servei públic educatiu
t |

TEMPS EDUCATIU: EDUCACIÓ A TEMPS COMPLET

Temps educatiu: educació a temps complet · FMRPC
La Fapac i la FMRPC us presentem la xerrada/debat sobre:

Jornada escolar - educació a temps complet - el temps educatiu a debat.

El proper dimarts 6 de juny de 2017.

On? A l'Escola Ciutat Jardí (C/de'n Carmel Fenech s/n) de Lleida.
Hora: 17.30h

Conversarem sobre els pros i contres de la Jornada Compactada, parlarem les diferents entitats que configurem el projecte d'Educació a Temps Complet en un vídeo i exposarem el model d'Educació a Temps Complet per tal de construir-ne plegats un argumentari que ens ajudi a entendre l'educació que anhelem i que s'adequa al nostre temps.

Us hi esperem!!!

m |

MOLTA INNOVACIÓ, POCA INVERSIÓ

Molta innovació, poca inversió · FMRPC
Pilar Gargallo Otero
Federació de MRPs de Catalunya

Opinió, publicada el 05/10/16 a El Periódico


Quan parlem d'agendes, d'horitzons i de salts qualitatius del nostre sistema educatiu, cal que tinguem en compte diferents factors: variables socials, pedagògiques i polítiques principalment.

Si ens centrem en les variables socials, incrementem la mirada en els sectors més desafavorits, perquè, estarem d'acord, que els recursos han de ser per a tothom, per garantir la igualtat d'oportunitats, la no segregació i la qualitat del nostre sistema educatiu.

L'Anuari dels Reptes de l'Educació a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, es centra principalment en les necessitats i reptes de l'educació del futur. Tornem a parlar dels conceptes de personalització de l'aprenentatge, de l'equitat dins del sistema, de la necessària innovació, sobre la qual hi portem apostant tants anys com a Moviments de Renovació Pedagògica i, és llavors quan se'ns obren els ulls, veiem clar de nou els horitzons que ens plantegem, així com també la necessitat política de caminar vers una aposta educativa de país. La transformació educativa comença a tenir uns tempos clars i ben definits.
més
d |

DEL CURRÍCULUM EN FILA A LA XARXA, DE LA LÍNIA AL POLITOPO

DEL CURRÍCULUM EN FILA A LA XARXA, DE LA LÍNIA AL POLITOPO · FMRPC
Pere Alzina
Opinió al Diari de l'Educació

Com pensem realment? Volem realment una escola oberta al món i que el món entri a les aules? Ventileu les aules, que hi entri el sol i el vent deien els higienistes de principis de segle XX. Ara toca rompre murs, construir escoles polièdriques.


Aprenem en xarxa, moltes vegades de forma caòtica, altres, força concentrats; algunes vegades de forma sistemàtica, altres, de forma totalment desordenada… Però el nostre cervell, aprèn a construir, agrupar, enxarxar tridimensionalment…

Hi ha persones que pensen que tot això del que ara parlem és nou, que és producte de quatre visionaris que s'han il·luminat. Aneu ben equivocats; hi ha milers de recerques científiques publicades en les més prestigioses revistes educatives del món que avalen el que estem defensant: no existeix el currículum en fila o línia, el coneixement humà és tan inabastable que està format per milions de xarxes tridimensionals de coneixements que van relacionant-se entre elles i dissipen les línies entre les clàssiques disciplines científiques: avui ens movem en xarxes caòtiques de coneixement, que quan més descobrim més portes i més dubtes se'ns obren en una carrera motivant i emotiva per entendre tot el que ens els envolta. Fins i tot podríem pensar en xarxes de més dimensions. més
n |

NO S'ENSENYA ALS INFANTS QUE APRENDRE APORTA PLAER I SATISFACCIÓ

No s'ensenya als infants que aprendre aporta plaer i satisfacció · FMRPC
Entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu, feta en el marc de la 50a Escola d'Estiu de Rosa Sensat; conferència inaugural de totes les Escoles d'Estiu dels MRP de Catalunya.

Podeu consultar l'entrevista original publicada al Diari de l'Educació, aquí.

Philippe Meirieu (Alès, França, 1949) és sobretot una eminència, un dels referents de l'educació més influents de l'actualitat. Ha dedicat tota la vida a l'ensenyament i l'estudi de la pedagogia, des que el 1985 va començar a exercir com a professor a la Universitat Lumière Lyon 2 fins a ser nomenat assessor educatiu del govern de François Mitterrand, passant per la direcció del prestigiós Institut Nacional d'Investigació Pedagògica. El seu pas pel 50è aniversari de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat ens permet abordar el que ell identifica com una crisi educativa i els mecanismes necessaris per replantejar el model actual des dels valors democràtics.

La crisi educativa pot ser considerada com una oportunitat per a què tothom participi en la creació d'un nou model educatiu.

Estem en un moment de crisi educativa?

Sí, ens trobem davant d'una crisi, que està unida d'alguna manera als grans models i sistemes que es van imposar a les societats occidentals en el passat. En aquests models, a través de la tirania o de la teocràcia s'imposava què havien d'aprendre els nens durant els seus períodes escolars. Per exemple, als anys 50 a la Unió Soviètica no vivien crisis educatives perquè el partit únic que governava en aquell moment era el que decidia què s'havia d'estudiar. No hi havia cap tipus de debat. En canvi ara, en democràcia, el bé comú s'ha de construir. Tothom ha de tenir dret a decidir i a participar en el plantejament educatiu. D'aquesta manera, la crisi educativa pot ser considerada una oportunitat, un avantatge. més
t |
Trobada social de debat "Per una nova llei educativa" · FMRPC

TROBADA SOCIAL DE DEBAT "PER UNA NOVA LLEI EDUCATIVA"

Foto de Jef Aerosol

La trobada social de debat per una nova Llei Educativa , desenvolupada els dies 17 i 18 d'abril de 2015, va congregar a Madrid a més de 100 persones, que representaven Moviments Socials, Sindicats d'Estudiants, Associacions de Mares i Pares, organitzacions sindicals i Partits Polítics. Es van incorporar més col·lectius a aquest debat en un procés obert als que participen dels principis d'igualtat, participació democràtica, laïcitat, coeducació, sostenibilitat, cooperació i altres valors democràtics de l'educació.

L'objectiu ha estat debatre el document (idees força), elaborat amb la participació de totes les organitzacions, que ha de ser la base per a una nova Llei Educativa garantia del dret a una educació en igualtat per a tots les i els alumnes i que aposti per l'escola pública. No es tracta d'una Llei més de tantes que s'han tingut, sinó gestada en un procés de debat que, per primera vegada, tracta d'iniciar-se i consensuar des de la base, amb la participació de diversos col·lectius educatius, moviments socials, sindicats i partits polítics.

Desitgem de forma immediata la derogació de normes i lleis que recolzen les polítiques de retallades i de segregació de l'alumnat, i crear un projecte de política educativa estable, que faci front a la iniquitat social i a la greu crisi social, econòmica i ambiental a la qual es dirigeix la nostra cultura.

El document consensuat i obert a estarà disponible a finals de maig, i es difondrà entre els col·lectius i organitzacions que participen en aquest projecte i en una pàgina web oberta a la ciutadania en general. S'obrirà un procés d'anàlisi, discussió i presa de decisions, que impliquin al màxim de persones, organitzacions i col·lectius, amb voluntat de transformació i millora de l'actual estat de l'educació.

Per a més informació podeu accedir a través del següent enllaç.


s |

SÓN ELS JESUÏTES PROMOTORS DEL CANVI A L'ESCOLA?

Són els jesuïtes promotors del canvi a l'escola? · FMRPC
Josep Miquel Lacasta
Casal del Mestre de Santa Coloma


El programa d'acció educativa "Horitzó 2020" presentat pel jesuïtes ha tingut un impacte mediàtic força important.
Potser, el més significatiu de tot és el que anomenen "innovació disruptiva", la voluntat de posar en pràctica canvis que trenquen amb paradigmes i idearis educatius antics. Ja fa temps que l'observació del que està passant a les aules, l'experiència docent i la reflexió teòrica de la pedagogia i les ciències de l'aprenentatge apunten a la necessitat de fer canvis estructurals al sistema. Mentre les administracions es dediquen a implementar polítiques per quedar bé en les informes de la OCDE, a les aules en general es viu una certa desorientació, i molts mestres cerquen solucions individuals a un problema que és estructural i col·lectiu.
Tot apunta a considerar la professionalitat dels docents com un dels elements centrals de la qualitat educativa, però aquesta màxima, que és certa, no va acompanyada dels canvis que precisa el propi sistema per modificar les pràctiques docents.

Simplement a tall d'exemple, la consellera Rigau, quan presenta els nous currículums, fa publicitat de la quantitat d'hores obligatòries per les matèries: més matemàtiques, més anglès... Quan el que està en qüestió avui, com molt bé plantegen els jesuïtes, és més transversalitat dels aprenentatges, poder disposar d'espais oberts, flexibilitzar els horaris... Mentre nosaltres continuem polemitzant sobre jornada continuada, el que està en qüestió és la funció i el funcionament de les nostres escoles i el seu arrelament en xarxes d'aprenentatge més amplies. més
e |

EL MODEL ESGOTAT DE SECUNDÀRIA EN L'ESCOLA CONSERVADORA PÚBLICA I L'HORITZÓ DELS JESUÏTES

El model esgotat de secundària en l'escola conservadora pública i l'horitzó dels jesuïtes · FMRPC
Publicació extreta del Diari de l'Educació, escrita per en Xavier Martínez-Celorrio

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d'esquivar el control restrictiu del Departament d'Ensenyament.

El model productiu capitalista d'avui està molt unit al model de consum i força tots els agents productius a inventar nous productes i crear noves demandes de forma més ràpida que els competidors. Gegants com General Motors o Nokia han caigut dels seus pedestals imperials, víctimes d'una continua destrucció creadora ja advertida per Karl Marx o per Schumpeter. La innovació és la clau de la competitivitat en un món global de contextos volàtils plens d'incertesa on regna el curt termini i l'impacte emotiu i audiovisual. Així és l'economia global del coneixement on viuen el 90% dels científics que hi hagut al llarg de la història de la humanitat i que fan duplicar l'estoc de coneixements cada deu anys en una espiral d'innovació intensiva.

Contra el temps accelerat del món, exterior que funciona en base a la innovació i la creativitat continuades, només hi ha dues grans institucions que es mantenen fermes en conservar els valors i referents de l'eternitat: les esglésies (en el terreny de l'eternitat sagrada) i les escoles (en el terreny de l'eternitat burocràtica). Ens interessa aquí qüestionar la rigidesa conservadora del format que coneixem com a escola i que sobreviu indemne als canvis externs que han fet canviar tot el model de societat i de cultura en les darreres dècades.

Si un Erasme o un Ramón Llull ressuscitessin no entendrien el món d'avui però trobarien un càlid refugi en qualsevol aula universitària o de la secundària que continuen funcionant sota els mateixos principis magistrals que a la seva època. ¿Per què el format escola continua sota un model de fàbrica monàstica amb currículums impossibles d'acomplir, professorat esgotat i alumnat desmotivat? Paradoxalment, això succeeix en plena societat del coneixement que ens ha multiplicat les opcions per canviar el format escola. Gran interrogant que s'ha de posar sobre la taula. més
u |

UN NOU CURRÍCULUM PER A UN NOU PAÍS

Un nou currículum per a un nou país · FMRPC
Federació de Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya
28 de febrer de 2015


El Govern, a través del Departament d'Ensenyament està fent el desplegament d'acord a les competències que la LOE, amb les corresponents modificacions que estableix la LOMCE i d'acord amb el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

El nostre país, en particular, però en el món en general vivim moments de canvis i incerteses polítiques i socials. Ens trobem davant un canvi de paradigma en el món del coneixement que està afectant a les nostres vides, a la nostra feina i a la mateixa lògica del coneixement. Hem passat d'una lògica lineal del coneixement a una concepció en xarxa. Aquest motiu ens pot portar a reflexionar al voltant dels canvis que això suposa per a l'aprenentatge i quines competències i sabers són rellevants avui i per al futur que ja és realitat. "Son temps líquids i l' educació requereix nous models per construir una identitat digital com subjectes amb capacitat de sobreviure i surfejar en aquestes aigües turbulentes. Zygmunt Bauman."

Ens preguntem al voltant del paper que ha de tenir el currículum en el sistema educatiu que volem per una Catalunya immersa en aquestes noves perspectives i en aquest nou escenari. D'entrada veiem que les bases educatives que prescriu la LOMCE van en el sentit clarament oposat al que nosaltres intentarem justificar i que pensem que demana aquest nou escenari. més
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat
NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.