La clau d'aquest tema és el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre educatiu. El que podríem anomenar LA GOVERNANÇA del centre educatiu recolzada en la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció.
No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … més
No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … més