Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
u |
UN NOU CURRÍCULUM PER A UN NOU PAÍS
28/2/15
Un nou currículum per a un nou país · FMRPC
Federació de Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya
28 de febrer de 2015


El Govern, a través del Departament d'Ensenyament està fent el desplegament d'acord a les competències que la LOE, amb les corresponents modificacions que estableix la LOMCE i d'acord amb el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

El nostre país, en particular, però en el món en general vivim moments de canvis i incerteses polítiques i socials. Ens trobem davant un canvi de paradigma en el món del coneixement que està afectant a les nostres vides, a la nostra feina i a la mateixa lògica del coneixement. Hem passat d'una lògica lineal del coneixement a una concepció en xarxa. Aquest motiu ens pot portar a reflexionar al voltant dels canvis que això suposa per a l'aprenentatge i quines competències i sabers són rellevants avui i per al futur que ja és realitat. "Son temps líquids i l' educació requereix nous models per construir una identitat digital com subjectes amb capacitat de sobreviure i surfejar en aquestes aigües turbulentes. Zygmunt Bauman."

Ens preguntem al voltant del paper que ha de tenir el currículum en el sistema educatiu que volem per una Catalunya immersa en aquestes noves perspectives i en aquest nou escenari. D'entrada veiem que les bases educatives que prescriu la LOMCE van en el sentit clarament oposat al que nosaltres intentarem justificar i que pensem que demana aquest nou escenari.

Què és per nosaltres el currículum ?

Un document clàssic dels Moviments, les conclusions del I Congrés de Renovació Pedagògica defineix el currículum de manera que, per nosaltres, pot ser considerada totalment actual tractant-se d'un escrit de 2006: "Els continguts del currículum han d'abastar tots els àmbits del coneixement, de la creació i de la comunicació cultural humana i han de ser objecte de la màxima explicitació possible. El currículum és també l'ambient de l'escola, el tracte amb l'alumnat, el sistema d'avaluació, l'aula, els sistemes organitzatius de centre, les relacions que s'estableixen entre les persones... El currículum és també els temes que no es tracten, els problemes que s'obvien, els silencis i els interrogants que es plantegen... El currículum és el fragment de vida social i valors culturals que penetren a l'escola, organitza la vida i l'aprenentatge escolar"

Aquesta definició de currículum podem apreciar que impregna la cultura del centre educatiu, a partir d'ella es construeix i reconstrueix; permet adquirir un projecte propi segons les necessitats de l'alumnat, de l'entorn i del moment educatiu que vivim, o sigui que fa possible la veritable autonomia de centre. Una autonomia entesa sense parcel·les, per una escola catalana, laica, oberta, inclusiva, participativa, crítica i comprensiva amb el món que ens envolta.

Com podem construir un currículum d'aquestes característiques ?

El tram d'educació bàsica i obligatòria és el que ha de tenir el focus principal dins el sistema educatiu, la raó és senzilla, hi han passat, hi passen i hi passarà tota la població del país. Per la qual cosa és el que ha de garantir aquesta formació bàsica i obligatòria per a tothom. Per la qual cosa, tot i l'estructura actual del sistema educatiu trobaríem convenient un currículum per tota l'educació obligatòria. I, mentre això no sigui possible cal trenar una coherència absoluta que permeti unes propostes pedagògiques i unes metodologies de treball coherents en les dues etapes del tram obligatori.

El currículum comú a tots els centres educatius ha de contenir solament els objectius, competències i sabers que condueixin a uns aprenentatges bàsics i imprescindibles, entenent que els proporcionaran aquells elements necessaris per poder desenvolupar un projecte vital i continuar formant-se. El centre, en el marc de la seva autonomia curricular, ha de tenir prou marge per definir altres aprenentatges que consideri desitjables en funció de les necessitats de l'alumnat. No oblidem les conseqüències pedagògiques i de frustració dels currículums sobrecarregats. Potser ens hem de fer una triple pregunta:

- Tots els aspectes tractats al currículum són imprescindibles?
- N'hi ha alguns que s'haurien de redefinir d'acord als canvis socials que vivim?
- Hi altres aspectes nous que hi haurien de ser?

Aquest marge d'autonomia curricular condueix i pot induir a la reflexió pedagògica al centre, a la creació de comunitats de pràctica i, a una visió del professorat com a planificador, allunyant-se de les visions més tradicionals de rols més executors d'allò que es prescriu des de fora.

La definició d'aquestes competències i sabers que proporcionen aprenentatges bàsics i imprescindibles, a la nostra manera d'entendre, ha de realitzar-se de manera més oberta que no exclusivament amb els seus gestors, creiem que ha de ser conseqüència d'un debat obert i compartit amb la comunitat educativa i la societat. Ens poden donar bona dosi de funcionalitat dels aprenentatges que són realment significatius per construir itineraris formatius. Tenint en compte però, que les fonts del currículum han de ser diverses. Cal estar amatents als avenços científics i socials, per la qual cosa les persones expertes també haurien de tenir un paper destacat.


Amb aquesta idea, creiem que el Parlament de Catalunya hauria de ser el garant en la definició i avaluació dels aprenentatges, especialment els bàsics imprescindibles. Ja ho vam manifestar quan estava en debat la LEC. L'avaluació i el desenvolupament curricular hauria de dependre d'un organisme autònom que pugui tenir contacte amb el món educatiu, polític, social científic i cultural. Permetria alhora una revisió periòdica i sistemàtica d'aquests elements curriculars, en el moment que fos convenient, no havent d'esperar canvis legislatius. Aquesta dinàmica aportaria la reflexió i el debat serè, allunyat de les urgències de lleis i de decrets, dels debats partidistes i de pressions corporatives. No hem d'oblidar que els tempos polítics i els educatius no van precisament compassats. Pensem en la quantitat de lleis educatives que hem tingut amb els progressius desplegaments.

Alguns aspectes sobre el contingut del currículum

El model curricular adoptat és el de competències bàsiques o competències clau, com en la majoria de sistemes educatius actualment. Sovint en educació tenim la tendència a caure en modes educatives, cal que mirem enrere en la nostra tradició i les nostres pràctiques i veurem que moltes maneres de treballar i entendre l'aprenentatge, amb les corresponents actualitzacions al món d'avui són vàlides. El que no vol dir que totes ho siguin. També, en ocasions se sol caure en el relativisme pedagògic.

Les competències bàsiques o clau impliquen una mobilització, una activació dels nostres sabers rellevants per afrontar situacions i problemes en diferents àmbits vitals, professionals i acadèmics, alhora que ens permeten comprendre el món en què vivim i crear bases per fer un aprenentatge al llarg de la vida. Suposa integrar diferents tipus de sabers –coneixements, procediments, actituds, emocions...-. Per a l'adquisició d'una competència calen els instruments que són les àrees, no al revés. La competència necessita una contextualització concreta on aplicar-la. I, el seu correcte assoliment permet transferir-la a altres situacions de la vida.

Seguint aquesta lògica del currículum, consegüentment les metodologies de treball competencial haurien de tendir als enfocaments globalitzats i a la interdisciplinarietat. Per tant, el currículum no ha de ser limitador, cal que l'horari que es destina a cada àrea tingui un caràcter orientatiu, evitant que en el moment de marcar les línies de supervisió prevalguin aspectes quantitatius aïllats dels aspectes qualitatius, pels quals es caracteritza el treball competencial. A més de la necessitat de comptar amb totes les competències i no només centrar-se en algunes que coincideixen amb les àrees instrumentals.

L'avaluació té una incidència fonamental, entesa com a tal, no limitant-la a la qualificació. S'haurien de potenciar mesures per a què sigui formadora i formativa, per a què estigui present en tot el procés d'ensenyament-aprenentatge des del seu plantejament, per a què la participació de l'alumnat, a partir de l'avaluació i la co-avaluació fos contemplada, on la informació que en traguem ens permeti fer un judici de valor de les competències i sabers treballats. No només dels continguts. També caldria revisar quan i com fem arribar aquesta informació a les famílies.

La perspectiva espai-temporal és fonamental en els processos educatius, potser és important pensar a donar el temps a l'escola, el necessita per a aprofundir en aquests aspectes transcendents en el moment educatiu que vivim.

I tot plegat per a què ?

Per fer front als dos grans reptes que tenim avui, fer que l'aprenentatge sigui vivencial, funcional, significatiu... en definitiva, que tingui sentit. I, per altra banda exercir una correcta atenció a la diversitat. Aquest concepte pensem que ha evolucionat i ens trobem davant nou plantejaments. Hem estat acostumats a treballar en base a adaptar els continguts davant tres grans grups: l'alumnat amb necessitats educatives especials, l'alumnat amb dificultat d'aprenentatge i l'alumnat d'altes capacitats. La personalització de l'aprenentatge ens obre portes a l'hora que reptes, es tracta partir de les potencialitats que té cadascú per generar processos d'aprenentatge que portin a itineraris de vida. Tenint en compte que no és una tasca individual sinó que aquests processos ens porten a compartir aprenentatge i crear coneixement amb l'altre, amb els altres.

Aquest camí a la personalització, començat a treballar a la Federació, ens porta a la constatació que cada vegada aprenem a l'ample de la vida en diferents àmbits comunitaris i socials. Ens en podem enriquir a l'aula? Com ho podem fer? Com podem fer servir els aprenentatges apresos en un àmbit a un altre entorn?
Hem de crear bases per a continuar aprenent durant tota la vida, al llarg i ample d'aquesta, per això cal anar generant la identitat, identitat d'aprenent competent.

A tall de corol·lari

Un nou, el país que volem necessita una ciutadania formada, les bases d'aquesta formació han d'estar en el currículum, entès extensament com hem apuntat. En quins aspectes ens hi condueix l'actual proposta curricular? Quins altres consideraríem convenients? Un repte per a la reflexió de tota la comunitat educativa, social i política del país.

16 MAIG
11È ITWORLDEDU
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 934817388 Mòb: 640801524
CONTACTA'NS
Email: federacio@mrp.cat NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
avís legal, privacitat i cookies
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.