model de governança
p |

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA DIRECCIÓ AL CENTRES EDUCATIUS

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA DIRECCIÓ AL CENTRES EDUCATIUS · FMRPC
La clau d'aquest tema és el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre educatiu. El que podríem anomenar LA GOVERNANÇA del centre educatiu recolzada en la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … més
m |
MODELS DE DIRECCIÓ I LEGITIMITAT · FMRPC

MODELS DE DIRECCIÓ I LEGITIMITAT

Ricard Aymerich
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica


foto de BobMalcness

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d'un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s'afegeix la coincidència d'una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l'escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l'escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d'aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l'administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s'hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l'establiment d'una categoria superior anomenada "direcció professional docent" i la consideració d'autoritat pública, la consolidació d'uns complements retributius en funció dels anys que s'ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d'arribar a la direcció d'un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d'un centre.
més
s |
Servei públic educatiu i govern de centre · FMRPC

SERVEI PÚBLIC EDUCATIU I GOVERN DE CENTRE

El Seminari organitzat per la Federació de MRP de Catalunya al llarg de l'any 2009 tenia, entre altres objectius, el de plantejar la nostra resposta al nou paradigma educatiu que estem vivint a Catalunya i – en conjunt – als països de l'OCDE respecte del model de professional, de centre i de sistema educatiu que més bé poden encarar els nous reptes que tenim plantejats. El significat d'un servei públic educatiu, els requisits d'un bon govern dels centres que harmonitzi lideratge, participació i sentit comunitari, juntament amb les oportunitats del curriculum per competències, han centrat el contingut d'aquest seminari.

Aquest document recull la síntesi de les aportacions i propostes que van fer ponents i participants al llarg de les sessions de treball en dos dels temes tractats: el servei públic educatiu i el govern de centres. Això ha donat origen al treball posterior de la federació sobre aquestes temàtiques. Amb aquest document s'apunten les idees força del que ha de ser una visió ajustada a les necessitats del present en aquesta qüestió, renovadora en relació amb al que s'ha plantejat fins ara i estimulant pel que fa als reptes de futur que també plantegem. Amb els ulls dels Moviments de Renovació Pedagògica, clar.

Aquest pas no és cap punt d'arribada; és, més aviat, un nou punt de partida per continuar treballant uns temes que ens hem apuntat com a estratègics i que ompliran bona part de la nostra agenda de treball dels propers anys.


ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat
NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.