe Delors, l'any 1996, va identificar els pilars de l'educació com el saber, el fer, el ser i el viure junts. A hores d'ara a l'escola amb prou feines s'aprèn a saber. De la resta no en tenim notícia. Per què?

Fa quasi 30 anys que a tot el món es planteja de forma majoritària un enfocament competencial i significatiu de l'educació, en el qual els coneixements són instruments per possibilitar les competències. Però hi ha un desfassament entre discurs i pràctica, perquè de competencial ho són PISA i la LOGSE o la LEC, però seguim pensant en les matèries tradicionals. Parlem del rol dels mestres com a facilitadors però seguim amb el model aplicador. Parlem de currículum competencial però seguim pensant en els llibres de text. El gran repte és trencar aquest desfassament. Necessitem un sistema d'organització de l'aprenentatge diferent. més
4/5/15
TROBADA SOCIAL DE DEBAT "PER UNA NOVA LLEI EDUCATIVA"
Foto de Jef Aerosol

La trobada social de debat per una nova Llei Educativa , desenvolupada els dies 17 i 18 d'abril de 2015, va congregar a Madrid a més de 100 persones, que representaven Moviments Socials, Sindicats d'Estudiants, Associacions de Mares i Pares, organitzacions sindicals i Partits Polítics. Es van incorporar més col·lectius a aquest debat en un procés obert als que participen dels principis d'igualtat, participació democràtica, laïcitat, coeducació, sostenibilitat, cooperació i altres valors democràtics de l'educació.

L'objectiu ha estat debatre el document (idees força), elaborat amb la participació de totes les organitzacions, que ha de ser la base per a una nova Llei Educativa garantia del dret a una educació en igualtat per a tots les i els alumnes i que aposti per l'escola pública. No es tracta d'una Llei més de tantes que s'han tingut, sinó gestada en un procés de debat que, per primera vegada, tracta d'iniciar-se i consensuar des de la base, amb la participació de diversos col·lectius educatius, moviments socials, sindicats i partits polítics.

Desitgem de forma immediata la derogació de normes i lleis que recolzen les polítiques de retallades i de segregació de l'alumnat, i crear un projecte de política educativa estable, que faci front a la iniquitat social i a la greu crisi social, econòmica i ambiental a la qual es dirigeix la nostra cultura.

El document consensuat i obert a estarà disponible a finals de maig, i es difondrà entre els col·lectius i organitzacions que participen en aquest projecte i en una pàgina web oberta a la ciutadania en general. S'obrirà un procés d'anàlisi, discussió i presa de decisions, que impliquin al màxim de persones, organitzacions i col·lectius, amb voluntat de transformació i millora de l'actual estat de l'educació.

Per a més informació podeu accedir a través del següent enllaç.
més
28/3/15
SÓN ELS JESUÏTES PROMOTORS DEL CANVI A L'ESCOLA?
Josep Miquel Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma


El programa d'acció educativa "Horitzó 2020" presentat pel jesuïtes ha tingut un impacte mediàtic força important.
Potser, el més significatiu de tot és el que anomenen "innovació disruptiva", la voluntat de posar en pràctica canvis que trenquen amb paradigmes i idearis educatius antics. Ja fa temps que l'observació del que està passant a les aules, l'experiència docent i la reflexió teòrica de la pedagogia i les ciències de l'aprenentatge apunten a la necessitat de fer canvis estructurals al sistema. Mentre les administracions es dediquen a implementar polítiques per quedar bé en les informes de la OCDE, a les aules en general es viu una certa desorientació, i molts mestres cerquen solucions individuals a un problema que és estructural i col·lectiu.
Tot apunta a considerar la professionalitat dels docents com un dels elements centrals de la qualitat educativa, però aquesta màxima, que és certa, no va acompanyada dels canvis que precisa el propi sistema per modificar les pràctiques docents.

Simplement a tall d'exemple, la consellera Rigau, quan presenta els nous currículums, fa publicitat de la quantitat d'hores obligatòries per les matèries: més matemàtiques, més anglès... Quan el que està en qüestió avui, com molt bé plantegen els jesuïtes, és més transversalitat dels aprenentatges, poder disposar d'espais oberts, flexibilitzar els horaris... Mentre nosaltres continuem polemitzant sobre jornada continuada, el que està en qüestió és la funció i el funcionament de les nostres escoles i el seu arrelament en xarxes d'aprenentatge més amplies. més
17/3/15
EL MODEL ESGOTAT DE SECUNDÀRIA EN L'ESCOLA CONSERVADORA PÚBLICA I L'HORITZÓ DELS JESUÏTES
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més
27/2/15
IV CONGRESO ESTATAL: EXTRAIENT CONCLUSIONS
Aquest ja és un congrés amb història. Ja hem viscut la primera part en la qual hem rellançat la renovació educativa, pedagògica. Ja ens hem vist, cares noves i cares de sempre, per reprendre l'esperança i tornar a sentir la necessitat de canviar l'EDUCACIÓ per tal que contribueixi a un món més just, més viu, més proper, més humà.

Ens hem conegut i ens hem reconegut com parts d'una xarxa que hem re-emplaçat a construir, basada en el desig de veure's, gaudir trobant-nos, de discutir, de fer propostes de transformació i de portar-les endavant, sempre endavant.

Abans de trobar-nos en la primera part de Segovia, dèiem que ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.

Aquesta és la finalitat del "Congreso de los MRPs". No volem que sigui un procés tancat, sinó participatiu i que s'apropi al pensament i la visió de la realitat dels que proposen una educació realment renovadora.

Allà a Segovia, vam seleccionar les claus, els eixos i ara a Lleida les hem concretat. Està bé sentir-se de nou MOVIMENT DE RENOVACIÓ, però ara cal que portar el propòsit a la pràctica. Està bé escollir quines han de ser les línies força que han de marcar les nostres propostes. És el moment de concretar al voltant de quins eixos d'actuació real les posarem en marxa, comprometre'ns amb elles a la pràctica, en portar a terme aquests canvis reals. Aquest és el propòsit d'aquesta segona fase, d'aquesta segona trobada.

La frase que ha marcat aquesta segona trobada ha estat:

En aquest moment d'incertesa, de grans esgarrapades en els drets de les persones, es fa més necessari que mai canviar realitats, també educatives.

Ens correspon, com a MRPs intentar-ho colze amb colze amb qui està als diferents territoris i, també, amb qui tenim en cadascun d'ells: professorat, famílies, alumnat, ciutadania, moviments socials, ...

En aquesta segona fase del procés ja no es tracta de revisar els principis marcats, seran un punt de partida. Ara es tracta de "posar-nos en marxa". Ha estat una tasca apassionant que marcarà un inici i no pas un tancament.

Us convidem a llegir les conclusions extretes del IV Congrés Estatal de Renovació Pedagògica, realitzat els dies 21-23 de novembre a Lleida. Les podeu trobar penjades a la dreta d'aquest article.

I també al bloc de la Confederación: congresomrp.blogspot.com més
17/2/15
PORTES OBERTES A LES ESCOLES BRESSOL
Recull de 30 actuacions realitzades per escoles de 1r cicle d'Educació Infantil de Catalunya.

PINZELLADES D'ESCOLA BRESSOL

Des de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, àmbit de la FMRPC, ens fa il·lusió presentar-vos aquest doble recull de 15 experiències cadascun, realitzades en diferents escoles bressol del nostre país, són una mostra variada de les activitats que podem trobar i viure en el dia a dia de les llars d'infants a Catalunya.

Les podeu descarregar del lateral dret d'aquest article.

A l'hora de fer aquest petit recull d'experiències, ens han mogut diferents objectius.

- Per una banda, ens semblava interessant fer un recull real de les actuacions que, de forma habitual, tenen lloc a les llars d'infants del nostre país, sense pretendre ser una recerca específica, per donar a conèixer i mostrar les interessants activitats que s'hi realitzen.

- Per altra banda, també volíem arribar a la resta de companyes i companys de professió, ja que, a vegades, la implicació i dedicació a la feina que fem dins les aules dificulta el traspàs de moltes experiències realitzades, que podrien ser útils als altres professionals i així donar noves oportunitats i donar continuïtat al treball realitzat. més
9/2/15
TREBALL GLOBALITZAT PER CENTRES D'INTERÈS (TGCI) A SECUNDÀRIA
Com es poden plantejar els TGCI?

L'Institut Quatre Cantons ens mostra com a la Secundària es poden afavorir dinàmiques globalitzades per centres d'interès.

D'aquesta manera, afavoreixen l'autonomia, la planificació, l'organització i el control sobre el propi aprenentatge per part de l'alumnat.

S'integren continguts de diverses matèries per estudiar un tema des de diferents perspectives.

El TGCI té un enfocament altament competencial: els continguts de llengua i matemàtiques són tractats de manera integrada i contextualitzada.

En el TGCI es fan agrupaments heterogenis: el professorat barreja l'alumnat, però també es poden fer agrupaments segons el tema triat. Es donen opcions a l'alumnat.

Es busquen col·laboracions amb institucions externes que proposen petites tasques o reptes.

El paper del professorat

En el TGCI el professorat es centra en assessorar, donar suport i orientar l'alumnat, tot fent-lo partícep del seu propi aprenentatge. També és l'encarregat de gestionar i formar els grups heterogenis.

Es diversifiquen els suports per aconseguir un aprenentatge personalitzat.

Es pretén incidir sobre els aprenentatges conceptuals des dels vessants cognitius superiors: analitzar, valorar i crear.

Us animem a visualitzar el vídeo on ens ho mostren gràficament.
més
9/2/15
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A SECUNDÀRIA? PER QUÈ?
Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."

Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat
NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.