Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Jornada "EDUCAR A L'ETAPA 0-6. Situació actual i perspectives"

Les noves oportunitats curriculars que pot oferir la LOMLOE i el recent anunci del Pere Aragonès que l'últim curs de Llar d'infants de dos anys passarà a ser gratuït com a primera fase del procés de gratuïtat en l'accés a l'etapa, per permetre avançar cap a l'equitat en l'accés a l'educació, fan que l'actual sigui el moment adequat per posar el debat sobre l'etapa 0-6 sobre la taula: En quin moment ens trobem? Quins són els reptes de futur? Què cal tenir en compte? Així ho expressava Maria Marcos, vicepresidenta de la federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, en la inauguració de la jornada que es va celebrar el passat 4 de novembre a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró, i que també es va poder seguir a través de Youtube.


Després de la benvinguda de l'alcalde de la ciutat, el senyor David Bote es va iniciar una jornada amb tres blocs diferenciats per conduir la reflexió.

El valor de l'escola 0-6 és contribuir al desenvolupament de les criatures.

Un primer Bloc de contingut més pedagògic amb la conferència, "Característiques de l'etapa 0-6 anys", a càrrec d'Elisenda Pascual. La Psicòloga i fundadora d'Acompanyament Familiar ens va parlar de les característiques principals dels infants en aquesta etapa, de quines són les seves necessitats, com es relacionen i com aprenen, com a elements a tenir en compte a l'hora de dissenyar espais educatius adequats. En el diàleg que es va poder establir amb les assitents a l'acte es va posar de manifest que la resposta a aquests condicionants es presenta com un repte majúscul en un entorn amb ràtios molt altes i en un sector professional que requereix un vincle fort i es donen nivells elevats de baixes laborals per "burn out".

Si els diferents agents no van bé, l'aula no rutlla. Quins reptes, quins desigs tenim per al futur de l'etapa 0-6 ?

En segon lloc una Taula Rodona moderada per Nuri Larroya, de la FMRPC, amb diferents agents d'entitats i administracions vinculades al desenvolupament del 0-6 com a etapa educativa: Teresa Sambola, Coordinadora de l'àrea d'Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet, Assessor d'Educació de l'Ajuntament de Terrassa, Mireia Della Marcet, Educadora del 0-3, membre de CCOO Educació, i Anna Castro, Membre de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya de la FMRPC.

D'on venim? En quina situació ens trobem ?

Sobre aquest aspecte, Anna Castro, és molt clara: Tenim una mirada més respectuosa i acurada capa l'infant i les famílies, però la veritat és que després de diferents canvis legislatius no hem avançat gaire. Hi ha diversitat de models, encara no se'ns reconeix socialment com a etapa educativa, i encara se'ns considera un servei de cura per pal·liar dificultats de conciliació de les famílies.

Per la seva banda, Mireia Della Marcet coincideix en el relat històric d'una etapa 0-3 que va néixer com un recurs assistencial per donar resposta a la incorporació de la dona al món laboral. Les escoles bressol han evolucionat sempre amb una actitud també de lluita pel reconeixement del seu valor educatiu sense menystenir l'alt valor de la seva tasca de cura dels infants. La LOGSE , el 1990, va donar aquest reconeixement, però, trenta anys després, no n'hi ha prou, sembla que les professionals del 0-3 sempre han de demostrar més i ens trobem davant un futur encara molt incert.

En Rafael Homet, per la seva part, realitza un recorregut històric del desenvolupament de la xarxa de centres 0-6 en el municipi de Terrassa. Del seguit de dades que aporta en destaca dos aspectes: Per començar, que malgrat la diversitat de tipologia i models de centres de la xarxa 0-3 del municipi, onze de titularitat municipal, tres de la Generalitat, i més d'una trentena d'iniciativa privada, només hi accedeix una tercera part de la població infantil. El segon element a destacar és precisament el fet de posar en valor la xarxa de centres i tots els perfils professionals que la componen com a vertebradora del gran repte de ciutat que suposa la necessària revisió del model educatiu de ciutat en una població amb grans diferències socioculturals entre els seus barris i amb situacions de veritable emergència educativa.

Finalment, Teresa Sambola, es refereix un cop més al 0-3 com una etapa a la qual encara se li qüestiona el valor educatiu respecte l'assistencial després de trenta-un anys del seu reconeixement en virtut de la LOGSE. Amb tot, les dades demostren que les etapes primerenques tenen un gran potencial per modificar en positiu les trajectòries vitals de les persones i la inversió en aquestes etapes són les que més reverteixen econòmicament en el desenvolupament de la societat. En positiu, Teresa Sambola destaca que el 0-3 a Catalunya és un model de qualitat, d'innovació, de relació amb les famílies i molt important en la detecció primerenca de necessitats educatives especials però l'accés no és igual per a tothom i es troba en una situació que qualifica de supervivència. Sitúa el repte en la universalització i gratuïtat en un moment de forta aposta política per part de l'estat i d'una imminent injecció econòmica a través de fons europeus. Només ens en sortirem amb col·laboració de tots els agents i cogovernança, assegura.

Quina projecció té el 0-6? Quins reptes i desitjos hem d'afrontar?

Tot seguit, en l'ordre invers a la primera qüestió, la Nuri Larroya convida el membre de la taula a fer una darrera intervenció amb una mirada al futur a partir del moment actual.

D'entrada, Teresa Sambola afirma que el repte ha de ser l'escolarització plena en el 0-6. Això implica explicar millor l'etapa com a període indispensable que marca el desenvolupament en etapes posteriors. És per això que cal fomentar l'actual fenomen pel qual les diferents etapes educatives s'emmirallen en la seva immediatament anterior en els seus processos de millora. El Sistema ha de créixer sense renunciar a la diversitat de serveis (ludoteques, espais familiars…)per donar resposta a múltiples a situacions i necessitats. Un altre aspecte cabdal en aquest procés d'universalització i creixement del sistema és el paper del 0-6 com a element de lluita per l'equitat i com a vertebrador del territori donada l'actual situació oferta molt desigual de places al llarg i ample del país, des dels entorns urbans que amb prou feines arriben a cobrir el 16% de les necessitats de places fins als petits ajuntaments que saben de la importància del 0-3 en la viabilitat del seu municipi.

En Rafael Homet coincideix en el fet que el repte de la política educativa en el 0-6 ha de ser la universalització apuntant que no ha d'implicar obligatorietat. Apunta tres elements cabdals: una correcta atenció als alumnes amb necessitats educatives especials , més enllà de les bones paraules, en segon lloc cal complementarietat en el sentit que l'escola sola no pot fer front a un problema complex. Per acabar, i també en relació a la necessitat de complementarietat, Rafa Homet també situa el territori al centre de la qüestió. Hi ha gran diversitat de municipis i poblacions i hi ha d'haver, per tant, finançament per fer créixer tota la xarxa.

Mireia della Marcet, en el seu torn, posa el focus en el reconeixement social i laboral de l'etapa i les seves professionals. El 0-3 té una identitat pròpia i afirma que des del sector es té la por que la integració amb el 3-6 signifiqui una important pèrdua. El 0-3 és fràgil i necessita ser cuidat. La seva reivindicació continua posant de manifest la gran desigualtat de condicions laborals de les professionals del 0-3 respecte altres etapes educatives, amb llargues jornades laborals, baixes retribucions i períodes de vacances també molt diferents. Hem d'avançar cap a un sistema educatiu que cuidi els seus professionals i no els valori en funció de l'edat dels infants.

Anna Castro conclou aquest bloc parlant d'unificació de criteris i de millora de la qualitat. Això ens porta a plantejar-nos la formació inicial i continuada, les ràtios, la possibilitat de poder acompanyar els infants de manera adequada, l'apropament del 0-3 al 3-6 i viceversa i la permeabilitat entre les dues etapes .... Després, i recollint el guant de l'anterior intervenció continua en la necessitat d'abordar el tema de les condicions laborals desfavorables i desiguals i posa sobre la taula la relació que hi pot haver entre la precarietat laboral en el 0-3 i la feminització del sector.

Escoltar i prendre decisions.

Finalment en el bloc de tancament de la Jornada, es va donar la paraula a la Raquel Garcia, Directora General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa per posar sobre la taula les Propostes de política pública a l'etapa 0-6 del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El Departament, afirma, ha de desplegar polítiques que afavoreixin la igualtat d'oportunitats i l'educació pública i de qualitat per a tothom, per a totes les edats, dels dels 0 als 18 anys, i a tot el territori, amb menció especial a l'alumnat amb necessitats educatives especials.Hi ha marge de millora i per prendre decisions cal escoltar tothom. Raquel García remarca que qualitat implica reconeixement de totes les etapes educatives i una política amb mirada oberta a la participació, abraçant el concepte d'Educació a Temps Complet. Cal trencar els sostres de vidre que predeterminen factors socials , culturals i econòmics. Això implica inversions per a la inclusió i amb el municipis. L'aposta del Departament és la progressiva gratuïtat del 0-3, començant pels 2 anys ja que proporciona beneficis educatius però també socials ja que incideix en la igualtat d'oportunitats, és una política feminista perquè facilita la conciliació familiar i també té beneficis a nivell territorial perquè evita la despoblació. Finalment, no es pot oblidar que també proporciona beneficis a nivell lingüsític.

Sense més temps per a res, Maria Marcos, agraeix la participació i acomiada l'acte constatant la importància dels molts aspectes que s'han posat sobre la taula i remarca la conveniència de seguir propiciant, per tant, espai de debat sobre l'etapa 0-6 com el d'avui. Aquesta etapa educativa mereix una atenció política coherent amb la importància que tothom li atribueix. Perquè, de fet, i recollint el neguit expressat pels assistents tant a la sala com a través de streaming, ara què ? Com ho fem ? Després de les bones paraules és l'hora de les decisions.

Podeu recuperar la Taula Rodona en aquest ENLLAÇ