educació
r |

RISCOS I AVANTATGES DEL WHASTAPP ENTRE ELS NOSTRES INFANTS I JOVES

Riscos i avantatges del WhastApp entre els nostres infants i joves · FMRPC
Article publicat al Diari de l'Educació el 18.10.2016
Clara Darder


Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l'aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l'anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d'aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d'arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l'aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d'usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l'actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N'estem veritablement enganxats.

Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l'actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d'hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.
més
25/10/16
t |

TAULA D'APRENENTS. QUIN SENTIT TÉ APRENDRE AVUI?

Dins de les jornades de la personalització de l'aprenentatge, realitzades a Lleida, el passat mes d'octubre, es va incloure una Taula d'Aprenents.

En aquesta taula, es va debatre a través de les opinions dels estudiants quin sentit té aprendre avui.

Per més informació cliqueu aquí.

j |

JORNADES DE TREBALL EN XARXA PER A UNA EDUCACIÓ PERSONALITZADA

Conferència en el marc de les Jornades de personalització de l'aprenentatge, Lleida, 23 i 24 d'octubre, a càrrec de Cèsar Coll.

Projecte impulsat per la Secció de Sociologia i Educació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Personalitzar l'aprenentatge implica donar veu als aprenents i oferir-los la possibilitat d'una elecció sobre el que aprenen, quan ho aprenen i com ho aprenen.

La personalització va més enllà de la individualització (ajustar el ritme d'aprenentatge), la diferenciació (ajustar la metodologia) i la inclusió (eliminar les barreres de l'aprenentatge) i es proposa connectar l'aprenentatge amb els interessos i experiències de l'aprenent.

En un entorn educatiu personalitzat, el ritme d'aprenentatge, els objectius, els continguts i la metodologia poden ser diferents per als aprenents.

Trobareu tota la informació actualitzada del procés de treball al web del CRP del Segrià, clicant aquí.

t |

TREBALL EN XARXA PER A UNA EDUCACIÓ PERSONALITZADA

Treball en xarxa per a una educació personalitzada · FMRPC
La Jornada que tot seguit es presenta vol ser continuïtat de les quatre edicions anteriors 2011-2014 que han volgut posar en valor la xarxa pel foment de participació en la societat de la informació; l'educació; la salut i l'educació en relació amb els valors i hàbits saludables; i l'escola rural.

Seguint aquesta línia, enguany hem convingut de tractar un tema que està començant a aparèixer com a element nuclear en fòrums educatius del nostre país i a nivell internacional: L'educació personalitzada, aquesta línia educativa basteix l'aprenentatge partint de la diversitat de capacitats cognitives, emocionals i artístiques de l'alumnat, i del seu propi i particular procés d'aprenentatge —en els diversos àmbits on viu i s'educa—, amb la finalitat que assoleixi les competències i coneixements bàsics, desenvolupi al màxim les seves potencialitats i sigui capaç d'exercir plenament la ciutadania.

La pretensió de les jornades continua sent l'assoliment d'un doble objectiu: reflexionar i transformar. La reflexió és important i ha d'acompanyar l'acció educativa, però aquesta amb aquest acompanyament no té una altra sortida que transformar la realitat social i educativa per tal de millorar-la.

En aquesta ocasió, i per concretar la intencionalitat anterior, hem volgut fer la proposta de participació directa de diferents centres educatius d'infantil, primària i secundària de les terres de Lleida (des de la plana fins la muntanya i tant d'entorn rural com urbà). El present curs 2015-16, centrarem el treball de la Secció en la reflexió i la pràctica al voltant de la personalització educativa amb l'acompanyament del Dr. César Coll. En les jornades podrem conèixer el plantejament de les seves propostes educatives. més
e |

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A SECUNDÀRIA? PER QUÈ?

Laura Morejón
Revista Traç del GM de la Garrotxa

"Tot sistema educatiu a la Terra té la mateixa jerarquia de matèries. Dalt de tot les matemàtiques i les llengües, després les humanitats i, a sota de tot, les arts."

Sir Ken Robinson

Fa milers d'anys que l'home produeix imatges. Els motius que l'han impulsat a crear i desenvolupar aquest llenguatge han estat molt diversos. La trajectòria històrica de les representacions visuals ha estat llarga i podríem dir que el poder que la imatge ha anat adquirint l'ha convertit en un dels eixos de la nostra societat. Vivim en una societat especialment visual; aquest fet converteix la imatge en un objecte d'estudi i de treball imprescindible per la formació dels nostres alumnes. De no ser així, l'analfabetisme visual convertiria els individus en éssers vulnerables, fàcilment manipulables, pobres en coneixements i amb poques possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal. L'Educació Visual i Plàstica (EViP) és la matèria encarregada de treballar el llenguatge visual a l'educació secundària obligatòria.

El context polític, social, educatiu i pràctic en què l'EViP intenta sobreviure és complex i ple de contradiccions. Mentre per una banda la imatge ha augmentat el seu pes i importància en les societats i cultures contemporànies, per altra banda, en les últimes reformes educatives l'Educació Visual i Plàstica ha patit un procés de desvaloració que l'ha convertit en una matèria que, a partir de l'any vinent amb l'aplicació definitiva de la LOMCE, passarà a ser optativa. La situació actual és crítica i l'empobriment social i cultural que se'n deriva és un clar objectiu dels que promouen la nova llei d'educació (LOMCE). més
e |

EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI: NOVES IDEES I NOVES PRÀCTIQUES

Projecte de reflexió i acció per a la millora de l'educació.

L'educació escolar ha conegut un desenvolupament extraordinari al nostre país al llarg del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1970.

Aquest desenvolupament ha significat l'ampliació i la generalització de l'educació bàsica, i també, avenços substancials en aspectes que podríem anomenar qualitatius, com ara la formació inicial i permanent del professorat, l'equipament i la infraestructura dels centres educatius, la seva organització i funcionament, els materials didàctics, les metodologies docents, les instàncies i serveis d'orientació i de suport al professorat, l'atenció a la diversitat, les pràctiques d'avaluació o les condicions de treball del professorat.

Tant des del punt de vista quantitatiu –duració i cobertura– com qualitatiu –capacitat del sistema per satisfer les necessitats educatives de tot l'alumnat– els avenços han estat significatius, i en alguns aspectes podríem dir que fins i tot extraordinaris, el que no significa que ens puguem donar per satisfets. Malgrat el camí recorregut, el marge de millora de l'educació escolar segueix sent molt ampli. Hem de seguir mantenint, per tant, unes fortes exigències de millora envers l'educació escolar i això implica perseverar en els esforços de tota mena –d'inversió, de formació, d'innovació, de professionalització, de recerca– que s'han vingut fent en les darreres dècades.

més
e |

EDUCAR EN TEMPS D'INCERTESA

Conferència final del IV Congreso Estatal dels MRPs de l'Estat.

En Danilo Martucelli, sociòleg i professor de la Universitat de la Sorbona (París), ens fa una reflexió sobre les inquietuds de l'escola avui en dia, des del punt de vista sociològic. Fa un diagnòstic d'allò que pot succeïr amb l'institució escolar: imatge de progrés i futur.

Ens descobreix quines són les promeses que l'escola, va plantejar a la societat i que ha estat incapaç de complir per diferents moments d'incertesa. Parla de la crisi emocional/moral, la crisi científica i la crisi del saber.



e |

ELS ALUMNES OPINEN SOBRE EL SENTIT DE L'APRENENTATGE

Debat inaugural en el marc del IV Congrés Estatal celebrat a Lleida del 21 al 23 de novembre de 2014.

Fanny Majó
MIE Lleida

Aquesta tardor hem celebrat el IV Congres Estatal MRPs a la ciutat de Lleida amb el lema "Educar i aprendre en un nou escenari", en el que hem reflexionat sobre el sentit de l'aprenentatge i de l'escola en l'actualitat.

Se'ns fa imprescindible pensar en com tornar a donar valor a la tasca dels centres educatius i el seu compromís amb l'educació, en un moment de canvis tecnològics i crisis socials. Per aquest motiu vam encetar aquesta cita amb una taula rodona on els actors principals eren cinc estudiants de secundària i de la Facultat de Ciències de l'Educació.

L'esdeveniment es va desenvolupar a partir de preguntes provocadores als estudiants sobre la importància que se li concedien als títol acreditatius en la formació i sobre la necessitat vital o no de l'educació. Va ser força interessant la seva visió sobre l'educació virtual i com aprendrien els i les joves si no existís una ensenyança obligatòria. No va ser gaire sorprenent la seva opinió sobre el què i el com aprenen als centres educatius, doncs ho justificaven dient que en moltes ocasions no sembla que la formació miri cap al futur, ni tingui en compte les necessitats de l'alumnat.

Hem de pensar en l'alumnat que tenim a les aules, en les possibilitats d'aprenentatge que s'ofereixen en d'altres contextos, sense oblidar que estem en un moment en el que hi ha una proposta curricular que pot validar molts aspectes que hem proposat durant anys des de la renovació pedagògica.

més
8 MAIG
GRUP DE TREBALL SOBRE MODALITATS DE FORMACIÓ
11 MAIG
REUNIÓ COMISSIÓ ETC
17 MAIG
SESSIÓ XEPIG
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat
NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.