Neus Giménez, Àlex Martínez i Jordi Puche. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Publicat el 5/11/2020 al Diari de l'Educació: https://diarieducacio.cat/blogs/transformarleducacio/2020/11/05/prioritats-sobre-el-debat-dels-horaris-educatiu/

En un temps d'incertesa com el que estem vivint, tothom té la mirada posada en la cura i el benestar dels seus. És per això que el temps que invertim en l'acompanyament dels infants i joves, tant en l'àmbit educatiu com en el familiar, torna a estar sobre la taula i torna a ser motiu de debat.

Certament, aquests mesos ens hem trobat també amb una sacsejada forta dels nostres espais diaris i les nostres organitzacions del temps (l'escola, les dinàmiques familiars, les activitats extraescolars…). Però, si alguna cosa ens ha deixat clara el moment que estem vivint i la crisi que sobrevindrà, és que al nostre país hi ha molts infants i joves en situació de vulnerabilitat i amb situacions socioeconòmiques diverses. Per això, i ara més que mai, els centres educatius i les comunitats educatives hem de ser garants de drets bàsics: el dret a l'educació i el lleure, el dret a participar d'espais educatius que beneficiïn la salut, el benestar i la cura col·lectiva de tots els infants i joves, sense exclusions.

És responsabilitat de totes les persones que formem part de la comunitat educativa oferir respostes efectives i mitigadores de les desigualtats socials i educatives que viuen molts dels infants i joves del nostre país. Han de ser respostes que posin la infància i l'adolescència al centre i que ens permetin caminar cap a l'equitat educativa i la justícia social. És per això que des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica fa temps que treballem amb la mirada posada en una transformació cap a un marc educatiu a temps complet, on l'escola esdevé node educatiu i treballa en xarxa amb l'entorn (entitats, municipis, famílies…). És així com la xarxa territorial podrà oferir més i millors oportunitats educatives per tothom.

El debat sobre el marc horari està prenent dinàmiques individualistes i de presa de decisió que tendeixen a la fragmentació i diversificació social i que menystenen el bé comú. En aquest sentit cal que no es confonguin opcions individuals amb drets socials i d'accés a una educació integral i plena. La casuística excepcional de la crisi produïda per la COVID-19, no hauria de ser el detonant per reclamar un marc horari. Podem establir, sense voler uns horaris que tinguin una concepció segregadora que no doni resposta a l'hora de garantir un treball conjunt entre tots els membres de la comunitat educativa (docents, famílies, educadores i monitores…) en benefici de l'educació i la salut de tots els infants i joves dels nostres centres. El debat, ric, profund i plural hauria d'anar sobre quins horaris educatius, socials i laborals donen i donaran peu a una societat que tingui l'equitat i els drets d'infants i joves com a un dels seus principals eixos.

Des de la FMRPC treballem per acompanyar a les comunitats educatives a bastir centres educatius resilients, connectats amb les realitats del seu entorn i amb mirada comunitària. Centres que treballen en xarxa i són capaços de donar una resposta conjunta a les necessitats dels infants i joves. És per això que creiem que el marc horari a temps complet: un horari que supera el debat entre jornada contínua i jornada partida. Ha de ser la peça que permeti reorganitzar els temps i els espais dels centres per garantir el dret de tot l'alumnat a una educació que augmenti les oportunitats d'aprenentatge, connectant l'activitat lectiva amb el fora escola i promovent uns horaris de descans i àpats adequats i saludables.

Caldrà garantir un model de marc horari per a tots els centres de cadascun dels barris, pobles o ciutats, però també s'hauran de tenir en compte les particularitats de cada centre i encabir-hi, -amb processos participatius i democràtics-, aquelles propostes per a enfortir el projecte educatiu de cada centre. És responsabilitat compartida dels centres educatius, les famílies, els municipis, les entitats, però també el Departament d'Educació. En aquest debat conjunt sobre l'horari han de ser aspectes imprescindibles: la salut, l'aprenentatge, l'accés a oportunitats educatives riques i diverses, garantir el descans, el temps lliure i el temps familiar dels infants i joves.

Com recollim a la proposta Educació a l'Hora, elaborada conjuntament amb la Fundació Bofill, amb uns horaris que mirin pel bé comú dels infants i joves:

- Temps d'obertura dels centres ampli (de 8 h a 18 h), on s'inclou una varietat d'activitats extraescolars àmplia i per a tot l'alumnat: això possibilita un accés equitatiu i una democratització de les activitats extraescolars, que es poden fer al centre o en col·laboració amb entitats de l'entorn. Es garanteix, a més, un temps màxim d'estada al centre de 8 h per a aquell alumnat i famílies que ho necessitin.
- Espai de suport educatiu i de deures inclòs en el marc horari: garantint així que el temps familiar no es carrega de tasques acadèmiques i no es produeix un biaix entre aquelles famílies que poden fer l'acompanyament en els deures i aquelles que tenen dificultats en aquest àmbit.
- Espai de migdia reduït, considerat temps educatiu i situat en una franja saludable (entre les 12 h i les 14 h): en consonància amb la Reforma Horària, que busca no només una transformació dels horaris educatius sinó també dels horaris laborals i socials.
- Horaris d'entrada i sortida dels centres flexibles i relaxats: s'adeqüen els horaris necessitats de conciliació de les famílies i es busca una major presència de les mateixes a les dinàmiques escolars (entrades i sortides acompanyades de les famílies a l'aula, presència voluntària de les famílies als espais de suport educatiu…)
- Projectes educatiu enriquit amb pedagogies que afavoreixin la personalització de l'aprenentatge: per assolir un aprenentatge significatiu per a tot l'alumnat, aquest horari promou la connexió entre les activitats lectives i les activitats extraescolars, així com nodrir els projectes educatius dels centres amb estratègies de personalització educativa.
- Es tenen en compte cicles d'atenció i fatiga, variables segons l'edat d'infants i joves: això inclou els descansos inclosos en el temps lectiu (també a Secundària) i cada dues hores d'activitat; i temps de migdiada per a educació infantil.
- Flexibilitat de la jornada horària dels docents i coordinació entre els diferents agents educadors del centre i el territori: per donar una resposta conjunta a les necessitats d'infants i joves però també per afavorir el benestar de professorat i els altres agents educadors, en un horari educatiu a temps complet s'inclou temps per a la coordinació pluridisciplinària, així com temps per a la codocència i l'atenció a les famílies.

Sabent que amb la crisi produïda arran de la COVID-19 han sortit a la llum amb més força totes les mancances educatives, socials i econòmiques que pateixen no només els infants i joves del nostre país, sinó també les seves famílies, no ens podem quedar de braços plegats. Per això, quan parlem d'educació, farà falta que des de les nostres comunitats educatives ens comprometem i prenem part d'aquells debats que vagin sorgint. Caldrà posar el focus en garantir els drets educatius però també socials de tots els infants i joves. L'escola no és un espai fragmentat, sinó que ha de ser permeable a tot allò que passa l'entorn i, ha de dialogar i treballar bastint xarxes cada cop més fortes.

Ens posem a debatre per generar bastides cada cop més fermes? El debat horari està a les nostres mans, desenvolupem-lo amb criteri i compromís social vers l'educació de tota la societat.